Mataró al començament dels 2000

77

Mataró pertany a la segona corona de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Aquesta regió compta amb 164 municipis amb una població total de 4.772.130 habitants (2011) que suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i concentra el 63,5% de la seva població, essent actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees (Serra, Otero, i Ruiz 2002). Així mateix, ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials ja que és un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània Occidental. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia, Catalunya.

La regió es caracteritza per un nucli central –la ciutat de Barcelona–, i dos grans cercles concèntrics, –les corones metropolitanes (vegeu Imatge 4). La primera corona, la forma l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); un continu urbà que inclou la ciutat de Barcelona a més d'altres com L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet. La segona corona es considera l'àrea metropolitana adjacent i la conforma un cinturó de ciutats mitjanes com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró i les seves respectives àrees d'influència.

Imatge 4: Regió Metropolitana de Barcelona

Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Els municipis que integren la primera corona de la RMB se situen a l'entorn de la ciutat de Barcelona, dins el cinturó format per les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès sense Barcelona. Aquestes municipis estan fortament industrialitzats i

78

tenen una població essencialment urbana assentada en nuclis grans i mitjans. Aquestes comarques han estat la destinació geogràfica d'una part substancial de les onades immigratòries del segle XX, sobretot durant els anys cinquanta, seixanta i setanta, i presenten la concentració de nats fora de Catalunya més elevada de tot el país. Des d’un punt de vista lingüístic, l’AMB és l’àmbit de Catalunya que obté els percentatges més baixos de coneixement de català en totes les habilitats (2008), i se situa sistemàticament per sota la mitjana catalana.

La segona corona de la RMB, en la qual s’engloba Mataró, és una zona densament poblada amb una forta tradició comercial i industrial, i amb gran pes del sector serveis. Segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2006 (des d’ara endavant ECVHP06). Actualment, en la RMB s’està produint un doble procés migratori tal com apunta Nel·lo:

«a la Regió Metropolitana de Barcelona, com en altres grans ciutats espanyoles, s’ha passat de la segona a la tercera fase del procés de metropolitanització, és a dir, d’un període (1975- 1996) caracteritzat per la presència dominant de migracions intrametropolitanes associades al mercat de l’habitatge, a un altre (del 1996 ençà) en el qual aquestes migracions conviuen amb migracions internacionals associades sobretot al mercat laboral. Si bé la direcció dominant de les primeres és, com s’ha dit, des del centre cap a l’entorn metropolità i dels municipis més grans cap als més petits, les segones tindrien com a primera destinació els municipis més grans i poblats». (Nel·lo 2010, 19)

En properes edicions de la ECVHP06, caldrà veure si en els anys següents els patrons de mobilitat residencial de la població immigrada acabaran convergint amb els de la població autòctona.

5.3.2. Una evolució, de la indústria als serveis.

La població ocupada de Mataró a l’any 2011 era de 29.140 assalariats i 7.571 autònoms: és a dir, 36.711 persones. L’atur registrat era de 13.302 persones que representen un 20,1% (agost 2011) de la població activa, percentatge dos punts per sobre de la mitjana de Catalunya (18,1%, 2n trimestre 2011). Les dades, segons els grans sectors econòmics, indiquen el fort caràcter industrial que la ciutat tenia a mitjans XX i com ha anat decaient en els darrers anys (vegeu Taula 8). L’any 1936 Mataró dedicava el 67,5% de la seva economia al sector industrial, al llarg del segle XX Mataró va centrar la seva estructura industrial monosectorial en el sector tèxtil i, particularment, en la fabricació de gèneres de punt (Lleonart 1983). Tanmateix, a l’any 2010 el sector industrial de la ciutat, principalment el tèxtil, ja només representava el 15,4% de l’activitat econòmica de Mataró. Arran del procés de globalització i davant la competència de les produccions orientals, Mataró ha hagut de refer el seu model econòmic i dirigir-se cap al sector terciari que ha

79

duplicat el seu pes dins el model econòmic de la ciutat en els últims 20 anys, passant de representar el 37,1% a l’any 1991 al 76,2% a l’any 2010.

Taula 8: Sectors d’activitat de Mataró (1936-2001)

Sector/Anys 1936 1975 1991 2001 20105 Agricultura 10,6 3,8 2,3 1,9 0,2 Indústria 67,5 56,0 52,5 32,7 15,4 Construcció 4,3 12,4 8,1 11,5 8,2 Serveis 17,6 27,8 37,1 54,0 76,2 Total 100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Llovet (2000:495) i Idescat.

Pel que fa als altres dos sectors econòmics presents al municipi, cal dir que com a la majoria de les poblacions de la comarca del Maresme, la vinya era durant el segle XIX la base de l'agricultura local fins ben entrat el segle XX. A mitjans segle XX, paral·lelament a la regressió de la vinya, es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies (Lleonart 1983; Llovet 2000, 446). Ja entrats al segle XXI, el sector agrícola del municipi ha perdut tot el pes econòmic per esdevenir merament anecdòtic. Per últim, el sector que també va incrementar substancialment el pes en l’economia local –com en la resta del territori– va ser la construcció passant del 4,3% al primer terç del segle XX al 8,2% a principis del segle XXI, després del boom immobiliari dels últims 10 anys.

5.3.3. La política local

Des de 1979 s’han celebrat a Mataró nou eleccions municipals, i en totes elles, excepte en les de l’any 2011, la força política que més representació ha obtingut ha estat el Partit Socialista de Catalunya (PSC) (vegeu Gràfic 4). El suport que aquesta formació ha rebut dels electors mataronins al llarg d’aquests 32 anys ha oscil·lat entre el 30 i el 50%. La seva màxima quota va ser l’any 1983, quan va assolir el 51,8% dels vots, fins arribar a les darreres eleccions en què va caure vertiginosament fins al 23,5% i va perdre així, per primer cop, l’alcaldia de Mataró. La segona posició al consistori mataroní sempre va ser encapçalada per la coalició de Convergència i Unió (CiU), la qual va oscil·lar entre el 20 i el 35%, però en les darreres eleccions per primera vegada a Mataró va superar la barrera del PSC. La tercera força política de Mataró és el Partit Popular (PP), que en els últims quinze anys ha aconseguit estabilitzar el seu percentatge de vot entorn el 15%. Altres formacions destacades en el context polític municipal, com Iniciativa per Catalunya- Els Verds (IC-V)

5 _{Dada obtinguda del sumatori dels percentatges dels afiliats al règim general de la Seguretat Social i afiliats al} règim d'autònoms de la Seguretat Social. Per sectors 2010.

80

s’han mogut al voltant del 7-11%. Mataró mai ha estat un municipi on Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) hagi tingut una presencia destacable: al llarg d’aquestes tres dècades, el seu punt àlgid van ser les eleccions de l’any 2003 on van arribar al 8%, però a les darreres eleccions han obtinguts uns resultats que no els han permès ni entrar al consistori (4,1%).

G

Gràfic 4: Evolució dels resultats de les eleccions municipals de Mataró (1979-2011)

Font: Elaboració pròpia a partir de els dades de l’Idescat

Finalment, igual com a la resta de Catalunya van aparèixer formacions joves que han anat prenent posició fins a arribar a aconseguir representació dins l’ajuntament mataroní, com són el cas de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) –que des de 2007 hi tenia un regidor i Plataforma per Catalunya (PxC) que el 2011 va aconseguir el 10% dels vots i va entrar-hi amb 3 regidors. Així doncs, des de les primeres eleccions democràtiques, el govern local de Mataró ha estat governat per les esquerres, o bé només pel PSC o en coalició amb ERC i IC- V. No ha estat fins al 2011 quan ha entrat per primer cop al consistori mataroní un govern format per CiU.

5.4. L’estructura social de Mataró: demografia