5. Metodologia
5.4 Instruments, materials i aparells
Per a la recollida de les mostres d‟aquesta recerca es van seguir, bàsicament, els procediments, material i instruments emprats en l‟estudi pilot fet durant la primavera del 2009 (Vila-Rovira i Valero-Garcia, , 2010). Concretament, en l‟aspecte relacionat amb els qüestionaris, es van administrar les subescales Neuroticisme i Extraversió del test EPQ-RS d‟Eysenck y Eysenck (1997), el qüestionari de sensibilitat al càstig i a la recompensa de Torrubia et al.(2001) i el qüestionari d‟handicap vocal VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Núñez-Batalla et al., 2007; Rosen et al., 2004). En alguns casos, i per motius diversos, alguns participants no van completar els dos qüestionaris de personalitat. Aquest fet es veurà reflectit en els resultats quan observarem que el nombre de subjectes no és el mateix en les dues proves. Aquest fet en cap cas afecta els objectius de la recerca ja que no ens plantegem les relacions entre les dues proves sinó la seva relació, per separat, amb les alteracions de la veu i les seves manifestacions. A continuació passem a descriure els qüestionaris emprats.
Eysenck Personality Questionnaire-Revised Short Scale (EPQ-RS)
Per a la valoració de la variable independent trets de la personalitat, hem optat, en primer lloc, per l‟escala creada per Eysenck i Eysenck (1991), en la versió castellana (Eysenck i Eysenck, 1997). Aquesta escala permet situar el pacient en les dimensions bàsiques de la personalitat: Extraversió, Neuroticisme i Psicoticisme, a més d‟una escala de control o mentida. En la nostra recerca, i seguint els antecedents científics (Roy et al. 2000a), es faran servir les escales E i N del qüestionari. Es tracta d‟un qüestionari de respostes dicotòmiques (Sí/No) en què cada dimensió està representada per 12 ítems. Es pot veure un exemplar del qüestionari emprat en l‟annex 6. Aquest test ha estat analitzat i emprat en múltiples ocasions i presenta valors de fiabilitat de .78 i .76 per a homes i dones, respectivament (Eysenck i Eysenck, 1991).
Qüestionari de sensibilitat al càstig i a la recompensa (SCSRQ)
Com a segon instrument per a la mesura de la variable independent trets de personalitat, concretament per a la valoració dels constructes BIS (Behavioral Inhibition System) i BAS(Behavioral Activation System), es van fer servir les versions catalana i castellana (R. Torrubia, comunicació personal, 1 de desembre de 2009) del qüestionari SCSRQ de la versió anglesa publicada de Torrubia et al. (2001). Es tracta d‟un qüestionari autoadministrat de 48 ítems que es responen amb una creu en les caselles del “sí” o del “no”. Es pot aplicar a persones de més de 16 anys. Està format per dues escales de 24 ítems: l‟escala de Sensibilitat al càstig (ítems senars) com a mesura del constructe BIS i l‟escala de Sensibilitat a la recompensa (ítems parells) com a mesura del constructe BAS. Cada escala es qualifica sumant les respostes “sí” de cada escala. Es pot veure un exemplar del qüestionari emprat en l‟annex 7. Aquest qüestionari presenta una fiabilitat bona, amb una alfa de Cronbach entre .82 i .83 en l‟escala de sensibilitat al càstig i entre el .70 i .80‟ en la de sensibilitat a la recompensa (Caseras, et al., 2003; Torrubia et al., 2001). Les escales es valoren igual per a totes les edats i gèneres.
Voice Handicap Index 10 (VHI-10)
En les variables dependents, a més de les mesures objectives i perceptives de la veu, per a la valoració de l‟handicap vocal es va administrar el Voice Handicap Index 10 en la versió castellana (Núñez-Batalla et al. 2007) o en una traducció inversa (Hambleton, 1994) en llengua catalana feta ad hoc per a aquesta recerca. Es tracta d‟un qüestionari de 10 frases en què el pacient ha d'assenyalar amb quina freqüència pateix aquelles situacions. La resposta està graduada en cinc trams que van des de el “Mai” fins al “Sempre”. Les respostes es puntuen entre 0 punts per al nivell més baix d‟ocurrència fins als 4 punts per al més alt. Es pot veure un exemplar del qüestionari emprat en l‟annex 8.
Figura 7. Diagrama dels diferents instruments emprats en la recerca
Dysphonia Severity Index (DSI)
Entre les mesures de severitat de la disfonia que hem presentat en el capítol d‟exploració de la veu, en la recerca que presentem hem optat per l‟ús del DSI de Wuyts et al. (2000). Es tracta d‟un indicador que combina de manera ponderada les dades objectives més significatives d‟una exploració vocal acústica i aerodinàmica. El DSI recull el temps màxim de fonació (MPT), la freqüència fonamental més aguda (F0-High), la intensitat més baixa (I-Low) i el jitter en
percentatge. La màxima capacitat predictiva d‟aquests valors es dóna en l‟aplicació de la ponderació que s‟expressa en aquesta fórmula: DSI = .13 x MPT + .0053 x F0-High - .26 x I-Low - 1.18 x Jitter (%) + 12.4. Aquesta fórmula situa les veus en
un contínuum obert que pot anar aproximadament del +5 en el cas de veus sanes al -5 en el cas de les veus disfòniques.
INSTRUMENTS
Variable independent Trets de personalitat Variable dependent Grup Variable dependent Mesures de la veu EPQ- RS d’ Eysenck SCSRQ de Torrubia i al Document de derivació del Catsalut Dysphonia Severity Index de Wuyts Voice Handicap Index 10 Jurat d’escolta GRBAS d’HiranoVEU
Paràmetre G del GRBAS d’Hirano
La tercera mesura de la veu respon a la dimensió perceptiva de la disfonia, per a la qual disposem de l‟escala GRBAS d‟Hirano (1981). Aquesta escala de valoració perceptiva respon a acrònim GRBAS, on la G (Grade) correspon al grau de disfonia; la R (Roughness) es refereix a la raspositat o aspror; la inicial B (Breathiness) valora la presència de soroll d‟aire en la veu, veu bufada; la debilitat o astenicitat tímbrica es valora amb la inicial A (Asthenics) i, finalment, es puntua la característica de la constricció en el paràmetre S (Strained). El jurat d‟escolta puntua el nivell de severitat de la disfonia en una escala de quatre punts. Al primer se li atorga el valor 0 que respon a l'absència de disfonia i els valors 1, 2 i 3 indiquen els nivells lleuger, moderat i sever en cada un dels paràmetres valorats. Com hem presentat en el capítol dedicat a l‟exploració de la veu, la fiabilitat dels paràmetres és diferent i ens hem inclinat per l‟ús del paràmetre G com a únic indicador perceptiu de la severitat de la disfonia.
Text per ser llegit
Com hem informat anteriorment, els subjectes participants en aquesta recerca havien de llegir un text com a darrera tasca del protocol de recollida de mostres. En relació amb la mostra de veu en lectura, volem indicar que no existeix en el nostre àmbit territorial cap text que s'utilitzi de manera consensuada per a l'exploració de la veu ni en investigacions relacionades amb aquesta. En altres països, es fa servir un mateix text (The rainbow passage) per a diferents recerques, cosa que pot facilitar la comparació de les dades obtingudes i el contrast amb les que provenen de la pràctica clínica (Sataloff, 1997). Amb aquesta finalitat es va efectuar la redacció d'un escrit per a aquesta tasca que respongués a certs criteris. La lectura usada és una adaptació autoritzada d'un conte de Pere Calders, titulat La mosca (Calders, 1984). Aquest text, tant en la versió castellana com catalana, conté tots els sons consonàntics, vocàlics i diftongs de les nostres llengües, així com paraules que comencen en totes les vocals possibles. Presenta, també, les corbes d'entonació més usuals (interrogació, admiració, condició, subordinació, ... ). La lectura està formada per fragments narratius, descriptius i
diàlegs, i conté alguna frase molt llarga per valorar la gestió de l'aire en la fonació. El text pot ser llegit en pocs minuts i no conté paraules poc comuns o de pronunciació difícil. Ha estat provat per un grup de lectors voluntaris per assegurar facilitat de lectura i la possibilitat d'obtenir dades, com ara la freqüència fonamental, el rang de freqüències, els punts de presa d'aire, les corbes d'entonació o els atacs vocals, entre d'altres. Podeu consultar aquest text en els annexs 9 i 10 en les seves versions catalana i castellana, respectivament.
Per a la recollida i l‟anàlisi de les mostres vocals hem disposat de diversos aparells. L‟elecció de cada aparell respon a les indicacions evidenciades en la literatura de l‟especialitat i les possibilitats materials de l‟equip de recerca (Plichta, 2002; Winholtz i Titze, 1997a; Winholtz i Titze, 1997b). Així, les mostres vocals han estat recollides amb un micròfon de diadema AKG 555 (de resposta plana i hipercardioide). L‟elecció d‟aquest micròfon ha permès assegurar la distància respecte de la boca i evitar que, si el subjecte es mou durant una de les tasques, hi hagués variacions significatives del senyal. Aquests tipus de micròfon ha estat utilitzat en diverses recerques recents (Brockmann et al. , 2011; Eadie, Kapsner, Rosenzweig, Waugh, Hillel i Merati, 2010; Eadie i Kapsner-Smith, 2011; Ma et al., 2007; Maryn et al., 2010). Per enregistrar les mostres, el micròfon es va connectar a un gravador digital Samson Zoom H4, amb alimentació phantom que emmagatzema els arxius en format digital wave amb una freqüència de mostreig de 44.100 Hz a 16 bits. Per a la mesura de la intensitat vocal, s‟ha utilitzat un sonòmetre digital PCE 322-A sostingut a 30 centímetres de la boca. Aquestes consideracions són les recomanades per als estudis d‟anàlisi acústica de la veu alterada. (Teston, 2004; Titze, 1995).