La «Coŀlecció Popular “Les Ales Esteses”»

Entre les iniciatives privades de caràcter popular que van néixer amb la intenció d’omplir el buit institucional causat per la dictadura de Primo de Rivera, cal fer esment de la «Coŀlecció Popular “Les Ales Esteses”», que l’escriptor, editor i impressor Aveŀlí Artís i Balaguer va començar a publicar l’any 1929 des de la Llibreria Renaixement, a Barcelona. La coŀlecció, orientada a un públic ampli, va oferir més o menys quinzenalment —en una edició barata i funcional— un total de vint llibres de butxaca, el darrer dels quals, amb data de 20 de març de 1930, va ser La nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba. La distribució dels volumets d’Artís i Balaguer es feia sobretot per via de subscripcions i lliurament a domicili, un sistema molt corrent encara a la fi dels anys vint, atesa la sempiterna manca d’una xarxa sòlida de llibreries. Pel que fa als gèneres, i d’acord amb l’impuls que els autors i els editors del moment van voler donar a la narrativa, setze dels vint títols que componen «Les Ales Esteses» són de prosa narrativa (nou noveŀles, sis contes i un assaig). Quant als autors catalans, que conformen majoritàriament el catàleg, Aveŀlí Artís recull una sèrie de propostes (en alguns casos editades anys abans) representatives dels diversos moviments literaris que arrenquen del segle xix i que s’estenen fins als anys trenta: al costat de dues obres reconegudes de Narcís Oller (Julita i La bogeria), hi conviuen noms propis del Modernisme que havien estat arraconats pel Noucentisme, com Víctor Català i Prudenci Bertrana, i altres autors de trajectòria menys rutilant com Alexandre Plana o Josep Lleonart. La coŀlecció reserva també un espai per a escriptors que s’estaven obrint camí en el panorama literari de Catalunya i que ben aviat esdevindran referents de la literatura catalana; en són dos exemples Carles Soldevila i Josep M. de Sagarra.

Per acabar d’arrodonir la publicació o, si es vol, per donar-li més consistència, el seu responsable hi incorpora tres traduccions: Mimí Pinson (1929), llibre de contes del conegut dramaturg francès Alfred de Musset traduït per Melcior Font; El foc que es revifa malament (1929), comèdia dramàtica en tres actes del també francès Jean-Jacques Bernard traslladada al català per Josep Pous i Pagès; i la noveŀla amb ressons faustians i romàntics La meravellosa

història de Pere Schlèmil (1930), versionada per Gustau Llobet. El criteri del director de «Les

Ales Esteses» respecte als llibres traduïts és prou clar: oferir obres estrangeres de qualitat signades per escriptors traductors d’un cert prestigi que coŀlaboren puntualment en la coŀlecció, ja que, com gairebé tots els editors de l’època, Artís i Balaguer no disposava de cap plantilla estable de traductors.

137 _{José lleonArt, «Prólogo», a Paul HeySe, Dos almas, 1941, p. 7–17.}

138 _{L’article de CAbAlleriA i ferrer i CodinA i ContiJoCH (2001) oferiex una descripció detallada}

La meravellosa història de Pere Schlèmil, versió catalana del llibre publicat l’any 1814

amb el títol de Peter Schlemihis wundersame Geschichte, és obra de l’escriptor i naturalista alemany d’origen francès Adelbert von Chamisso, pseudònim de Louis Charles Adélaïde de Chamisso de Boncourt (1781–1838). Format en el Romanticisme, Chamisso va conrear balades i altres composicions poètiques que s’allunyaven de les formes de pensament i expressió romàntiques; com a narrador, l’èxit de la noveŀla protagonitzada per Peter Schlemiel va alinear-lo al costat d’un conjunt d’autors fantàstics (en el sentit més ampli del terme) d’expressió alemanya, com Fouqué, Arnim i Brentano. Tots ells són escriptors «célebres por más de una producción en diferentes géneros» que «han probado sus fuerzas en varios de los de la novela y salido de su empeño airosos», i que és en certa manera «en la región de lo sobrenatural, o dígase de lo extranatural» on ofereixen «más y mejores muestras de sí, poblando el país de la fantasía con criaturas nuevas».139 _{Les narracions fantàstiques de} Chamisso no van tenir la mateixa difusió a la Península que les de Hoffmann; per als lectors de l’Estat espanyol les seves creacions eren, doncs, poc conegudes, a excepció justament del llibre Peter Schlemihis wundersame Geschichte, que va donar-li una popularitat considerable arreu d’Europa. La noveŀla explica la història d’un home que es ven l’ombra (o sigui, l’ànima) a canvi d’una bossa d’or que sempre estarà plena. Tota aquesta riquesa, però, no el fa feliç, perquè en vendre’s l’ombra es torna un ésser estrany que tothom defuig. El que hi apunta de fons és el problema de la identitat, un concepte que comença a qüestionar-se durant el Romanticisme (Roas 2002: 34).140

Segons les dades que aporten Sílvia Caballeria i Carme Codina (2001: 88), Peter Schlemihis

wundersame Geschichte ja havia estat editada en català el 1894, a càrrec del fulletó del

diari La Renaixensa.141 _{Així doncs, la versió catalana del relat de Chamisso seria anterior} a la primera traducció castellana documentada, que David Roas (2002: 69) situa el 1899:

Pedro Schlemihl o El hombre sin sombra, traducció de Luis Comulada y Heinrich (Barcelona:

Heinrich y Cía). Sigui com sigui, tant l’una com l’altra devien fer-se ressò de les diverses versions franceses que en circulaven, la primera de les quals sembla que data de 1838 (Roas: 2202: 69, n. 52): Merveilleuse histoire de Pierre Schlemihl, enrichie d’une savante préface

où les curieux pourront apprendre ce que c’est que l’ombre (París: Brockhaus & Avenariu).

L’impacte del relat de Chamisso no es dilueix amb el temps, i convertit ja en un clàssic de la

139 _{Antonio AlCAlá GAliAno, «La Novela», La América, núm. 17 (1862). (Repr. a SCHneider 1927: 284–}

285.)

140 _{E. T. A. Hoffmann va inspirar-se en el relat Peter Shlemihl’s wundersame Geschichte per compondre la}

narració «Die Abenteuer der Silvester-Nacht» (inclosa al volum Fantasiestücke in Callots Manier, 1813–1815). Com explica roAS (2002: 39–40, n. 24), per fer això més evident, a més de proporcionar un interessant joc intertextual, Hoffmann fa aparèixer Peter Schlemihl com a personatge del seu conte.

141 _{A. de CHAMiSSo, Historia meravellosa d’en Pere Schlemihl, traducció de Casimir Brugués, Barcelona,}

literatura fantàstica, continuarà editant-se i reeditant-se (tant en català com en castellà) fins als nostres dies.