Hem argumentat fins a les línies precedents que les teories principals sobre els factors que defineixen els eixos de l’expertesa en la pràctica clínica es mouen actualment en tres direccions: les característiques conductuals/competencials (saber fer, saber com, saber estar...), el nivell educatiu dels professionals i els anys d'experiència en un grup de pacients amb característiques patològiques específiques.
Volem referir-nos a continuació, a un nou factor que, per la seva importància en el àmbit de la gestió sanitària i per la seva representació en la recerca infermera no podem obviar: es tracta dels factors organitzatius dels hospitals.
Principiant Principiant avançada
Competent Avantatjada Experta Experta No experta
No experta experimentada
EXPERTESA INDIVIDUAL
DE LES INFERMERES
En un estudi desenvolupat en dos hospitals militars als EUA es varen avaluar les característiques de l'entorn clínic de pràctica infermera i l’expertesa en una població de 103 infermeres, trobant que l’expertesa mesurada amb un qüestionari propi tenia correlacions significatives amb dues de les tres sub-escales que mesuraven l’entorn laboral: el control sobre la pràctica i la relació professional entre les infermeres i els metges. Aquest estudi va ser pioner en descriure tres característiques organitzatives dels hospitals que potencialment pot fomentar l’expertesa, la interacció social amb els iguals, la participació en el establiment de les normes i els patrons de comunicació propis(32).
En aquesta línia, Mc Hugh i Lake(33), dos investigadors del Center for Policy Research and Nursing Outcomes de la Universitat de Pennsylvania (Filadèlfia, EU)suggereixen que l'hospital ofereix un context que influeix en l’expertesa individual. Defineixen com a "context", la suma de l'experiència i la formació individual juntament amb la mesura de l'entorn de la pràctica clínica. La seva hipòtesi és que els efectes “contextuals” es produeixen quan les característiques col·lectives de les persones (en aquest cas les infermeres), en una organització gran com un hospital, tenen un resultat (l’expertesa) més enllà de l’efecte de les característiques individuals (veure Figura 2).
Figura 2. Model d’adquisició d‘expertesa infermera de Mc Hugh i Lake
Extret de Mc Hugh i Lake(33)
En aquest sentit, un entorn favorable de la pràctica clínica podria proporcionar més oportunitats de desenvolupament professional i, per tant, fomentar el progrés cap a l’expertesa de les infermeres com una característica de l’organització.
Factors contextuals: - Mitjana d’anys
d’experiència i mitjana de formació de totes les Infermeres del Hospital.
Factors individuals: -Anys d’experiència -Màxima formació aconseguida
Anàlisi dels components professionalitzadors i de l’entorn hospitalari dels Hospitals Magnètics, en infermeres i pacients de dos hospitals de Barcelona
50
El treball de Mc Hugh y Lake publicat l’any 2010 va analitzar, en una població de 8.611 infermeres, els efectes dels factors “contextuals” i l’educació individual i l’experiència de les infermeres sobre la seva expertesa clínica.
En un anàlisis de regressió logística la composició de la plantilla, especialment el
skill mix, estava associat amb “odds” significativament més grans d’infermeres que declaraven un nivell més elevat d’expertesa. Aquests resultats suggereixen que, un cop controlades les característiques individuals, el “context” dels hospitals influencia significativament en l’expertesa clínica infermera.
Anàlisi dels components professionalitzadors i de l’entorn hospitalari dels Hospitals Magnètics, en infermeres i pacients de dos hospitals de Barcelona
52
L’ENTORN
HOSPITALARI I
EL MODEL DELS
HOSPITALS
MAGNÈTICS
Anàlisi dels components professionalitzadors i de l’entorn hospitalari dels Hospitals Magnètics, en infermeres i pacients de dos hospitals de Barcelona
54
CAPÍTOL 3.
L’Entorn hospitalari i el model dels Hospitals Magnètics
3.1.
Els orígens del programa dels Hospitals Magnètics (HM) es troben a la dècada dels 80 lligats a l’empenta de les infermeres dels estats més influents dels EUA i vinculades organitzativament a la American Nurses Association (ANA). L’ANA aglutinava a infermeres directives ,assistencials, docents etc... conscients de la manca d’infermeres i de l’alta rotació de professionals existent aleshores al seu país. Al mateix temps es va donar una elevada presencia de infermeres amb el grau de doctor i amb posicions influents tant a les universitats com en el centres de decisió política
Història
(33, 34)
que van tenir els coneixements i la capacitat de tirar endavant organitzacions i fòrums de difusió.
Les investigacions de les infermeres pertanyents a la ANA i d’ altres associacions (“National Ligue of Nurses”, “Sigma, Theta ,Tau”) es va orientar cap a tres direccions en la cerca de alternatives per a millorar les condicions de les infermeres als hospitals: els ràtio de malalts a cuidar per cada infermera (patient to
nurse ratio), avançar cap elevar el nivell de la formació acadèmica i la millora de l’entorn de la pràctica clínica. AIken i col.laboradors van liderar aquesta ultima corrent de recerca i van documentar la relació existent entre l'entorn de la pràctica clínica i els resultats dels pacients i de les infermeres(34). Els seus treballs, junt amb el de Mc Clure. i d’altres van promoure la creació del Programa dels Hospitals Magnètics, motor de canvis en els centres hospitalaris i de l'adopció de mesures per a la millora de la qualitat.
Amb la fundació de l’American Nurses Credentialing Center (ANCC) depenent de l’ANA a l’any 1990, es va estructurar l’ANCC,s Magnet Model™, que va materialitzar el projecte que actualment agrupa 319 hospitals de diferents països(36-38).
La recerca centrada en el model o programa dels Hospitals Magnètics ha fet evident que les infermeres se senten atretes cap als entorns laborals que promouen l’autonomia i el control sobre la pràctica i la col·laboració eficaç amb els metges; els tres elements claus dels HM(35). Així, l’autonomia basada en fonaments infermers, el control sobre la pràctica i la col·laboració eficaç amb els metges “atreuen” a les infermeres i són l’origen del nom de “magnètic”, ja que actuen com un “iman”. La traducció de Magnet Hospitals en el nostre medi per aquesta raó és indistintament “Hospitals Magnètics” o be “Hospitals Iman”.