GESTIÓ FORESTAL AL PNAP

A tot el PNAP hi ha aproximadament 80 forests, la meitat d’elles gestionades (34 forests a les Valls d’Àneu). La gestió correspon a la direcció general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que les dota de personal tècnic i vigilància, repartit de la manera següent: la guarderia forestal, distribuïda entre tres agents tècnics, tres agents de patrulla per a tota la comarca del Pallars Sobirà i estany de Sant Maurici, a més d’un guarda-cel·lador també assignat al Parc Nacional. Aquestes funcions, que actualment estan sota el control de la Generalitat, anteriorment eren competència d’ICONA, que depenia del Ministeri d’Agricultura.

Pel què fa al règim de propietat, la principal característica és el caràcter públic de gairebé totes les forests, el qual es coneix amb el nom de comunal. En el Mapa 2 (Annex II. Cartogràfic) es pot veure els diferents tipus de propietat que hi ha a la zona del PNAP i que tot seguit s’expliquen breument.

a. Propietat Estatal. Són les forests propietat de l’Estat, van èsser comprades per Icona. Tots aquests espais són avui dia són declarats d’utilitat pública i si no ho són encara, proximament.

b. Comunals/Utilitat pública. Són els terrenys forestals dels ajuntaments, o des comuns dels veïns, que per motius d’utilitat pública foren exceptuats de la desamortització i inclosos en el catàleg corresponent. Els comunals són, pròpiament, la propietat dominant als territoris del Parc Natural de l’Alt Pirineu. c. Propietat Privada. Són les que pertanyen a persones o a societats determinades. d. Propietat Consorciada. Es refereix a la forest que ha estat objecte de contracte

amb l’administració a fi que aquesta hi efectuï la restauració forestal, independentment de quina sigui la seva pertinença.

la Regió Forestal I.

Taula 1610. Distribució de la superfície pública a la Regió 1 de l’Inventari Ecològic.

COMARCA Generalitat Diputacions Ajuntaments Altres11 Total %

ALT URGELL 5.461 0 37.145 17 42.623 29,46 ALTA RIBAGORÇA 13.432 0 16.031 875 30.338 71,09 PALLARS JUSSÀ 9.437 515 14.477 2.906 27.335 20,41 PALLARS SOBIRÀ 19.663 0 22.711 0 42.374 31,27 VAL D'ARAN 0 0 57.725 97 57.822 93,19 REGIÓ FORESTAL I 47.994 515 148.089 3.895 200.493 38,64 Font: CREAF.

Abans de la desamortització, la fusta era emprada en la construcció dels habitatges, bordes i altres edificis, o per a qualsevol necessitat veïnal inesperada. El repartiment d’aquestes fustes es feia per arbres o metres cúbics, segons el nombre de famílies o caps de família dins del municipi o poble, intentant cobrir les demandes especials que eventualment tenien lloc.

Ara, l’aprofitament de les llenyes són escasses. Esporàdicament es dòna als boscos i veient una tendència a la disminució inferior a la de la fusta, degut a què la davallada de l’aprofitament de la llenya es donà anys enrere. La poca utilització de les llenyes es veu afavorida pel nul valor econòmic; aquest, dificulta enormement autofinançar mesures de protecció silvícoles per prevenir el creixent risc d’incendis degut a l’augment de massa forestal.

El volum llenyós de la comarca del Pallars, atenent només a les espècies que normalment s’aprofiten per a la fusta, es pot calcular en uns 100.000 m3 12. Els productes llenyosos han perdut darrerament el seu antic interès com a combustible, fins al punt que les restes dels aprofitaments, això és, la llenya del brancatge, s’abandonen al bosc i així afavoreixen el perill d’incendi, possibilitant l’aparició de plagues i malalties, dificultant el moviment dels animals i persones.

Les repoblacions forestals, per altra banda, tenen dues finalitats fonamentals no excloents entre si: la protecció del sòl enfront de l’erosió (de caràcter protector) i la producció de fusta (de caràcter productor). Un aspecte bàsic a tenir en compte és l’elecció de l’espècie, que vindrà determinada en bona part per les característiques de sòl, clima, la topografia, etc. Una part molt important de les repoblacions al llarg dels darrers 60 anys s’han dut a terme a comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, amb un

En ha, per comarques i per al total de la regió forestal.

11

En Altres estan inclosos els convenis de repoblació fets amb l'administració durant la seva vigència.

12

106

total de més de 28.000 ha, de les quals un 75% es van fer al Pallars Jussà. En el cas tractat, s’observa com el pi roig ha estat la espècie arbòrea més repoblada al territori de Pallars Sobirà i Alt Urgell; en cap cas, sense combinar amb cap espècie planifòlia. L’evolució de les hectàrees repoblades es pot observar a la Taula 17.

Taula 17. Número d’hectàrees repoblades per anys i demarcacions.

PERÍODE DE LA REPOBLACIONS COMARQUES 1941-50 1951-60 1961-70 1971-80 1981-90 1991-00 1941-00 ALTA RIBAGORÇA 152 1.040 1.440 565 100 0 3.297 PALLARS JUSSÀ 300 5.956 8.343 4.388 2.395 356 21.738 PALLARS SOBIRÀ 1.222 110 1.302 420 58 0 3.112 TOTAL 1.674 7.106 11.085 5.373 2.553 356 28.147 Font: Direcció General de Medi Ambient.

A conseqüència de la crisi energètica, s’està estudiant fer la recuperació de les restes de biomassa llenyosa. Dels estudis fets sobre aquest aspecte es pot extreure que les tales de fusta en masses adultes poden proporcionar un volum de matèria llenyosa procedent del brancatge avaluable en el 36% del volum dels troncs.

La possibilitat anual de fusta, segons dades de Enginyeria del Paisatge S.L, representa el 55% del creixement de la totalitat de la massa; aquesta, és força baixa si es compara amb les produccions de les mateixes espècies a altres zones del país. Cal recordar el medi poc favorable per vegetar al mateix temps que les conseqüències que té el fet de ser Parc Natural.

L’aprofitament mitjà per propietari és de 221 m3, això comporta una baixa rendibilitat per ser un volum escàs. La circunstància obliga a acumular la possibilitat de diversos anys en un de sol i a concentrar aprofitaments en els indrets que permeten un volum superior; comportant així, una gestió poc ambientalista i amb impactes perillosos pel medi. La infrautilització de la fusta és ben palesa en el cas de Pallars Sobirà, on dels 30.000 m3/ha de possibilitat teòrica anual dels boscos públics només s’aprofita uns 10.000 m3/ha; tot expressant-lo en m3/ha/any, els aprofitaments fustaners a Pallars no arriben al 0.5 m3/ha/any, dada inferior a la mitja catalana.