9. Del PAIMM a la Fundació Galatea
9.1. l’atenció d’altres professionals
de la salut
Ja des de la posada en marxa del PAIMM hi va haver la voluntat de desenvolupar programes similars per al conjunt de professionals de la salut. Les anàlisis sobre les necessitats, el perfil, comportament d’aquests tenien moltes similituds amb els metges. I, com en el cas d’aquests, els referents continuaven sent els nordamericans i canadencs que, amb diferents programes havien comprès l’abordatge del problema. Així, infermeres, dentistes, farmacèutics i veterinaris i altres, constituïen un objectiu a abordar. Amb aquest desig d’estendre l’experiència assistencial, es va concretar la creació amb el Col·legi d’Infermeria de Barcelona la posada en marxa el 2000 del Programa Retorn. Les característiques d’aquest programa són similars als del PAIMM i és la institució corporativa qui té la porta d’entrada, però compartint els mateixos serveis assistencials. L’Administració sanitària catalana n’ha assumit el seu finançament amb les mateixes condicions que en el cas del PAIMM. Recordem que la participació dels Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi d’Infermeria de Barcelona és el del 20 %.
Darrerament, i fruit de la presa de consciència dels òrgans de govern de les respectives corporacions, també s’han creat els programes d’atenció per a veterinaris –Programa Assís- i farmacèutics –Programa Itaca- amb el mateix model d’intervenció i d’assistència i de finançament. I s’està en procés de reflexió i diàleg amb les direccions dels col·legis d’Odonto-estomatòlges, de Psicòlegs, de Fisioterapeutes i professionals del Treball Social.
9.2. Després d’un temps de reflexió, un projecte més ampli
L’any 2001, després de 3 anys de funcionament del PAIMM i de l’aleshores recent creació del Programa Retorn, des de la direcció dels programes i de la Junta de Govern del COMB es va veure la necessitat de trobar un instrument de gestió més adequat (fins aleshores la gestió global del programa es feia des de la institució corporativa), alhora que es va constatar que l’acció que s’estava duent tenia un component bàsic assistencial i de control de la praxi. Però, no es coneixia prou la realitat del fenomen del metge malalt, i, per extensió, la del conjunt dels professionals de la salut en el nostre àmbit. Cal recordar que la gairebé totalitat
dels estudis publicats sobre el tema fins aquell moment eren de països anglosaxons.
D’altra banda, es considerava que havent-nos centrat en l’àmbit de l’atenció, calia posar més èmfasi en els aspectes preventius i conèixer més a fons les situacions i els grups d’especial risc d’emmalaltir.
Aquesta reflexió va coincidir també amb l’evolució que els programes dels EE.UU. i Canadà havien sofert i que els havia portat anys enrere a aprofundir sobre l’epidemiologia de la salut i el benestar dels professionals sanitaris i que, en esperit, va ser presa com a referència.
Així, aquell mateix any, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va crear la Fundació Galatea (FG) amb la finalitat de treballar per la salut i el benestar dels metges i altres professionals de la salut, promovent estils saludables, fomentant estratègies de prevenció davant riscos d’exercir la professió i procurant que els professionals malalts puguin rebre l’assistència adequada a través de programes assistencials específics.
Des de la seva posada en marxa, la Fundació Galatea ha centrat la seva actuació en dos grans àrees. Una, assistencial, concentrada en els programes PAIMM, Retorn i els de recent instauració per a veterinaris i farmacèutics. I, altra, més de caràcter d’estudi i preventiu, amb diversos programes dirigits a la protecció de la salut de grups de risc o d’exercici.
El Patronat de la FG està composat per diversos membres, els noms dels quals són aprovats pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. La seva composició contempla la presència de representants dels Col·legis de metges catalans, del Consell d’Infermeria de Catalunya, del Consell de Veterinaris de Catalunya, del Consell de Farmacèutics de Catalunya, de la pròpia Adminsitració sanitària i de dos institucions sense afany de lucre lligades a la professió mèdica, Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i Assistència sanitària Col·legial.
Per al desenvolupament de les activitats d’estudi i de prevenció, la FG ha comptat amb el suport econòmic i l’aportació d’empreses de l’àmbit de la farmaindústria, deixant explícit en cada col·laboració la no existència de conflicte d’interessos. En aquest sentit cal destacar l’aposta realitzada per Glaxo-Smith-Fline, Almirall i Merck-Sharp-Dhome.
La salut del metge jubilat1, amb la realització d’un estudi qualitatiu sobre les necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilació; D’aquest estudi n’han sortit nombroses iniciatives desenvolupades per part del COMB.
Salut, gènere i exercici professional2, un estudi de salut realitzat entre 800 metges (47 %) i metgesses (53 %) en exercici (30-55 anys) a Catalunya, randomitzat. En aquest estudi realitzat per enquesta postal s’examinaven directament 209 variables agrupades en apartats que valoraven: nivell d’estrès psicològic, autopercepció dels nivells de salut, estils de vida (activitat física, dieta, hàbits, hores de son, temps lliure, consum de fàrmacs, inclosos els psicofàrmacs), entorn psicosocial, factors d erisc sociofamiliar i salut reproductiva. El qüestionari es va dissenyar de tal manera que permetès la comparació amb l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2002 (Servei Català de la salut 2003).
La salut dels metges residents (MIR)3, un estudi randomitzat realitzat sobre 335 metges residents de Catalunya de manera aleatòria. Dels enquestats, el 32 % foren homes i un 68 % dones (ajustat a la proporció de gènere d’aquest grup de població mèdica), amb una edat promig de 28.6 anys. Es van analitzar 83 ítems agrupats en diferents variables, com patiment psicològic, presència de malaltia psiquiàtrica, autopercepció del nivell de salut, estils de vida (activitat física, hàbits, dieta, hores de son, temps lliure), consum de fàrmacs i condicions de treball. Amb posterioritat es van elaborar dos guies posteriors dirigides als serveis de prevenció de riscos laborals4 i als tutors i els professionals dels centres sanitaris docents5.
Aquests estudis es van contextualitzar dins un Programa específic sobre la salut dels MIR, perquè hom considerava aquesta etapa un moment adequat per a l’adquisició d’habilitats relacionals i per a l’autocura psicoafectiva, que permetés un exercici professional saludable, i, alhora, millorar la detecció i el tractament en la salut del metge resident per tal de facilitar l’adaptació del seu itinerari formatiu i l’èxit de la seva formació.
Es va editar, igualment, uns fulletons que s’han anat distribuint entre els metges residents de Catalunya, i ara també a nivell d’Estat, on es fan recomanacions per poder realitzar un exercici professional saludable.
Paral·lelament, la FG amb col·laboració amb el CCMC, l’OMC s’han realitzat en el conjunt de l’Estat diversos tallers amb tutors de diferents especialitats
La salut de l’estudiant de Medicina. Estudi randomitzat realitzat durant l’any 2010 entre la població d’estudiants de 4rt curs de les Facultats de Medicina de
Catalunya. Aquest estudi es troba en fase d’elaboració de les seves conclusions. La FG té intenció d’abordar a través d’un Programa específic els problemes dels estudiants, en col·laboració amb les Facultats de Medicina, en una línia semblant a la dels residents.
D’altra banda, la FG ha treballat intensament en la prevenció i l’abordatge de la síndrome del Burn out dels metges a través de l’organització de conferències i, més concretament, de tallers que s’han realitzat tant en la mateixa seu corporativa com en diferents centres sanitaris de Catalunya.
9.3. La projecció internacional
Des de la seva posada en marxa, el PAIMM ha tingut vocació de situar-se a l’avantguarda internacional. De fet, com ja he assenyalat en el Capítol 8, la font d’inspiració del Programa fores les experiències que ja existien, fonamental als EE.UU. Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. A Europa, els nuclis d’intervenció estaven localitzats al Regne Unit, on hi havia una diversitat d’iniciatives, algunes de recerca, altres fonamentades en l’autoajuda i als països escandinaus (Noruega i Suècia) on fonamentaven l’actuació en l’àmbit de la recerca i la prevenció. Però, només la British Medical Association i la Norwegian Medical Association s’havien implicat institucionalment en l’abordatge del problema del metge malalt.