En els inicis, el fenomen de la migració equatoriana a la localitat de Totana tenia una procedència geogràfica marcada, que influïa en la configuració de les primeres cadenes familiars i l’aparició de forts vincles de parentiu i veïnatge: les dues cadenes migratòries més ben definides, amb una diversificació cap a una xarxa que possibi- litava l’accés a l’habitatge i al treball, procedien de la província de Cañar, a la serra sud, i d’El Milagro, una barriada propera a Guayaquil, a la costa, a la província de Guayas. Una de les nostres preguntes d’investigació es va orientar, aleshores, a indagar en les característiques distintives que podien tenir aquestes cadenes, ja que la crisi econòmica i política no se circumscrivia a regions determinades sinó que s’estenia a tot el territori nacional.
La construcció de representacions dins d’un grup constitueix un suport de socialització de la població a la “cultura migratòria” que inculca una forta motivació per viatjar i
74 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Estratègies migratòries i el paper que tenen les cadenes i les xarxes entre la població 75
treballar en un lloc de destinació específic (Espinosa, 1998; Massey, Espinosa, 1997). Aquesta “cultura migratòria” s’enforteix mitjançant les relacions d’intercanvi recíproc, entre les quals els favors s’estenen a parents, amics i veïns. A més, l’experiència migra- tòria crea llaços de solidaritat que reforcen els vincles de parentiu i veïnatge i forgen un nou tipus de paisanatge o una mateixa comunitat d’origen. Finalment, les xarxes, en general, es caracteritzen per accions obligatòries, ja que no ajudar amics o parents pot significar un aïllament o càstig de la comunitat d’origen (Portes, Sensenbrenner, 1993). La presència d’una cultura de la migració socialitza el coneixement al voltant de la vida i la feina en un altre país i aquest redueix els costos emocionals lligats a l’odissea migratòria. Aquests processos poden tenir com a antecedents una migració local, nacional o transnacional que respongui a diferents conjuntures econòmiques i polítiques en tots dos llocs —d’origen i de destinació— (Alarcón, 1992, 1998; Durand, 1994, 1998; Massey, Espinosa, 1997).
La nostra argumentació es basa en el fet que l’articulació de les cadenes familiars i la seva dinàmica posterior es fonamenten en el capital social acumulat en els llocs d’ori- gen: les províncies d’Azuay, Cañar i Loja, a la serra, i les províncies de Guayas i El Oro, a la costa. Són províncies que presenten una trajectòria llarga en moviments migratoris tant interns com internacionals. En la majoria de les entrevistes realitzades a persones procedents d’aquestes àrees geogràfiques, els testimonis afirmen que “no hay persona que
no tenga pariente en Estados Unidos”; aquest fet es podria considerar com un antecedent
d’un cúmul de recursos socials que s’utilitzaria en l’organització dels futurs projectes migratoris a Espanya i formaria els fonaments d’una “cultura migratòria” (Carrasco, Lentz 1985; Lentz, 1985, 1988; Mauro, Unda, 1988; Pachano, 1988; Preston, 1988; Velasco, 1988; Carpio Benalcázar, 1992; Pesantez Maxi, 2000). En el nostre cas d’estudi, podríem parlar d’un capital social preexistent en algunes àrees geogràfiques de l’Equador que mobilitza els primers fluxos de dones i homes equatorians quan, a final de la dècada de 1990, la migració del país andí cap a Espanya comença a ser massiva.
Malgrat que tots els testimonis coincideixen a remarcar el problema econòmic com a motivador del procés migratori, trobem algunes diferències respecte de la disponibi- litat de recursos per posar-lo en marxa. El pobre estructural no pot comptar amb el desplaçament internacional com una estratègia per escapar de la crisi. Tot i així, dins
76 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Estratègies migratòries i el paper que tenen les cadenes i les xarxes entre la població 77
de la franja de la població equatoriana que es planteja la migració com una alterna- tiva, hi ha aquells que han de recórrer als escassos recursos amb què compta tota la família i, fins i tot, els parents o endeutar-se amb les xarxes que generen el comerç de la migració. Altres persones disposen de cert capital per prendre la decisió de migrar, per tant, no tenen la necessitat de recórrer a cap tipus de xarxa i el projecte migratori només se circumscriu a la cadena migratòria:
Las consecuencias son éstas... no hay como salir de ahí. Yo no pensaba nunca salir, dejar a mi familia. Pero más puede la crisis... que hace lo que se ha hecho: dejar a la familia... Como te digo, ¿no? romper el núcleo familiar, la seguridad familiar y como comprenderás psicológicamente es muy fuerte. ¿Cuántos hogares se han destruido por la migración aquí o a EE.UU.? Para organizar el viaje tuve que recurrir a pedir dinero prestado. Yo creo que nadie tiene recursos propios a excepción del que tenga únicamente que viajar por curiosidad, hay gente que viajamos porque realmente hay un problema, pero hay gente que viaja por esa cuestión del snobismo, por la novedad, ¿no? El otro día me encontré aquí con un paisano que allá tenía su negocio de venta de muebles. Él decía que lo había dejado porque su trabajo estaba mal, era carpintero, tenía su carro, se notaba que tenía una economía medio aceptable y llegó acá y no encontró trabajo. El señor decía si no consigo aquí nada, me regreso inmediatamente, vendo mi carro y saldo la deuda. Entonces hay dos tipos de inmigrantes, se puede decir, uno de los que ya no pueden sobrevivir y otro, de los que han venido por curiosidad. Porque, a lo mejor, en mi país está el criterio superficial de que la plata está cruzando el charco y a veces es lo mismo y se piensa así inconscientemente, pero ya pisando acá, esta realidad es terrible...
(Juan, Cuenca, província d’Azuay, Sierra, llicenciat en ciències de l’educació, resideix a Totana, treballa en l’agricultura.)
Él [el seu marit] trabajaba de mecánico, también sacrificaba muchas horas de tra- bajo para poder vivir en una forma cómoda, pero por otra parte también siempre tenía ese sueño que tiene todo latinoamericano de querer salir, de ver qué hay, y que cómo es y que si le va bien y que si le va mal. El sueño de él era salir y ver... tanto que trabajaba y se quedaba ahí en el campamento de lunes a viernes y decía
76 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Estratègies migratòries i el paper que tenen les cadenes i les xarxes entre la població 77
pero si estoy lejos de ti de lunes a viernes que más da que esté lejos pero por algo que valga la pena, ¿no?, bueno entonces yo también lo apoyé, en sí para mí fue una elección de él, si tú decides irte pues igual, si tú decides quedarte igual. Nosotros teníamos ahorros, ya te digo que nosotros teníamos una vida más o menos cómoda, tenemos aún nuestra casa, un solar adyacente, un coche, teníamos trabajo y a mí siempre me ha gustado ahorrar, por eso yo le apoyé para que él cubra su aspiración de querer viajar, de querer salir....
(Adriana, província de Guayas, El Triunfo, professora de literatura, resideix a Totana, treballa en la cura de persones grans.)
Això no obstant, aquests recursos socials que circulen per les cadenes i xarxes migra- tòries, mitjançant l’existència de les relacions de reciprocitat i intercanvi, no exclouen les relacions de verticalitat i l’aparició de diferents actors que retenen el poder. Com un recurs explicatiu, a continuació, descriurem les característiques de les relacions horitzontals i, mitjançant la diversificació de les cadenes, explicarem de quina manera els vincles verticals atorguen una jerarquia entre els seus membres i intervenen en la seva selecció; ara bé, aquesta simplificació analítica no significa que en la realitat aquestes relacions no s’entrecreuin de manera constant.