202,8
187,1
340,7
228,1
371,2
0
50
100
150
200
250
300
350
400
6 a 10 11 a 17 18 a 34 35 a 49 50 a 64 65 a 752. ANTECEDENTS: LA SALUT BUCODENTAL A ESPANYA
L'any 1989 a petició de la llavors Direcció General de Planificació, del Ministeri de Sanitat i Consum, es va crear un grup de treball en salut bucodental format per tècnics de l'Administració de l'estat i per tècnics de l'Administració autonòmica. Aquest grup de treball va elevar les seves conclusions per a la seva aprovació al Ple del Consell Interterritorial (acord número 62 del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud de 19 juliol de 1989).
Entre les conclusions de l'esmentat grup sobre les necessitats relacionades amb la salut bucodental cal destacar les següents:
— La creació d'un banc nacional de dades bucodentals.
— El reforç de la coordinació entre l’INSALUD i les Conselleries de sanitat, per l’aplicació d’actuacions de salut bucodental.
— El disseny de criteris epidemiològics bàsics i homogenis per als estudis epidemiològics bucodentals fets per les diferents comunitats autònomes.
— El grup d'edat considerat com a prioritari de l'actuació preventiva era el dels escolars de 6 a 14 anys per les seves singulars característiques i condicions d'accessibilitat. — Es consideren els programes de salut bucodental com a actuacions bàsiques de l'atenció primària de salut, i s’han de desenvolupar les activitats que li són pròpies al centre de salut d’atenció primària i a l'escola.
— Atès el paper de l'escola (educació per a la salut, aprenentatge i reforç d'hàbits higienicoalimentaris, realització de glopeigs de solucions fluorades, etc.) es considera imprescindible establir acords amb el Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) que possibilitin l'execució d'aquestes activitats, com també la recerca de fórmules per
incentivar la participació de mestres i federacions de pares i mares d'alumnes. — La màxima efectivitat del programa s'aconseguiria amb:
— activitats de promoció de la salut bucodental: higiene bucal i modificació d’hàbits nocius,
— activitats de prevenció: fluoració de les aigües per beure, fluor tòpic, etc., — activitats assistencials en nens d'alt risc: segellats oclusals, diagnòstic
precoç i tractament preventiu de les maloclusions.
El mes de maig de 1994, la Dirección General de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo, va convocar una reunió de coordinació de tècnics responsables de salut bucodental de les Comunitats autònomes i de l’Administració central de l’Estat, amb els objectius d’intercanviar informació técnica sobre les experiències en el desenvolupament dels programes de salut bucodental.
Una de les propostes d’actuació, donades les discrepàncies metodològiques en les enquestes de salut bucodental i la dificultat en la seva comparació, va ser la creació d’una comissió tècnica amb l’objectiu de fixar uns criteris mínims i comuns per a la realització d’aquests estudis de manera que permetin assegurar la validesa dels mateixos i la seva comparabilitat.
Aquests criteris havien de basar-se en les directrius de l’Organització Mundial de la Salut. Després d’un procés de consens es va arribar a elaborar un document final titulat
Criterios mínimos de los estudios epidemiológicos de la salud dental en escolares que va ser aprovat per la Comisión de Salud Pública del Consejo Interterritorial amb data 18 de juliol de 1996 (Rubio et al, 1997; Rubio et al, 1998).
A partir de les conclusions del grup de treball esmentat en l’apartat anterior, les diferents comunitats autònomes van començar a dur a terme estudis epidemiològics de salut bucodental en les seves respectives poblacions de 6 a 14 anys com a punt de partida per a la planificació de programes de salut bucodental. Cal dir que algunes d'elles ja havien treballat en aquest sentit amb anterioritat, com, per exemple, el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya o la Comunitat Foral de Navarra.
A partir de llavors s'han fet enquestes epidemiològiques en les diferents comunitats amb transferències en matèria de sanitat i, fins i tot, dintre del territori gestionat per l'INSALUD (figura 9) també s'han dut a terme alguns estudis parcials. A més, cal afegir que s'han dut a terme enquestes epidemiològiques prenent mostres representatives del conjunt de tot l'Estat.
La comparació entre l'estat de salut bucodental dels escolars de les diferents comunitats només es pot fer en algunes de les variables, ja que la homogeneïtat promoguda pel grup de treball en salut bucodental no és sempre seguida com a norma i només algunes dades, i en determinades enquestes, són comparables.
Referents al conjunt de tot l'Estat Espanyol s'han fet quatre enquestes o estudis epidemiològics que permeten veure l’evolució de la càries dental, per al conjunt del territori estatal, entre els anys 1969 i 1994 (taula 12).
1. Gimeno de Sande A, Sánchez B, Viñes Ruedas J, Gómez Pomar F, Mariño Aquiar F. Estudio Epidemiológico de la caries dental y patología bucal en España. Revista de Sanidad e Higiene Pública. 45:361-433, 1971.
2. Möller IJ, Marthaler TM. Oral health in Spain: advisory services in Oral Health. Geneva: World Health Organization, 1985.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Dirección General de Planificación Sanitaria, 1985. La salud bucodental en España. Estudio conjunto realizado por la Oficina Regional Europea de la O.M.S. Ministerio de Sanidad y Consumo. Dirección General de
Planificación Sanitaria, 1985.
3. Sicilia A, Cobo J, Noguerol B et al. Prevalencia de caries en los niños y jóvenes escolares españoles de siete, doce y quince a diecinueve años. Av Odontoestom 1990; 6: 323-30.
Sicilia A, Cobo J, Noguerol B et al. Prevalencia de caries y jóvenes escolares españoles: visión global de los resultados obtenidos en las distintas localidades. Av Odontoestom 1990; 6: 353-7.
4. Noguerol B, Llodra JC, Sicilia A, Follana M. La salud bucodental en España. 1994: antecedentes y perspectivas de futuro. Madrid: Ediciones Avances Médico-Dentales, 1995.