LITERACITATS I PEDAGOGIES
2.6 La construcció de les identitats lectores: les peces
En aquesta recerca hem construït una definició operativa de què són i com funcionen les identitats lectores amb l’objectiu de fer-les analitzables en el context biogràfic adolescent dels quatre informadors. Ens hem nodrit de les teories constructivistes de la identitat que acabem de descriure, i reconeixem la influència cabdal de les metàfores de la identitat com una posició identificable en els artefactes narratius, tant si són narracions-en-interacció en una conversa enregistrada amb finalitats d’investigació o bé identitats sedimentades en artefactes comunicatius.
Considerem que les identitats lectores emergeixen en les interaccions socials —regulades per les relacions personals que s’estableixen entre els participants— i que es van consolidant en el temps a través de la suma d’esdeveniments i experiències que els lectors van acumulant en diversos contextos i situacions de vida. Seguint Gee (2002: 99), qui defineix la identitat com “the kind of person one is recognized as being, at a given time and place”, entenem aquesta noció com un fenomen social, plural i dinàmic que es va construint en el temps, en diversos escenaris socials, i en relació amb els altres.
El fenomen de la identitat lectora es situa en aquell interstici abstracte que
connecta els textos amb les ‹‹ments privades›› (Gee 2000) dels individus. Els
processos a través dels quals els individus construeixen, graduen i alimenten les seves identitats lectores ocorren en un espai opac que és abordable o bé des de la invocació narrativa o bé a través de l’observació de conductes i accions. Basant-nos en Gee (2000) i Ivanic (1997), considerem que les identitats lectores són el resultat de la història personal de cada individu i de la seva interacció amb persones, institucions, discursos i pràctiques culturals.
136
En conseqüència, entenem que construir una identitat lectora consisteix a desenvolupar un punt de vista ideològic i emotiu envers la cultura lectora. “The way we see the world is part of our identity” (Pahl i Rowsell 2005: 101). Ser lector significa adoptar un rol social dins d’un grup (per exemple, el grup- classe o la colla d’amics) en relació amb els altres.
La dinàmica d’aquest concepte —polièdric i interactiu— sembla impossible de sistematitzar. Ens limitem, aquí, a detectar alguns dels elements principals que semblen estructuradors de les identitats lectores:
— Les pràctiques lletrades dominants de cada comunitat cultural,
perquè controlen les representacions socials sobre què s’hauria de llegir, com i per a què.
— Les pràctiques lletrades vernacles que cada individu desenvolupa al
marge del cànon, no reconegudes acadèmicament ni social com a pràctiques legítimes.
— La suma d’esdeveniments lletrats en què cada individu participa al
llarg de la seva vida (dins i fora del domini escolar); la qualitat de cada experiència i els sentiments que se’n deriven (de frustració, èxit, indiferència, etc.).
— La interacció social que es produeix en cadascun dels esdeveniments
lletrats i el contrast de l’autoconcepte lector i de les idees pròpies amb aquelles implícites o sostingues en els discursos dels altres, especialment d’aquells que representen rols d’autoritat o complicitat
(familiars, professors, amics, etc.) o que constitueixen l’‹‹Altre
rellevant›› en relació amb un mateix.
— Les creences i els valors que forgem sobre la lectura, marcats per les
representacions dominants sobre aquesta pràctica i els usos socials que li atribuïm.
137
— La construcció de coneixements textuals i el desenvolupament
d’habilitats lingüístiques, discursives i interpretatives; l’avaluació dels altres i el contrast amb els altres.
Pràctica lectora Esdeveniments lectors Experiències textuals Comprovació coneixements i habilitats Idees i valors sobre la cultura lectora Interacció amb discursos lectors i d'altres lectors Rehubicació de la pròpia imatge lectora Passat i història
de vida lectora
El futur imaginat
Figura 13. Els components i processos en la construcció de les identitats lectores
La figura 13 relaciona dinàmicament els dispositius anteriors. Dins de cada domini (per exemple, familiar, escolar, social, laboral) i en el marc de cada pràctica lectora (llegir contes amb els pares, llegir clàssics a l’institut o llegir diàriament un diari esportiu al bar), l’individu participa en esdeveniments lectors concrets (escoltar, estirat al llit abans d’adormir-se, la lectura que una
138
mare fa a un fill de l’adaptació infantil traduïda al català del Petit príncep
d’Antoine de Saint-Exupéry). Cada esdeveniment constitueix per al subjecte una experiència emotiva amb el text que pot ser més o menys intensa, més o menys positiva. Cada experiència lectora està tenyida pel conjunt d’emocions fluctuants que hi afloren (sentiments, estats previs anímics, frustracions o des/motivacions personals, identificació o desinterès per la història i els personatges).
En cada experiència textual l’individu posa en joc els coneixements lectors (sobre la llengua, el gènere textual, la situació comunicativa) i les habilitats (de descodificació, comprensió, interpretació, reflexió) de què disposa i que
vol activar, segons l’objectiu de lectura, el temps que té i la motivació.
L’individu comprova les facultats que té i les repta, o potser pren consciència de les seves limitacions i es desmotiva. L’esdeveniment es suma als anteriors i, quan és positiu, enriqueix l’experiència i el bagatge lector. En aquestes experiències textuals l’individu construeix i transforma idees (creences, representacions, imatges) sobre la cultura lectora dominant i vernacla que coneix i l’envolta. A més, és en els esdeveniments lectors on l’individu interacciona amb els discursos socialment disponibles sobre la lectura, en què veu com els altres llegeixen, què diuen i què pensen (del text concret i de l’acte de lectura), i s’hi compara. Es produeix un posicionament i una reubicació de la pròpia imatge lectora o de l’autoconcepte lector (que es consolida o transforma). Aquest procés condiciona les actituds amb què els individus participen en els esdeveniments lectors posteriors.
D’altra banda, cal dir que aquest desenvolupament que acabem de simplificar aquí s’emmarca en un context més ampli en què els pensaments i les accions
de l’individu estan mediades —tal com subratllen Barton et al. (2007)— per
la força de la seva història lectora i pel futur que s’imagina (interessos, expectatives, objectius de vida), i també per la trajectòria d’identificació
139
(Wortham 2004 i 2006) que segueix perfilant-se. El procés d’afaiçonament de les identitats lectores es desenvolupa en una escala temporal (Lemke 2000), vital, social i local. En tot aquest procés, la identitat lectora —associada a un domini social, una pràctica, unes persones i uns objectius de lectura— va sedimentant en làmines d’identitat que es van solapant i articulant fins a coagular en una imatge lectora massissa i coherent de cara a un mateix i als altres.