Definicions
57. Són residus municipals els residus domèstics i també els residus de comerços, d’oficines i de serveis i altres residus que, per la seva naturalesa o composició, es poden assimilar als residus domèstics, incloses les fraccions recollides selectivament.
58. Són residus industrials els residus que són producte d’activitats industrials, inclosa la construcció.
59. Són residus agropecuaris els residus que són producte d’activitats agrícoles o ramaderes, com ara aquells que provenen de conreus llenyosos o herbacis. Aquests residus s’obtenen de les restes dels conreus, així com de les neteges que es fan de les instal·lacions o del camp per tal d’evitar les plagues o els incendis.
60. Segons el Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya, els residus, siguin municipals o no, es poden classificar en: residus especials, no especials i inerts.
Fraccions residuals dels residus municipals
61. A fi de definir les diferents formes per a la seva gestió els residus es divideixen en les fraccions residuals següents:
- Matèria orgànica. - Paper i cartró. - Vidre. - Plàstics. - Metalls. - Tèxtils.
- Runa. Enderrocs i altres residus de la construcció i la demolició d’edificacions, la gestió dels quals és de competència municipal, de conformitat amb allò que disposa al respecte el Decret 201/1994, de 26 de juliol.
- Residus sanitaris (grups I i II). Aquests residus es gestionaran de conformitat amb allò que estipulen el Decret 300/1992, de 24 de novembre, el Decret 7/1994, de 22 de febrer, i les normes que els despleguin o substitueixin.
- Materials compostos de dues o més fraccions, sempre que siguin valoritzables de manera independent.
- Rebuig.
Classificació dels residus municipals
62. Es consideren tres grups de residus municipals:
- Residus municipals ordinaris. Són els produïts per l’activitat domèstica particular, els residus de comerços, oficines, serveis i altres generadors singulars, assimilables als municipals, així com els procedents de la neteja viària i dels espais verds.
- Residus voluminosos. Són els que no poden ser evacuats per mitjans convencionals de recollida per causa de la seva envergadura, com grans electrodomèstics, mobles, matalassos, somiers, portes i altres. Els sistemes habituals de recollida són el porta a porta o les deixalleries.
- Residus municipals especials. Són els que tenen el mateix origen que els residus ordinaris, però que a causa de la seva composició han de ser gestionats de manera diferenciada perquè poden comprometre el tractament biològic o la recuperació d’altres fraccions, a més de comportar un risc per al medi o per a la salut de les persones, com ara pintures, llums fluorescents, piles usades, frigorífics, olis usats, bateries de cotxe, runa, enderrocs i residus
de la construcció que continguin fibrociment, i qualsevol altre residu així qualificat en el Catàleg de residus de Catalunya.
Gestió de residus
63. Tal com indica la Llei reguladora de residus (Llei 15/2003, que modifica la Llei 6/1993), la gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi. El municipi independentment o associat, ha de prestar com a mínim el servei de recollida, transport, i valorització i eliminació dels residus municipals. A més a més, per tal d’afavorir la valorització dels residus municipals, els municipis de més de 5.000 habitants de dret han d’instaurar la recollida selectiva en el servei de gestió dels residus municipals.
64. L'Ajuntament establirà la prestació del servei de recollida general i sectorial per a tots els residus municipals, en totes les seves modalitats, amb la freqüència i els horaris que considerin més adients.
65. Els residus s’han de gestionar obligatòriament d’acord amb les determinacions establertes en el Catàleg de residus de Catalunya. Per a la gestió dels residus per als quals no hi hagi instal·lacions autoritzades per fer els tractaments que resulten de l’aplicació del Catàleg, els productors o posseïdors d’aquests residus podran proposar formes de gestió alternatives que podran ser excepcionalment autoritzades per la Agència de Residus de Catalunya, sempre que se’n garanteixi una gestió ambientalment correcta.
66. Els productors de residus estan obligats a complir allò que estableix la normativa vigent. Obligacions dels usuaris del servei de recollida de residus municipals
67. La utilització de les diferents modalitats de recollida, en funció de la fracció residual a la qual van destinats, i el respecte als horaris fixats són obligatoris per als usuaris.
68. Els usuaris també estan obligats a lliurar les deixalles en condicions que no produeixin abocaments mentre dura l’operació.
69. Els serveis municipals poden rebutjar la recollida dels residus que no hagin estat convenientment presentats i lliurats pels usuaris, d’acord amb el que s’estipula en aquest article.
Gestió de runes
70. Amb caràcter general, la gestió de runes, la seva vinculació amb les llicències municipals d’edificació o d’enderroc i la seva garantia es regirà pel Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
71. L’Ajuntament intervindrà en la gestió de runes i terres per tal de garantir que les operacions de recollida, transport, valorització i de disposició del rebuig es duguin a terme atenent les exigències i requeriments d'una alta protecció al medi ambient i de preservació de la natura i del paisatge.
Gestió de residus industrials
72. El servei municipal de recollida i transport de residus industrials i residus especials no és un servei municipal de prestació obligatòria.
73. Els productors de residus industrials estan obligats a dur a terme les operacions de recollida i de transport dels residus industrials i especials, d’acord amb allò que disposen al respecte el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de residus industrials, aprovat pel Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, i la Llei 6/1993, de juliol, de residus.
74. Els productors, posseïdors i gestors autoritzats que produeixin, manipulin o transportin residus industrials o especials estan obligats a facilitar a l’Administració municipal tota la informació que se’ls demani sobre l’origen, naturalesa, composició, característiques, quantitat, forma d’evacuació, sistemes de pretractament i tractament definitiu, i destinació final dels seus residus, com també a facilitar les actuacions d’inspecció, vigilància i control que els serveis municipals considerin pertinents.
Gestió de residus agrícoles i ramaders
75. Amb caràcter general les dejeccions provinents de les activitats ramaderes seran gestionades tal com estableix el Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes.
76. Les explotacions ramaderes han de disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes, el contingut del qual ve definit per la Llei 3/1998.
77. Les activitats que generin envasos fitosanitaris residuals tractaran aquestes residus tal com estableix el Reial decret 1416/2001, de 24 de desembre, sobre els envasos fitosanitaris.