• No se han encontrado resultados

1. PART TEÒRICA

1.7. INTRODUCCIÓ A LES PRÒTESIS I ORTESIS

Quan es produeix una lesió, en qualsevol extremitat del cos o articulació, hi ha una fase on el pacient pot necessitar una ajuda mecànica externa per tal facilitar aquesta fase de rehabilitació, un suport que ajuda l’articulació a treballar correctament, fixar-la i ajuda a escurçar els terminis de recuperació. Cal destacar que la seva funció no és substituir la funció corporal, senzillament la complementa. Llavors parlarem de les ortesis. Del grec ορθως (orthos), que significa recte o adreçar.

o Ortesis: suport o altre dispositiu extern (aparell) aplicat al cos per modificar els aspectes funcionals o estructurals del sistema neuromusculoesquelètic.

Figura 18: ortesis de turmell. Font: amazon

Aquestes presenten 3 característiques comunes en tots els tipus d’ortesis, i són:

Són d’utilitat com a part de la rehabilitació de diverses patologies

Es poden fabricar a mida sobre una part del cos o poden ser prefabricades i ajustables a la zona afectada. (productes venuts en ortopèdies)

Aporten funcionalitat, confort i estètica. Poden ajudar a millorar una funció, a restringir o reforçar un moviment.

1. ACTIVES les quals la funció principal és substituir de forma mecànica una funció muscular

o dels lligaments. A la vegada es classifiquen en:

- Actives estabilitzadores o immobilitzadores. S’encarreguen, com bé diu el nom, de

mantenir-se en una posició i impedeixen moviments inapropiats. En l’àmbit de l’anatomia patològica, són les de major utilitat.

- Actives funcionals o dinàmiques. Aquestes porten en elles un element elàstic, una molla

per exemple, que permet mobilitzar un segment del membre paralitzat.

Figura 19: ortesis activa dinàmica de canell. Font: medical expo

2. PASSIVES les quals tenen per funció principal mantenir en una posició determinada un

segment de l’aparell locomotor. Tanmateix en poden dividir en:

- Passives correctores. Usades per corregir una deformació esquelètica. Se solen usar

durant l’etapa infantil que és quan tenen més efectivitat.

- Passives protectores. Encarregades de mantenir l’alineació del membre lesionat.

A part de classificar-les segons la seva funcionalitat, les ortesis també es classifiquen segons l’articulació o la regió anatòmica on estan destinades a actuar.

Aquesta classificació queda com:

▪ Extremitat superior: braç, mà

▪ Extremitat inferior: peu-turmell, genoll, peu-genoll ▪ Dors-lumbars

Finalment i segons el temps que aquestes ortesis hagin de ser aplicades, podem trobar dos tipus:

▪ Temporals. Utilitzades en lesions limitades de temps.

▪ Definitives. Utilitzades en dèficits o discapacitats permanents.

Les ortesis són una eina que des de fa molts anys que s’apliquen i que han evolucionat molt des de les primeres. En les darreres dècades els científics han implementat una nomenclatura específica per aquestes. Al 1972 va entrar en vigència aquesta nomenclatura estandarditzada i des de llavors tots els dispositius ortopèdics es denominen seguint unes normes.

1. Articulació on s’aplica

2. S’abrevia el nom de cada articulació en una lletra

3. S’utilitza combinacions de símbols per indicar el control desitjat de la funció designada. Per entendre-ho millor s’ha generat una taula resumint la nomenclatura, es mostra a continuació.

MALUC (HIP) GENOLL (KNEE) TURMELL (ANKLE) PEU (FOOT) ORTESIS (ORTHOSIS) SIGLA NOM F O FO Ortesis peu

A F O AFO Ortesis turmell-peu

K A F O KAFO Ortesis genoll-turmell-peu

Figura 21: AFO, ortesis turmell-peu. Font: medical expo

Pot passar, en casos molt extrems, on el pacient a causa de la lesió soferta, perd una extremitat (el peu, la mà, etc) o una part d’aquesta, un dit per exemple, o també pot passar que naixem sense aquesta part del cos. En aquests casos els metges el que implementen són les anomenades

pròtesis.

Aquestes es diferencien de les ortesis en el fet que substitueixen parcialment o totalment un membre o una articulació del cos.

- Pròtesis: extensió artificial que substitueix una

part del cos que falta per diversos motius, el més freqüent és l’amputació, però també per síndrome de tetra-amelia, o agenèsia, que es caracteritza per la manca d’alguna extremitat en néixer. Les pròtesis, així com les ortesis, compleixen un seguit de característiques que fan que aquestes siguin aptes per la implantació en un pacient. Aquestes són:

Substitueixen una part del cos que ha estat perduda per amputació o que no existeix per agenèsia i compleix les mateixes funcions que la part absent.

Figura 22: pròtesis de peu. Font:

Aporten un suport per suplir funcions del cos que aquesta manca.

Són adaptades a l’usuari segons les seves necessitats.

Per altra banda les pròtesis compleixen tres funcions bàsiques i aquestes són:

▪ refer la funcionalitat que s’ha perdut per la manca d’una o vàries extremitats ▪ recuperar la imatge

▪ restaurar parcialment el centre de gravetat

Per entendre i conèixer correctament els tipus de pròtesis que existeixen, aquestes s’han dividit en dos grups, membre superior i inferior, i dins d’aquest es fa una classificació més precisa segons diferents factors. En el nostre cas ens centrarem i detallarem la classificació del membre inferior (on localitzem el turmell ). Així doncs les pròtesis es classifiquen en:

MEMBRE SUPERIOR

Com s’entén pel nom, aquest grup engloba les pròtesis que fan referència a les extremitats superiors, als braços concretament (espatlla, colze, mà i dits)

Dins de les de MS, les pròtesis es classifiquen seguint tres criteris i són:

1. Segons el nivell d’amputació:

Desarticulació (espatlla, colze, canell), tranhumerals, transradials o parcials de la mà, nivell d’amputació de l’avantbraç

a)

b)

2. Segons la funció

- Pròtesis passives. Són pròtesis que tenen per funció bàsica, l’estètica o cosmètica. Serveixen per refer l’aspecte exterior. Finalment el pacient ha de quedar satisfet quant a aspecte, mida, confort o pes de la pròtesi.

- Pròtesis actives. Aquestes fan servir un sistema de cables

que estan comandats pels moviments que transmet el monyó o la cintura escapular. Es poden aplicar en qualsevol nivell d’amputació.

3. Segons la funció d’energia que utilitzen

- Mecàniques o d’energia corpòria (convencionals)

- Mioelèctriques. També conegudes com a pròtesis actives de força aliena..

- Híbrides. O bé d’energia mixta (força pròpia + força aliena)

Figura 25: de dreta a esquerra, pròtesis mecànica, pròtesis mioelèctrica i pròtesis hibrida. Font: slidshare Figura 24:pròtesis activa de desarticulació

MEMBRE INFERIOR

En aquest cas es farà un enfocament més concret en la classificació, ja que volem estudiar la part inferior, zona on ubiquem el turmell, part del cos que es centra el treball. Com en el cas anterior es produeix una sub-classificació en tres categories.

1. Segons el nivell d’amputació

Quan la lesió requereix una amputació a nivell del maluc, parlem d’una hemipelvectomia. En aquest cas podem trobar dos casos:

- Pròtesis trans-femorals o dalt de genoll (AK sigles en

anglès): el pacient rep una amputació des del maluc. En aquest cas es requereix utilitzar aquest tipus de pròtesis, que substitueix tota la funció de la cama, des del fèmur fins al peu, passant per la funció del genoll.

- Pròtesis trans-tibial o sota genoll (BK sigles en anglès):

en el cas que es pugui salvar el maluc i el fèmur fins per sota el genoll, llavors s’implanta aquest tipus de pròtesis, on aquesta substitueix només la funció de la tíbia i el peu.

- Amputacions parcials de peu. Quan trobem que el nivell d’amputació el trobem al peu,

ens podem trobar 7 casos, segons on es produeix aquesta amputació en el peu:

Desarticulació dels dits Lisfranc

Trans-metatarsal Chopart Pirogoff-Ricard Lisfranc

Boyd Syme

Figura 26: pròtesis trans-femoral. Font: ortopèdia online

Figura 27: pròtesis trans-tibial. Font: ortopèdia online

Figura 28: esquema dels diferents nivells d'amputació en el peu. Font: treball fi de grau fisioteràpia

2. Segons el material constitutiu.

Quan ens fixem en com estan construïdes les pròtesis de membre inferior podem distingir dos grups segons el material, les que estan fetes de manera convencional i les modulars.

o Convencionals o exoesquelètiques.

Aquelles pròtesis estàtiques que estan laminades en material de resina de polièster rígid amb reforç de fibra de vidre i de color carn, són adaptables a qualsevol tipus d’amputació.

o Modulars o endoesquelètiques. Estan dissenyades de forma que els components mecànics es poden muntar dins la funda estàtica. Les articulacions de genoll, maluc, turmell estan adaptades per poder muntar-les i desmuntar-les fàcilment i que es puguin intercanviar en cas de ser malmeses.

Figura 29: pròtesis convencional de maluc i genoll. Font: ortopèdia Llorens

Figura 30: endopròtesis de maluc. Font: orthoinfo aaos

3. Segons les característiques estructurals

Quan parles de com la pròtesi està construïda i fixada al cos humà, podem distingint entre dos tipus:

o Endopròtesis

Aquest tipus de pròtesis es fixa a l’os mitjançant cirurgia i serveix bàsicament per substituir una articulació afectada per un traumatisme o artrosis.

Acostumen a estar fabricades d’aliatges metàl·lics com el crom, cobalt o el més habitual, de titani. Això permet disminuir el desgast amb el temps i allargar el període que el pacient pot dur-la implantada.

En el grup de les endopròtesis podem distingir tres tipus.

▪ Pròtesi cefàlica o de recobriment. Si es conserva un cartílag articular, només es substitueix la superfície articular.

▪ Pròtesi total. S’implanta una bola de metall polida a un plançó en un extrem de l’articulació i en l’altre extrem un cove de plàstic.

▪ Pròtesis total invertida o Exopròtesis

Consisteix en un dispositiu que substitueix totalment o parcialment un membre de l’aparell múscul-esquelètic (amputació). No requereix cirurgia com el cas anterior i s’usen per obtenir una rehabilitació biomecànica o la restitució anatòmica que permeti una integració correcta a la societat i a la vida quotidiana.

Documento similar