Totalment desacord Desacord Ni d’acord ni desacord D'acord Total- ment d'acord Total Associació Conceptuals N 6 12 21 10 8 57 F=4,207 (p=0,379 ) V=0,212 (p=0,379) % 10,5 21,1 36,8 17,5 14 100 Residu -0,4 1,7 -0,1 -1,4 0,5 - Procedimen -tals N 5 3 14 11 4 37 % 13,5 8,1 37,8 29,7 10,8 100 Residu 0,4 -1,7 0,1 1,4 -0,5 - Total N 11 15 35 21 12 94 % 11,7 16 37,2 22,3 12,8 100 N= número d’estudiants
En el feedback que es dóna després de l’avaluació final, no hi ha diferències entre les assignatures conceptuals i procedimentals, per tant, per aquest cas concret, es refuta la hipòtesi de partida que establia que el feedback adopta unes característiques diferents segons s’estigui promovent coneixement conceptual o procedimental. Tanmateix, cal assenyalar que els estudiants de les assignatures procedimentals mostren percentatges d’acord més elevats quan se’ls ha preguntat per cadascuna de les subdimensions que conformen la dimensió semàntica del feedback, resultat que mostra que, des d’aquest punt de vista semàntic, els
Capítol 6. Resultats i discussió: El feedback en processos d’ensenyament i aprenentatge en línia
192
estudiants de les assignatures procedimentals han rebut un feedback molt complet al final del procés d’ensenyament i aprenentatge.
En resum, doncs, en relació a la descripció semàntica del feedback considerant la naturalesa del coneixement conceptual o procedimental que es promou en el marc de cada assignatura, tant en el cas del feedback durant l’avaluació continuada com en el feedback després de les pac s’han observat diferències significatives en les subdimensions que conformen el feedback d’elaboració (millora de la tasca i informació d’aprofundiment sobre el tema objecte d’estudi) i en ambdós casos aquestes diferències afavoreixen les assignatures conceptuals. En el cas del feedback després de l’avaluació final no s’observen diferències significatives entre ambdós tipus d’assignatures, conceptuals i procedimentals, tanmateix els percentatges d’acord pel feedback després de l’avaluació final són més elevats en les assignatures procedimentals que en les conceptuals.
6.2.4. Nivell de regulació potencial del feedback
Com ja avançàvem en la introducció, un altre dels aspectes que es tindran en consideració en aquesta primera part dels resultats de la recerca on l’objectiu fonamental és explorar el feedback en els entorns formatius en línia, és el nivell de regulació potencial que promou. El concepte de regulació potencial fa referència a la funció regulativa i metacognitiva del feedback, i, tal com s’ha presentat en el capítol 3, s’associa a la qualitat inherent que comporta els processos de regulació externa, els quals es situen en un pla potencial, donant a l’estudiant la responsabilitat de convertir aquesta regulació potencial en real. En aquest sentit, el feedback es concep en un pla intermedi entre la regulació externa i interna, és a dir, és una acció externa que de forma potencial pot promoure una acció regulativa interna en l’estudiant (Vermunt, 2007). Aquest enfocament del feedback ha estat el focus d’aquest treball, deixant en segon terme, el procés d’interiorització i aprofitament del feedback.
De les quatre subdimensions que defineixen la dimensió semàntica del feedback, (recordem que, per una banda, les que fan referència a la identificació i correcció d’errors i la resposta correcta, conformen el feedback de verificació; per una altra banda, les subdimensions millora de la tasca i proporció d’informació d’ampliació conformen el feedback d’elaboració), tal com argumenta des de la literatura, per a què un feedback influeixi en el procés d’aprenentatge hauria d’integrar ambdós tipus d’informació. És en aquest sentit, que
la descripció que farem del feedback segons el nivell potencial que promou, se centrarà en analitzar el percentatge de feedback que conté ambdós tipus d’informació.
Per seguir amb la lògica explicativa dels resultats, es consideraran, també, els tres moments del procés d’ensenyament i aprenentatge en què entenem que el feedback hauria de ser present i, tal com s’ha fet en l’anàlisi de la presència i de la dimensió semàntica, s’estudiarà la influència del tipus de coneixement: conceptual i procedimental.
6.1.4.1. Feedback de verificació i feedback elaboració
Per l’estudi del nivell de regulació del feedback, hem etiquetat al feedback de verificació com a feedback de “Nivell I” i al feedback d’elaboració com a feedback de “Nivell II”. Considerant les respostes dels estudiants al qüestionari, els resultats obtinguts ens informen de si el feedback només aporta informació d’un dels dos tipus (anomenat a les taules “només un nivell”), si aporta informació tant de verificació com d’elaboració (anomenat a les taules “nivell I+nivell II) o si de cap d’aquests tipus d’informació (anomenat a les taules “cap”)27, entenent que per a què el feedback promogui un procés d’aprenentatge eficaç hauria de contenir els dos tipus d’informació: tant de verificació com d’elaboració.
a) Durant l’avaluació continuada
Pel que fa al feedback durant l’avaluació continuada, els resultats obtinguts ens informen que un 68,8% dels estudiants han expressat estar d’acord o molt d’acord en que el feedback de les assignatures analitzades conté tant informació de verificació com d’elaboració. Un 21,9% dels estudiants ens han informat que el feedback que han rebut o bé només conté informació de verificació o només d’elaboració. El percentatge d’estudiants restant han expressat desacord, molt desacord o ni acord ni desacord quan se’ls ha demanat que valoressin cadascuna de les subdimensions semàntiques del feedback.
27 Aquesta opció recull la resposta dels estudiants que han expressat molt desacord, desacord o ni acord ni
desacord a les preguntes plantejades en relació a les quatre subdimensions semàntiques del feedback: identificació i correcció d’errors, respost correcta, millora de la tasca i informació d’aprofundiment.
Capítol 6. Resultats i discussió: El feedback en processos d’ensenyament i aprenentatge en línia
194
N= número d’estudiants
b) Després de les Proves d’Avaluació Continuada
Respecte el feedback després de les pac, per una banda, un 60,3% dels estudiants han respost estar d’acord o molt d’acord en que el feedback els aporta tant informació de verificació com informació d’elaboració. No obstant, un 28,7% han considerat que el feedback només els aporta informació d’un sol tipus. La resta d’estudiants han informat estar en desacord, molt desacord o ni d’acord ni en desacord.
N= número d’estudiants
c) Després de l’avaluació final
En relació al feedback després de l’avaluació final els resultats evidencien que un 41,3% dels estudiants afirmen que aquest tipus de feedback no conté informació ni de verificació ni d’elaboració. Un 21,7% dels estudiants han considerat que el feedback els aporta informació només d’un dels dos tipus i un 37% dels estudiants han considerat que el feedback que han rebut integra tant informació de verificació com d’elaboració. Aquests resultats permeten mostrar que aquest feedback és el que menys promou un procés d’autoregulació potencial de