De seguida quan em parles de tu, surten els altres. Cadascú ens hem format amb uns altres que ens han fet de mirall, altres que hem admirat o que hem rebutjat o que ens han deixat indiferents i els hem deixat córrer. Aquests models, precedents, figures que ens han marcat, indubtablement han influït en la nostra posició davant també l’acadèmia, la docència, la recerca. Aquesta història de vida professional s’emmarca en una recerca sobre les condicions de les dones envers la ciència i el coneixement, per tant parteix de certs supòsits sobre gènere. Com a tota història de vida i des dels estudis narratius, la producció d’interpretacions ha d’estar subjectada a validació i triangulació des d’un procés inductiu i deductiu, i també transductiu on la subjectivitat del subjecte i de la recercadora es troben per produir coneixements vàlids intersubjectivament, malgrat sempre restarà oberta a innumerables interpretacions possibles també. En general, en tots els subjectes i per tant també en les dones es produeix un important reconeixement de les figures
que ens han pogut marcar en la nostra vida personal, carrera professional, acadèmica o de recerca. M’interesso per aquest altres que ràpidament indiques per esbrinar quins han estat els teus models, referents, iniciadors, mentors.
I les teves figures de referència són majoritàriament masculines com a models a seguir, iniciadors i mentors de la teva carrera acadèmica, professional i de recerca. En primer lloc destaques en la teva carrera universitària una figura masculina, en S.:
... només teníem un primer curs, vuitanta estudiants que van ser la primera promoció, i després es van anar afegint cursos a mesura que creixia la llicenciatura i jo sempre vaig seguir l’estela d’en S. a nivell acadèmic i a nivell professional. Perquè jo amb el S. me’n anava a treballar amb ell.... i amb la gran sort de que el S. se’m emportava allà on fos a treballar amb lo qual això també em donava a mi una visió de camp sobre el que és aquest món que es el que ensenyo aquí, que d’altre manera no hagués tingut, tot i que jo havia sigut becària a una institució durant la meva llicenciatura. Però bé a nivell professional doncs treballar amb el S. va ser una gran sort.
La segona figura també és masculina:
Al segon curs es va incorporar el J. que és un dels altres pioners d’una gran institució i també vaig fer moltes coses amb ell, amb lo qual el vaig seguir una mica... tenint aquest mig peu a la vida acadèmica i a la vida professional.
La tercera també:
.... per mi és un moment important quan en A. em crida sense saber ben bé perquè i tenir la gran oportunitat de viure aquestes reunions, ...i després aquesta oportunitat de poder... començar a treballar i a créixer com a professora i a créixer professionalment també.
Em pregunto aleshores perquè, perquè sols relates fonamentalment a l’inici de la nostra conversa figures masculines. Una possible interpretació és que aquests professors ocupaven llocs de poder i d’influència en la teva professió i en la construcció del món acadèmic de la teva àrea de coneixement. Un àrea molt jove en el nostre país com a àrea acadèmica, malgrat ja existia com a àmbit professional. La teva universitat també és molt jove i ingresses en la institució en el moment de creació, d’invenció com dius més endavant.
Sols menciones una dona com a figura molt rellevant per a tu, una dona que va marcar molt el camp professional i que va morir jove (als 50 anys) i que després de la seva mort vas voler rescatar. I per això dediques la teva tesi doctoral a reconstruir el treball que aquesta professora i professional ha construït i la revalores.
Jo recordo certes assignatures perquè era el que m’agradava i recordo la X que és la primera professional en aquest camp i... va ser professora meva... Hi ha tres professionals catalans que pràcticament es van inventar aquest camp... i són: el Z, Y, i X. Per mi la Santíssima Trinitat, llavors la X es va morir, jo vaig acabar la carrera, vaig entrar aquí i en el moment d’entrar aquí... però
jo tenia ofertes, eh? per seguir treballant a una gran empresa pública,... diguéssim ofertes a nivell professional relacionades amb la meva carrera, però jo tenia molt clar que no volia exercir professionalment. Vull dir, no volia... prefereixo la vida acadèmica.
E: Perdona, vas fer la tesi doctoral sobre la professora i professional X?
P: Sí a això vaig fer, sí. Vull dir, quan vaig acabar després d’aquest any de reunions amb aquests senyors...
E: Sí.
P: Al 93 el vint d’octubre de 1993 es va inaugurar aquí els nostres estudis amb un acte. En el moment que estàvem inaugurant aquests estudis algú, no recordo qui, va anunciar que s’havia mort la X d’una embòlia, fulminada amb 50 anys.
Llavors jo evidentment al 92 ja m’havia apuntat als cursos de doctorat i allò que estàs estudiant i penses en un tema d’investigació... i la mort de la X m’ho va posar davant... de les poques persones que sap de la meva àrea es mor i no passa res... jo el que volia saber és que havia fet la X amb trenta anys de carrera. I a partir d’aquí vaig fer la tesina sobre la seva aportació a la cultura i després vaig fer la tesi doctoral sobre... part de la seva obra .
E: No vas reconstruir biogràficament, professionalment...? P: No, no, jo no volia saber res de la seva vida.