Exemple de documentació de fluxos.

3.6.3.V

El diccionari de dades és un document que genera l’enginyer en informàtica durant el desenvolupament del model del sistema, però l’usuari ha de ser capaç de llegir-lo i d’entendre’l per a poder verificar l’anàlisi desenvolupada. A vegades, aconseguir l’acceptació de l’usuari de la notació utilitzada pot parèixer complex i en ocasions el més probable és que l’usuari no estiga disposat a llegir tot el diccionari. L’usuari pot verificar-lo en conjunt amb els diagrames de flux de dades; l’enginyer en informàtica té la responsabilitat de verificar que tots els fluxos i magatzems de dades que apareixen en els DFD estan definits en el diccionari de dades de forma única, que s’ha utilitzat la notació correcta en cada cas, i que no hi ha dades al diccionari que no s’utilitzen en els diagrames de flux de dades.

En un sistema mitjà o gran, el diccionari de dades pot incloure un volum elevat d’informació. Per això es fa cada vegada més necessari utilitzar alguna ferramenta informatitzada per a desenvolupar el diccionari de dades. Alguns sistemes de bases de dades proporcionen ajudes prèvies per a desenvolupar els diccionaris de dades, però en aquests casos s’imposen les limitacions de nomenclatura de la base de dades utilitzada. Com s’ha mencionat anteriorment, les eines CASE són els que proporcionen utilitats més potents per a l’especificació del diccionari de dades, permeten validar la consistència entre els diagrames de flux i el diccionari i obtenir informes de gran utilitat per a l’enginyer en informàtica. Si no es disposa d’aquestes ajudes és convenient almenys utilitzar un processador de textos.

Construir un diccionari de dades és una de les tasques més tedioses i llargues de l’anàlisi del sistema, no obstant, és també una de les més importants, sense un diccionari formal que definisca el significat dels termes no es poden obtenir resultats precisos.

A mesura que es desenvolupa el diccionari de dades poden produir-se canvis en el model gràfic, o el model pot sofrir modificacions i actualitzacions posteriors. En qualsevol cas cal comprovar que tots els fluxos i magatzems estan convenientment documentats en el diccionari

de dades i que tot el que hi ha documentat en el diccionari de dades es correspon amb la representació gràfica d’un d’aquests dos elements.

3.7.

D

La descripció de funcions permet completar el DFD en l’apartat de les transformacions que pateixen les dades i la informació. Tot sol, el model pot donar una idea aproximada del programari que s’ha dissenyat però cal afegir informació adequada que proporcione als enginyers i programadors més detalls sobre els programes i funcions que s’han de desenvolupar.

3.7.1.C

Per a cadascun dels processos de més baix nivell, denominades també funcions primitives, representats en els diagrames de flux de dades és necessari donar una descripció que permeta obtenir una completa compressió del sistema i de les seues funcionalitats. Per a aquestes descripcions pot utilitzar-se el llenguatge natural o bé establir determinats estàndards semblants a algorismes d’alt nivell. Es detalla la seqüencialitat dels passos o accions que han de realitzar-se per a realitzar una determinada funció, com també les validacions que el sistema realitza per als processos, els passos que un possible usuari ha de realitzar, etc.

L’especificació del procés ha de realitzar-se de manera que es puga verificar tant per l’enginyer en informàtica com per l’usuari. En general la tècnica més estesa és utilitzar llenguatge narratiu però si no s’expressa correctament pot donar lloc a ambigüitats i no és molt útil per a descriure determinades situacions com accions alternatives o repetitives.

D’altra banda, si s’opta per utilitzar especificacions semblants a llenguatges de programació o algorismes d’alt nivell la comunitat de futurs usuaris implicada pot tenir una certa actitud poc inclinada a revisar aquestes especificacions.

Utilitzar una ferramenta o una altra depèn dels mitjans a l’abast de l’enginyer en informàtica (ferramentes automatitzades), de les preferències de l’usuari i de la naturalesa dels processos. A més, una bona ferramenta d’especificacions de processos no ha d’influir sobre les decisions de disseny o implantació del programari. Una especificació del procés desenvolupada en llenguatge algorísmic supedita el desenvolupament posterior del programador que podria elaborar un algorisme més eficaç en un altre cas.

3.7.2.T

Es poden utilitzar diferents mètodes per a descriure les funcions, els més coneguts són: llenguatge natural, Llenguatge estructurat, Pre/Post condicions i Taules de decissió. En qualsevol dels casos ha de tenir-se en compte que els destinataris de l’especificació poden tenir diferents perfils respecte al sistema, poden ser des d’usuaris directes i indirectes fins a programadors. Optar per un mètode o un altre depèn de la naturalesa i complexitat dels processos que s’han de descriure i de l’equip de treball que ha de participar en les activitats de disseny i construcció del sistema.

Tema 3. Anàlisi del sistema. Modelat de processos

LLENGUATGE NARRATIU

El llenguatge narratiu fa referència al llenguatge natural que s’utilitza habitualment per a descriure i desenvolupar tot tipus de documents. En aquest cas el vocabulari no està restringit, fet que fa possible la utilització de termes que no estan al diccionari de dades i que, per tant, poden no tenir un significat concret. Amb el llenguatge narratiu és molt difícil expressar les accions alternatives i repetitives i les decisions, a més, és molt ambigu.

En el cas d’utilitzar llenguatge narratiu s’ha de procurar restringir el llenguatge a la informació detallada al diccionari de dades, als verbs que indiquen accions i en cap cas estendre’ns en una especificació única.

LLENGUATGE ESTRUCTURAT

El llenguatge estructurat és un llenguatge natural al qual se li afegeix una determinada estructura. Es a dir, un subconjunt de l’idioma al qual se li apliquen restriccions sobre les expressions i frases que poden utilitzar-se. El propòsit és obtenir una ferramenta intermèdia entre la precisió del llenguatge de programació i la informalitat i llegibilitat del llenguatge comú. Utilitza frases imperatives senzilles formades per VERBS i OBJECTES, i frases que es prenen de la programació estructurada per a poder expressar processos de repeticions i seleccions. En al taula 3.8 es mostren alguns exemples:

Calcular la dada import-total com import més IVA Fer import-final = article import – descompte

Donar a import el valor fix 500 euros Multiplicar preu unitari per quantitat Taula 3.8. Exemples de definicions/sentències en llenguatge estructurat.

Components del llenguatge estructurat:

• Verbs: els verbs que es poden utilitzar han de correspondre amb accions que un sistema informàtic pot realitzar, com per exemple: aconseguir, mostrar, escriure, sumar, restar, buscar, trobar, esborrar, moure, substituir, ordenar, afegir, etc. Són suficients entre 40 i 50 verbs.

• Objectes: només poden utilitzar-se noms d’objectes definits en el diccionari de dades (dades elementals o compostes) i termes coneguts per la seua utilització en el sistema.

• Expressions: les expressions s’hereten de la programació estructurada i es corresponen amb accions de repetició i condició, tal i com es mostra en la taula 3.9.

El principals avantatges del llenguatge estructurat són:

• Permet desenvolupar descripcions complexes de forma estricta pel que fa al vocabulari i l’organització.

• Serveix per a fixar l’algorisme, quan el procés ha de seguir un determinat que està clar en la fase de l’anàlisi.

• Els usuaris després d’una breu explicació poden ser capaços de llegir i entendre aquest tipus d’especificacions.

FER MENTRE Client codi siga el mateix en Inf-Comanda

Incrementar factura import amb comanda import FI MENTRE SI Factura import > 100 € Aplicar descompte 10% FI SI REPETEIX Comanda import = línia import + comanda import (anterior) FINS A Comanda línies s’acaben