53
// HISTÒRIA
Despenjar el bolo del pany de la pedrera representava un gran esforç físic i un considerable perill per als tre- balladors. La gran massa de pedra tombada era com un animal panxa cap amunt, a punt per a traure-li profit. A continuació, començava el procés d’anar dividint la pedra, per a traure i preparar els blocs de pedra, en disposició de ser portats als tallers d’afinat o a peu d’obra. Mitjançant tascons habitualment de ferro i, ocasionalment, de fusta, es tronçava la massa de pedra en diferents blocs, que posteriorment es desbastaven i quadrejaven amb grans maces i pics de pedrapiquer. Durant molts anys, el procés d’arrancar pedra amb les barrinades va ser l’habitual a les pedreres de Borriol, després de la invenció de la dinamita a finals del segle XIX. Anteriorment, i durant segles, s’havien obtingut blocs de pedra amb una tècnica molt antiga: el tronçat amb tascons de ferro. Amb pics de pedrapiquer, ma- cetes i punxons es preparaven prèviament les tasco- neres, és a dir, els solcs fets en la roca per posar els tascons. Amb seqüències de colps a les rengleres de tascons, amb masses de fusta, s’aconseguia finalment anar obrint la roca, i obtenint porcions que es desbas- taven i quadrejaven en forma de blocs.
Encara queden vestigis del treball amb estos mètodes a la Pedrera de Dalt de la Cucala, i a la Pedrera de la Llo- ma, també coneguda pels pedrapiquers com a Pedrera Vella. D’esta pedrera es va extraure al segle XVIII, amb la tècnica dels tascons, grans quantitats de blocs de pedra per al monumental pont del Millars, a Vila-Real. Actualment, l’extracció de pedra a l’Abeller es fa amb altres tècniques més modernes, sense l’ús d’explosius. Per a obtenir el grans blocs de pedra del front de la pe- drera, es realitza un tall horitzontal a la base de la por- ció de pedra a traure, amb una rozadora, o serra mecà- nica, i un tall vertical amb un cable amb incrustacions de diamant sintètic, accionat amb un motor que mou uns jocs de politges. Estos nous processos representen moltes millores, entre altres els talls són completa- ment nets i rectes i, per tant, no és necessari fer pos- teriors treballs de quadrejat de les peces; hi ha menys perill que amb les explosions; menys pols (refrigeració amb aigua), i millor rendiment del material (no es fa malbé per l’efecte de les explosions).
Per a l’obtenció de pedra amb finalitats estructurals i de- coratives, es troben al terme de Borriol nombroses pe- dreres, amb diferents tipus de material i característiques.
54
// HISTÒRIA
Les principals explotacions de roca calcària es troben a l’Abeller i al seu voltant (Molinbou, La Lloma o Pedrera Vella, ...) que, finalment, i per extensió, han donat nom al que es coneix com a pedra de l’Abeller, o pedra de Borriol. També de roca calcària, i també d’estrats del període Cretàcic, però amb característiques diferents a les pedreres del Racó Torrat, Sant Vicent i La Cucala, es va extraure un tipus de material que comercialment es coneixia com a Piedra Fantasía, amb la particularitat de l’abundant presència de fòssils (Toucasia Carinata). Per altra banda, la presència al terme de Borriol d’estrats del període Triàsic amb roca sorrenca roja, coneguda com rodeno, i la gran demanda en dècades passades, va propiciar uns treballs extractius i de preparació de peces de pedra, amb unes característiques i particularitats pròpies. Vestigis de grans explotacions de pedra de rodeno es poden trobar, per exemple, al tossal de Codina, a Raca, o al tossal Roig.
Per la seua particularitat i transcendència en el seu moment, s’ha de fer menció també de la pedrera de les Mallaes, on es va obtenir la pedra sorrenca de color beix, coneguda com a Pedra de Palla, destinada a la re- construcció de la concatedral Santa Maria de Castelló, a partir de l’any 1938.
Des de fa segles, els oficis relacionats amb els treballs de la pedra han estat molt arrelats al poble de Borriol. Probablement, els principals motius d’esta gran vinculació van ser: la disponibilitat de pedra de bona qualitat per a usos ornamentals o estructurals, i la proximitat als centres de consum de productes treballats amb estos materials.
La pedra està disponible en el terme en abundants afloraments de diferents varietats. El botànic Cavani- lles, en el segle XVIII, ja va tindre eixa impressió per la manera en què s’expressa en la seua obra “Observacio- nes sobre historia natural, geografía, agricultura, pobla- ción y frutos del Reyno de Valencia” del 1795: “Poseen (los de Borriol) quatro horas de término de oriente á poniente entre los de Benicásim y Alcóra, y tres de norte á mediodia entre los de Vilafamés y Castelló, pero apénas benefician la quarta parte por los muchos y descarnados montes que allí se hallan”.
Consultant i analitzant la història dels oficis de la pedra a Borriol, principalment de fonts orals ja que hi ha molt poques dades bibliogràfiques al respecte, la sensació percebuda és d’admiració i de reconeixement, per ge- neracions de treballadors que es van dedicar al seu ofici, amb gran esforç, dedicació i gust pel treball ben fet.
Tasconera preparada per a tronçar a la pedrera vella de la Cucala // Foto: Ignasi Falomir Bolo a la pedrera de la Cucala //
55
// HISTÒRIA
Vistes del Mas de Sopes i del tossal de l’Abeller // Foto: Ignasi Falomir
Caseta d
e pedra seca “a
maga ta ll” a la pedr era d e l’ A bel ler // Fo to: Ignasi F alo mir