LES BASES OBSERVACIONALS

El descobriment de la radiació de fons de micro- ones va ser l'observació que va consagrar el Big Bang com a model de la cosmologia científica. L'estudi d'aquesta radiació continua sent en gran mesura la peça clau per anar refinant i consolidant el model, però les tècniques astronòmiques modernes han anat aportant altres observacions, que constitueixen peces bàsics en els tests a què està sotmès el Big Bang. 

La radiació de fons

Després de les primeres observacions amb ante- nes que operen a freqüències determinades, la cons- tatació que l'espectre de la radiació era exactament el d'un cos negre i, per tant, encaixava amb les predic- cions del Big Bang, va haver d'esperar el satèl·lit CO- BE (Cosmic Background Explorer, 1989-1996), que va demostrar que l'ajust amb un cos negre a una tem- peratura de 2,725 graus era perfecte. 

El segon gran resultat del COBE va ser que aquesta radiació presentava variacions al llarg de la volta celest, de l'ordre d'una part entre cent mil, que corresponien a les fluctuacions en el moment de la re-

combinació. Aquestes petites inhomogeneitats dona- rien origen posteriorment a les estructures que obser- vem actualment (galàxies i cúmuls de galàxies). L'èxit va ser tant aclaparador que va proporcionar als seus investigadors el Premi Nobel de Física de l'any 2006. 

Un segon satèl·lit més precís, WMAP (Wilkinson Microwave Anisotropy Probe, 2001) va confirmar les troballes del COBE i, a més, els seus resultats corro- boren les prediccions dels models inflacionaris, tant pel que fa a les fluctuacions inicials, com a les esti- macions d'una edat de l'Univers de 13.700 milions d'anys (amb un error possible de més o menys 200 milions d'anys) i la composició percentual dels tres grans components de matèria ordinària, fosca i ener- gia fosca. 

El 2008 es llençarà un tercer satèl·lit, anomenat Planck, que s'espera que aporti noves claus per posar a prova els models més precisos. Quaranta anys des- prés del seu descobriment, la radiació de fons conti- nua sent el banc de proves clau de la cosmologia mo- derna. 

L'estructura de l'Univers a gran escala Les galàxies s'agrupen formant grups i cúmuls que van des d'uns pocs membres a uns quants mi- lers: són estructures d'una grandària entre milions i desenes de milions any llum, que constitueixen els ob- jectes gravitatòriament lligats més grans de l'Univers.

Aquests cúmuls es presenten agrupats formant su- percúmuls, que determinen una estructura filamento- sa de l'Univers observable a gran escala, amb grans arestes i parets de centenars de milions d'anys llum de grandària, buits immensos d'aquesta mateixa grandà- ria on gairebé no s'hi troben galàxies i vèrtexs en els quals trobem els grans cúmuls amb milers de galàxi- es. 

Aquesta estructura és una relíquia del procés de formació de les galàxies a partir de les primeres inhomogeneïtats i per tant el seu estudi té un elevat valor cosmològic com a dada observacional de pri- mer nivell per contrastar tant la teoria com les simu- lacions de l'evolució de l'Univers que es realitzen en supercomputadors. Els surveys que actualment estan en marxa (com ara l'Sloan Sky Digital Survey) per- meten conèixer l'estructura detallada en tres dimensi- ons d'una porció significativa de l'Univers observable a partir de la determinació del redshift, i per tant de la distribució de més d'un milió de galàxies. 

Les lents gravitatòries

Des de la relativitat general d'Einstein sabem que la gravetat corba l'espai-temps i per tant que la llum d'objectes llunyans pots ser desviada en el seu camí per grans quantitats de matèria; és el fenomen cone- gut com a lent gravitatòria, predit pel mateix Einstein, però que no va ser observat en la pràctica fins a finals

dels anys setanta del segle passat. Actualment és una de les eines fonamentals per detectar grans quantitats de matèria fosca. Observant els objectes més massius de l'Univers (els cúmuls rics amb milers de galàxies) es pot veure la distorsió de la llum de les galàxies de fons que passa a través del cúmul formant imatges distorsionades d'aquestes galàxies de fons. Això ens permet no solament estudiar-les sinó deduir la massa fosca continguda en els cúmuls i la seva distribució. 

Les supernoves

Ja hem vist la importància que té l'observació de les supernoves com a veritables fars que ens informen sobre les distàncies entre les galàxies i, com a conseqüència, d'un resultat tan inesperat com l'acceleració en l'expansió de l'Univers. L'observació sistemàtica d'un gran nombre de supernoves hau- ria de permetre estudiar l'evolució de la densitat de l'Univers i aportar claus sobre la naturalesa de l'energia fosca. Però per això cal un projecte com el futur satèl·lit SNAP (SuperNova Acceleration Probe) que podrà observar milers de supernoves i que a ho- res d'ara encara està en fase de projecte. 

Actualment l'observació de supernoves en galà- xies llunyanes, pel seu caràcter impredictible, reque- reix una complicada coordinació logística que en la pràctica limita les observacions a una dotzenes l'any. 

El bosc Lyman-Alpha

L'emissió que rebem dels quàsars, que són "ob- jectes d'interès cosmològic", passa través del mitjà intergalàctic i, per tant, dels núvols d'hidrogen neu- tre que hi abunden. En l'espectre d'aquesta radiació hi podem trobar les ratlles d'absorció per hidrogen. Com que aquests núvols es troben a diferents distàn- cies (i redshifts) aquestes ratlles d'absorció formen un "bosc" en l'espectre de la radiació dels quàsars. 

La posició i la grandària d'aquestes ratlles ens proporcionen informació sobre la distribució de matèria a gran escala de l'Univers i la seva evolució. Els quàsars ens proporcionen així una eina cosmolò- gica de gran valor per estudiar l'evolució de l'Univers i la distribució de matèria. 

Noves observacions

Els nous instruments, les noves tècniques obser- vacionals i la imaginació dels astrònoms proporciona contínuament noves observacions i tests als quals se sotmet el Big Bang. Algunes de les més recents són l'observació de l'hidrogen neutre primordial (anteri- or a la formació d'estrelles i galàxies, en l'anomenada Edat Fosca) i els experiments proposats amb ones gravitatòries. Aquestes tècniques i observacions estan avui encara en el límit del que es pot assolir però sens

dubte aniran obrint noves finestres del coneixement en un futur proper. 

Acceleradors de partícules

Segurament una de les partides més interessants i significatives per al futur del Big Bang i de la física en general es jugarà en el món del microcosmos. Les mirades de tota la comunitat científica estan posades en el nou Large Hadron Collider (LHC), que entrarà en servei l'any 2008 a Ginebra. 

A més de posar a prova les parts més especulati- ves del model estàndard, són molts els físics que pen- sen que el LHC pot aportar claus definitives per al coneixement de la matèria fosca i tal vegada també de l'energia fosca. Qualsevol avenç en aquesta direc- ció, com també en la unificació de la gravetat amb les altres forces, pot proporcionar informació molt valu- osa per al coneixement sobre l'origen i l'evolució de l'Univers. 

UNA HISTÒRIA DE L'UNIVERS