ARXIUS-DOCUMENTS IMPRESOS
5. HISTÒRIA PRINCIPAT DE CATALUNYA
[GENERAL - LOCAL – REVOLTES – DEMOGRAFIA – ECONOMIA – MILITAR]
ALABRÚS Rosa Maria, Pensament polític i opinió a la Catalunya moderna (1652-1759), Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1991, 3t., 1428p.
ALBAREDA Joaquim, Els Catalans i Felip V: de la conspiració a la revolta, 1700-1705, ed. Vicens Vives- Fundació La Caixa, Barcelona, 1993, 352p.
— “Austriacisme a Catalunya: els seus fonaments entorn de 1705”, L’Avenç, 253, 2000, pp.36-43.
— “Entre França i Espanya: actituds dels grups dirigents catalans a la fi del segle XVII”, Pedralbes, 13, 1993, vol.I, pp.167-181.
— “L'impacte de la guerra dels Nou Anys a Catalunya. L'ocupació francesa de 1697”, Afers, 20, 1995, pp.29-46.
— “Quina fou la incidència econòmica i social de l’exèrcit castellà en la societat catalana de 1635 a 1700”, Manuscrits, 15, 1997, pp.105-114.
— “Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-89: de barretines a botiflers”, Recerques, 20, 1988, pp.151-170.
— “Catalunya a finals del segle XVII: la continuïtat de la revolta”, La Revolució catalana de 1640 [ed. d'Eva Serra], Crítica, Barcelona, 1991, pp.291-317.
ALBERCH I FUGUERAS Ramón, Girona a l'època moderna: demografia i economia, Col·legi Universitari de Girona, 1982, 191p.
ALCOBERRO Agustí, “De la mobilització antifrancesa a la mobilització antiespanyola (1639-1641). Alguns exemples al Baix Empordà”, La Revolució Catalana de 1640 [ed. d’Eva Serra], Crítica, Barcelona, 1991, pp.165-191.
— “Pactisme et absolutisme. La pensée politique dans la Catalogne moderne (XVe- XVIIIe siècles)”, La construction de l'Etat-Nation: France, Espagne, Pays Nordiques, Congrés International que tingué lloc a Toulouse el març de 1999, 17p. [en premsa]
— “Entre segadors i vigatans: l’ocupació francesa de 1694 a 1698”, L’Avenç, 109, 1987, pp.40-46.
— “La Bisbal d'Empordà durant la Guerra de Separació”, Estudis del Baix Empordà, Institut d'Estudis del Baix Empordà, vol.2, 1983, pp.141-182.
AMELANG James, La formación de una clase dirigente: Barcelona, 1490-1714, Ariel, Barcelona, 1986, 223p.
— “El mundo mental de Jeroni Pujades”, España, Europa y el mundo Atlántico. Homenaje a John H. Elliott [eds. Richard L. Kagan i Geoffrey Parker], Marcial Pons-Historia i Junta de Castilla y León, Madrid, 2001, pp.279-297.
ANTÓN PELAYO Javier i JIMÉNEZ SUREDA Montse, “Francisco Martí i Viladamor: un pro-francés durante la Guerra dels Segadors”, Manuscrits, 9, 1991, pp.289-304.
BALCELLS Albert, Cataluña Contemporánea II (1900-1939), Siglo XXI, Estudios de Historia Contemporánea, Madrid, 1984, 172p.
BURGUEÑO Jesús, De la vegueria a la província: la formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans: 1790-1850, Dalmau, Barcelona, 1995, 270p.
BUSQUETS i DALMAU Joan, La Catalunya del barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683), Publicacions Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, 136, Barcelona, 1994, 2vols., 663p. i 573p.
— “El capítol de la catedral de Girona i la revolta catalana (1640-1653)”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, vol.34, 1994, pp.461-471.
— “La crònica de Jeroni de Real sobre la Catalunya del segle XVII”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, vol.25 (II), 1981, pp.63-106.
— “L'exili de l'abat de Besalú durant la Guerra dels Segadors”, Assemblea d'Estudis del seu Comtat, Amics de Besalú, 1976, pp.43-60.
— “Dues cartes del bisbe de Girona, Gregorio Parcero, des de l'exili (1643)”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, vol.22, 1974, pp.351-363.
— “Revolta popular i religiositat barroca: l’excomunió de l’exèrcit espanyol a la catedral de Girona el 1640”, Treballs d’història, Diputació de Girona, 1976, pp.63- 87.
BUSQUETS Joan i SIMON Antoni, Girona al segle XVII, Quaderns d'història de Girona, Ajuntament de Girona, 1993, 96p.
CAPDEFERRO Josep, “Joan Pere Fontanella (1575-1649?). El dret al servei de la pàtria”, Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Eumo Editorial, Vic, 2001, pp.51-70.
CASTELLS CALZADA Narcís, “L’evolució de la població de la ciutat de Girona durant el segle XVI”, Annals, Institut d’Estudis Gironins, vol.34, 1994, pp.81-92.
DANTÍ i RIU Jaume, Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693), Curial, Barcelona, 1990, 233p.
— “Dels Barretines als Vigatans i Botiflers. La persistència dels conflictes interns”, Afers, 20, 1995, pp.15-28.
— “La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687-1689)”, Estudis d'Història Agrària, 3, pp.79-99.
— Terra i població al Vallès Oriental, època moderna: el creixement demogràfic i econòmic als segles XVI i XVII, Ed. de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, 1988, 396p.
— “El govern de la ciutat de Barcelona a l’època moderna: estabilitat institucional, dificultats financeres i relació amb el poder reial”, Barcelona. Quaderns d’Història, 5, 2001, pp.127-145.
DELCOR Mathias, “Les ordres mendiants à Puigcerdà”, SASLPO, 94ème vol., pp.113-150. DURAN Eulàlia, “Narcís Feliu de La Penya, historiador i polític”, Afers, 20, 1995, pp.73-86. EGEA CODINA Antoni, Figueres als segles XVI i XVII, Quaderns d’Història de Figueres, 2, Figueres, 1999, 127p.
ELLIOTT John Huxtable, La revolta catalana (1598-1640): un estudi sobre la decadència d'Espanya, Crítica, Ed. d'Anna Prieto, Barcelona, 1989, 608p.
ESPINO LÓPEZ Antonio, Cataluña durante el reinado de Carlos II : política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Monografies Manuscrits, 5, Bellaterra, 1999, 417p.
— El frente catalán en la guerra de Nueve Años (1689-1697), Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994, 1028p.
— “Ejército y sociedad en la Cataluña del Antiguo Régimen: el problema de los alojamientos (1653-1689)”, Historia Social, 7, 1990, pp.19-38.
— “¿Existió un ejército catalán en la época moderna?”, Manuscrits, 15, 1997, pp.115- 120.
— “Los tercios catalanes durante el reinado de Carlos II, 1665-1697. El funcionamiento interno de una institución militar”, Brocar, 22, Universidad de La Rioja, Logroño, 1998, pp.63-85.
— “Oficiales catalanes en el ejército de los austrias, 1635-1700”, Cuadernos de Historia Moderna, 24, 2000, pp.31-54.
ESTANYOL BARDERA Vicenç, El pactisme en guerra (L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642), Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, 1999, 238p.
ESTRUCH TOBELLA Joan [estudi a cura de], Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña de Francisco Manuel De Melo, Clásicos Castalia, Madrid, 1996, pp.7-41.
FERRER Llorenç, “L'avalot de les faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688”, Recerques, 11, pp.125-135.
FERRO Víctor, El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Eumo Editorial, Vic, 1987, 606p.
GALINIER-PALLEROLA Jean-François, “La délinquance des ecclésiastiques catalans à l’époque moderne d’après les archives du tribunal du Bref”, Annales du Midi, 197, 1992, pp.43-67.
GARCÍA CÁRCEL Ricardo, Historia de Cataluña (siglos XVI-XVII). I- Los caracteres originales de la historia de Cataluña; II- La trayectoria histórica, Ariel, Barcelona, 1985, 473p. i 238p.
— “El bandolerisme al llarg de la història”, L'Avenç, 82, Barcelona, 1985, pp.30-34. GARCÍA ESPUCHE Albert, Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640, Alianza Editorial, Historia, Madrid, 1998, 511p.
GIMÉNEZ RODRÍGUEZ Ezequiel, “Apunts sobre l’explotació forestal al Pallars durant el segle XVIII. La proletarització d’un ofici: els raiers”, Collegats, 6, 1993, pp.125-133.
GIRALT Emili, “Manifestacions literàries en defensa de l’alçament camperol de 1688”, Estudis d’Història Agrària, 10, 1994, pp.163-174.
GÓMEZ CACHO Josep Xavier, “Guerra i actituds populars. Alexandre Soler, els olotins i la Guerra del Francès”, Annals, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, pp.127-140. GONZALO Juan Luis, RIBES Ángeles i UCEDA Òscar, Els setges de Lleida (1644-1647), Ajuntament de Lleida, col. Iltirda, 1, 1997, 154p.
GREGORI Josep Maria, “Jaume Castelló, un cantor de la Capella Reial de Joan II present en el setge de La Força de Girona del 1462”, Annals, Institut d’Estudis Gironins, vol. 34, Girona, 1994, pp.77-80.
Histoire de la Catalogne [Sota la direcció de Joaquim Nadal i Philippe Wolff], Privat, Toulouse, 1982, 559p.
IBARS Teresa, La delinqüencia a la Lleida del Barroc, Pagès editors, Col·lecció Seminari, Lleida, 1994, 248p.
JUNCOSA Isabel i VIDAL Jordi [estudi i presentació a cura de], Motines de Cataluña de Francesc Pasqual de Panno, Curial, Barcelona, 1993, pp.9-102.
KAMEN Henry, "Una insurrecció oblidada del segle XVII: l'alçament dels camperols catalans de l'any 1688", Recerques, 9, 1979, pp.11-28.
— [estudi i presentació a cura de], Fénix de Catalunya (1683) de Narcís Feliu de la Penya, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, pp.5-31.
— “Cultura i solidaritats dels catalans: època moderna”, El cor urbà dels conflictes: identitat local, consciència nacional i presència estatal, Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya del desembre de 1997, L'Avenç, Barcelona, 1999, pp.7-20.
LLADONOSA i PUJOL Josep, Història de Lleida. III- Segles XVI-XVII i IV- Segles XVII-XX, Ed. Dilagro, Lleida, 1991, 826p.
LLUCH Ernest, L´alternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes, Eumo, Vic, 2000, 189p.
— La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració, Edicions 62, Universitària, Barcelona, 1996, 261p.
— “El programa polític de la Catalunya austriacista”, Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Eumo Editorial, Vic, 2001, pp.129-167.
MOLAS i RIBALTA Pere, Comerç i estructura social a Catalunya i a València als segles XVII i XVIII, Curial, Barcelona, 1977, 408p.
MOLINÉ Enric, “Els sacerdots al bisbat d'Urgell (segles XIV-XVII)”, Urgellia, vol. IX, Lleida, 1988-1989, pp.365-402.
MORALES ROCA Francisco José, “Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña: gobierno intruso de Luis XIII y Luis XIV (1641-1651)”, Hidalguía, 138, 1976, pp.673-688 i 139, 1976, pp.849-864.
MUÑOZ HERNÀNDEZ Pere, “La Ribera d’Ebre i la Guerra de Separació”, Miscel·lània, 9, Centre d’Estudis Comarcals de la Ribera d’Ebre, 1993, pp.93-104.
OLIVA i RICÓS Benet, La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona, Edicions de la Universitat de Lleida, Col. Josep Lladonosa, Lleida, 2001, 237p.
PAGÈS i PONS, Joan, “Puigpardines. Algunes notes històriques”, Annals, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, vol.5, 1982, pp.191-205.
— “La vila de Riudaura en els segles XVII i XVIII. Precedents”, Annals, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, vol.7, 1984, pp.151-232.
— “Olot durant el període des de 1630 a 1650 i alguns episodis de la guerra amb França”, Annals, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, vol.2, 1978, pp.9- 34.
PALOS Joan-Lluís, Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649), Eumo Editorial, Referències, 22, Vic, 1997, 212p.
— “Autoridad real y mediación ministerial en la Cataluña moderna (siglos XVI y XVII)”, Historia Social, 24, Valencia, 1996, pp.39-56.
PELLA i FORGAS Josep, Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, Aubert impressor, 2ª ed. facssímil, Olot, 1980 [1era edició de 1883], 788p.
PÉREZ LATRE Miquel, “L’arrelament de la Diputació del General. Pàtria i vertebració política a finals del cinc-cents”, Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Eumo Editorial, Vic, 2001, pp.31-50.
— “Les torbacions de catalunya (1585-1593). De les Corts a la suspensió del nou redreç de la Diputació del General”, Afers, 23/24, 1996, pp.59-98.
PÉREZ SAMPER Mª Àngels, Catalunya i Portugal el 1640, dos pobles en una cruïlla, Curial, Barcelona, 1992, 467p.
— “Les festes reials a la Catalunya del barroc”, El barroc català, Quaderns Crema, Barcelona, 1989, pp.345-377.
PIÉ FAIDELLA Joan, Anals inèdits de la vila de La Selva, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV – Diputació de Tarragona, 1984 [reedició facsímil dels fullets publicats a la Revista de la Agrupación Artístico-Arquológica Barcelona, entre 1899 i 1913], 679p. PLADEVALL Antoni i SIMON TARRÉS Antoni [estudi i introducció a cura de], Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII, Curial, Barcelona, 1986, 148p.
PRAT, Enric, “Diàlogo verdader, graciós y apacible dels felices y bons successos de la guerra de Catalunya”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, Vol.30, 1988, pp.321-387.
PUIGVERT i SOLÀ Joaquim M., Església, territori i sociabilitat als segles XVII-XIX, Eumo Editorial, Vic, 2001, 232p.
— “Guerra i contrarreforma a la Catalunya rural del segle XVII”, La Revolució catalana de 1640 [ed. d’Eva Serra], Crítica, 1991, Barcelona, pp.99-132.
REYNÉS i LÓPEZ Jordi, Guerra al Baix Empordà de l´època moderna (mitjan segle XVII- inici segle XVIII), Diputació de Girona, col·lecció Fontanetum, 3, Girona, 2001, 119p.
RIERA i FORTIANA E., “Prolegòmens de la Guerra dels Segadors a les comarques gironines. Els fets de Montiró”, Annals, Institut d'Estudis Empordanesos, Vol.19, 1986, pp.115-142.
RODEJA i GALTER Eduard; “La invasión francesa del año 1654, por Roger de Rabutin, conde de Bussy”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, vol.4, 1949, pp.263-283.
ROURERA i FARRÉ Lluís, Pau Duran (1582-1651) i el capítol i el bisbat d’Urgell fins al tractat dels Pirineus, Universitat Autònoma de Barcelona-Departament d’Humanitats. Divisió de Filosofia, Barcelona, 1987, 312p.
SABATÉ Flocel, El Territori de la Catalunya medieval: percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'edat mitjana, Dalmau, Barcelona, 1997, 556p.
SABIO CHECA Miguel Ángel, El sitio y la ocupación francesa de Barcelona en el año 1697, Tesina, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989, 373p.
SALES Núria, “Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII)”, Història de Catalunya [Dir. per Pierre Vilar], Edicions 62, Barcelona, 2002 (1ª ed. 1989), volum IV, 525p.
— Senyors bandolers, miquelets i botiflers (Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII), Empúries, Barcelona, 1984, 221p.
— “Naturalitzacions catalanes dels segles XVI-XVIII”, L'Avenç, 100, p.32
— “Naturals i alienígenes”, De Tuïr a Catarroja. Estudis sobre institucions catalanes i de la Corona d’Aragó (segles XV-XVII), Editorial Afers, Recerca i pensament, 14, Catarroja-Barcelona, 2002, pp.95-126.
SANABRE Josep, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, 1956, 747p.
— La guerra dels Segadors en el Ampurdán y la actuación de la Casa condal de Peralada, Biblioteca del Palau de Peralada, 1955, 67p.
SÁNCHEZ MARCOS Fernando, Cataluña y el gobierno central tras la guerra de los Segadores (1652-1679), Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1983, 283p. SERNA Erika, “Aproximació a l’estudi de l’aplicació del Tractat dels Pirineus. Les conferències de Figueres”, Annals, 21, Institut d’Estudis Empordanesos, 1998, pp.111-134. SERRA i PUIG Eva, “1640: una revolució política. La implicació de les institucions”, La Revolució catalana de 1640 [ed. d’Eva Serra], Crítica, 1991, Barcelona, pp.3-65.
— “Els militars del Barroc”, L’Avenç, 51, 1982, pp.53-57.
— “Els Països Catalans a l'època dels Àustries”, La Cultura catalana del Renaixement a la Il·lustració, Cicle de conferències a Terrassa durant 1981/1982, Biblioteca Milà i Fontanals 26, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, pp.17-26.
— “Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió”, Pedralbes, 17, 1997, pp.191-216.
— “El pas de rosca en el camí de l’austriacisme”, Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Eumo Editorial, Vic, 2001, pp.71-103.
SERRANO Àngela, “Josep Margarit, un patriota català a la revolta dels Segadors”, Manuscrits, 7, 1988, pp.213-223.
SIMON i TARRÉS Antoni, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, 385p.
— Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya, Curial, Barcelona, 1995, 168p.
— La revuelta catalana de 1640, el movimiento campesino y popular, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1978.
— “El "capità general de l'exèrcit cristhià" entorn de la ideologia de la revolta camperola de 1640”, Quaderns de la Selva, Centre d'Estudis Selvatans, vol.2, 1988, pp.139-144.
— “Salvador Fontanet i Savila (1560?-1633). Un jurista gironí a la cort dels Àustria”, Quaderns de la Selva, 12, Centre d’Estudis Selvatans, 2000, pp.79-88. [Exemple del cursus d’un profilipista]
— “La Girona del Antiguo Régimen”, Annals, Institut d’Estudis Gironins, vol.27, 1984, pp.189-228.
— “La revuelta catalana de 1640. Notas para un estudio historiográfico”, Annals, Institut d'Estudis Gironins, Vol.25 (II), 1981, pp.107-132.
— “La revuelta de 1640: una interpretación”, La monarquía hispánica en crisis, Crítica, Centre Pierre Vilar, Barcelona, 1992, pp.17-43.
— “La revolta catalana de 1640”, L'Avenç, 80, Barcelona, 1985, pp.14-19.
SOLÉ i SANABRA Miquel, El pensament polític a la Catalunya del segle XVII. Un estudi ideològic de la revolta catalana de 1640, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1982.
TORRAS i RIBÉ Josep Maria, La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714), Dalmau, col. Bofarull, Barcelona, 1999, 422p.
— Poders i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria, Eumo Editorial, Vic, 1998, 260p.
— “El projecte de repressió dels catalans de 1652”, La Revolució catalana de 1640 [ed. d'Eva Serra], Crítica, Barcelona, 1991, pp.241-274.
TORRES Xavier, “Reis, pagesos i llibertats: la fi de les Constitucions catalanes segons els memorialistes de pagès”, Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Eumo Editorial, Vic, 2001, pp.197-219.
— Els llibres de família de pagès. Memòries de pagès, memòries de mas (segles XVI- XVIII), Biblioteca d’Història Rural, col. Fonts, 1, Girona, 2000, 134p.
— “Segadors i Miquelets a la revolució catalana (1640-1659)”, La Revolució catalana de 1640 [ed. d’Eva Serra], Crítica, 1991, Barcelona, pp.66-96.
VALLS JUNYENT Francesc, El paper de les exportacions vitícoles en la configuració de les relacions exteriors de l’economia catalana. 1672-1869, Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2001, 545p.
VIDAL PLA Jordi, Guerra dels Segadors i crisi social: els exiliats filipistes (1640-1652), Edicions 62, Barcelona, 1984, 233p.
— “Notes sobre els profilipistes de l'antic comtat de Besalú durant la Guerra dels Segadors (1640-1652)”, Amics de Besalú (Assemblea d'Estudis del seu Comtat), 1980, pp.83-91.
— “Exèrcit i conflictivitat social. Exemples de resistència al Penedès en el segle XVII”, El barroc català, Quaderns Crema, Barcelona, 1989, pp.137-143.
— “Les formes tradicionals de l'organització armada a la Catalunya dels segles XVI i XVII”, Manuscrits, 3, 1986, pp.105-116.
VILAMALA SALVANS Jordi, Sant Julià de Vilatorta. Vida quotidiana i activitat econòmica (1550-1720), Patronat d’Estudis Osonencs, Monografies, 19, Vic, 2000, 150p.
VILAR Pierre, Catalunya dins l’Espanya Moderna, Edicions 62, Barcelona, 4t., 1964-1966- 1968-1972, 435p-463p-663p-631p.