La professió vista des de la professió

Aquesta revisió de la literatura per trobar elements de referència té una parada segura en els treballs que han realitzat Marcelo i Vaillant (2009), de recull d’estudis sobre el pensament docent abans de la seva inserció laboral, lligat a la idea que les futures generacions de mestres quan arriben a la formació inicial ho fan amb un substrat de creences personals sobre l’educació i l’escola, amb imatges prèvies del que és una bona pràctica docent i amb una memòria autobiogràfica sobre el seu passat com a estudiants escolars.

Així mateix, citen algunes de les qualitats atribuïbles a una bona pràctica professional com domini de coneixements però també transmissió de valors, domini de metodologies didàctiques i de les noves tecnologies, habilitats comunicatives, i competències per investigar i reflexionar sobre la pròpia pràctica docent. El coneixement del contingut

[107]

sembla ser un signe d’identitat i de reconeixement social de la figura docent, però per ensenyar se sap que el coneixement de la matèria és necessari però no suficient, i no és un indicador infalible de qualitat de l’ensenyament.

Alcoverro (2009) ens recorda que al costat de les qualitats que ja hem esmentat de vocació, caràcter o actitud davant la vida, treball en equip, ser bona o bon comunicador, flexibilitat, autoritat a l’aula i un compromís de servei a la comunitat, hi ha un compromís amb la llengua (com signe de sentiment de pertinença). El context com a cultura, la cultura com a context en la relació educativa. S’és professional des d’un lloc, una llengua, una cultura. A partir d’aquí, es pot ensenyar.

Si aquestes són algunes de les visions de persones, a títol individual o col·lectiu, sobre les funcions que han d’exercir les i els docents, en l’estudi de Pedró (2008) trobem de primera mà la veu del professorat, la seva percepció sobre les tasques que realitza. S’han escollit dues informacions que semblen oportunes per la recerca actual perquè sintetitzen alguns dels temes claus de preocupació professional, que poden ser detectats per l’alumnat en el seu record sobre el professorat que van tenir en la seva escolarització obligatòria.

En primer lloc (Gràfica 1), que el que causa més satisfacció laboral són l’organització del temps i l’estabilitat laboral; i que el que preocupa més són les possibilitats de desenvolupament professional.

Es vol fer notar que les activitats que, com s’ha vist, són patrimoni indiscutible de les mestres i dels mestres com és la seva actuació docent a l’aula, o la valoració de les

condicions materials per la docència, malgrat es pot afirmar que en bona part es situen

entre la satisfacció o l’alta satisfacció, resulten força significatives les respostes d’indiferència (ni satisfet ni insatisfet) que apareixen en la gràfica respecte aquests elements.

[108]

És a dir, aproximadament 4 de cada 10 mestres comenten que no és un factor rellevant ni en positiu ni en negatiu, i deixa un marge d’indiferència molt gran a la percepció que tenen sobre la capacitat de gestió d’aquests factors a nivell real en la pràctica professional.

Gràfica 1. Satisfacció en relació a les diferents funcions professionals

Font: Capítol. La percepció dels docents (Pedró, 2008:215)

En segon lloc (Gràfica 2), si ens centrem en els nivells de satisfacció que expressa el professorat en relació a la seva actuació docent a l’aula, es pot precisar millor quins són els elements que reben millor i pitjor valoració.

Es podria dir que es constata que un dels nivells més baixos de satisfacció es troba en la relació amb les famílies (es vol recordar que és un dels factors que, tant a nivell individual com col·lectiu, que s’ha vist que reclamaven diferents professionals des de l’àmbit educatiu com un dels imprescindibles de la funció docent).

[109]

Gràfica 2. Satisfacció en relació a l'activitat docent

Font: Capítol. La percepció dels docents (Pedró, 2008:219)

Sembla ser que per a una part del professorat, hi ha una expectativa que no es compleix en relació a aquest col·lectiu de la comunitat educativa. També resulta molt significatiu que, en general, més del 70% del col·lectiu docent es manifesti satisfet o molt satisfet de la seva dinàmica habitual de treball a l’aula, potser perquè té independència en la capacitat de prendre decisions al respecte. Vora un 60% està satisfet o molt satisfet amb l’exercici de la funció tutorial o del contingut curricular a treballar, i només un 45% es manifesta amb nivells alts de satisfacció en relació a l’heterogeneïtat de l’alumnat que s’acull a l’aula i l’escola.

Aquestes percepcions manifesten quin és el to de la professió vista des de la seva pràctica, i poden contextualitzar quina és la visió que retraten aquestes i aquests estudiants de magisteri de l’experiència amb mestres durant el seu passat com a alumnes.

Aquesta informació complementa la que ens aporta Bará i Rodríguez Espinar (2010) sobre la satisfacció del col·lectiu de Mestres en relació a altres àmbits universitaris (Taula 21).

[110]

Taula 21. Nivell de satisfacció per la professió, en relació al gènere i àmbits professionals.

Font: Taula 4.21 Mitjanes de satisfacció per subàmbits i gènere (Bará i Rodríguez Espinar, 2010:111)

En aquest sentit, cal remarcar que és la professió en la que, tant homes com dones, donen els valors més alts de satisfacció pel seu àmbit professional en relació a la resta, tot i que el nivell de satisfacció és lleugerament més alt en les dones que en els homes en una escala que va des de l’1 (gens de satisfacció) fins el 7 (molta satisfacció).

[111]

La taula també és informativa de la situació de segregació ocupacional que s’observa en la distribució de dones i homes en funció dels diferents àmbits professionals. Només en Física i Matemàtiques, Arquitectura, Enginyeria civil, Nàutica, Tecnologies avançades de la Producció, Informació i Comunicació, i Agrícola la presència del col·lectiu masculí és superior al femení.

Aquesta semblança en les dades de satisfacció pel que fa al sexe no amaga les grans diferències que encara cal superar en l’àmbit de les condicions laborals (Taula 22). Les dades són prou eloqüents si atenem a l’etiqueta que les acompanya, ja que van més enllà de les possibles diferències salarials lligades al “sostre de vidre” (que algú ja comenta que és de formigó per la seva impenetrabilitat) que com, en altres professions, s’observa en l’accés del col·lectiu femení a altres nivells de desenvolupament professional.

Taula 22. Comparativa de la mitjana de guanys salarials de dones i homes mestres.

Font: Taula 4.24 (Bará i Rodríguez Espinar, 2010:116)

Ens trobem doncs, amb persones que exerceixen la professió de forma força satisfactòria, tot i que potser les dones manifesten una mica més de nivell de satisfacció en relació als homes, però que quantitativament, la seva tasca rep de promig una remuneració menor als seus homònims masculins, probablement per qüestions lligades al menor accés a tasques de gestió o de responsabilitat que solen tenir una contrapartida salarial.

Probablement els textos a analitzar no tinguin aquest detall sobre els factors de satisfacció docent de les mestres i els mestres que han tingut en el seu procés d’escolarització, però és possible que hagin percebut aquesta satisfacció traduïda en algun comentari sobre la seva professió o en els seus estats d’ànim.

[112]