La intel·ligència emocional

L’any 1995 amb la publicació del seu llibre, Daniel Goleman va popularitzar el concepte d’intel·ligència emocional, com a resultat dels nombrosos estudis neurobiològics que posaven les bases científi ques del que ja la fi losofi a havia descrit des d’antic: l’ésser humà té una ment intel·lectual regida per la raó i una ment emocional, regida pels sentiments.

La major part del temps la ment racional i l’emocional funcionen en col·laboració, hi ha un equilibri entre raó i emocions. Les emocions alimenten la raó i al seu temps aquesta ajusta i censura les entrades procedents de les emo- cions. Es tracta, però, de dues facultats relativament independents, que funcio- nen per circuits cerebrals diferents, tot i que interrelacionats. Els sentiments són cabdals per al bon funcionament de la raó i a la inversa. Quan apareixen passions, es trenca l’equilibri, aleshores la ment emocional desborda i segresta la ment racional.

El neuròleg portuguès Antonio Damasio va estudiar algunes persones que tenen malmeses les connexions entre les parts del cervell que regulen les emo- cions i les que regulen la raó. Va veure que aquestes persones tenien seriosos problemes per prendre decisions, per bé que no hi havia cap deteriorament pel que fa a les seves capacitats intel·lectuals o d’habilitats cognitives. Damasio diu que les difi cultats en la presa de decisions estan relacionades amb la impossibi- litat de la raó per accedir al pensament emocional. Es com si aquestes persones haguessin oblidat tot l’aprenentatge emocional que la vida els havia donat. Així doncs Damasio afi rma que els sentiments i les emocions són indispensables per

a la presa racional de decisions ja que ens orienten vers la direcció més adient per treure el major profi t de les possibilitats que ens ofereix la raó lògica.

Davant de les múltiples possibilitats que la vida ofereix, l’aprenentatge emocional ajuda a destriar-ne algunes i a destacar-ne d’altres. Les emocions són importants per a l’exercici de la raó ja que guien a cada instant les deci- sions, treballant conjuntament amb la ment racional. Hi ha, doncs, dos tipus diferents d’intel·ligència: la racional i l’emocional, i la vida quotidiana normal- ment està regida per les dues.

Hi ha molts camins que porten cap a l’èxit a la vida. La nostra societat tradi- cionalment ha donat molta importància al coneixement i a l’habilitat tècnica, però indubtablement aquest no és l’únic. Hi ha una clara evidència que les persones que saben gestionar bé les seves emocions i els seus sentiments, i que alhora saben interpretar i relacionar-se bé amb els sentiments dels altres, tenen una situació d’avantatge en tots els dominis de la vida tant en les relacions per- sonals més íntimes com a l’hora d’adaptar-se i comprendre el funcionament d’un grup de persones en l’àmbit laboral o de les organitzacions. Les persones que no saben controlar la seva vida emocional estan en constants lluites inter- nes que no els deixen pensar amb claredat i acaben fent malbé la seva capacitat de treball.

4.3. La intel·ligència espiritual

Des de principis del segle XXI diversos estudis en l’àmbit de la neurobiologia estan identifi cant una nova forma d’intel·ligència que completa la proposta de Gardner i que mostra una nova aproximació al coneixement de la persona. Els primers a parlar d’intel·ligència espiritual van ser Danah Zohar i Ian Marshall en descobrir que algunes zones del cervell queden activades quan les persones tenen alguna pràctica o algun pensament de caire espiritual.

El fi lòsof català Francesc Torralba va publicar l’any 2010 un llibre titulat Inteligencia espiritual, en el qual fa una anàlisi exhaustiva d’aquest concepte i sintetitza les principals aportacions que s’han fet per caracteritzar aquest tipus d’intel·ligència. Torralba afi rma que la vida espiritual no és patrimoni de les persones religioses i que si en l’ésser humà no hi hagués la intel·ligència espiri- tual, mai s’hauria plantejat l’obertura al misteri, el sentit de pertinença al Tot, la recerca d’un sentit a l’existència.

Cuando afi rmamos que el ser humano es capaz de vida espiritual en virtud de su inteligencia espiritual, nos referimos a que tiene capacidad para un tipo de experiencias, de preguntas, de movimientos y de operaciones que sólo se dan en él y que, lejos de apartarle de la realidad, del mundo, de la corporeidad y de la naturaleza, le permiten vivirla con más intensidad, con más penetración, ahon- dando en los últimos niveles.

(F. Torralba, 2010, p. 53)

Hi ha una força que brolla des de l’interior més profund de la persona i és la necessitat de donar sentit a la vida. Viure amb dignitat, poder sentir-se pro- tagonista de la pròpia història, donant valor i prenent compromís per allò que hom considera valuós, és el més característic de la peculiar forma de ser que té l’ésser humà. Hi ha una innegable vinculació entre la vida emocional i la vida espiritual. L’equilibri emocional està més vinculat al sentit que hom dona a la vida que a l’assoliment dels objectius personals.

Mentre que la intel·ligència emocional ens parla de com poder controlar les emocions però no capacita ni èticament ni moralment, la intel·ligència espiri- tual és la que dóna capacitat de transcendir, de donar sentit a les accions quoti- dianes, de plantejar-se fi ns i motivacions i de pensar en el signifi cat profund de les coses. La felicitat està relacionada amb l’assoliment dels objectius que hom es marca, però el sentit, a més a més, implica tenir objectius que considerem valuosos, se satisfacin o no.