4. Marc teòric: els processos d’acolliment infantil
4.2 La família: característiques i tipologies
La família és el grup primari de pertinença dels individus. En la seva concepció més coneguda està constituïda per la parella i la seva descendència. No obstant, el procés històric i social mostra diferents estructures familiars que fan difícil una definició d'ella. Això indica que la família està lligada als processos de transformació de la cultura contemporània i que el seu significat ha anat evolucionant gràcies a les noves realitats i drets socials i civils.
Etimològicament el terme “família” procedeix del llatí família, "grup de serfs i esclaus patrimoni del cap de la gens". El terme va obrir el seu camp semàntic per incloure també a l'esposa i fills del Paterfamilias15, a qui legalment pertanyien originalment.
En l’actualitat segons el Diccionari Invers de la Llengua Catalana16la família és: § Conjunt de persones que viuen en una casa.
§ Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare,
15Pater famílies és una locució llatina, que significa el «pare de família». La forma és irregular i arcaica en
llatí, preservant l'antiga desinència genètica de -as.
16El DILC és un projecte personal del filòleg Oriol Vilaseca (2017). www.dilc.org [Consultat el 14
36 la mare i els fills.
§ Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d'un progenitor comú.
§ Conjunt d'infants nascuts d'un matrimoni.
§ Infant nascut d'un matrimoni.
§ Grup d'éssers que tenen un origen comú, una condició comuna.
§ Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre l'ordre i el gènere, format per la reunió de gèneres afins.
§ Conjunt d'instruments musicals basats en el mateix principi, que generalment tenen la mateixa forma amb diferents tessitures.
§ Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants.
§ Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies tipogràfiques: romà antic, romà modern, egipci i pal sec.
Tanmateix l'OMS17 defineix família com "els membres de la llar emparentats entre si,
fins a un grau determinat per sang, adopció i matrimoni. El grau de parentiu utilitzat per determinar els límits de la família dependrà dels usos a què es destinin les dades i, per tant, no es pot definir amb precisió en escala mundial". Segons la Declaració Universal dels Drets Humans18 “és l'element natural i fonamental de la societat i té
dret a la protecció de la societat i de l'Estat”.
17Organització Mundial de la Salut. www.who.int/es/ [Consultat el 14 d’octubre de 2017]
18Article 16. 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Assemblea General de les Nacions Unides
37
Tipus de famílies19:
• Família nuclear, pares i fills (si n'hi ha); també es coneix com “cercle familiar”.
• Família extensa, a més de la família nuclear, inclou als avis, oncles, cosins i altres parents, siguin consanguinis o afins.
• Família monoparental, en la qual el fill o fills viu només amb un dels pares.
• Altres tipus de famílies, aquelles conformades únicament per germans, per amics (on el sentit de la paraula "família" no té a veure amb un parentiu de consanguinitat, sinó sobretot amb sentiments com la convivència, la solidaritat i altres), o bé els que viuen junts en la mateix espai per un temps considerable. Tanmateix es presenten famílies unides per llaços purament afectius, més que sanguinis o legals. Entre aquest tipus d'unitats familiars es troben les famílies encapçalades per membres que mantenen relacions conjugals estables no matrimonials, sense distinció de sexe i amb o sense fills.
L’Institut de Política Familiar (IPF) va expressar en l’informe “Evolución de la familia en Europa” de la Universitat de Navarra que:
Las crisis y dificultades sociales, económicas y demográficas de las últimas décadas han hecho redescubrir que la familia representa un valiosísimo potencial para el amortiguamiento de los efectos dramáticos de problemas como el paro, las enfermedades, la vivienda, las drogodependencias o la marginalidad. La familia es considerada hoy como el primer núcleo de solidaridad dentro de la
19Tipus de família (2010). Universitat de Málaga - http://www.eumed.net/rev/cccss/20/nerf.html
38 sociedad, siendo mucho más que una unidad jurídica, social y
económica. La familia es, ante todo, una comunidad de amor y de solidaridad. (2006)
Les funcions sociològiques que es desprenen de la família, sigui quin sigui el seu format, segons Rodríguez Fernández (2012) són:
- Funció Biosocial: comprèn la realització de la necessitat de procrear fills i viure amb ells en família.
- Funció Econòmica: Comprèn les activitats de proveïment i consum tendents a la satisfacció de les necessitats individuals i familiars, i les activitats de manteniment que inclouen el treball realitzat pels membres en el marc de la llar (tasques domèstiques), així com les relacions intrafamiliars que s'estableixen amb aquesta finalitat.
- Funció Cultural - Espiritual: comprèn totes les activitats i relacions familiars a través de les quals la família participa en la reproducció de la vida cultural-espiritual de la societat i dels seus membres.
Per tant, podem resumir en què la família és un grup social que el fonament està constituït per un conjunt de sentiments humans com l'amor, comprensió, afecte, tendresa, dedicació, etc. Com influència formativa, la família és el primer entorn social de la persona i és en ella on aprèn els primers principis, els valors morals i les nocions de la vida.
És per aquest motiu que l’entorn familiar afavoreix als infants que han passat per situacions de desemparament i és important saber donar resposta a les situacions que es generen i les necessitats que presenten els nens/es acollits.
39 Tal com s’estableixen Arrieta i Espot (2017)20 en el marc de la conferència “l´acolliment
familiar com a mesura de protecció infantil” a Andorra, el fonament principal per cercar noves famílies acollidores en el marc de la protecció a la infància en situació de desemparament i evitar l’ingrés institucional temporal d’aquests en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) "no es delega només a la família, sinó que aquesta forma part d'un entramat més ampli, el procés es comparteix amb altres agents" mantenir-los en un nucli familiar, malgrat no sigui el seu biològic, els hi dóna protecció i no els suposa un trauma tan important". L'objectiu, afegeix, és "el retorn al nucli familiar biològic".
Es pot valorar la individualitat, l’estima i l’atenció personal que pot rebre un infant en un nucli familiar cosa que no sempre es pot donar en un CRAE per volum d’infants i de professionals, per rotacions i torns dels propis professionals, entre d’altres motius. Com estableix Bretones, E. (coord.) (2012) les famílies han de conèixer i treballar amb l’acompanyament de l’acció socioeducativa professionalitzada per poder redirigir els objectius que es cerquen, la seva participació i coresponsabilitat, la intencionalitat, el vincle, l’acompanyament i poder reflexionar sobre models educatius, els límits, l’escolta activa, entre d’altres.