2 – tros quadrilong de terra conreada: 1076 LAntiq. IV 12, f. 5 (Mas 942): concedo … cenobio sancti Petri Puellarum modiatas III terre in bancales iuxta terram sancte Crucis.
2. FORMES ROMÀNIQUES MÉS PROPERES
Cat. banc ‘banc, seient’, occ. banc ‘id.’, fr. banc ‘id.’; esp. banco ‘id.’, port. banco ‘id., it. banco ‘id.’. Cat. banca (f.) ‘seient’, occ. banca (f.) ‘id.’, fr. banque (f.) ‘id.’ > esp. banca ‘id.’, it. banca ‘id.’, roman. bancă ‘id.’.
3. ESTUDI ETIMOLÒGIC
El terme bancus ‘banc’ segurament es tracta de la llatinització del cat. banc, que, al seu torn, procedeix del germ.com. *bank ‘banc’.
Coromines (s.v. cat. banc ‘escon’) ens corrobora que el cat. banc prové del germ.com. *bank ‘banc’, a través del llatí vulgar (sic) de l’Imperi occ.
Finalment, observem que el terme bancalis és un derivat del cat. banc mitjançant el sufix substantivador -al > bancal, al seu torn llatinitzat sota la forma bancalis, que presenta un pl. rom. bancals.
La forma germ.com. *bank ‘banc’ deriva del pgerm.(a) *bank-i- (masc., gènere que es conserva quan
es llatinitza com a bancus) ‘banc’ (cf. a.a.a. bank ‘id.’, a.angl. benc ‘id.’ > angl. bench ‘id.’, a.s. bank ‘id.’, a.fris. bank ‘id.’, a.fris.or. benk ‘id.’, long. *banki- ‘id.’; a.n. bekkr ‘id.’).
Al seu torn, el pgerm. *bank-i- ‘banc’ es remunta al pie.(b) *bheg-: *bhog- ‘doblegar, cobrir’ > pie.
*bhong- (nasalitzat) ‘elevació del terreny coberta’ (cf. a.i. bhañgá- ‘trencar[-se], trencament’; a.irl.
REFERÈNCIES
DCVB II, s.v. 3.banc DECat I, s.v. banc DuCange I, s.v. bancus EWA I, s.v. banc
FEW I s.v. *banks; XV.1, s.v. *bank- Gamillscheg (1970), vol. 1, II, § 137, p. 313 Mackel, pp. 8 , 13, 57
MLLM, s.v. bancus REW núm. 933
Stotz, vol. 1, IV, § 54.3, p. 668
(a) EWA I, s.v. banc, col. 457, lín. 29; EDPG, s.v. *banki-; DEW, s.v. 1.Bank
(b) LIV, s.v. *bheg-, p. 66; IEW, s.v. *beg-, *bheng-, p. 114 ss.; EWA I, s.v. banc, col. 458,
*bbbbann-
1. TESTIMONIS DOCUMENTALS
bannus
1 – manament o edicte solemne de l’autoritat suprema (en el qual s’estableix una
determinada pena pecuniària per al qui l’infringeix): 907 Baraut, ActUrgell 20
(Urgellia 1, p. 77): quicumque autem contra hanc institutam nostram ausu temerario uenerit ad inrumpendum, haec omnia superius scripta ... reddat ... quadruplum et insuper bannum regis componere faciat.
2 – infracció o transgressió del manament o l’edicte de l’autoritat suprema: s. XI
ex. Usat. 75, p. 32: si quis infra menia nostra … primus traxerit gladium contra alium
uel appellauerit aliquem cuguz, propter bannum emendet ad principem XX uncias auri Valencie.
3 – pena pecuniària o multa imposada a aquell qui infringeix els manaments o els
edictes de l’autoritat suprema’: 1010 Valls Taberner, Pallars i Ribagorça, p. 38 (cf.
DipCarol., p. 471 et DipPallars, pp. 144 et 286): facimus carta euacuacionis ad domum sancti Vicentii de Ouece, de ipsa uilla Somponiu …; quantum inter istis terminis laborare uel adquirire potuerint omnes habitantes de predicta uilla, soluo eis bannum et decimas et primicias … et placitos et paradas et albergas et censum et seruicium et hostem et caualcata et missum et totum censum que ad comitem uel ad uicecomitem … umquam fecissent. ante 1076 (Pallars) Ramon Berenguer I, n. 36 s. d.: et donamus ad illum placitos minoris et retinemus ad nos ipsos maioris … et retinemus ad nos ipsas pernas cum ipsos bannos et ipsos pliuios de ipsos francos homines … et habebant ipsi comites ipsas pernas totas ab integrum et ipsos placitos maiores et ipsos bannos totus ab integrum.
2. FORMES ROMÀNIQUES MÉS PROPERES
Cat. ban ‘disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població’, ‘multa’, occ. ban ‘id.’, fr. ban ‘id.’. Cat.m. bandir ‘desterrar’, occ. bandir ‘id.’, fr.m. banir ‘id.’ > fr. bannir ‘id.’. Cat. bandejar ‘rebutjar’.
20 3. ESTUDI ETIMOLÒGIC
El terme bannus ‘manament o edicte’, ‘multa’, que ja es troba a Gregori de Tours,(a) prové del frc. ban(n) ‘ordre comminatòria’, segurament a través de la forma cat. ban ‘id.’.
Coromines (s.v. cat. ban ‘proclamació, especialment la de caràcter prohibitiu o sancionador’) confirma l’origen del terme ll.m. bannus, en afirmar que el cat. ban procedeix del germànic occidental (segurament del frc. ban(n) ‘ordre comminatòria’). A més a més, en el mateix article, Coromines parla de la confusió(b) entre el frc. ban(n) ‘ordre comminatòria’ (> frc.(c) *bann-jan ‘desterrar’) i el gòt. band-wa (-wō) ‘senyal’(> gòt. band-wjan ‘fer un senyal’), per motius fonètics (assimilació de /nd/ > /nn/) i semàntics (‘fer un senyal, anunciar’, ‘desterrar’: ‘anunciar el desterrament’), que estudiem amb detall s.v. *bbbbōn-.
El terme frc. ban(n) ‘ordre comminatòria’ (> frc. *bannjan ‘desterrar’) es correspon amb l’a.a.a. ban ‘amonestació, ordre’ (> a.a.a. bannan ‘ordenar, manar’ > al. ver-bannen ‘prohibir’), que, al seu torn, deriva del pgerm.(d) *bann-a- (m., gènere que es manté en llatinitzar-se com a bannus) ‘amonestació,
ordre’ (cf. a.angl. (ge)ban(n) ‘prohibir’ [a.angl. bōen ‘prec’, a.angl. bannan ‘ordenar, manar’ > angl. to
ban ‘prohibir’]; a.n. bøn ‘prec’, a.n. bann ‘prohibició’ > a.n. banna ‘prohibir’).
Al seu torn, el pgerm. *bann-a- ‘amonestació, ordre’ es remunta al pie.(e) *bheh2- (concretament del
tema de present nasalitzat pie.(f) *bhh2-nv-) ‘parlar (solemnement), proclamar’ (cf. gr. fhmi/ ‘dir’; ll. fāri
‘parlar’; a.rus baju ‘cantar, narrar’).
REFERÈNCIES
DCVB II, s.v. 1.ban DECat I, s.v. ban
DuCange, s.v. 1./2.bannum EWA I, s.v. ban, pan
FEW I, s.vv. ban,*bannjan, bandwa; XV.1, s.vv. *ban, *bannjan Gamillscheg (1970), 1, II, § 108, p. 264-265
Mackel, pp. 55, 69
MLLM, s.vv. bannus, bannimentum, bannire REW núm. 924, 928, 929, 930
Rodón, s.v. bannum
Sousa Costa, pp. 53-89, 90-96 Stotz, vol. 1, III, § 32.3, pp. 418-419
(a) ThLL II, p. 1716, lín. 46
(b) DECat I, s.v. ban, p. 613a. REW núm. 924, 928, 929, 930. FEW I, s.v. ban, pp. 229-232; s.v. bandwa, pp. 233-234; s.v. *bannjan, p. 238b. EW, pp. 40, 517. Sousa Costa, pp. 56- 74
(d) EWA I, s.v. ban, pan, col. 454, lín. 53; EDPG, s.v. *bannan-; DEW, s.v. Bann (e) LIV, s.v. 2.*bheh2-, pp. 69-70; IEW, s.v. 2.*bhā-, pp. 105-106; EWA I, s.v. ban, pan,
col. 454, lín. 53
*bbbbar-
1. TESTIMONIS DOCUMENTALS
baro
1 – home noble i il·lustre pel seu càrrec o el seu poder: 1044 (Pallars-Ribagorça) LFeud. I 117, p. 118: sapiatis, barones de Ripacorza, quod ego Raimondus comes … otorgo istum alode. ca. 1044 (orig., Barcelona) ACA Ramon Berenguer I, n. 3 s. d. (Balari, Orígenes, p. 497): si supra dictus episcopus non tenuerit prefato comiti et comitissae omnia quae eis iurauit, infra primos XX dies quod … se querelauerint, faciat eis directum ad iudicium de baronis hominibus1 qui per directum iudicent.
2 – els pròcers o vassalls nobles que assisteixen la persona que exerceix la
sobirania en un territori: 1114 ACA Ramon Berenguer III, n. 173: tandem laude et
consilio baronum meorum sedata omni lite et omnibus querimoniis de eo et suis pacificamus et definimus et euacuamus Kastrum Arraone prefato Ricardo Guillelmi et uxori sue Ermessendi.
2. FORMES ROMÀNIQUES MÉS PROPERES
Cat. baró ‘home notable’, occ.m. baron (cas objecte o oblic) ‘id.’, fr.m. baron (cas objecte o oblic) ‘id.’, esp. barón (< ll.vg. barōn-(em)) ‘id.’; occ.m. bar ‘id.’, fr.m. ber (cas subjecte o recte < ll.vg. nom. baro) ‘id.’. Esp. varón ‘home arribat a l’edat viril’, port. varão (< ll.vg. varōn-(em)) ‘id.’.
3. ESTUDI ETIMOLÒGIC
El terme baro ‘home noble i il·lustre pel seu càrrec o el seu poder’, segurament a través de la forma cat. baró, que, al seu torn, procedeix del germ.occ. *baro ‘home’ o ‘home lliure’.
Per la seva banda, Coromines (s.v. cat. baró ‘home noble, senyor amb drets feudals’ / ‘home d’autoritat o d’índole viril’) matisa que els termes cat. baró i esp. barón
1 Nota del GMLC, s.v. baro: “En l’expressió barones homines (...) potser barones és emprat amb valor d’adjectiu.”
24 provenen del llatí vulgar (sic), en què es van fusionar, d’un costat, el germ. *baro (gen. -uns) ‘home lliure apte per a les armes’ i, d’un altre costat, el ll.vg. baro (gen. -ōnis, variant ll. varo) ‘home brutal’ o bé ‘home robust’. És a dir, segurament ens trobem davant d’una situació de “doble germanisme”: en primer lloc, el llatí, de bell antuvi, va manllevar del germ. el terme baro (= varo), el qual va perviure al llarg de la història de la llengua llatina en el registre popular amb el sentit d’‘home viril’; més tard, els legionaris romans, en contacte amb la població germànica, van reintroduir el terme germ.occ. *baro ‘home lliure lluitador’, que és el terme que trobem documentat per primer cop al segle VI a la Llei Sàlica.(a)
El terme germ.occ. *baro ‘home’ o ‘home lliure’, al seu torn, deriva del pgerm.(b) *barjan- ‘colpejar’
(cf. a.a.a. berjan ‘colpejar’, a.b.a. berjan ‘id.’, a.angl. berjan ‘id.’, a.fris. bera [2] ‘atacar, sublevar-se’; a.n.
beriask ‘batre’s, lluitar’, a.n. bardage ‘batalla’, a.n. barða ‘vaig colpir, batre’ [pret. del verb a.n. berja]).
El pgerm. *barjan- ‘colpejar’ es remunta, al seu torn, al pie.(c) *bherH- ‘treballar amb una eina tallant,
tallar, fregar (friccionar), esberlar’ (cf. ll. ferio ‘ferir’; a.esl.ecl. borjǫ ‘lluitar, combatre’).
REFERÈNCIES
DCVB II, s.v. baró DECat I, s.v. baró DCELC I, s.v. barón DuCange I, s.v. baro
FEW I, s.v. baro; XV.1, s.v. *baro Mackel, p. 38
MLLM, s.v. baro REW núm. 962 Rodón, s.v. baron
Stotz, vol. 1, III, § 30.2, pp. 407-408 (a) LEW I, s.v. 2.baro; Hollyman, p.122
(b) EDPG, s.v. *barjan-; DEW, s.v. Baron; IEW, s.v. 3.*bher-, p. 134 (c) LIV, s.v. *bherH-, pp. 80-81; IEW, s.v. 3.*bher-, p. 133-135
*bbbbast-
1. TESTIMONIS DOCUMENTALS
bastire
‘construir, edificar’: 1054 ACA Ramon Berenguer I, n. 154: si comes de Cerdania
aut comes Impuritanus aut comes de Russilione … bastierit uel bastierint castellum uel castellos contra iam dictum Guillelmum comitem et iam dictum bastimentum non sit factum cum assentimento neque cum consilio de iam dicto comite Guillelmo.1
bastimentum
obra fortificada: 1054 ACA Ramon Berenguer I, n. 154: v. supra s.v.
bastire.2
2. FORMES ROMÀNIQUES MÉS PROPERES
Cat. bastir ‘edificar, construir’, occ. bastir ‘id.’, fr.m. bastir ‘id.’ (> fr. bâtir ‘id.’); esp. bastir ‘id.’, port. bastir ‘id.’; it. bastire ‘id.’.
3. ESTUDI ETIMOLÒGIC
El GMLC constata que el terme bastire ‘construir, edificar’ procedeix del germ. *bastjan3 ‘teixir, trenar’. Anotem que segurament el terme bastire és la llatinització del terme cat. bastir, provinent, al seu torn, del susdit terme germ. En aquesta línia, Coromines (s.v. cat. bastir ‘construir’) assevera que el terme cat. bastir prové del germ. *bastjan ‘teixir, trenar’, que Meyer-Lübke glossa “mit Bast arbeiten”, és a dir, ‘treballar amb al. Bast ‘corda, fil de ràfia’ (cf. a.a.a. besten ‘sargir, adobar’).
Ara bé, Gamillscheg, sense negar el que s’ha dit ans concretant-ho, fila més prim tot afirmant que el terme fr.m. bastir (> fr. bâtir) procedeix del frc. *bastjan ‘lligar, llaçar’, que presenta, com veiem, un significat encara més proper al terme bastire ‘construir’, és
1 Només es recullen aquests dos testimonis de bastire en tota la documentació del GMLC. 2 Només es recull aquest únic testimoni en tota la documentació del GMLC.
26 a dir, ‘lligar amb maons’. Així, doncs, en aquesta línia, postulem que el terme bastire prové del frc. *bastjan ‘lligar, llaçar’.
El terme bastimentum és un derivat de bastire, mitjançant el sufix llatí per formar substantius abstractes -mentum. Naturalment, en el fons, ens trobem segurament davant del terme cat. bastiment llatinitzat.
El terme frc. *bastjan ‘lligar, llaçar’ deriva de la forma nominal pgerm.(a) *basta- (m.) ‘líber’ = ‘capa
interna de l’escorça de les plantes’, ‘ràfia (palmera), corda de ràfia’ (cf. a.a.a. bast ‘id.’ > al. Bast ‘id.’ [al.
Besen ‘escombra’], a.angl. büst ‘id.’, a.s. bast ‘id’; a.n. bast, ‘id.’).
Al seu torn, podem remetre el pgerm. *basta- ‘líber = capa interna de l’escorça de les plantes’, ‘ràfia
(palmera), corda de ràfia’ a la forma pie.(b) *bhos-to-, derivada del pie.(c) *bhes- ‘fregar, escombrar’ (cf.
vèd. bhásat ‘mastegar’).
REFERÈNCIES
Brüch (1926), p. 67 DCVB II, s.v. 1.bastir DECat I, s.v. bastir
DuCange, s.vv. bastire, bastia EWA I, s.v. bast, past
FEW I, s.v. *bastjan; XV.1, s.v. *bastjan Gamillscheg (1970), vol. 1, II, § 136, p. 310 Mackel, pp. 69, 155
MLLM, s.vv. bastida, bastimentum REW núm. 981
Stotz, vol. 1, III, § 26.1, pp. 391-392 Vitali, s.v. bastire, p. 394b
(a) EWA I, s.v. bast, past, col. 500, lín. 52; EDPG, s.v. *basta-; DEW, s.v. Bast (b) NIL, s.v. *bhes-, p. 35; EWA I, s.v. bast, past, col. 500, lín. 52
(c) NIL, s.v. *bhes-, pp. 34-36; LIV, s.v. ?*bhes-, p. 82; IEW, s.v. 1.bhes-, pp. 145-146;
*bbbbavvvvs-
1. TESTIMONIS DOCUMENTALS
bauzia (baudia, bodia, bozia)
delicte de traïció: 959 ACUrgell, Cart. I 746, f. 224 (ed. MNHistóricas XV, ap.
2131, p. 183; donació que Sunifred, comte de Cerdanya-Besalú, i el seu germà Oliba
fan a Isarn, vescomte de Conflent): alodem nostrum proprium … cum fines et termines
suos sicut retinebat Hunifredus uices comites ante dies obitus sui, unde ad nobis peruenit per ipsa bauzia que nobis fecit in fisco et postea per preceptum regis. 979 DipGirona 453, p. 411 (Bofarull, Condes I, p. 101; testament de Miró Bonfill, comte,
bisbe de Girona): dono … ad domum S. Petri … alode qui fuit de Viuane bozadore …
quomodo Viues retinebat illum in sua potestate quando ipsa bodia fecit. 1080 VViage XV, ap. 17, p. 243 (ex autographo in arch. S. Petri Rodensis): uenerunt cum accensis faculis atque candelis et furati sunt ei aurum et argentum quod ferebat secum. Cumque diu requisitum esset furtum, illis quoque negantibus et iurantibus se numquam hoc fecisse …; et insuper … obiecerunt ei detestabile crimen … hac de causa prefatus Abbas nimium iratus dixit eis b a u d i a m et tradiccionem in hoc quod dixerant et fecerant … comes namque conuocata deceptrice cum filio eius … requisiuit eis si possint illi directum facere de tradiccione et b a u d i a de quibus quaestus erat abbas. Ipsa enim cum filio suo miserunt se in potestate comitis … cum omnibus alodiis suis … ut, si per iudicium feruenti aquae non possent se expiare quod b a u d i a m et tradiccionem non habebant factam de suo seniore abbate, omnia integra … essent cum propriis corporibus prenominati comitis.
bauzare (baudiare, bozare)
fer traïció, transgredir greument la fidelitat deguda a algú: 957 Marca,
ap. 92, col. 871 (donació que Sunifred, comte de Cerdanya, fa al monestir de Ripoll): et aduenit mihi ipse alodes … aliquid per cartas emptionis, aliquid per beneficium quod ego habui per donum regis de Vmfredo filio Guifredi, qui mihi bozauit. ca. 1064 (orig., Pallars) ACA Ramon Berenguer I, n. 34 s. d.: haec est scriptura rememoracionis ex rancuras quas habet Raimundus comes Paliarensis d’Artallo de … treguam Domini quod ei fregit … et fregit treguam Domini ad Vgo Mir que tulit illi uno cauallo et fecit
28 bauzare uno homine. Et fregit treguam Domini a Guido Ato que tulit illi uno mulo et fecit bauzare uno homine. Et fregit treguam Domini a Roger Hubert que tulit illi duas equas et fecit bauzare duos omines. 1128 LFeud. II 522, p. 34: iuro ego Poncius Vgonis (sc. comes Impuritanensis) … quod de reptir quod michi facit domnus meus Raimundus, comes Barchinonensis, de baudia et de periurio, ego ei non baudio et suus periurus non sum.
bauzator (baudator, baudador, bodador, bozador)
‘traïdor’: 979 DipGirona 453, p. 410 (Bofarull, Condes I, pp. 99-103; testament de Miró Bonfill, comte, bisbe de Girona): in comitatu Bisuldunense in uilla
que dicunt Podols ipsum meum alodem qui fuit de Seniofredo et de Viuane bozadores, hec omnia donate per scripturam firmissimam a predicta sede Sancte Marie … et ipsum meum alodem qui fuit de Mirone baudadore et de fratres suos qui fuerunt filii de Fredario … donare faciatis per cartam legitimam ad domum S. Marie sedis Ierunde.
ibid., p. 411: sic dono … ad domum S. Petri … alode qui fuit de Viuane bozadore et
est in Agilare uel in suos terminos … quomodo Viues retinebat illum in sua potestate quando ipsa bodia fecit. ibid., p. 412: et ad monasterium S. Stephani … donare faciatis … in comitatu Bisuldunense alodes meos qui fuerunt de Guigilane et Trasuado et Ermegildo bozadores …; et in uilla que nominant Caluos donare faciatis alodem meum qui fuit de Seniofredo clerico et de Viuane bodadores …; et ad monasterium S. Petri Rodas donare faciatis … in ipsa ualle quantum inuenire potueritis in his locis qui fuisset de Godmare presbiter et de Adalberto bozador … sic dono alodem meum quod ibidem abeo totum ab integro … quomodo fuit de Seniofredo bozadore filio Trasuado et Seniuldo fratri suo. s. XI Usat. 42, p. 18: potestatem de suo castro et firmamentum de directo nullo modo contradicat homo seniori suo … quia, quamdiu contradixerit, bauzator suus erit. s. XII Usat. 77, p. 34: exheredare autem possint predicti genitores filios suos … si illi tam presumptuosi extiterint ut patrem … grauiter percusserint … uel de crimine accusauerint aut filii efficiantur baudatores.
2. FORMES ROMÀNIQUES MÉS PROPERES
Cat.m. baia (bahia, baya), boya (és a dir, boïa), bauzia, bausia ‘traïció’; occ.m.
bauza, bauzia ‘engany’, ‘falsedat’; fr.m. boise, boisie ‘id.’ < frc. *bausī ‘id.’; it. bugia
Cat.m. baare ‘enganyar’, occ.m. bauzar, bauzaire ‘id.’, fr.m. boisier ‘id.’.
Cat.m. b(a)are (cas subjecte o recte) ‘traïdor’, cat.m. baador (cas objecte o oblic) ‘id.’; occ.m. bauzaire, bauziare, bauzador ‘id.’.
3. ESTUDI ETIMOLÒGIC
El terme bauzia ‘traïció’ és d’origen germànic, per bé que la reconstrucció de l’ètim germànic del qual procedeix ofereix diverses dificultats. Segurament aquest terme és la llatinització del terme cat.m. i occ.m. bauzia, procedent, al seu torn, del germànic, com veurem a continuació.
Mackel, a les acaballes del segle XIX, ja proposava que els termes occ.m. bauzar,
bauza procedirien del tema germ. *bausōn (cf. a.a.a. bōsōn), a partir d’un possible tema
germ. *bausā, mentre que el fr.m. boise (adj.), boisie (subst.) i els verbs que se’n derivessin provindrien directament del tema germ. *bausja (cf. a.a.a. adj. bōsi ‘vanitós, dolent’ > al. böse ‘dolent’); finalment, el fr.m. boisie derivaria de l’occ.m. bausia. En aquesta línia, d’una banda, Wartburg deriva l’occ.m. bauzar d’un verb germ. *bauson, mentre que Meyer-Lübke considera l’occ.m. bauzar com a verb format per derivació i retrotreu tota la família al germ. *bausī ‘maldat’, ‘engany’. D’una altra banda, Coromines,1 però, arriba a la conclusió que les formes catalanes exigeixen un radical cat. *bautj-, que explica com a resultat d’una contaminació del germ. *bausī ‘maldat’, ‘engany’ amb el verb germ. *bautan ‘colpejar’. Finalment, Gamillscheg, tot fent al·lusió a l’article de 1952 en què Coromines analitzava les formes catalanes, proposa, com a ètim per al fr.m. boise i occ.m. bauza ‘maldat’, el frc. bausia ‘maldat’, que deriva de l’a.a.a. gibōsi ‘id.’ (cf. a.a.m. boese ‘id.’); així mateix, més endavant, explica com el diftong frc. -au- /aw/ arriba a monoftongar en estadis més recents de llengua, bo i donant com a resultat -ō- /ò:/, i justament cita com a exemple l’evolució del frc. *bausī2
1 J. Coromines, “D’alguns germanismes típics del català”;(a) DECat, s.v. esbalair: “a oc. ant. bauzaire correspon català ant. baare; a bauzia, baïa”. Recordem que el cat.m. baare es pot contreure en bare;
baare o bare corresponen al cas subjete o recte, mentre que bausador (segurament occitanitzant), contret
en baador, correspon al cas objecte o oblic; finalment, hem de tenir present que, a més del terme cat. baïa, hi ha la forma cat. bausia (segurament occitanitzant).
2 Gamillscheg (1932, p. 247): “Pero cuando penetran en el romano el franco *orgôli ‘orgullo’ o bien *bausi ‘maldad’, no tiene ello nada que ver ni con la «importancia del sentido del honor» entre los germánicos, ni con cierto espíritu de malevolencia que los romanos atribuyeran a los germanos. La causa del préstamo hay que buscarla en el fuerte valor afectivo de estas expresiones. La romanización de estos términos no se debe a los romanos (en este caso la cantidad de expresiones afectivas de origen germánico con que contarían las lenguas románicas sería escasísima), sino a los germanos que ya hablaban latín. Al expresarse en la lengua adoptiva, no podía satisfacerles el sustituir sus expresiones saturadas de un alto valor afectivo por las correspondientes de la lengua extraña. El latín fue sentido como una lengua de
30 ‘maldat’ > frc. *bōsi ‘id.’, en què observem, a més, una clara metàtesi vocàlica quantitativa.
Ara bé, Dietz,(b) enllaçant amb la hipòtesi de Mackel i contraposant-se, doncs, a Wartburg, accepta que el fr.m. boisier prové del frc. *baus-jan, però, suggereix, tanmateix, que l’occ.m. bauzar ‘enganyar’, així com les parelles al·logràfiques de variants ll.m. bauzia ~ baudiare / bauziare ~ baudiare (recollides pel GMLC), podrien procedir més aviat del gòt. *bauson /b́òson/ ‘dir tonteries, desvariejar’ (recordem que la /s/ en posició intervocàlica esdevé /z/ en occità, cosa que reprodueix la grafia occitana i l’al·lografia llatina -z- = /z/ i -d- = [D] (= al·lòfon de /z/), respectivament, mentre que en català la /z/ desapareix al final del procés: baare); així mateix, Dietz, reprenent i continuant el camí iniciat per Coromines, sosté que les formes catalanes (les quals s’ha arribat a la conclusió que exigeixen un radical cat. palatal *bauti > africat palatal *bautj-, com a resultat d’una contaminació del germ. baus-ī ‘maldat’ o ‘engany’ amb el verb germ. *baut-an ‘colpejar’), en el fons, podrien derivar d’un gòt. bauþs ‘sord-mut’. Precisament en aquesta línia, Dietz fa derivar l’occ. bau(ch) (m.) i baujo (f.) ‘estúpid, nici’ del gòt. bauþs ‘sord-mut’, així com el cat.m. bog ‘foll, dement’ (> cat. boig m.,
boja f.) també podria procedir del mateix ètim gòt. bauþs ‘sord-mut’ –a través d’una
forma llatinitzada *baudius,3 seguint el mateix procés fonètic de palatalització de la dental per efecte de la iod, vist suara, i de monoftongació del diftong /aw/ en /O/. De fet, la hipòtesi de Dietz de l’any 1999 (ja apuntada per D’Alquen(d) l’any 1974 en un capítol dedicat als préstecs visigòtics) recull i amplia el que Coromines havia dit en l’esmentat article de 1952, a saber: d’una banda, el gòt. bauþs ‘sord-mut’ és la font del cat. boig, i, d’una altra banda, el gòt. bauþs , barrejat amb el frc. *bauson ‘ser dolent’ és manllevat com a occ.m. bauzar i cat.m. baare ‘trair’.
Així, doncs, en la línia de les hipòtesis de Coromines i Dietz, que semblen coherents tant des del punt de vista fonètic com pel que fa als aspectes lèxics i semàntics, acceptarem que el terme bauzia ‘traïció’ procedeix de la forma gòt. *bauson ‘dir tonteries, desvariejar’, a través de l’occ.m. bauzia ‘engany’, ‘falsedat’, ‘traïció’.
Cal remarcar que les variants gràfiques bauzia i baudia (< *baut-j-ia), en el fons, són al·logràfiques, ja que la grafia -d- en lloc de -z- és freqüent en texts catalans arcaics per