El corpus audiovisual

El corpus seleccionat per a aquest treball està format per tres episodis d’anime i quatre episodis de diferents sèries d’animació que s’emeteren durant la franja horària que va des de les 7 del matí fins a les 12 del migdia, l’únic moment del dia en què la cadena IB3 emetia dibuixos animats durant el període seleccionat. Les dades d’audiència de la cadena corresponents a aquesta franja horària oscil·laren entre el 0,1% i el 0,2%, segons indica l’Anuario de audiencias de TV de Kantar Media (2010). La baixa audiència dels programes matinals no és sorprenent ja que, com hem apuntat al Capítol 1, els programes amb més seguiment a IB3 són els noticiaris i els esportius, que s’emeten a partir del migdia. Així, durant 2009, la franja horària de les 14:00 a les 17:00 assolí el màxim d’audiència amb un 6,4%, seguida de la franja nocturna (20:30-0:00) amb un 6,1%. Les xifres corresponents a l’any 2010 són similars, amb pics d’audiència a partir de les 14:00 hores (7,6%) i de les 20:30 (6,8%). Pel que fa a l’edat del públic, l’audiència

d’IB3 entre infants de 4 a 12 anys durant 2009 i 2010 no sobrepassa el 0,3% (Kantar Media, 2010).

La conclusió d’aquestes xifres és que els mecenes –en aquest cas, la corporació pública de televisió balear– tenen un interès major en la funció didàctica dels productes emesos que en l’índex d’audiència. D’aquesta manera, el patrocini de sèries infantils doblades al català esdevé una clara aposta per l’ensenyament i la consolidació de l’estàndard balear per part d’un ens públic.

Tot seguit presentam les dades de producció, distribució, nombre de capítols i temporades de les diferents sèries, a més d’un petit resum de l’argument de cada una d’elles. Aquesta informació s’ha extret fonamentalment de la base de dades IMDB i de diferents llocs web relacionats amb les sèries seleccionades, que s’indicaran en cada cas en una nota a peu de pàgina.

Duel Masters (Satoru Nishizono, 2002-2006)

La sèrie d’anime Duel Masters/Dyueru Masutāzu es basa en el joc de cartes i els volums de manga homònims que giren al voltant de cinc civilitzacions: Foc, Aigua, Llum, Fosca i Natura. Produïda per Studio Hibari, va ser distribuïda al Japó per Kids Station i TV

Tokyo, i va sumar vuit temporades –la darrera s’emeté el 2011 amb el títol Duel Masters Victory–. La versió anglesa produïda per Plastic Cow Productions, Elastic Media Corp i Howling Cat Productions, va assolir tres temporades i es va emetre per Cartoon Network entre 2004 i 2006. Aquesta versió evolucionà de forma independent a partir de la segona temporada.

El protagonista de Duel Masters és Shobu Kirifuda, un aprenent de duelista que aspira a imitar el seu pare, Shori. Els seus amics, Rekuta, Mimi i George, li donen suport quan s’enfronta als seus oponents, entre els quals destaquen els PLOOPs (Powerful Loyal Order of Princes) i els Soldats Negres. A la versió anglesa de la sèrie destaca l’humor

irreverent i el trencament constant de la «quarta paret», que provoca un irònic diàleg intermitent entre els personatges i el públic sobre aspectes extradiegètics, com ara l’enfocament de la càmera. Als diàlegs també abunden els termes japonesos relacionats amb els duels: ikuzo, expressió de desafiament; koi, que serveix per acceptar el desafiament; Todome Da, equivalent a l’escac i mat, o ike, l’ordre d’atacar l’oponent48.

L’episodi «L’antiduelista», que en la versió original es titula «Quest for fire», és el vintè de la segona temporada americana. En aquest capítol, el pare de Flora ha quedat atrapat dins el Món de les Criatures i, per mirar de salvar-lo, Shobu entrena amb Mimi i li guanya en successius duels. Mentrestant, Flora confessa a George que no s’ha enfrontat mai en duel amb ningú perquè té un mal record dels enfrontaments infantils amb el seu pare. Tanmateix, dóna consells a Shobu perquè es converteixi en un duelista millor. Al final de l’episodi, Flora, Shobu, Rekuta, Mimi i George entren al Món de les Criatures per rescatar el pare de Flora, i allà topen amb els PLOOPs.

La màgica DoReMi (Takashi Yamada, 2000-2001) Ojamajo DoReMi és una sèrie d’anime japonesa produïda per Toei Animation i la corporació ABC, i fou emesa al Japó per diverses cadenes d’All- Nippon News Network (ANN TV). La sèrie original va donar lloc a tres temporades que duraren fins al 2003; a diversos volums de manga,

i a dos llargmetratges. En total, la producció televisiva suma 201 episodis dividits en quatre temporades49.

DoReMi és una nena de vuit anys que vol aprendre a fer màgia. Un bon dia, troba una botiga màgica i hi entra. Quan DoReMi descobreix la vertadera identitat de Majo Rika,

48

Fonts: http://duelmasters.wikia.com/wiki/Duel_Masters_%28Show%29; http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=3429. Data de consulta: 25 de juliol de 2011.

49

Font: http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=1190. Data de consulta: 25 de juliol de 2011.

la bruixa propietària de la botiga, aquesta es transforma en granota. Per convertir-se en una bruixa vertadera i tornar el seu aspecte original a Rika, DoReMi ha de passar deu exàmens. Les seues dificultats per a aprendre contrasten amb l’habilitat d’Hazuki i d’Aiko, dues amigues que també aspiren a convertir-se en bruixes. Per aquest motiu, Rika anomena DoReMi Ojamajo, una combinació d’ojama («problemàtica») i majo

(«bruixa»). La frase preferida de DoReMi és «Som sa nina més desgraciada del món!».

A l’episodi «Hem d’aprovar es nivell 9», el setè de la primera temporada, DoReMi, Hazuki i Aiko es preparen per presentar-se a l’examen del nivell 9 de bruixeria. DoReMi és qui menys traça té i la bruixa Rika li ordena practicar, ja que només ella pot desfer l’encanteri que convertí la professora en una granota. A més, DoReMi ha de vigilar a distància la seua germaneta Poppu, que va a visitar l’àvia tota sola i s’enfronta a diverses dificultats durant el trajecte. DoReMi intenta ajudar-la –no sempre amb èxit– fent servir els seus trucs. Finalment, les tres aprenents de bruixa es presenten a l’examen, que té lloc al Món de les Bruixes. Hazuki i Aiko aproven l’examen i cadascuna rep una fada, però DoReMi el suspèn.

La Màscara (1995-1997)

The Mask és una sèrie d’animació nord- americana basada en el superheroi de còmic clàssic del mateix nom, tot i que la producció televisiva és una seqüela del film estrenat el 1994. Produïda per Dark Horse Entertainment, Film Roman, Sunbow Entertainment i New

Line Television, va ser distribuïda originalment per la CBS i més endavant, per Cartoon Network. La sèrie té 55 episodis dividits en tres temporades50.

L’argument de La Màscara gira al voltant del seu protagonista, Stanley Ipkiss, un home apocat que, un bon dia, troba una màscara abandonada i se la posa. A partir d’aquell moment, Stanley esdevé una altra persona: un pallasso extravertit i temerari

50

de cara verda que fa perdre la paciència als seus malvats adversaris. La sèrie televisiva, ambientada a la fictícia Edge City, té una estètica més o menys realista, només trencada pels espectaculars canvis de personalitat de la Màscara i per les seues bogeries.

El capítol «Convention of evil» és el número 43 de la segona temporada, i en ell se celebra una reunió de personatges malvats convocada per Pretorius, qui els proposa unir-se i lluitar junts contra la Màscara. A la reunió es presenta també el doctor Neumann, un psiquiatra que fa explicar a cada assistent les seues experiències traumàtiques amb la Màscara. Pete, Gorgonzola, Bob –un personatge que representa el dimoni–, Fibló i Tempesta relaten les seues derrotes davant la Màscara i expressen el seu desig de venjança. Finalment, els malvats descobreixen que el psiquiatra que els ha psicoanalitzat és en realitat la Màscara, i s’hi enfronten fins que el protagonista els derrota novament.

Legió de superherois (2006-2008)

Legion of superheroes és una sèrie d’animació televisiva produïda per la nord-americana Warner Bros i basada en personatges de DC Comics. El principal productor és James Tucker i les distribuïdores originals foren Kids’ WB i The CW Television Network. La sèrie consta de 26 capítols dividits en dues temporades.

Els protagonistes són el jove Superman i els seus amics, un grup de superherois que viu aventures al segle XXXI. Els legionaris han anat variant al llarg de la sèrie, tot i que els principals són Lightning Lad, Dream Girl, Brainiac 5 –anomenat Brainy a la versió doblada–, Timber Wolf i Star Boy, entre d’altres. Com es pot apreciar a l’episodi seleccionat, Superman no sempre hi apareix. Tots els legionaris tenen superpoders i poden transformar-se en robots gegantins quan lluiten contra els seus adversaris51.

51

L’episodi «In Your Dreams» és l’onzè de la segona temporada de la sèrie, i l’element central són els somnis premonitoris de Dream Girl. Gràcies a aquesta capacitat de l’heroïna per a preveure el futur, la Legió aconsegueix frustrar diverses accions del Cercle Obscur. No obstant això, Lightning Lad desconfia d’ella pel seu passat com a vident, i li retreu que enganyàs els seus pares. El Cercle Obscur aconsegueix falsificar un somni de Dream Girl i segrestar-la per utilitzar els seus poders en contra de la Legió. Quan el Cercle Obscur ataca un acte públic dels Planetes Units, els legionaris s’hi enfronten però aviat s’adonen que han caigut en una trampa. Finalment, els superherois aconsegueixen derrotar els malvats i alliberar Dream Girl, qui es reconcilia amb Lightning Lad.

On és na Carmen Sandiego? (Stan Phillips, 1994-1999) Where on Earth is Carmen Sandiego? és una sèrie

nord-americana basada en el videojoc educatiu que recrea les aventures d’una lladre d’art anomenada Carmen Sandiego. Es tracta d’una producció de DIC/The Program Exchange, i els 50 capítols de què consta foren emesos per la cadena FOX durant cinc temporades.

Igual com passa amb els llibres i videojocs de Carmen Sandiego, l’argument de la sèrie gira al voltant dels intents de l’agència de detectius ACME per atrapar Carmen i la seua banda de lladres d’art. Els detectius encarregats d’aquesta feina són els germans Ivy i Zack, que persegueixen Carmen per un món virtual amb l’ajuda de CAP i del Jugador, un adolescent real –no un dibuix– que dirigeix les accions amb el seu ordinador. Així, cada capítol és una mena de «ficció dins la ficció» on el Jugador cerca informació i orienta els detectius a través de la pantalla, amb l’objectiu que aquests recuperin les obres d’art robades per Carmen52.

52

Fonts: http://www.imdb.com/title/tt0167742/ i http://carmensandiego.info/. Data de consulta: 25 de juliol de 2011.

El capítol «El somriure robat» és el primer de la primera temporada. L’acció comença a Amsterdam amb el robatori dels ulls d’un autoretrat de Vincent Van Gogh. El Jugador tria Ivy i Zack, els dos detectius d’ACME, perquè investiguin el robatori, i aquests comencen a seguir la pista de Carmen Sandiego per tot Europa. Quan Carmen roba el nas d’un quadre de Picasso i el somriure de la Mona Lisa, els detectius s’adonen que la delinqüent vol unir tots aquests elements per construir la seua pròpia obra mestra. Finalment localitzen Carmen a la cova de Lascaux, on aconsegueixen recuperar el material robat mentre la lladre fuig.

Rantaró, l’al·lot ninja (Sōbē Amako, 1993-actualitat)

La sèrie d’anime Rantaró Ninja Boy/Nintama Rantarō està basada en el manga homònim de Sōbē Amako i fou creada per la productora Ajia-do Animation Works el 1993. Consta d’almenys 18 temporades i més d’un miler d’episodis, tot i que actualment se’n continuen gravant de nous.

La sèrie narra les aventures del fill d’un ninja de categoria baixa que, per convertir-se en un lluitador d’elit, assisteix a una escola de ninjas –Nintama és l’acrònim format per

ninja i tamago, «ou»– amb els seus amics Kirimaru i Shimbei53. Les malifetes dels tres nens i les seues dificultats per a aprendre provoquen la irritació dels professors Denzo i Hansuke, que treballen a les ordres del senyor Director. La ingenuïtat dels tres ninjas dóna peu a diverses situacions còmiques i les seues aventures solen tenir un final feliç.

El capítol del nostre corpus és el número 16 de la primera temporada i està format per tres subcapítols d’entre 7 i 20 minuts, titulats «Sa carta del senyor Hiogo III», «És mon pare!» i «Sa marca». Al primer d’aquests capítols, els tres ninjas reben una carta del

53

Fonts: http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=3465; http://www.ramonbv.110mb.com/anime/Rantaro/rantaro_index.htm.

pirata Hiogo III convidant-los a la inauguració del seu vaixell nou. Els nens pensen que ells són els únics convidats, i modelen un bust del senyor Hiogo amb la intenció de regalar-l’hi. Al segon capítol, els nens descobreixen que Hiogo ha enviat la mateixa carta als professors Denzo i Hansuke i al senyor Director. Quan arriben a la platja on els espera el pirata, tots els convidats, decebuts per l’engany, es neguen a donar-li els regals que havien portat. En aquell moment, algú roba el vaixell nou del senyor Hiogo i, quan els ninjas aborden l’embarcació per atrapar el lladre, descobreixen que aquest no és altre que el pare de Shimbei. L’home explica que un mercader l’ha estafat venent-li el vaixell de Hiogo. A l’últim capítol, tots els personatges busquen el mercader, l’atrapen i l’obliguen a tornar les monedes al pare de Shimbei.

Totally Spies (Vincent Chalvon-Demersay i David Michel, 2001-2010)

Segons Barambones (2009: 345-346), aquesta sèrie d’animació va ser creada per la companyia francesa Marathon Animation i coproduïda per diversos països, mentre que la distribució correspon a la companyia nord-americana Image Entertainment i a les cadenes ABC Family,

Cartoon Network, Jetix i Teletoon. Consta de 130 capítols dividits en cinc temporades i d’una pel·lícula estrenada al juliol de 2009.

Les protagonistes, Alex, Sam i Clover, són tres adolescents que viuen a Beverly Hills i compaginen la vida d’estudiants d’un institut de secundària amb la feina com a espies de la WOOHP (World Organization of Human Protection). Aquesta organització secreta, dirigida per Jerry i l’assistent GLADIS (Gadget Lending and Distributing Interactive System), té l’objectiu de salvar el món dels perills que l’amenacen. Tant la línia argumental de la sèrie com els seus protagonistes semblen una paròdia animada d’Els àngels de Charlie (Charlie’s Angels), l’exitosa sèrie televisiva de la dècada de 1970: tot i que l’acció i la intriga dominen els diferents capítols, el constant rerefons d’humor i ironia la converteix en una producció més aviat còmica. D’altra banda, Barambones (ib.: 349) assenyala la forta influència de l’anime en l’estètica d’aquesta producció, que s’ha arribat a descriure com a anime americà .

A l’episodi Sa cafeteria malèvola , el número 57 de la tercera temporada, les tres espies investiguen la desaparició d’estudiants universitaris a la cafeteria Das Coffehaus. Aquest local ofereix a la clientela la possibilitat de submergir-se en una piscina subterrània de cafè. Quan Sam desapareix, les espies descobreixen que l’amo del local utilitza els banys de cafè per abduir els desprevinguts clients, rentar-los el cervell i convertir-los en els seus esclaus. Després de vèncer el malvat cafeter, les espies alliberen Sam i la resta de treballadors forçats. Un dels alicients d’aquest capítol és la incorporació de Mandy, l’eterna enemiga de les espies, a l’equip de la WOOHP: l’experiència fracassa de manera estrepitosa i Jerry engega Mandy després de rentar-li el cervell perquè oblidi el que ha vist a l’organització secreta.