El sistema universitari espanyol: situació general

Es comenta tot seguit una visió de conjunt respecte a una selecció de característiques generals no informacionals del sistema universitari de l’Estat espanyol, per tal de donar una primera situació de l’àmbit de l’estudi i del context de les organitzacions universitàries espanyoles (segons dades procedents del portal Universia, el web del Consejo de Universidades i la

revista Expansión).15 S’han pres les 65 universitats espanyoles existents

abans de l’any 2002, excloses les universitats a distància i les universitats d’estiu. Per a més informació sobre el sistema universitari espanyol, la seva actualitat i la seva història pot consultar-se, a part del portal Universia y els webs del Consejo de Universidades i de la Conferencia de Rectores

(CRUE),16 els preàmbuls de les lleis d’universitats catalanes i espanyoles.17

Amb tot, la situació global que s’exposa tot seguit ve marcada fonamentalment per la Ley de Reforma Universitaria de 1983 i per la gran expansió quantitativa del sistema universitari en l’època de vigència d’aquesta norma. Les característiques no informacionals que es comenten en el present apartat seran usades durant la presentació de resultats (capítols 5 i 6), per tal de relacionar-les amb les característiques informacionals tal i com es planteja en la pregunta de recerca número 4.

Pel que fa a número d’estudiants, hi ha una gran igualtat entre el nombre d’universitats classificades en tres segments segons la seva mida, com es mostra a la Taula 2.1: hi ha 23 universitats petites (és a dir amb menys de 10.000 estudiants) i 25 universitats grans (més de 20.000 estudiants). En la franja intermèdia es troba un número una mica més petit d’institucions (17). Pel que fa a la proporció d’estudiants estrangers (Taula 2.2), només un terç de les universitats superen l’1,2% de ràtio. Respecte a la tipologia de les institucions, classificades en públiques, privades i religioses, el predomini de les universitats públiques és clar (Taula 2.3). Cal remarcar, a més, que existeix un cert encavallament entre privades religioses i privades laiques (algunes universitats que a Universia consten com a laiques tenen influència religiosa, segons la informació consultada via web en les respectives institucions).

15 _{MÉNDEZ, Ángela. “Directorio de centros universitarios”. Expansión: suplemento especial}

de universidades, (20 i 21 de setembre de 2003).

16 _{http://www.mec.es/consejou, http://www.crue.upm.es}

17 _{“Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria”. BOE (1 setembre}

1983). “Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades”. BOE (24 desembre 2001). “Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya”. DOGC, núm. 3826 (20 febrer 2003), pàg. 3326.

2. Estat de la qüestió __________________________________________________________________________

Taula 2.1. Universitats segons el nombre total d’estudiants

Mida (estudiants de primer i segon

cicle) Universitats

Menys de 10.000 23 De 10.000 a 20.000 17 Més de 20.000 25

Font:Universia

Taula 2.2. Universitats segons la proporció d’estudiants internacionals

Proporció d’estudiants estrangers

(%) Universitats

Menys del 0,6% 20 Del 0,6% a l’1,2% 23 Més de l’1,2% 22

Font:Consejo de Universidades

Taula 2.3. Universitats segons la tipologia

Tipus d’institució Universitats

Públiques 49 Privades laiques 6

Privades religioses 10 Font:Universia

El sistema universitari espanyol té una alta concentració geogràfica d’universitats a Madrid, Catalunya i Andalusia. Cal remarcar que les 17 comunitats autònomes de l’Estat espanyol disposen d’almenys una institució d’ensenyament superior, tot i que en 7 d’elles hi ha una sola universitat. La Taula 2.4 mostra la distribució per comunitats autònomes.

Taula 2.4. Universitats segons les comunitats autònomes

Comunitat autònoma Universitats

Andalusia 9 Aragó 1

Comunitat autònoma Universitats Astúries 1 Balears 1 Canàries 2 Cantàbria 1 Castella i Lleó 7 Castella-La Manxa 1 Catalunya 10 Extremadura 1 Galícia 3 La Rioja 1 Madrid 13 Múrcia 3 Navarra 2 País Basc 3 València 6 Font:Universia

Respecte a l’antiguitat de les universitats, s’han pres dues classificacions. A la Taula 2.5 apareixen les universitats classificades per trams amb relació a l’entorn legal durant la seva creació; hi ha una clara majoria d’universitats creades sota la Ley de Reforma Universitaria de 1983 (s’ha pres un lleuger decalatge en les dates i s’ha considerat que les universitats creades un any abans de la LRU són del tram temporal corresponent a la LRU, i

anàlogament amb la Ley General de Educación de 1970).18 La taula mostra

la gran expansió del nombre d’institucions en el tram temporal regit per la

LRU.19

Taula 2.5. Antiguitat segons l’entorn legal

Data de creació Universitats

Fins a 1968 inclusivament 19 De 1969 a 1982

(època Ley General de Educación) 13 De 1983 a 2001

(època Ley de Reforma Universitaria) 33 Font:Universia

18 _{“Ley 14/1970, de 4 de agosto, general de educación y financiamiento de la reforma}

educativa”.

19 _{S’han obviat en aquesta classificació altres lleis reguladores anteriors de l’època franquista}

i del segle XIX, pel seu poc interès, donat el moment temporal i temàtica de l’actual estudi, i perquè hauria produït una segmentació en grups molt petits d’universitats.

2. Estat de la qüestió __________________________________________________________________________

L’altra classificació temporal apareix a la Taula 2.6, que posa de manifest com la majoria d’universitats van ser creades abans de la generalització del sistema WWW el 1994, amb l’aparició dels primers programes navegadors, moment que marca un gran salt qualitatiu d’Internet. Cal remarcar que aquesta divisió temporal té, a més d’un significat tecnològic i informacional, un vessant organitzatiu, ja que les 50 universitats nascudes en l’època pre- WWW són institucions amb un grau de maduresa i consolidació presumiblement superior a les 15 de creació més recent.

Taula 2.6. Antiguitat segons la generalització del WWW

Data de creació Universitats

Fins a 1993 inclusivament

(època pre-WWW) 50 De 1994 a 2001

(època WWW) 15

Font:Universia

Finalment, a la Taula 2.7 les universitats són agrupades segons la proporció d’estudiants en les àrees temàtiques definides pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, on les titulacions homologades són classificades en cinc grans àrees de coneixement: Humanitats, Ciències Experimentals, Ciències

Sociojurídiques, Ciències de la Salut, Politècnica.20 _{Pot observar-se que}

Sociojurídica i Politècnica tenen una proporció gran d’estudiants (per sobre del 30%) en un nombre apreciable d’institucions. En l’altre extrem, les humanitats i les ciències experimentals tenen una proporció petita d’estudiants (inferior al 15%) a gairebé la totalitat de les institucions. Tot i que aquesta classificació per àrees de coniexement pugui resultar discutible per a certes titulacions, que poden tenir diferent biaix segons les institucions, dóna una orientació general sobre la situació temàtica del conjunt del sistema universitari.

20 _{La llista de les titulacions homologades incloses en cada àrea temàtica es poden consultar}

Taula 2.7. Situació temàtica (proporció d’estudiants segons àrees definides pel Ministerio de