La introducció del cacau a l’illa de Bioko

A partir de l’expedició de 1858, l’administració espanyola començà a posar facilitats per desenvolupar l’agricultura a l’illa de Bioko. Les principals mesures adoptades anaven encaminades a simplificar l’adquisició de terres per part de colons espanyols i declarar la lliure relació comercial entre la colònia i la metròpoli. El 1868 s’establí que el govern espanyol havia de concedir el transport gratuït a aquells colons que es volguessin establir a la colònia així com facilitar-los 50 hectàrees de terra per cultivar. Malgrat aquestes disposicions, les iniciatives privades endegades foren poques i el nombre de colons que arribaren des de la Península fou molt escàs. La inversió inicial necessària per posar en cultiu extensions de terres tropicals implicava una gran mobilització de capitals sense que aquests poguessin donar uns beneficis ràpids. Així mateix, aquells productes que tenien una major demanda a la metròpoli, com podien ser el sucre, el cafè, el tabac o el cacau, eren cultivats amb èxit a molts territoris americans i fer-se lloc en aquests mercats no era una tasca senzilla. Per últim, cal tenir en compte, un cop més, les dificultats d’aclimatació de la població europea que feia que molts dels aventurers que provaven sort, tornessin ràpidament al seu lloc d’origen.102 _{Segons Díaz} Matarranz, les concessions entre el 1862 i el 1880 havien tendit a estancar-se, després d’uns primers anys (sobretot durant la dècada de 1860) en que aquestes havien estat rellevants. De fet, durant la dècada de 1870, només es comptabilitzaren 14 concessions que no arribaven ni a les 100 hectàrees de terreny.103

El context de la Guerra de Secessió nord-americana, amb la coneguda “fam del cotó” que tant afectà a la indústria tèxtil catalana (1861-65), obrí la possibilitat de convertir l’illa de Bioko en una colònia especialitzada en aquest producte, més si tenim en compte que, a diferència del cafè o el cacau, els seus beneficis eren molt més immediats. Amb llavors importades de Sao Thomé es posaren en pràctica les primeres explotacions que l’any 1864 donaren una producció de 1274 quilos de cotó. Tanmateix, la fi del conflicte

102 _{Díaz Matarranz (2005). Pàg. 91-92 i 114.} 103 _{Díaz Matarranz (2005). Pàg. 93.}

34

als Estats Units talla ràpidament la possibilitat de que aquesta activitat agrícola s’afermés.104

No fou fins a la dècada de 1880 que es consolidaren les primeres explotacions de cacau a l’illa i que el panorama agrícola de Bioko començà a canviar. Segons Sundiata, el cacau fou introduït a mitjans de la dècada de 1850 des de la veïna illa de Sao Thomé (en mans portugueses) que, al seu torn, havia estat importat del Brasil l’any 1822, desbancant les anteriors plantacions de cafè i sucre.105 Sao Thomé, com veurem posteriorment, es convertí durant el primer decenni de s. XX en la principal exportadora d’aquest producte, amb un model productiu basat en les grans propietats controlades per companyies, bancs i terratinents portuguesos.106

Altres autors, apunten la possibilitat que la introducció del cacau fos més tardana (1860) i procedent no de les colònies portugueses sinó directament de Cuba.107 Sigui com sigui, aquesta activitat, s’acabà convertint en l’autèntic motor econòmic de l’illa de Bioko i, fins la dècada de 1930, en la principal (i quasi bé única) mercaderia exportada a la metròpoli.

Cal interrogar-se sobre les causes que expliquen el per què fou el cacau i no cap altre producte tropical (cafè, sucre, tabac) l’escollit. Més enllà de la proximitat geogràfica amb Sao Thomé, el principal argument aportat per la majoria d’autors es troba en les condicions climàtiques de l’illa. Amb unes temperatures constantment altes, una pluviometria elevada (amb una estació seca i una plujosa) i un sòl volcànic ric amb fòsfor i nitrogen, el cultiu del cacau era del tot indicat per adaptar-se bé a les condicions que l’illa oferia.108 _{El mateix Sundiata, basant-se amb les fonts coetànies, també dóna} importància a d’altres factors, com el fet que el cacau necessitava menys mà d’obra per hectàrea que el cafè, reduint el preu de cost del producte i augmentant els marges de benefici.109

Per la seva banda De Castro i De la Calle, relacionen l’augment de la producció del cacau amb les facilitats comercials que significà que l’any 1887 l’empresa naval 104 _{Díaz Matarranz (2005). Pàg. 97.} 105 _{Sundiata (1996). Pàg. 92} 106 _{Roberts (1975-86). Pàg. 532-533. Valera (1997). Pàg. 303.} 107 _{Nosti (1948). Pàg. 10.} 108 _{Sundiata (1996). Pàg. 108-09.} 109 _{Sundiata (1996). Pàg. 111.}

35

Trasatlántica firmés un contracte amb el govern, pel qual es comprometia a connectar Fernando Poo i Rio Muni amb la península (Barcelona i Cadis) com a mínim quatre cops l’any.110 _{Aquesta empresa, liderada pel marquès de Comillas, fou un agent clau per} estendre el comerç espanyol amb l’illa i, per extensió, amb tots els territoris guineans. Els viatges dels vapors de la Trasatlántica, que amb els anys s’anaren ampliant (bimensuals fins el 1911 i mensuals a partir d’aleshores), tenien tres funcions: transport de mercaderies, persones i correu oficial. De fet, com recorda Martín Rodrigo, aquestes connexions van permetre al govern espanyol “la posibilidad de regularitzar sus propias comunicaciones con los gobernadores y subgobernadores de la colonia, y conseguir que una gran firma privada española secundase sus deseos de colonizar dichos territorios”.111 _{En certa manera, l’establiment de la Trasatlántica era la primera prova} evident de la creació d’una corrent comercial entre la colònia i la metròpoli.

Per la seva banda, Jaime Nosti, en el seu extens estudi sobre l’agricultura colonial realitzat just després de la Guerra Civil Espanyola, obria el ventall de causes. Segons aquest, a més de tenir en compte que el nombre de treballadors necessaris per hectàrea de plantacions de cacau era menor en comparació amb altres productes (com apuntava Sundiata), establia que l’arbre del cacau era el que millor arrelava als boscos verges tropicals i, d’aquesta manera, era el més senzill de replantar davant d’una possible epidèmia. També exposava el fet que cultiu i recol·lecció d’aquest producte no fos una activitat estacional (hi havia tasques a realitzar al llarg de l’any), facilitava la contractació de treballadors forans.112

Tanmateix, tot i que el mateix Nosti apunta que les altes cotitzacions que va viure el cacau el darrer terç del s. XIX també havien estat un reclam, cap autor relaciona directament l’arribada del cultiu de cacau a l’illa, amb el producte manufacturat que se’n deriva, la xocolata. I és que sense negar les causes abans esmentades, des del meu punt de vista és necessari tenir una visió més global de la relació existent entre el consum de la xocolata (com a producte elaborat) i el cultiu cacau (com a matèria primera) per entendre perquè el cacau fou el producte tropical més important a l’illa de Bioko. Com veurem a continuació, a nivell mundial, l’arribada de la xocolata industrial

110 _{De Castro i De la Calle (2007). Pàg. 160.} 111 _{Rodrigo Alharilla (2002). Pàg. 142.} 112 _{Nosti (1948). Pàg. 42-43.}

36

fou un incentiu pel cultiu i el comerç de cacau ja que les cotitzacions d’aquest producte anaren clarament a l’alça.113 _{En aquest aspecte, els dominis colonials de l’Àfrica} Occidental i Central es convertiren en zones preferents de cultiu d’aquest producte i acabaren desbancant les principals zones de producció que, fins al moment, s’havien centrat a l’Amèrica Llatina. És pertinent, doncs, fer una anàlisi dels canvis que es van produir al sector xocolater per desxifar si aquests realment actuaren com un estímul per convertir el cacau en el producte estrella de Bioko. I en cas de ser així, analitzar si aquest estímul fou quelcom intern (generat per les necessitats de la insústria espanyola) o cal relacionar-ho amb un un context més global.