6. EL PROBLEMA DE LA UNITAT DEL TEXT
6.2. La tradició B (Mythographus Homericus II)
6.2.2. Lloc que ocupa Mythographus Homericus
Si bé el text que sembla remuntar-se a MH I pot ser considerat un opuscle de lectura paral·lela a Homer o “companion”, MH II no pot encabir- se de cap manera en aquesta categoria genèrica, a jutjar per l’anàlisi feta.
El vincle feble entre lemma i historia i, conseqüentment, entre text homèric i presumpte context mític provoca, d’entrada, una certa estupefacció. Aquesta incoherència fomentà la marginació dels estudis sobre el corpus. Ja hem dit que la crítica, fonamentalment alemanya, va veure en aquests escolis meres floritures d’algun erudit bizantí ociós. El descrèdit d’aquest textos fou fruit d’aquesta aparent incoherència.
17
Però un text absurd no hauria tingut cap futur en la tradició manuscrita. Cal plantejar-se quins foren els factors que mantingueren viva aquesta tradició.
Si fem una lectura atenta a la literatura hel·lenística, un dels trets que ens criden l’atenció és precisament el gust per l’excurs erudit, com acabem de comentar: les tradicions locals del mite, les explicacions etiològiques i etimològiques, així com els mites fundacionals.
Podem posar l’exemple més destacat que ens ha perviscut de l’èpica hel·lenística: Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. Aquí i allà el poeta s’entretén per explicar-nos un ritus local, un santuari a tocar de la mar, fundacions que els Argonautes van establint al llarg del seu viatge, etc.
El lector de l’èpica hel·lenística cercava tots aquests elements en les seves lectures. La geografia mítica se superposava a la geografia real que s’anava descobrint i explorant, les rutes comercials s’identificaven amb les dels herois pioners, i no és difícil imaginar-se l’emoció d’alguns d’aquests viatgers cultes que descobrien els paratges que els eren coneguts per les lectures, plagades de narracions de mites fundacionals i etiologies18.
Doncs bé, potser es féu necessària una lectura en clau hel·lenística dels poemes homèrics. L’home hel·lenístic, culte, viatger, -i prou ric, no cal dir-ho, per a adquirir articles de luxe com eren els llibres-, tenia la necessitat de llegir els poemes homèrics des d’un nou punt de vista que responia a aquest afany d’erudició i a la recerca de totes aquestes emocions a què ens referíem. Aquestes noves necessitats bibliàries van promoure l’aparició d’un llibre com el MH II. Amb aquest nou text mitogràfic, doncs, el lector alternava la lectura dels cants homèrics amb una antologia de mites que funcionaven com una mena d’excursus intercalats en el text.
Cal no descartar la lectura independent d’aquest MH II. El bon lector hel·lenístic coneixia de memòria llargs passatges homèrics des de la seva infantesa, formada en la recitació i memorització dels poemes del poeta “educador de l’Hèl·lada”. La lectura d’un breu lemma podia suggerir-li tot un passatge, i aquest MH podia ser, doncs, objecte d’una lectura per se.
La mitografia com a tal comptava amb el seu públic. Aquest gènere que s’havia anat edificant des d’època clàssica estava perfectament tipificat i havia donat fruits de diversa natura. Les mitografies més antigues (les de Ferecides i Hel·lanic, per citar dos exemples conspicus) agrupaven els mites per genealogies. Les diverses nissagues heroiques eren un dels criteris tradicionals de distribució de les matèries per capítols. Aquesta és encara l’estructura de la Biblioteca d’Apol·lodor. Però la mitografia hel·lenística va innovar dintre del gènere i va inventar diferents tòpics que funcionaven com a leitmotive aglutinadors d’un enfilall de mites que, en general, eren força
18
Si se’m permet un breu apunt personal, i, parafrasejant un antic poeta, si m’és permès de comparar grandeses amb petiteses, no puc evitar de pensar, mentre escric aquestes línies, l’emoció que vaig sentir en descobrir les restes de l’antic temple d’Apol·lo a l’illa d’Ànafe l’estiu de 2004, en el santuari instituït pels Argonautes en l’ílla que Apol·lo féu aparèixer (ajnafaivnein) per orientar-los enmig de la boira (A. R. IV 1701 ss.). La meva previsió m’havia aconsellat de dur un exemplar del poema d’Apol·loni, fet que em va permetre de rellegir el passatge in situ. El lector sabrà disculpar aquesta referència autobiogràfica gratuïta.
heterogenis. Pensem per exemple en el mitema de la metamorfosi, tan fructífer en la mitografia i que culmina en la monumental obra d’Ovidi. Pensem, també, en els catasterismes (de fet, un tipus concret de metamorfosi, però que foren objecte d’obres diverses; el manual d’Eratòstenes n’és un bon testimoni). Un altre criteri podien ser els catàlegs d’herois i heroines19 que tenien alguna cosa en comú, com ara les penalitats causades per desenganys amorosos (pensem en l’obra de Parteni); d’aquests catàlegs queden restes, per exemple, en el manual d’Higí.
Molt del gust hel·lenístic eren els aetia, dintre dels quals podem incloure les paretimologies i les llegendes fundacionals. Sabem que Cal·límac va escriure reculls d’aquest tipus20.
En definitiva, podem entendre aquest MH II com un nou text mitogràfic que s’inscriu en aquesta tradició: llegendes locals, aetia, fundacions, etimologies i altres curiositats vinculades als mites són recollides sota lemmata homèrics que compleixen la funció de leitmotiv. Potser la novetat es troba en el fet que per primer cop el leitmotiv és estrictament formal. D’aquesta manera fou possible compilar una mitografia enciclopèdica amb una estructura totalment innovadora i sota la forma d’un
hypomnema. La hibridació de gèneres literaris és corrent en la literatura
hel·lenística; per tant, no cal que qualifiquem aquest text de rara auis literària. D’altra banda, la mitografia és un gènere prou heterogeni i cal·lidoscòpic, que va des dels antics tractats en prosa d’apariència historiogràfica (pensem en Acusilau, Ferecides, Hel·lanic, etc.) a llargs poemes estructurats en cants a la manera de l’epos hexamètric, autèntiques epopeies mitogràfiques (aquest és el cas de les Metamorfosis d’Ovidi, però també dels seus precedents grecs, avui perduts, com els JEteroiouvmena de
Nicandre de Colofó21), passant per reculls de poemes més breus segons el
gust de Cal·límac (els Aetia).
Cameron22 ha aprofundit recentment en una lectura sociològica
d’aquest gènere literari: erudició de vol gallinaci era exhibida en els
symposia en el que podia convertir-se en un autèntic concurs de pedanteria:
els comensals es reptaven mútuament amb preguntes banals, malintencionades i estrafolàries: ¿quin era l’antic nom de Beòcia? ¿Per què els soldats de Ftia eren anomenats Mirmídons? ¿Per què el princep troià Alexandre va ser posteriorment anomenat Paris? Un manual com aquest MH II podia ser molt útil per a assistir a convits on es glossés la literatura homèrica com a mer divertimento, en el marc d’una societat decadent, ociosa i aburgesada que volia exhibir una pàtina de cultura literària que en realitat no anava més enllà de la lectura i memorització de compendis, paràfrasis, resums, anecdotaris, etc: no calia haver-se llegit íntegrament la
19
De tradició, òbviament, hesiodea.
20
PELLIZER 1993, 250.
21
D’aquesta obra només han perviscut quatre versos, citats per l’escoliasta a Eurípides,
Hèc. 3.
22
2004, 119-123. És interessant també el capítol 6 on exposa la qüestió de les falsificacions: així, per exemple, l’obra de Ptolemeu Quennos sembla ser, sempre segons Cameron, una paròdia d’aquests reculls de rareses i anècdotes introbables de la mitologia amb invencions fantasioses i citacions d’autors i obres inexistents.
Ilíada i l’Odissea, tasca que de ben segur resultava tan feixuga als cadells
d’aquella classe benestant grecoromana com a molts dels nostres estudiants de batxillerat i universitats que manifesten el mateix interès en exhibir un cert vernís cultural sense haver d’esmerçar les hores necessàries en adquirir una autèntica cultura literària.
L’ús escolar d’aquesta mena d’opuscles també ha estat proposat per Cameron23: aquesta “cultureta” de saló s’iniciava ja a les escoles, i els manuals mitogràfics devien resultar de gran utilitat tant a mestres d’il·lustració dubtosa com a alumnes poc aplicats.
23
CRITERIS D’EDICIÓ
La tasca d’edició del text del MH parteix del buidat dels escolis que ha estat explicat a bastament en la Introducció.
He editat les historiae a continuació de cada lemma (en cursiva). Al final de cada historia figuren les sigles dels manuscrits que la contenen. Criteris per a la fixació del text:
1. Parteixo de l’edició de van Thiel, que al seu torn es basa fonamentalment en el còdex Z, per tal com el considera testis unicus primae familiae
codicum, sense modificar, però, l’stemma de de Marco. Recordem que de
Marco fa remuntar C (van Thiel Z) a un còdex c que al seu torn deriva d’un anterior u, còpia directa de l’arquètip a.
a u v c u1 v1 v2 x C H A V R L
2. Distingim dues resencions d’acord amb l’ stemma de de Marco: resenció
u i resenció v. La resenció v té el seu testimoni més valuós en el manuscrit
Q (de Marco V), que Lascaris va usar en la seva editio princeps. La resenció
u, de la qual deriva també el manuscrit Z, es ramifica en una altra branca (de
marco u1) que consta d’un manuscrit, Y (de Marco H, derivat d’un exemplar
intermedi, x), a més del còdex A amb el text homèric i els escolis in
margine. Van Thiel valora sobretot el Z, atesa la seva antiguitat (s. IX) ,
seguit de l’A (s. X). Ambdós, sens dubte, estan força propers a l’arquètip a (de Marco), redactat possiblement entre els s. VI i IX i que conservaria la redacció primitiva dels escolis menors, amb les interpolacions del MH. A
transmissió dels textos subliteraris, per tant la màxima lectio brevior potior no s’ha d’aplicar sistemàticament i considerear interpolada qualsevol lectura més extensa.
3. van Thiel ha col·lacionat també el Riccardianus 30 (R), del s. XIII, que no figura en l’ stemma de de Marco. Seguint l’edició de van Thiel, he deixat constància de les variants d’aquest còdex en l’aparat crític.
4. També utilitzo els escolis dels Codices Parisienses, tot i que van Thiel no els ha tingut en compte, ja que han conservat lectures que no apareixen en altres còdexs i fins i tot alguna historia (molt poques) té el seu únic testimoni en aquests còdexs.
5. Pel que fa als Scholia Genevensia, presenten tan poques divergències respecte al còdex A que he cregut que no valia pena afegir-los a l’edició. 6. Els escolis bT ofereixen, en realitat, poquíssim material mitogràfic, sovint versions resumides i , a més, no sembla haver-hi una certesa absoluta que es remuntin al MH, malgrat la tesi de Panzer. Per això, quan hi ha una versió en els escolis D, la versió b la transcric in apparatu, i quan no, en deixo constància, al final del text, amb la sigla bT seguint l’edició d’Erbse.
SIGLA
Codicum siglis utimur quae in editione Scholiorum minorum a Helmut van Thiel curata utuntur. inter autem parentheses sigla constant quibus olim De Marco usus est.
Codicum manuscriptorum:
Z (C) = Romanus Graecus 6 + Matritensis 4626 s. IX Y (H) = Vaticanus Graecus 2193 s. XI
A (A) = Marcianus 454, aliter Venetus nuncupatus, textum Iliadis cum scholiis maioribus minoribusque continens, s. X
P1= Parisiensis 2679
P2= Parisiensis
Editiones
L = Editio Princeps (Ianus Lascaris, Venetia 1517)
Heyne = Homeri Ilias cum Scholiis minoribus (Oxford 1834) Dindorf = Scholia Graeca in Homeri Iliadem vol. I (Oxford 1875) Cramer = Anecdota Graeca vol. III (Oxford 1841)
Erbse = Scholia Graeca in Homeri Iliadem (Berlin 1969-1983) van Thiel = Scholia D in Iliadem (proecdosis electronica 2000)
Papyri
∏1= Hamburgensis 199 ed. Kramer-Hagedorn
∏2= Oxyrhynchi 418 ed. Grenfell-Hunt
∏3= Oxyrhynchi 3830 ed. Harder
∏4= Londinensis 142 ed. Milne
∏5= Oxyrhynchi 3003 ed. Parsons
∏6= Oxyrhynchi 4096 ed. Schubert
∏7= Berolinensis 13930 ed. Schubart
cum testimoniis ex papyris excerptis
A 2: !Acaioi'": Xou'qo" oJ Aijovlou pai'" ajgovmeno" Krevousan th;n !Erecqevw" qugatevra, e[scen ejx aujth'" duvo pai'da", #Iwna kai; !Acaiovn, w|n oJ me;n #Iwn w[ikhsen !Aqhvna", oJ de; !Acaio;" fovnon ejmfuvlion dravsa" paregevneto eij" Qessalivan kai; kurieuvsa" th'" cwvra" tou;" uJpotetagmevnou" ajf’eJautou' proshgovreusen !Acaiouv". $Ellhne" de;
5
koinw'" pavnte" oiJ th'" JEllavdo" ejklhvqhsan ajpo; $Ellhno" tou' Diov". prw'toi ou\n ou{tw" ejlevgonto oiJ ejn Qessalivai a[nqrwpoi kai; ou|toi ouj pavnte", ajlla; movnoi oiJ ejn JEllavdi th'i povlei: e[peita toivnun megavla dunhqevnto" tou' $Ellhno" kai; tw'n touvtou paivdwn ajp’aujtou' pavnte" ejklhvqhsan $Ellhne". ZYQAR
10
6-7 prw'toi ou\n: prw'toi de; Q || 7 kai; ou|toi ou[ pavnte": ouj me;n a{pante" Q || 8 toivnun del. L || dunhqevnto": dunasteuqevnto" ZA
A 5: Dio;" d’ ejteleiveto boulhv: fasi; ga;r th;n gh'n baroumevnhn uJp’
ajnqrwvpwn poluplhqiva", mhdemia'" ajnqrwvpwn ou[sh" eujsebeiva", aijth'sai to;n Diva koufisqh'nai tou' a[cqou": to;n de; Diva prw'ton me;n eujqu;" poihvsai to;n Qhbai>ko;n povlemon di’ ou| pollou;" pavnu ajpwvlesen: u{steron de; pavlin, sumbouvlwi tw'i Mwvmwi crhsavmeno", h}n Dio;" boulh;n $Omhrov"
5
fhsin, ejpeidh; oi|ov" te h\n keraunoi'" h] kataklusmoi'" pavnta" diafqeivrein. o{per tou' Mwvmou kwluvsanto", uJpoqemevnou de; aujtw'i gnwvma" duvo, th;n Qevtido" qnhtogamivan kai; qugatevro" kalh'" gevnnan, ejx w|n ajmfotevrwn povlemo" $Ellhsi te kai; barbavroi" ejgevneto. ajf’ ou| ªcrovnouº sunevbh koufisqh'nai th;n gh'n, pollw'n ajnaireqevntwn. hJ de; iJstoriva para; Stasivnwi
10
tw'i ta; Kuvpria pepoihkovti, eijpovnti ou{tw":
h\n o{te muriva fu'la kata; cqovna plazovmen’ ajndrw'n <**/**> barustevrnou plavto" ai[h".
Zeu;" de; ijdw;n ejlevhse kai; ejn pukinai'" prapivdessi suvnqetoÊkoufivsai pambwvtora gaivh" ajnqrwvpwn
15
rJipivsai polevmouÊ megavlhn e[rin !Iliakoi'o, o[fra kenwvseien qanavtou bavro": oiJ d’ ejni; Troivhi h{rwe" kteivnonto: Dio;" d’ ejteleiveto boulhv. ZYQAR
7 gnwvma" duvo om. AQ || 8 qugatevro" AQ: qugatro;" Z || 9 ajf’ ou| crovnou sunevbh: ou{tw sumbh'nai Q || 12 ajndrw'n om. Q || 13 barustevrnou van Thiel: baqustevrnou Q, ejbavrunebaqustevrnou A || 15 Êkoufivsai pambwvtora gaivh" ajnqrwvpwn van Thiel: koufivsai ajnqrwvpwn pambwvtora gai'an Q; koufivsai bavreo" A || 16 rJipivsai polevmouÊ
van Thiel: rJipivsa" polevmou L, rJipivssa" polevmou Allen, rJipivssai te povnou A || 17 qanavtou: qanavtwi AQ.
A 7: !Atrei?dh": !Agamevmnwn kata; me;n $Omhron !Atrevw" tou' Pevlopo", mhtro;" de; !Aerovph". kata; de; JHsivodon Pleisqevnou", to; gevno" Mukhnai'o" o}" h[gage nau'" eij" #Ilion. ejkporqhvsa" de; th;n #Ilion kai; uJpostrevya" oi[kade ajnairei'tai uJpo; Aijgivsqou tou' Quevstou dovlwi ejpi; eujwciva". ou|to" ga;r para; to;n kairo;n th'" ajpodhmiva" ejmoivceue th;n
5
!Agamevmnono" gunai'ka Klutaimnhvstran. kata; de; tou;" tragikou;", aujth;n th;n Klutaimnhvstran ajnelei'n aujto;n citw'ni mh; e[conti e[ndusin trachvlou. ejx aujth'" de; e[scen uiJo;n to;n !Orevsthn kai; qugatevra" tevssara" Laodivkhn Crusovqemin !Ifigevneian kai; !Hlevktran. ZYQAR
3 !Ilivou Z || 5 eujwciva" e[pi Q || 5 ejmoivceuse ZA || 6-7 aujth; hJ Klutaimnhvstra ajnei'len correxit L || citw'ni mh; e[conti e[ndusin Q: citw'na mh; e[conta duevkdusin ZYAR, Dindorf correxit sec. Q; citw'na mh; e[conta duevkdusin trachvlou dou'san aujtw'i R
A 9: Lhtou'" kai; Dio;" uiJov": Zeu;" de; ejrasqei;" Lhtou'" th'" Koivou qugatro;" eJno;" tw'n Titavnwn kai; Foivbh" e[gkuon aujth;n ejpoivhsen. h{ti" dekamhniaivou crovnou diagenomevnou, hjpeivgeto dia; qalavssh" pro;" !Asterivan th;n nh'son, mivan ou\san tw'n Kuklavdwn. ejkei'se de; ejlqou'sa, aJyamevnh duvo futw'n, ejlai'a" kai; foivniko", diduvmou" ajpekuvhse pai'da",
5
#Artemin kai; !Apovllwna. kai; th;n nh'son ejkavlese Dh'lon, o{ti ejx ajdhvlou bavsew" ejrrizwvqh. ZQAR
1 de; om. A || 3 hjpeivgeto: paregevneto A || pro;": eij" A ||5 aJyamevnh: dreyamevnh Q
A 10: laoi;: la'e" kata; diavlekton oiJ livqoi levgontai. Promhqevw" pai'" Deukalivwn givgnetai: ou|to" basileuvwn tw'n peri; th;n Fqivan tovpwn gamei' Puvrran th;n !Epimhqevw" kai; Pandwvra", h}n e[plasan oiJ qeoi; prwvthn gunai'ka. kai; ejpeidh; Zeu;" hjqevlhsen to; calkou'n gevno" ajpolevsai, uJpoqemevnou Promhqevw" Deukalivwn tekthnavmeno" lavrnaka kai; ta;
5
ejpithvdeia ejnqevmeno" eij" tau'thn meta; Puvrra" ejnevbh. Zeu;" de; polu;n uJeto;n ajp’ oujranou' ceva" ta; plei'sta mevrh th'" JEllavdo" katevklusen, w{ste diafqarh'nai pavnta" ajnqrwvpou" ojlivgwn cwri;", oi{tine" sunevfugon eij" ta; plhsivon uJyhla; o[rh. tovte de; kai; ta; kata; Qessalivan Tevmph dievsth kai; ta; ejkto;" !Isqmou' kai; Peloponnhvsou sunecuvqh pavnta. Deukalivwn de; ejn th'i
10
lavrnaki dia; th'" qalavssh" ferovmeno" ejf’ hJmevra" evnneva kai; nuvkta" ta;" i[sa" tw'i Parnassw'i prosivscei kajkei' tw'n o[mbrwn pau'lan labovntwn ejkba;" e[quse Dii>; Fuxivwi. Zeu;" de; pevmya" JErmh'n pro;" aujto;n ejpevtreyen aijtei'sqai o{ ti bouvletai. oj de; aijrei'tai ajnqrwvpou" aujtw'i genevsqai kai; Dio;" eijpovnto" uJpe;r kefalh'" e[ballen ai[rwn tou;" livqou": ou}" me;n ou\n
15
e[balen oJ Deukalivwn a[ndre" ejgevnonto, ou}" de; hJ Puvrra gunai'ke" <, o{qen kai; laoi; metaforikw'" wjnomavsqhsan ajpo; tou' la'a" oJ livqo" >. ªhJ iJstoriva para; !Apollwdwvrwi.º ZQR
sub lemmate laou;" (126) A || 4 ejpeidh;: ejpei; de; A || ajpolevsai: ajpolevsqai A || 6 eij" aujth;n: ejn aujth'i A || 9 Tevmph: stenwvmata A, stenwvmata kai tevmph Q || 12 prosivscei Apollod. I 7, 2: perii>vscei Q, perihcei'to A || 15 kefalh'": kefalh;n Q || ou\n Z, om. AQ || ou}" me;n: kai; ou}" A || 16 o{qen — livqo" Apollod. || 18 subscritionem om. A
A 14: stevmmat’ e[cwn ejn cersivn: Lavdwno" tou' ejn !Arkadivai
potamou' Davfnh uJph'rce qugavthr eujprepestavth. ejrasqei;" de; aujth'" !Apovllwn kai; boulovmeno" suggenevsqai ejdivwken: katalambanomevnh" de; aujth'" uJpo; tou' qeou' fasi;n eu[xasqai th'i mhtri; Gh'i cavsmati aujth;n decqh'nai: genomevnou de; touvtou kai; th'" gh'" ajnadouvsh" oJmwvnumon futo;n
5
!Apovllwn qeasavmeno" ejxeplavgh, kai; to; me;n devndron ajpo; th'" parqevnou davfnhn proshgovreusen oJmwnuvmw" labw;n de; tw'n klavdwn aujth'" ejstevyato. ZQXAR
7 to;n klavdon QXA || aujth'" L: aujtov" codd.
A 38a: Kivllan te zaqevhn: Pevloy oJ Tantavlou kata; misqo;n paidikh'" w{ra", labw;n para; Poseidw'no" i{ppou" ajdamavstou" su;n tw'i ojchvmati, e[speusen eij" Pivsan th'" Peloponnhvsou ejpi; to;n JIppodameiva" gavmon, to;n mnhsthroktovnon aujth'" patevra Oijnovmaon katagwnivsasqai ejpiqumw'n. genomevnwi de; aujtw'i peri; Lesbovtidi kaloumevnhi cwvrai th'"
5
Trwavdo" para; th'i tw'n Ê !Andraivwn cwvrai, Kivllo" oJ hJnivoco" teleuta'i to;n bivon. o}" kai; kaq’ u{pnon ejpista;" tw'i Pevlopi sfovdra ojdunhrw'" ejp’ aujtw'i e[conti, ajpwduvretov te th;n aujtou' ajpwvleian, kai; peri; khdeiva" hjxivou. diovper ajnasta;" ejxerupavrou to; ei[dwlon dia; purov". ei[q’ ou{tw" e[qaye th;n tevfran ejpifanw'" tou' Kivllou hjrivon ejp’ aujtw'i ejgeivra" kai;
10
pro;" tw'i hjrivwi aujtou' ejdeivmato iJero;n, Killaivou !Apovllwno" prosagoreuvsa" dia; to; aijfnidivw" to;n Kivllon ajpoqanei'n. ouj mh;n ajlla; kai; povlin ktivsa" Kivllan wjnovmasen. oJ mevntoi Kivllo" kai; meta; qavnaton tw'i Pevlopi dokei' sullabevsqai oJpw" perigevnhtai tou' Oijnomavou ejn tw'i ajgw'ni peri; to;n drovmon. hJ iJstoriva para; Qeopovmpwi. ZYQAR
15
2 paidivskh" Z || 3 Peivsan Z, Pivssan Q || 4 mnhstoroktovnon Z || 5-6 peri;— ajndraivwn cwvrai Z: peri; Levsbon YQA || 7 ejp’ aujtw'i om. Y || 9 ejxelipavrei Y || 10 ejp’ auto; A || 13 wjnovmasen: kevklhken Q || 14-15 peri; to;n drovmon om. Q || 15 iJstorei' Qeovpompo" Y
aliter ∏1 col. I, 1-18:
K≥i≥vl≥lan te zaq≥evhn: Pevloy o≥J Tan [ tav-] lou mi≥s≥qo≥;n≥ p≥a≥i≥di≥kh'" w[r≥a≥"≥ l≥abw;n par≥a≥ ; [ Poseid]w≥'no" i{pp≥ou" su≥;n oj- chvm≥a≥t≥[i ejp]i≥; t≥o≥;n≥ th≥'" JIppo-
5 dameiva[" g]a≥vm≥o≥n≥ e{speusen eij" Pi'san t≥o≥; [n] mnhst≥[h]r≥o≥ktovnon Oijnovma <o>n ejpiqu≥mw≥'n≥ k≥[a]ta[gw]n≥i≥v- sasqai. genomevn≥w≥/ d≥‘ aujtw'/ ka-
ta Levsbon Kivll≥[o" oJ ] hJn ‘iv’ oco" to;n 10 bivon prol≥[iv]pei: p≥r≥[o;" ] de; ajpwvlian
d≥e≥h≥[.... ] .... [... ... ]n≥o≥i k≥o≥ ≥[....] ... [... ... .. ]h≥ ≥e≥[.... ] ... [... .... ] ≥o≥ 15 ] ≥ ro"≥ g≥e[ ]n≥ a≥jp≥o≥[ ]K[i vl[l a≥n≥
A 38b: Tenevdoiov te: hJ de; Tevnedov" ejsti nh'so" pro; th'" Troiva" keimevnh. [ou[pw de; provteron tou'to ei\cen to; o[noma, kai; ga;r oujde; Kuvknwi tw'i Poseidw'no" Tevnnh" h\n kai; Leukoqeva.] Leukovfrun de; aujth;n oiJ provteron wjnovmazon. ejpeidh; de; a[ra tw'i Kuvknwi ejgennhvqh oJ Tevnnh" kai; hJ Leukoqeva, hJ me;n mhvthr aujtw'n oujk e[ti h\n. ejpevghme de; oJ Kuvkno"
5
Fulonovmhn, h], wJ" e[nioi, Poluvboian. hJ Fulonovmh de; -kai; ga;r eij" a[ndra" ejtevlei h[dh oJ Tevnnh"- ejrasqei'sa aujtou', lovgou" peri; sunousiva" hjnevgkato pro;" aujtovn. tou' de; ta; pro;" th;n fuvsin divkaia thrhvsanto", kathgorhvsato pro;" to;n patevra aujtou', o{ti teqelevkoi aujth'n biavsasqai. oJ de; pisteuvsa" th'i kathgorivai, sullabw;n to;n pai'da ejnevbalen eij"
10
lavrnaka, kai; e[rriyen eij" th;n uJpokeimevnhn qavlassan. o}n dia; swfrosuvnhn kai; dia; to ei\nai uiJwno;n e[swsen oJ Poseidw'n. th;n ga;r lavrnaka prosenecqh'nai th'i Leukovfrui> nhvswi ejpoivhsen, h}n <oiJ ejn aujth'i> qeasavmenoi kai; ajfelovnte" to; ejpivqhma maqovnte" te to; gegonov", ouj movnon eJautw'n basileva to;n Tevnnhn katesthvsanto, ajlla; kai; ajp’ aujtou'
15
Tevnedon th;n nh'son proshgovreusan. ZYQAR
incipit historia Kuvknou ga;r tou' Poseidw'no" Tevnnh" h\n kai; Leukoqeva pai'de", kai; hJ me;n mhvthr aujtw'n oujk e[ti h\n QX || 8 divkaia AQ: dikaivw" ZYR || 9 ejqelhvkoi A || 13-14 oiJ ejpicwvrioi qeasavmenoi L || 15 eJautw'n: eJauto;n L
aliter ∏1 col. II, 19-26:
[ eij" lavr-]
[naka ejnqevmeno" ejmbalw;n aujto;n su;n] 19 th'/ ajdelfh'/ L≥e≥[ukoqeva/ kai; ka-] 20 ta; qavlattan [e[rriyen. hJ de; ]
lavr≥nax katavg≥[etai qeiva/] g≥n≥wvmh/ th'/ tov≥[te me;n ejpika-] loumevnh/ nhvs≥[w/ Leukovfrui, ] Tenevdw/ d’ u{st[eron ajp’ aujtou' ] 25 prosagoreuqe≥[ivsh/. iJstorou'sin
Murtivlo" kai; E≥[ujripivdh".]
16-17 restituit Luppe 25-26 [iJstorou'sin] Muvrtilo" kai; E≥[ujripivdh".]: outw" murtilo" kai eªllaniko" van Thiel
A 39: Sminqeu': ejn Cruvshi povlei th'" Misiva" Kri'niv" ti" iJereu;" h\n tou' kei'qi !Apovllwno". touvtwi de; ojrgisqei;" oJ qeo;" e[pemyen aujtou' toi'" ajgroi'" muva", oi{tine" tou;" karpou;" ejlumaivnonto. boulhqei;" dev pote oJ qeo;" aujtw'i katallagh'nai pro;" #Ordhn to;n ajrcibouvkolon aujtou'