2. La resta de parament domèstic: els cobertors de mobles, les cortines, i les tovalloles, els eixugamans i els mocadors
2.4. Les tovalloles, els eixugamans i els mocadors
FACISTERCULO
La documentació catalana altomedieval ens ha trasmès un sol exemple en què el mot
facisterculo es pot considerar un drap domèstic:
(1) 944 DipOsona 548 (venda feta per Sènior): in propter precium tapidos III, coros III, vellatas II, plummazos IIIIor, facisterculo I obrado de sidda, pellicia I cuberta de chezua, camissas II, decintos II, nastalas II, clenca I, camissas ciricas II, mapas et tualias IIIIor.
Ara bé, hi ha un altre passatge en què s’aprecia una possible deturpació d’aquest terme, que adopta la forma scisteros. El context en què s’ínsereix és també civil:
(2) 1023 Baraut, DocUrgell 382 (publicació sacramental del testament de Trudegards): In primis iusit dare de pane et vino, de bestias maiores vel minores ipsa tercia parte pro anima sua et ipsa sua vestimenta, idest camiso I de ciclato et I gonela de trapo parsego et camisos II de seda et camisas II et scisteros II et nastales III obtimes et mapes II cum scinios .II. relinquit in potestate de Gischafret de Ioncars ut benefeciset salvum ad Iersen filia sua usque ad etatem pefectam venisset et postea ipsa omnia in sua potestate tradidisset ab integrum.
Si bé en el nostre corpus apareixen facitergia tant en l’àmbit domèstic com en l’eclesiàstic, en aquest apartat ens limitem a analitzar els que formaven part del parament domèstic104. El mot objecte d’estudi es refereix a una mena de mocador que servia tant per eixugar-se la suor com per rentar-se la cara, funció que no dista massa de la que desenvolupava en l’esfera cultual.
En les fonts catalanes altomedievals se’l cita entre la roba de llit, cosa que ens remet al següent passatge d’Isidor (Reg. mon., XIII, 1), que registra un facistergium entre les peces del parament de llit dels seus monjos: Stratus erit storea, et stragulum, pellesque lanatæ duæ,
galnabis quoque et facistergium, geminusque ad caput pulvillus. Malgrat que resta en la
incògnita a què es devia referir exactament en esmentar el facistergium, se’ns acuden dues propostes: o bé es tractava realment del nostre sudari –que els hauria servit per eixugar-se els efluvis corporals que poguessin assaltar-los durant la nit–, o bé parlava d’un drap de lli fi –que
104
haurien utilitzat en lloc dels llençols, per evitar el contacte directe del cos amb la superfície aspra de les pells que vestien el llit–.
Certament el terme facisterculo es vinculava preferentment a l’esfera eclesiàstica. Potser per aquesta raó les fonts catalanes altomedievals l’esmenten un sol cop –a mitjans del segle X, a Osona– vinculat als draps de la llar.
MANUS TERGEA
Vegem en primer lloc l’únic passatge del corpus català altomedieval en què el mot
manus tergeas adopta l’accepció domèstica que ara mateix estudiem:
(1) 1101 Baraut, DocUrgell 1193 (testament de Guilla): Et dimitto ad Sancti Petri uno quato et Iª guadenga et uno lenzol et una concedra et uno plomaz et duos superlitos, unum de palii et alio de castania, et unas manus tergeas et una cannada.
Certament aquesta mena d’eixugamans o tovalló es vinculava més aviat a l’àmbit eclesiàstic105. D’aquí que en el nostre corpus se l’esmenti una sola vegada –a inicis del segle XII, a Urgell– formant part dels draps de la llar.
MAPPA
La documentació altomedieval conservada a Catalunya ens n’ha transmès els exemples següents, que prenen les formes mapas, mapa, mappa, mapes i mapis (abl.):
(1) 900 DipOsona 44 (concessió feta per Riquil·la): Et dono ibi de rebus maioris vel minoris (...) mapas parilio I, tovalia I, lecto I.
(2) 908 Junyent-Ordeig, DipVic 41 (testament del bisbe osonenc Idalguer): Relinquo namque hac tribuendo concedo ad aecclesiam Sancti Petri apostolorum principi (...) lectum coreum, tapetum I, linteos II, cotum I, plu[maceos ...]II, banchale polimito I, curtinam I, mapas I, tuvalia I.
(3) 924 Baraut, DipTavèrnoles 13 (donació feta pel prevere David): ad illo Pulo (...) bellatas II et plumazo I et mapas et tualias unas et capitas VIII de corte.
(4) 976 DipGirona 435 (publicació sacramental del testament del difunt Guadamir, arxipreste i abat de Sant Feliu de Girona): Et ipsa sua vascula, tam maiora quam minora, et mapas et tualia et sartagine iussit donare propter remedium anime sue (...) Ad Argemiro presbitero, mappa una. Ad Dimerico, mappa I.
(5) 998 DipGirona 612 (testament d’Avierna): In primis ad domum Sancti Petro Gallicantu (...) mapes I, tuvallia I, tappito I et feltro I amarello et capizalo I.
(6) 1007 o 1008 Udina, La successió testada 73 (testament sacramental de Volenda) : Et concessit ad Olalia, filia sua (...) drapos II de lito, et de cintos III, capciale I et cortina I et organes I, et orales III, veloso I, saco I obtimo, mapes III, pelicias II, cota I blanca, capud ligamine I, camisa I sosalia, loditias II, ragio.
(7) 1017 Baraut, DocUrgell 348 (publicació sacramental del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell): Ad sancti Mikaelis cenobii Coxiani mapas unas cum opera.
(8) 1024 CSCugat 491 (publicació sacramental del testament d’Emma): et ad Sabida pelliata I obtma; et ad domum s. Stephani mapa I de dobze alnas, et aliphapha I.
(9) 1027 CSCugat 505 (publicació sacramental del testament de Rotudis): et ad s. Maria Riupollo, caldaria I et mapa I et morter I et bancal I et cremasclos unos.
(10) 1034 CSCugat 534 (publicació sacramental del testament de Beliardis): et ipsas mapes et tovalles, qui ibidem sunt, concessit ad Cucuphati.
(11) 1034 Junyent-Ordeig, DipVic 927 (testament d’Oda): In primis ad domum Sancta Maria cenobii Riopullensis, ubi corpus meum iubeo requiescere (...) feltres II et tappido I et supralito I et mapes I.
(12) 1036 Baraut, DocUrgell 24 (publicació sacramental del testament del levita Guisad): Et ipso caputfoco simul cum ipsas mapas meliores mandavit ut remanerent ad ipsa cannonica.
(13) 1042 Baraut, DocUrgell 26 (publicació sacramental del testament de Seniofred, sagristà de Santa Maria d’Urgell): Ad Vivas sacer choto I et plumaz I et caldera I et mapas meliores et ipsos cremasculos de ipsa caldera et toualgas obtimas.
(14) 1044 Baraut, DocUrgell 27 (publicació sacramental del testament del sacerdot Geribert): Et ipsos suos chases de ipsa Sede iussit dare a Raimundo nepoto suo ut teneat eas in servitio Sancte Marie, cum ipsas cannadas et alios vexells cum mapas et tovallas.
(15) 1047 Puig i Ustrell, Dipl. St. Llorenç del Munt 339 (testament d’Adaleda): concedo a filio meo Gerbertus simul cum ipsa mensa et ipsas mapes.
(16) 1048 Baraut, DocUrgell 618 (testament del sacerdot Miró): lectos .V. et mapas et tovallas cum alia indumenta totum remaneat ad Guilla filia mea unde aprehendat virum.
(17) 1051 Baraut, DocUrgell 642 (testament del sacerdot Vives): Et a Salla sacer nepoto meo remaneant (...) mapas unas et eschudellas X et cannadas II et anapos II.
(18) 1066 CSCugat 650 (testament de Sicards): Et iterum concedo ad domu s. Cucufatis (...) guadengs IIII et quat I et feltre I et plumacs IIII et mapes II et tovalias II.
(19) 1068 Baraut, DocUrgell 816 (publicació sacramental del testament d’Isarn): Et ipsas mapes meliores et tonnas II que habebat in ipsa Sede et alia caldera magna cum cremalos et simul cum alias mapas et unum barril de X kinals (...) dimisit a Bernardum Seniofredum.
(20) 1071 Sanahuja, Àger 28 (inventari dels mobles d’Arnau Mir): et paracingulos VI, et mapas III de Castela, et tovalas III, et mapas XV apud tovallas.
(21) 1078 CSCugat 694 (testament de Raimon Ramon): ad s. Marie Rivipullentis mapas et tovaias bonas et callera I et padela et ollam et morter I cum sua mallu et conca et urceolum et mantel I de ciclato optimum.
(22) 1142 Alturo, Sta. Anna 237 (testament del prevere Joan): Dimito ad Bonadona (...) I archa minore et II escudeles et Iª mapes minores (...) et A. et G. nepoti mee I mapes maiores.
(23) s. XII in. Russell-Gebbett, MCLT 17 (un inventari): Breve vel querimonia que habuit Bernardus Pere babtidad de Arnal Pere (...) camisas VIII de lin obtimas, et unas bragas, et una savana obtima, et unum mantel de diuit, et unes pels de cabridis, et guadengas III, et I guat, et I boraç, et unes 5 mapas, et unes tovaies, et flads III de lin.
(24) 1153 Alturo, Sta. Anna 285 (testament de Ramona): Concessit filiis suis Petro et Bernardo XX alnas de panno meliore quod filatum est in domo sua et II mapes.
(25) 1167 Papell, DipSantesCreus 126 (establiment d’un cens): inveniamus vos preparatos de omnibus utensilibus que necessaria erunt, tam de scutellis quam de sciphis et de mapis et lectis sternis et ceteris que ad hoc conveniunt preter expensas.
Aquest terme coincideix formalment amb la forma del llatí clàssic. El seu significat, malgrat tot, anà evolucionant a mesura que transcorrien els segles. A l’Antiguitat romana designava el mocador blanc que el pretor deixava caure dins l’arena, cosa que simbolitzava l’inici dels jocs –o les curses– del circ (MANCIOLI, 1987 : 19): Plurima Gallica evaluerunt ut
raeda ac petorritum, quorum altero tamen Cicero altero Horatius utitur. Et mappam circo quoque usitatum nomen Poeni sibi vindicant, et gurdos, quos pro stolidis accipit vulgus, ex Hispania duxisse originem audivi (QUINT., I, 5, 57). També s’anomenaven mappae els draps ornamentats que hom estenia sobre els llits. Sembla que precisament a partir d’aquest últim significat, el mot sofrí un desplaçament semàntic (DAREMBERG, C. – SAGLIO, s. v. mappa), de manera que passà a referir-se als cobertors de mobles, i a les estovalles i els tovallons del parament de taula, així com a les tovalloles i a tota mena de teixits i peces de l’abillament personal. Val a dir que, de fet, la mappa es confonia sovint amb el mantele, que en un principi designava un tovalló i posteriorment, ja en època tardana, adquirí també el sentit d’estovalles i de drap apte per a tot tipus d’usos.
D’altra banda, en l’època dels emperadors cristians neix el concepte de les tovalles d’altar: l’altar es recobreix llavors amb una tela blanca en senyal de puresa –recordem que els objectes sagrats només es poden tocar amb les mans embolicades en un llenç blanc i pur–, una noció que aviat s’extrapolarà a la taula domèstica. Així, l’àpat es concep com un acte religiós, de manera que la taula on es menja s’assimila a l’altar: d’una banda es cobreix la taula amb estovalles blanques i, de l’altra, els comensals utilitzen un tovalló per poder-se netejar de les impureses. Voilà pourquoi la nappe est un accessoire beaucoup plus moderne qu’antique
mappula –un diminutiu de mappa–, que significava senzillament un tovalló de dimensions
reduïdes.
Si bé el llatí medieval conserva vestigis del mot mappa –de vegades deformat en
napa–, el terme propi d’aquella època fou mappula, vinculat tant als usos de l’esfera
eclesiàstica com als de la domèstica. Ja ben entrada l’Edat Mitjana, esdevindrà corrent també la veu mappale per a designar qualsevol tipus de drap. La mappula, doncs, designava la tovalla d’altar, el vestit de viatge dels monjos, el maniple litúrgic –també anomenat phano o
sudarium–, un xal o un mantell i el drap blanc que cobria els cavalls dels clergues que
desfilaven en processó al costat del pontífex –cobertor que Niermeyer (s. v. mappulus) anomena mappulus i que, segons tots els indicis, fou manllevat d’una antiga tradició militar–:
Monachi in monasteriis palliis semper utantur (...) sane si quis pallium non habet, humeris mappulam superponat (ISID., Reg. mon., XII, 3); Promoti clerici seculares statim, ut diximus,
utuntur rocheto et capello, ab extra panno nigro, ab intus serico viridi cooperto, cum cordulis et mapulis viridibus106.
En aquest capítol n’analitzem només la vessant domèstica107. Els testimonis que ens ofereix el llatí medieval del terme mappa, napa o mappula referit a l’àmbit civil palesen la conservació del seu sentit etimològic, ja que documenten el present mot en les seves accepcions de mocador o tovalla amb què hom s’eixugava els efluvis corporals, tovalló i estovalles –mantile–: De Gera camsiles iii. ad mappulas faciendas longitudines ulnarum xiii.
latitudinem trium108.
Tal com ens revelen els contextos altomedievals catalans tot just exposats, les mapas es troben sovint entre caldarias, morters, caputfocos, cannadas, mensas i eschudellas, cosa que ens les situa en l’àmbit de la cuina. Certament mapes et toualies constitueixen una mena de realitat a part en el conjunt del parament de la llar, ja que no se les acostuma a integrar entre els anomenats drapos. De fet, la relació de les mapas amb les tualias –que sovint apareixen ressenyades de costat– sol ser força estreta, com es dedueix del sintagma mapas XV
apud tovallas en l’exemple n° 20. En darrer lloc, el passatge n° 22 ens confirma l’existència
de mapes minores i mapes maiores, segurament destinades a usos diversos –potser tovallons i estovalles respectivament–.
Quant al català antic, el mot mappa conservà les accepcions primigènies de tovalla, tovalló i tovallola; mab –juntament amb la seva variant map– designava un tovalló o unes
106
Cerem. Rom. MS. fol. 48, citat per DUCANGE, s. v. mappula.
107
Vegeu també l’article mapa en el capítol dedicat al parament cultual: 253.
108
MS. Constitutio Ansegisi Abbatis in Chronicon Fontanellense, a D’ACHERY, Lucae, Spicilegium sive collectio veterum aliquot scriptorum qui in Galliae bibliothecis delituerant, vol. 3: 245, citat per DUCANGE, s. v. mappula.
estovalles; i màpula, un drap d’altar: Si lo consilii bo no.t sab / de santedat te faràs gab, / null
bé menjaràs en ton mab (LLULL, Rims, II: 277). Els vestigis que n’han romàs en els parlars romànics són considerables (MEYER-LÜBKE, s. v. mappa). Tanmateix ben pocs han conservat el sentit etimològic: acontentem-nos, doncs, a citar el castellà antic mapula i el francès nappe.
En definitiva en l’època analitzada el mot mappa sol designar una mena de mocador o de tovalló –ja fos per eixugar-se la suor, ja fos per netejar-se la cara, les mans o qualsevol altra part del cos–, si bé en alguna ocasió també es pot referir a les estovalles de taula. Des de principis del segle X fins a finals del segle XI es vincula exclusivament a la meitat nord del territori. A partir del segle XII, tanmateix, apareix també en regions del sud del Principat.
MAPIL
Així mateix, el corpus altomedieval conservat en terres catalanes ens ofereix mostres de la variant diminutiva mapil, la forma de plural de la qual es divideix entre mapils i mapilos. Per les seves reduïdes dimensions segurament ens trobem davant d’una mena de tovalló. Vegem-ne ara les aparicions més destacades:
(26) 1050 Baraut, DocUrgell 634 (testament de Trasgonça): Et ad ipsa cannonica remaneant mapilos unos et teneat eos Witard levita ad ipsa tabula vel in sua potestate in ipsa cannonica.
(27) 1057 Baraut, DocUrgell 696 (testament de Guillem): Et ad Petro Ermemir sic donetis mapilos I et tovallas optimas.
(28) 1072 Baraut, DocUrgell 845 (testament d’Arnau Bernat): Iterum relinquo ad canonice Sancte Marie (...) mapilos I et IIII coltellos.
(29) 1084 Baraut, DocUrgell 997 (testament d’Estefania): Et ad filia mea Stephania quoto uno et lenciolo .I. et duos mapilos et duabus tuvallas et meas pelliculas et meo manto.
(30) 1114 Baraut, DocUrgell 1283 (testament de l’arxilevita Berenguer Bernat): Dimitto etiam eidem ospitio (...) VI quotos et VIII guadingas obtimas et II alias et omnem meam lanam (...) et omnes meos plumacios (...) et mapils I.
MAPASA
La forma mapasa, al seu torn, constitueix una variant augmentativa del mateix ètim. El nostre corpus ens n’ha transmès un sol esment:
TUALIA
Els fragments que segueixen formen part del corpus altomedieval conservat a Catalunya, que ens ha transmès múltiples variants del terme objecte d’estudi: tualias, tovalia,
tuvalia, toallias, tolam, tualia, toalia, tuvallia, tobealia, tovalies, tovalles, tovalas, tovalgas, tovallas, toualies, tovalias, tovales, tolas, tovaias, tuvallas, toduallias, tovallias, tovaies i touaies.
(1) 864 DipRosselló 55 (donació pòstuma feta per l’arxipreste Protasi, el prevere Sançol, el prevere Requesens, el prevere Víctor, el monjo Atilà i el sots-diaca Baró): suscinta parata una, et camisos III, et planetas III, et stollas III franciscas, et mapas quatuor parilia, et tualias IIII, et saccos VIII.
(2) 900 ACondal 12 (donació feta per Riquilda): Et dono ibi de rebus maioris vel minoris (...) mapas, porilio I, tovalia I, lecto I.
(3) 908 Junyent-Ordeig, DipVic 41 (testament del bisbe osonenc Idalguer): Relinquo namque hac tribuendo concedo ad aecclesiam Sancti Petri apostolorum principi (...) lectum coreum, tapetum I, linteos II, cotum I, plu[maceos ...]II, banchale polimito I, curtinam I, mapas I, tuvalia I.
(4) 915 DipRosselló 189 (donació feta per Riculf, bisbe de la Seu d’Elna): corporales IIII; palleos IIII et brosdo I; dalmaticas III; capas II, una purpurea et alia bizion; toallias clicias II, una cum argento; flavellos spaniscos II; altare argenteum I; facistergio I; cossino pallio I.
(5) 924 Baraut, DipTavèrnoles 13 (donació feta pel prevere David): Et ad illo Pulo (...) bellatas II et plumazo I et mapas et tualias unas et capitas VIII de corte.
(6) 947 DipPallars 155 (venda feta pel comte Isarn, la seva esposa Adalaida i el seu fill Guillem): dono tibi (...) tapetium unum, et tolam unam ispanam.
(7) 964 Udina, La successió testada 12 (testament del levita Guadamir): Et a domum Sancti Benedicti iussit dare lecto I et tapidi et badalengos II operatos, plumacios II et tovalia I operata, bancale I, et alio avere (…to)valia I, circebal I, camiso I, superpellicio I.
(8) 976 DipGirona 435 (publicació sacramental del testament del difunt Guadamir, arxipreste i abat de Sant Feliu de Girona): Et ipsa sua vascula, tam maiora quam minora, et mapas et tualia et sartagine iussit donare propter remedium anime sue.
(9) 978 CSCugat 130 (donació feta per Seniofred i Ermengod): Ego, Suniefredus, concedo a domum s. Cucufati martiri (...) mapas II et toalia I.
(10) 996 Junyent-Ordeig, DipVic 605 (testament de la difunta Quixiló): Et debet mihi Borrelus aluum avere, id est, reliquias et vestimento de ecclesia, id est, camiso I et planeta I et stola I et manipulo I et sucinta I (...) et tovalia I operata (...) remaneat ad Sancti Petri sedis Vico.
(11) 998 DipGirona 612 (testament d’Avierna): In primis ad domum Sancti Petro Gallicantu (...) mapes I, tuvallia I, tappito I et feltro I amarello et capizalo I.
(12) 1003 Baraut, DocUrgell 281 (publicació sacramental del testament de Bernat, vescomte de Conflent): Et ad domum sancti Michaelis cenobii Choxano iussit dare (...) lecto I, mapas Ias, tobealia Ia.
(13) 1007 Junyent-Ordeig, DipVic 699 (testament del levita Galí): Et alia vascula, pro anima mea. Et tovalies, a Sancto Petro.
(14) 1009 Junyent-Ordeig, DipVic 711 (confirmació sacramental del testament de Dacó, sacerdot i jutge): Et ipsa sua tuvallia meliora (...) ad altare Sancti Petri.
(15) 1010 Baraut, DocUrgell 314 (publicació sacramental del testament del bisbe Sal·la): Et iusit dare per trentanarios ipsos suos drapos, id est coopertorio de pallio, vel tapedos, velladas, razena, badlengos, capcales et tualias, mapas, feltros, bancales, quatos, chamisas, brages, pellicias, chobertorio vulpino, cuzlaria argentea I, plumacios, chortinas, pels martrinas, pelfo[s], alfanechas.
(16) 1034 CSCugat 534 (publicació sacramental del testament de Beliardis): et ipsas mapes et tovalles, qui ibidem sunt, concessit ad Cucuphati.
(17) 1037 Baraut, DocUrgell 502 (testament de Seniofred, sagristà de Santa Maria de la Seu d’Urgell): Ad Vivas sacer qoto I et plumaz I et caldera I et mapas meliores et ipsos cremasculos de ipsa caldera et tualias obtimas.
(18) 1040 AComtalPerg II 278 (testament de Truitelda): Et a Ledcardis, cotnata mea, gonnela mea et correga I de palio. Et ipsos meos drapos cum ipso capcal a viro meo Dela, cum ipsas tovalas.
(19) 1042 Baraut, DocUrgell 544 (publicació sacramental del testament de Seniofred, sagristà de Santa Maria de la Seu d’Urgell): Ad Vivas sacer qoto I et plumaz I et caldera et mapas meliores et ipsos cremasculos de ipsa caldera et tovalgas obtimas.
(20) 1044 Baraut, DocUrgell 580 (publicació sacramental del testament del sacerdot Geribert): Et ipsas suas cases de ipsa Sede iussit dare ad Raimundo nepoto suo ut teneat eas in servicio Sancte Marie cum ipsas cannadas et alios vexels cum mapas et tovallas.
(21) 1045 CSCugat 582 (testament del levita Ramon): uno lecto de drapos, id est, feltro I et tapitio I et lenciolo I et guadenga I et velada I et plumacios III (...) et mapas et tovallas (...) Et ipso meo pellicio cornerino cum ipsas tobias de ciclatono, remaneat ad episcopum s. Crucis de Barchinona.
(22) 1045 Baraut, DocUrgell 585 (donació feta per la comtessa Ermengarda): in eo modo ut teneam ego Ermengards iam dicta in vita mea et donem de anno in anno ad predicta cannonica tovallas unas pro beneficio.
(23) 1057 Baraut, DocUrgell 696 (testament de Guillem): Et ad Petro Ermemir sic donetis mapilos I et tovallas optimas.
(24) 1065 Puig i Ustrell, Dipl. St. Llorenç del Munt 419 (testament de Gerbert Bonuç): Alios meos drapos qui sunt in Barchinona et in Lazaria concedo totos ad filia mea Nenia, et mapes et toualies et lectos tornnericios.
(25) 1066 CSCugat 650 (testament de Sicards): Et iterum concedo ad domu s. Cucufatis (...) guadengs IIII et quat I et feltre I et plumacs IIII et mapes II et tovalias II.
(26) 1071 Bach, ACSolsona 176 (testament d’Em): et adhuc dimito ad Bilissen, nepta mea, (...) quato I et gudenga I (...) et tovales II.
(27) 1071 Sanahuja, Àger 28 (inventari dels mobles d’Arnau Mir): et paracingulos VI, et mapas III de Castela, et tovalas III, et mapas XV apud tovallas, et almarfagas III (...) et tolas II de palii, et mantas VI, et brisal I de alii, et parilios IIII de calza de palii, et pellizo I de armeli vetere.
(28) 1078 CSCugat 694 (testament de Raimon Ramon): ad s. Marie Rivipullentis mapas et tovaias bonas.
(29) 1084 Baraut, DocUrgell 997 (testament d’Estefania): Et ad filia mea Stephania quoto uno et lenciolo I et duos mapilos et duabus tuvallas et meas pelliculas et meo manto.
(30) 1110 CSCugat 808 (testament d’Alir, anomenat Bardina): Dimitto ad Arsendis, femina (...) guadenga I et toduallias I et sacum I.
(31) 1123 CSCugat 863 (testament de Majencia i el seu fill): et ipsa mea opera, scilicet lanam et linum, sit vendita et faciant tovallias ad ecclesia s. Cucuphatis.
(32) 1144 AComtalPerg II 315 (testament sacramental d’Adelaida): Et ad Ledgards remaneat ipso suo filad unde volebat quat facere, cum I plumaz et unes tovalles et I guadenga (...) Et ad supradicto Radulfo I chapa, cum I plumaz et unes tovalles et I pellza.
(33) s. XII in. Russell-Gebbett, MCLT 17 (un inventari): Breve vel querimonia que habuit Bernardus Pere babtidad de Arnal Pere (...) guadengas III, et I guat, et I boraç, et unes 5 mapas, et unes tovaies, et flads III de lin.
(34) 1184 DipAmer 41 (testament de Dolça, senyora d’Hostoles): Dimitto, Raimundo de Ainer .I. capsal et guadengam; filiole mee de Gallucan I guadengam et touaies; Alaedi de Toron fíliole, aliam; Ermesendi de Mascharon aliam.
El fragment n° 21 també es troba a Baraut, DocUrgell n° 588, que transcriu tubias en lloc de tobias. Certament es tracta d’una forma estranya potser resultat d’una síncope a partir de la variant tobalias o tubalias.
Ens trobem davant d’un terme importat del germànic, derivat del mot thwahlja – ‘tovalla’– i emparentat amb l’alt alemany antic duahilla o twahilla i l’alemany mitjà antic
twehele –provinent de duahan o thwahan, ‘rentar’– (DIEZ, s. v. tovaglia). De la mateixa font deriven el gòtic thwahl –‘bany’– i l’escandinau antic thvál –‘sabó’– (COROMINES, s. v.
tovalla). La veu tualla equival, en molts aspectes, a mappa i mappula, ja que en certs
contextos designa unes tovalles de taula, un tapís ornamental o una tovallola –ja fos per eixugar el cos sencer, ja fos específicament per a una part concreta, com serien els facitergia i els manutergia–, mentre que en d’altres cal assimilar-la a un drap o una tovalla d’altar: Bacile
semper in camera Papæ cum rasoriis et tobaleolis remanet (Ordo Romanus, XV, MABILLON – GERMAIN, II: 532). Un cop més, doncs, convergeixen l’esfera domèstica i l’eclesiàstica. En aquest capítol, però, tractem només els significats corresponents als usos seglars109.
Les múltiples variants conservades a la documentació medieval europea palesen un esforç continu per intentar llatinitzar aquesta veu germànica nouvinguda, incorporada al domini romànic ja ben entrada l’Edat Mitjana. A continuació, n’esmentem les més destacades: