Estructura i continguts 21!
1. La projecció pública: periodisme, activisme i ideals (1914-1936) 27!
1.6. El compromís amb el republicanisme nacionalista: de l’Aires de la Conca a Saba Nova
Conca a Saba Nova i Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936)
Josep Maria Poblet viu l’efervescència republicana en paral·lel a l’evolució del país. L’enrenou republicà es comença a desfermar a partir del 28 de gener de 1930 amb el final de la Dictadura de Primo de Rivera. A Montblanc, al març, es crearà l’Associació d’Esquerres, presidida pel veterà republicà i advocat Maties Guarro i Ribé, i secundada per Josep Folch i Folch, procedent del sindicalisme revolucionari; Antoni Iborra i Farré, d’Estat Català; Pau Jàvega, Àngel Perisé, Ramon Gaya, Gumersind Maseras o el metge Lluís Ros, entre altres. Aquesta agrupació —propera a ERC i configurada per vells i nous republicans, comunistes i gent d’Estat Català— concorrerà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i n’esdevindrà la gran vencedora, mentre que a la resta del país el triomf electoral serà per Esquerra Republicana de Catalunya.
Al maig de 1930 el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, publica el Manifest d’Intel·ligència Republicana, signat per diversos intel·lectuals i polítics com Companys, Rovira i Virgili, Aiguader, Alomar, Barrera, Soldevila o Nicolau d’Olwer. El manifest demana la instauració d’una república federal, amb un contingut clarament reformista i social que resolgui qüestions com la reforma agrària i la legislació obrerista.
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
! Tot aquest context d’obertura i d’aires de llibertat propicia que la Joventut Nacionalista de Montblanc recobri la seva identitat després d’haver-se hagut d’amagar darrere la denominació de Centre de Lectura (1923-1926) i Orfeó Montblanquí (1926-1930). Ara torna a renéixer i ho fa el 27 de maig com a Centre Català (1930-1931) amb una junta directiva formada per membres sobradament coneguts per la seva dilatada trajectòria catalanista a la vila.262
Josep Maria Poblet no figura entre els noms de la nova junta quan havia estat un habitual d’aquestes entitats catalanistes, on havia desenvolupat gairebé sempre el càrrec de secretari. Aquest absència és indicativa del dilema ideològic i polític en què es troba. El catalanisme —com s’ha demostrat a bastament— és la seva causa, però ell, que sempre ha manifestat uns profunds ideals republicans i progressistes, no acaba de trobar-se còmode en un Centre Català que, malgrat tenir la denominació de «català», en l’eix social bascula cap al conservadorisme, encara que molts dels seus joves militants són clarament progressistes com en Jaume Foguet i March. Aquest decantament encara es fa més evident, per contrast, amb la creació de l’Associació d’Esquerres. Tanamateix, Poblet continua treballant en benefici de la llengua i la cultura catalanes, i el juliol de 1930 el trobem entre els membres de la reactivada junta local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana,263 al mateix temps que
s’afegeix a tots els actes culturals i literaris, com l’homenatge montblanquí al dramaturg modernista Ignasi Iglésias, en el qual hi llegeix uns poemes.264
En les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, el grup de l’Aires de la Conca dóna suport a la candidatura del Centre Català.265 Els catalanistes del Centre Català i l’Associació
d’Esquerres es presenten en dues candidatures separades, quan en totes dues files polítiques hi ha integrants que haurien pogut trobar-se en una hipotètica llista d’ERC a Montblanc, que no es dóna, ara bé, l’Associació d’Esquerres és la que més s’apropa per esperit amb el projecte republicà de Macià i Companys, però en totes dues files hi ha sensibilitat pels nous aires republicans. Per exemple, dels candidats del Centre Català a les municipals, almenys, Joan Poblet i Civit, Enric Pujadas Font i Jaume Foguet i March haurien avalat una candidatura !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
262 «Centre Català», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 123 (30-V-1930), p. 3-4. La nova junta del Centre Català està
formada per: Jaume Foguet i March, president; Sebastià Xalapeira i Amorós, vicepresident; Enric Pujades i Font, administrador; Josep Escoté i Rué, tresorer; Josep Maria Requesens i Contijoch, secretari; Josep Torrelles i Jové, vice-secretari; Macià Ferré i Magre, bibliotecari; i Albert Talavera i Sabater, i Ramon Guarro i Cortés, vocals.
263 «Centre Català», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 127 (26-VII-1930), p. 4. La nova junta de l’APEC està
constituïda per Albert Talavera, president; mossèn Pau Queralt, secretari; Enric Pujades, tresorer; Josep Maria Poblet, Ramon Vives, Antoni Iborra i Joan Blavi i Folch, vocals. També s’informa que s’ha encarregat a Enric Pujades la confecció d’una secció local de Palestra. Paral·lelament el Centre Català també estava en procés de creació d’una cobla pròpia, Els Montblanquins.
! 264 «La vetllada d’homenatge a Ignasi Iglésies», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 139 (10-I-1931), p. 1-3.
265 Aquesta la configuren Josep Guarro Figuerola, Joan Poblet Civit, Enric Pujades Font i Sebastià Xalapeira
Amorós, pel districte primer; i Josep Escoté Rué, Jaume Foguet March, Aleix Magrinyà Forcades i Ramon Roselló Fortuny, pel districte segon. Vegeu «La nostra candidatura», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 146 (11-IV-1931), p. 1.
d’aquesta índole, tant és així que posteriorment passaran a les files d’ERC. En el cas de l’Associació d’Esquerres passa el mateix, tant Maties Guarro, emblema del vell republicanisme; com Antoni Iborra, membre d’Estat Català i director de Renovació, capçalera portaveu d’ERC o Josep Folch i Folch,266 que havia iniciat els seus passos en la política al voltant del sindicalisme
i l’anarquisme i que el març de 1931 havia participat en la Conferència d’Esquerres Catalanes. Folch el 1932 és elegit diputat al Parlament de Catalunya, per la demarcació de Tarragona, com a candidat del Partit Radical Autònom de Tarragona, a les llistres d’Esquerra. I el 1934 serà el cap del moviment del Sis d’Octubre a Montblanc. Aquests exemples avalen que el republicanisme nacionalista que representava ERC era ben viu i present a Montblanc, encara que el nou partit no concorregués en aquests comicis municipals les idees de fons hi eren del tot presents.
La candidatura d’esquerres s’imposa de manera contundent, darrere seu la del Centre Català i, a molta distància, la Candidatura Popular, que representava els dinàstics, que desapareixeran del mapa polític.267 Mentre a arreu del país ERC irromp a l’escena política
municipal com un vendaval arran de la coalició estratègica, a Barcelona, amb Acció Catalana Republicana i la Unió Socialista; i arreu de Catalunya, amb altres organitzacions republicanes i catalanistes. A partir d’aquest moment l’èxit electoral i la incidència social d’ERC anirà a l’alça. Esquerra Republicana s’havia creat el 19 de març de 1931 a Barcelona en el marc de la Conferència d’Esquerres Catalanes i sota el lideratge de Francesc Macià i Lluís Companys. Va ser el resultat de la unió d’Estat Català, el Partit Republicà Català, el grup del setmanari
L’Opinió —integrat per Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas— i
diversos nuclis comarcals del republicanisme català històric. El partit neix amb la voluntat de fer realitat les dues grans reivindicacions socials del moment: la República i l’autonomia de Catalunya.268 En la seva fundació ERC aplega uns 16.000 afiliats, però quan es consolida com
a partit de govern a Catalunya rep una allau d’adhesions de centres i casals de Catalunya que li permetran ampliar la seva influència orgànica i electoral arreu, com passa a Montblanc i comarca a partir de les eleccions municipals.
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
! 266!Vegeu Josep VALL (coord.), Esquerra a Mèxic, 1941-1980, 2a edició, Barcelona: Fundació Josep Irla, 2012, p. 152. 267 Andreu MAYAYO I ARTAL, «Processos electorals a la Conca de Barberà», Aplec de Treballs, Montblanc, núm. 3
(1981), p. 311-345; «VI. “La niña bonita», La Conca de Barberà (1890-1939), p. 285-300.
268 Sobre la fundació i l’evolució d’ERC, entre el 1931 i el 1936, i la incidència del republicanisme a Catalunya, vegeu
Josep Maria POBLET I GUARRO, Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931-1936. El partit de Francesc Macià i Lluís
Companys, Barcelona: Editorial DOPESA, 1976 (Pinya de Rosa, 25); M. Dolors IVERN I SALVÀ, Esquerra Republicana de
Catalunya (1931-1936), 2 vols, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988-1989 (Biblioteca Abat Oliba, 61 i 72);
Ramon ALQUÉZAR I ALIANA (et al.), Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història. 1931-2001, Barcelona: Columna, 2001; Joan B. CULLA, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política, Barcelona: La Campana, 2013; Àngel DUARTE, Història del republicanisme a Catalunya, Vic: Eumo; Lleida: Pagès Editors, 2004 (Biblioteca d’Història de Catalunya, 3).
! Així doncs, a partir del triomf contundent dels esquerrans en les eleccions del 12 d’abril i del 28 de juny a les constituents, provoca sorpresa, estupefacció i una reestructuració dels corrents d’opinió. El catalanisme montblanquí es fracturarà en dues parts a causa dels esdeveniments històrics, especialment marcats per la irrupció d’ERC en el context polític català, les demandes socials d’autonomisme, l’adveniment de la República i l’eclosió de la política de masses, que com la cultura de masses, havia sacsejat la societat catalana de principis de la dècada dels 30 que està desitjosa de més llibertat i d’un major protagonisme i capacitat de decisió de les classes populars en les decisions que l’afecten directament. Fins aquest moment el catalanisme catòlic montblanquí havia tingut l’hegemonia del catalanisme a la vila, tot i que, com s’ha apuntat en diverses ocasions, hi havia hagut èpoques de distanciament i de confrontació ideològica entre els sectors més de dretes i els més d’esquerres, que acabaran provocant una ruptura definitiva arran del triomf aclaparador d’ERC.269
El 16 d’abril de 1931 el Centre Català passa a denominar-se Centre Republicà Catalanista. Tres setmanes després, el 10 de maig, se celebra un míting d’afirmació republicana catalanista al nou Centre Republicà Catalanista de Montblanc. Poblet oficia l’acte, presenta els oradors i resumeix els parlaments amb una ferma declaració de catalanisme republicà.270 A
partir d’aquest moment, arran del seu pas ferm i desacomplexat cap al republicanisme nacionalista, es produirà el trencament amb els catalanistes del grup de l’Aires de la Conca, que consideren el seu gest una alta traïció i un canvi de camisa en tota regla. Els fets es precipiten ràpidament i el 16 de maig el periodista i intel·lectual montblanquí publica la seva última columna «Les coses i les ciutats» a l’Aires de la Conca. Uns dies més tard, el 28 de maig, Poblet és escollit president de la nova junta del Centre Republicà Catalanista i també n’encapçala la Comissió d’acció política.271 A principis de juliol el Centre s’adhereix a ERC, arran de la
influència de Josep Maria Poblet que aleshores ja n’és el màxim responsable i un dels elements més actius a promoure el pas al partit de Macià.
Andreu Mayayo, amb relació a la reconversió del Centre Català en Centre Republicà Catalanista, afirma: «Aquest viratge va suposar l’expulsió dels sectors catalanistes conservadors identificats més o menys amb l’ideari de la Lliga. Paral·lelament, el debat sobre la identitat de !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
269 Per a una visió de síntesi sobre el catalanisme als anys de la República, vegeu Borja DE RIQUER, «IV. El
catalanisme d’esquerres i de dretes», dins Manel RISQUES (coord.), Visca la República!, Barcelona: Proa, 2007 (Perfils, 79), p. 71- 110. Conté bibliografia sobre el catalanisme d’esquerres i les dretes catalanistes.
270 «Noticiari», Renovació, Montblanc, núm. 4 (24-V-1931), p. 6.
271 La junta del Centre Republicà Catalanista de Montblanc la formen: Josep Maria Poblet i Guarro, president;
Ramon Guarro i Cortès, vicepresident; Josep Escoter i Rué, tresorer; Enric Pujadas i Font, administrador; Joan Blavi i Folch, secretari; Antoni Llort i Escuer, vicesecretari; Joan Vendrell i Cavaller, bibliotecari; Gabriel Macip i Pedrol, i Lluís Castellví i Cunillera, vocals. La Comissió d’acció política la integren: Josep Maria Poblet i Guarro, Josep Bover i Vinyes, Jaume Dalmau i Forès, Jaume Foguet i March i Francesc Sans i Llobera. Vegeu «Noticiari», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 150 (30-V- 1931), p. 6.
l’Associació d’esquerres submergeix l’entitat en una profunda crisi entre els defensors de l’adhesió a l’ERC i els revolucionaris marxistes, que menarà a la seva desaparició fàctica a finals d’any.»272 El cas és que el procés no s’entén tant com una expulsió dels catalanistes
conservadors, sinó que els elements més joves s’imposen als vells catalanistes i aquests decideixen abandonar el Centre, ara investit d’uns aires republicans que no només no comparteixen en absolut sinó que rebutgen de manera contundent. El republicanisme, canalitzat des de les sigles d’ERC, s’acaba imposant a tot el país i sedueix especialment els joves catalanistes montblanquins, que es desmarquen del bloc fidel a l’ideari de la Lliga Regionalista, que no accepta la pèrdua d’influència mantinguda dins dels cercles catalanistes locals. Dos anys després, a finals de 1933, Pau Queralt —rere el pseudònim de Jordi de la Conca— escriu un article titulat «El catalanisme montblanquí» en què descriu l’evolució del catalanisme a Montblanc amb un to de lament per com el final de la dictadura i l’arribada dels nous temps republicans han fet que l’esperit idealista primigeni del catalanisme, en el qual havien militat de manera incondicional els vells catalanistes, hagi estat sacrificat per interessos personals i de classe. Mossèn Pau Queralt reivindica la concepció noucentista i orsiana del catalanisme per capitalitzar-lo, és a dir, perquè fossin els sectors catalanistes catòlics els que en tinguessin l’exclusivitat davant l’emergència del catalanisme d’esquerra. Per tant, la seva és una interpretació clarament interessada:
«Es convertí el catalanisme en esquerrisme i avui, a Montblanc, com gairebé a tot arreu, no és el sentiment ni l’amor a Catalunya el que mou l’actuació dels qui es diuen esquerrans, primer que catalanistes, sinó lluites d’interessos i de classe, sota les quals no hi ha cap idealitat.
Això ha fet néixer la Lliga Regionalista, impulsada pels catalanistes que sempre han demostrat ésser-ho, i dins la qual hi ha homes de fort prestigi i de voluntat ferma. És la que fa obra vertaderament cultural i política, i la que de Catalunya no en fa un nom sinó un sentiment, una idealitat, una realitat social, viva i integral.»273
Josep Maria Poblet es convertirà així en una de les puntes de llança del catalanisme d’esquerra, des del republicanisme nacionalista, a Montblanc i farà un pas més en el seu engatjament ideològic i apropament a ERC.274 Els altres dos noms destacats en la tasca de
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
272 MAYAYO I ARTAL, La Conca de Barberà (1890-1939), p. 304.
273 J[ordi] DE LA C[ONCA], «El catalanisme montblanquí», Aires de la Conca, Montblanc, núm. 208 (23-IX-1933), p. 5. 274 Per disposar d’una visió exhaustiva sobre la tradició republicana i el seu arrelament a Catalunya des del XIX i fins
als anys 30, vegeu Àngel DUARTE, Història del republicanisme a Catalunya, Vic: Eumo, Lleida: Pagès Editors, 2004 (Biblioteca d’Història de Catalunya, 3); Josep SANTESMASES I OLLÉ (dir.), Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. Actes del VI Congrés de la CCEPC. Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006. Valls: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana /
! vertebrar el partit a la comarca són Josep Andreu i Abelló i Josep Folch i Folch. Andreu i Abelló era aleshores un jove advocat montblanquí, resident a Reus, i que en un futur esdevindrà diputat al Parlament de Catalunya i President del Tribunal de Cassació de Catalunya. La seva vinculació amb les lògies francmaçòniques —influents en la política espanyola dels anys 30 en el seu suport al règim republicà i en la formació de partits com ERC—, la descendència d’una família d’arrelada tradició catalanista i una bona posició econòmica faciliten l’embranzida d’ERC a Montblanc. Mayayo assenyala que Andreu i Abelló es val de Folch i Poblet per fer proselitisme polític de les idees d’ERC en els dos principals partits que havien concorregut a les municipals. Folch —com s’ha dit— formava part de la candidatura de l’Associació d’Esquerres, però, com revela Mayayo, havia entrat en la francmaçoneria de la mà d’Andreu i Abelló i segons ell això explicaria l’evolució ideològica de Folch cap a ERC. Poblet sembla que faria el mateix al Centre Català i en les eleccions constituents orquestraria una campanya contra el candidat Albert Talavera sufragada per Andreu i Abelló: «Ja en la campanya de les constituents, els “Poblets”, Joan Poblet i Civit i Josep M. Poblet i Guarro (pare i fill), distribuïren uns fulls redactats i pagats pel jove advocat de Reus en contra de la dubtosa honestedat del candidat autonomista republicà Albert Talavera. Els fulls aixecaren polseguera i velles discussions.»275
Amb aquest teló de fons, els catalanistes catòlics adreçaran una sèrie d’acusacions i retrets a Poblet a través de les pàgines de l’Aires de la Conca; no toleraran el gir ideològic de Poblet i l’acusaran de guanyòfil. L’intel·lectual montblanquí passarà a primera fila del compromís polític, i un dels seus primers mítings és el que se celebra el 30 d’octubre al Teatre Principal de Montblanc. Es tracta d’un míting d’afirmació esquerrana en el qual hi participen Antoni Iborra, per l’Associació d’Esquerres; Poblet, pel Centre Republicà Catalanista, i, Josep Andreu i Abelló i Ventura Gassol per ERC. A més, Poblet, continuarà aportant opinions i idees polítiques des de les pàgines de la premsa comarcal, a partir d’aquest moment des de
Saba Nova, el periòdic portaveu d’ERC a Montblanc, que també ho és del Centre Republicà
Catalanista, el primer número del qual surt publicat el 28 de novembre de 1931. Una setmana abans, el dia 22, ell i els republicans nacionalistes organitzen la visita de Francesc Macià a Montblanc. Aquest acte encén els ànims dels catalanistes regionalistes perquè Josep Maria Poblet hi defensa la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, un referent per al republicanisme, però que provoca urticària entre els sectors conservadors com el catalanista catòlic de !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Institut Ramon Muntaner / Centre d’Història Contemporània de Catalunya / Museu d’Història de Catalunya /Programa per al Memorial Democràtic / Cossetània Edicions, 2008 (Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 5).
Montblanc, que el consideren un revolucionari anticlerical i l’instigador de la Setmana Tràgica (1909). Els catalanistes catòlics montblanquins contraposen el referent republicà i anarquista de Ferrer i Guàrdia amb el de Prat de la Riba, que és el que continuen defensant aferrissadament, i més quan s’assabenten que la visita de Macià no servirà per restituir la placa amb el nom de Prat de la Riba a la plaça Major de la vila, sinó que aquest espai ara passarà a dir-se plaça de la República i que la denominació de Prat de la Riba quedarà per a una altra plaça menor. L’Aires de la Conca recull la defensa del republicà i pedagog d’Alella, per part de Poblet, d’aquesta manera: «L’evocació de Ferrer i Guàrdia, fou feta, també, aquí en el míting
zoològic contra AIRES DE LA CONCA, al qual el jove orador Josep Ma. Poblet i Guarro va
dir a un altre dels oradors allí presents, que si nosaltres combatíem aquest era perquè, si no pel seu catalanisme, pel seu “humanisme” havia enaltit Ferrer i Guàrdia. / El jove orador, lloava, així, l’”humanisme” del vulgar i macàbric anarquista. / Què entendrà per “humanisme”?».276
A partir d’aquest moment el grup d’Aires de la Conca, encapçalat per mossèn Pau Queralt, el pal de paller del catalanisme catòlic, comença a llençar acusacions i retrets agres contra Poblet, i també contra el seu pare. Els regionalistes montblanquins no poden perdonar- li que s’inscrigui com a militant a les files d’ERC i l’acusen de «guanyòfil» i de traïdor. La seva resposta s’explica principalment per dos motius: el triomf d’ERC a tot Catalunya i també a la comarca els descol·loca, però sobretot perquè el jove Poblet havia estat la nineta dels ulls dels catalanistes locals. Poblet havia crescut amb el catalanisme montblanquí, ja en els primers actes poeticomusicals de l’Associació Catalanista, amb el mestratge de Poblet i Teixidó, amb el lideratge exercit des de la Joventut Nacionalista i l’Orfeó Montblanquí, passant per la seva construcció com a intel·lectual a la premsa local, com s’ha demostrat a bastament fins ara. Aquest full de serveis dins del catalanisme local el converteixen en un actiu molt ben valorat i posicionat per exercir el lideratge del catalanisme montblanquí en un futur proper i que els sectors catòlics creien dominar. Però res més lluny de la realitat. La irrupció de Macià i ERC en la vida política catalana altera també el panorama montblanquí i genera una nova ruptura dels catalanistes a la vila. Poblet exemplifica a la perfecció el protagonista d’aquesta nova ruptura, recordant la que hi havia hagut quinze anys enrere, i que una vegada més posava de manifest que el catalanisme a Montblanc no havia estat mai del tot homogeni ni molt menys un fenomen estrictament burgès i de dretes. El catalanisme montblanquí havia tingut des de bon principi una composició social que anava de la petita burgesia a la menestralia passant pels
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
276 Vegeu «Prat de la Riba i la Generalitat» i «El canvi de la làpida d’En Prat de la Riba», Aires de la Conca,
! botiguers, fet que li donava una dimensió de caire popular.277 Tot i amb això, hagué de lluitar