EFECTES ADVERSOS SOBRE LA SALUT

El tipus i la gravetat dels efectes nocius dels HAPs per la salut, depenen de diversos factors: la concentració, la durada de l’exposició, la ruta d’exposició i les característiques personals, presenten un paper fonamental. La capacitat dels HAPs per induir efectes sobre la salut a curt termini en els éssers humans no estan clars. Exposicions ocupacionals puntuals a elevats nivells per barreges d'HAPs, poden causar irritació ocular, nàusees, vòmits, diarrea i confusió. Varis estudis indiquen que l’antracè i el benzo[a]pirè poden provocar al·lèrgia cutània (EFSA, 2008a).

D'acord amb les diferents organitzacions de protecció de la salut i del medi ambient, com la International Agency for Research on Cancer (IARC), diversos HAPs tenen propietats mutagèniques, carcinogèniques i d'alteració endocrina. La formació de diol epòxids que s'uneixen covalentment a l’àcid desoxiribonucleic (ADN) sembla ser el principal mecanisme d'acció, tant per la genotoxicitat, com per la carcinogenicitat. L'evidència experimental, suggereix que el fluorantè té propietats genotòxiques, mentre que el benzo[a]pirè és dèbilment mutagen o mutagènic (IARC, 2004).

Evolució temporal de la ingesta dietètica de contaminants ambientals per la població catalana.

Estudis de dieta total i duplicada. 34

L’any 2005, el Comitè mixt FAO/OMS d’experts d’Additius Alimentaris (JECFA), va concloure que un total de 15 HAPs són clarament genotòxics i carcinogènics. A més el benzo[a]pirè es podria utilitzar com a marcador de l’exposició i de l’efecte dels 15 HAPs (JECFA, 2005). L’EFSA va dur a terme una revisió en base a les dades disponibles sobre la toxicitat i presència dels HAPs (EFSA, 2008). Es van tenir amb compte els 15 HAPs proposats per la Food of the European Comission (SCF), a més també es va incloure el benzo[c]fluorè, tal i com va proposar el JECFA en la seva avaluació.

El Receptor de l’aril hidrocarboni (AhR) és un factor de transcripció, que respon a diversos lligands. Juga un paper crític en la toxicologia intervenint a la funció immune, a la fisiologia cardiovascular, i indueix la progressió carcinògena a través de la inducció de la senyalització de l’AhR (Mezrich i col·ls., 2010; Tsay i col·ls., 2013). A més, s'ha observat que els AhR són també mediadors de la toxicitat de 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-

p-dioxina (TCDD), el que significa que poden presentar efectes semblants a les dioxines

(Xing i col·ls., 2012).

El fum del tabac augmenta les concentracions de BaP i altres HAPs cancerígens al teixit pulmonar humà. La distribució dels HAPs als pulmons, depèn del nombre d'anells presents a l’estructura -els HAPs predominants són els que tenen tres anells a la seva configuració-. Les dades estadístiques mostren una alta correlació entre els HAPs de les mostres pulmonars obtingudes de pacients i el càncer pulmó (Cioroiu i col·ls., 2013; Suadicani i col·ls., 2007). Diversos estudis epidemiològics han revelat que l’exposició alimentària als HAPs s’associa a un major risc de patir alguns càncers en humans, per la qual cosa s’ha suggerit que l'exposició als HAPs és un factor de risc important, per exemple en el desenvolupament del carcinoma de cèl·lules escamoses de l’esòfag (Roshandel i col·ls., 2012). Així mateix, una ingesta perllongada dels HAPs, accelera el procés de carcinogènesi de còlon. Per contra, són presents a la literatura científica, treballs en els quals no s’estableix aquesta relació. Així, Tabatabaei i col·ls. (2010) no van poder detectar cap associació entre la ingesta de BaP i el càncer colorrectal, en un estudi realitzar amb 567 casos (alta ingesta de carn altament carbonitzada) i 713 controls. Al 2012, Cai i col·ls. (2012) no van trobar cap relació directa entre l'exposició dietètica dels HAPs i la incidència de càncer de pulmó. Tot i així, l’EPA va classificar

Evolució temporal de la ingesta dietètica de contaminants ambientals per la població catalana.

Estudis de dieta total i duplicada. 35

l’any 2002, 7 HAPs en el Grup B2 -probables carcinògens en humans, el que significa que existeix evidència suficient d’estudis realitzats en animals i evidència inadequada o inexistent a partir d’estudis epidemiològics-. Els 7 HAPs són: benz[a]antracè, benzo[a]pirè, crisè, dibenz[a,h]antracè, benzo[b]fluorantè, benzo[k]fluorantè i l’indè[1,2,3-cd]pirè (EPA, 2002).

Els vapors produïts per l’oli cuinat, contenen HAPs, amines heterocícliques aromàtiques, benzè i formaldehid. Aquests compostos poden causar danys oxidatius a l’ADN i als lípids (Ke i col·ls., 2009; Li i col·ls., 1994).

El SCF va suggerir al 2002 l'ús del benzo[a]pirè com a marcador de la incidència i dels efectes carcinogènics dels HAPs als aliments. L’EFSA va dur a terme recentment una revisió de les dades disponibles fins al moment de la toxicitat i la presència dels HAPs (EFSA, 2008), i va concloure que un grup de 8 HAPs coneguts com HAP8 (benzo[a]pirè, benz[a]antracè, benzo[b]fluorantè, benzo[k]fluorantè, benzo[ghi]perilè, crisè, dibenz[a,h]antracè i indè[1,2,3-cd]pirè), poden ser representatius de la carcinogenicitat causada per via oral. Per aquest motiu, l’AESAN va avaluar la possible substitució de l’indicador benzo[a]pirè pels HAP8 o pels HAP4 (benzo[a]pirè, crisè, benz[a]antracè i benzo[b]fluorantè). Tot i que es va acordar que els HAP4 poden ser un bon indicador de carcinogenitat per via oral, es recomana mantenir l’estudi del contingut màxim del benzo[a]pirè independent, per tal de garantir la comparació amb dades d’estudis anteriors i futurs.

1.2.1.4. NORMATIVA

Els Factors d'equivalència Tòxica (TEFs) es van establir per l’EPA (2002). El Panell CONTAM de la UE, al 2008 va estudiar sí l’enfocament TEF era eficaç en la caracterització del risc de les mescles dels HAPs als aliments. Va concloure que la utilització dels TEFs no és un mètode científicament vàlid per la realització de la caracterització, a causa de la manca de dades d'estudis de carcinogenicitat per via oral existents fins al moment. Per tant el Panell CONTAM va acordar que la caracterització del risc s'ha de basar en els HAPs pels quals es disposen dades de carcinogenicitat per via oral; és a dir, pel benzo[a]pirè, que és l’HAP més estudiat, i per altres HAPs en

Evolució temporal de la ingesta dietètica de contaminants ambientals per la població catalana.

Estudis de dieta total i duplicada. 36

forma de barreja: benz[a]antracè, benzo[b]fluorantè, benzo[k]fluorantè, benzo[ghi]perilè, crisè, el dibenz[a,h]antracè i el indè[1,2,3-cd]pirè).

En l’actualitat pel càlcul de l'exposició dels compostos genotòxics i cancerígens, s’estima el marge d'exposició (MOE). Aquest es defineix com la raó entre un punt definit de la corba dosi-resposta per un efecte advers i la ingesta humana (veure Fórmula 1), per tant, no realitza suposicions sobre la "ingesta segura" (EFSA, 2008a).