Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
Fig. 57: Necessitat que la formació es realitzi abans de la universitat (12-13)
S’ha analitzat si hi havia correlació estadística entre aquesta variable i les variables facilitat d’ús dels cercadors, coneixements d’ús dels cercadors i la variable tipus de recursos que utilitzen i no se n’ha trobat.
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
Capítol 4:
Conclusions
La qualitat no és mai un accident, sempre és el resultat de l’esforç de la intel·ligència
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
En aquest punt es presenten les principals conclusions extretes dels resultats obtinguts en el qüestionari, l’observació i l’anàlisi de contingut dels TFG en diferents apartats en funció dels objectius plantejats.
Abans, però, unes breus reflexions respecte a la metodologia emprada. Pel què fa als qüestionaris es creu que han complert la seva funció i són un bon punt de partida per tal de conèixer una realitat que fins ara era força desconeguda. L’estudi ha servit per avaluar en quin punt d’assoliment es troben alguns aspectes de la competència informacional dels alumnes de l’àmbit de ciències de la salut de la FUB, i el fet de ser un estudi longitudinal en el temps permet observar clarament els canvis i diferències en els nivells de coneixement que s’han produït al llarg dels quatre anys d’estudis (deguts principalment a les activitats formatives orientades a l’adquisició de la competència informacional). Per tal de complementar els resultats dels qüestionaris es porta a terme l’observació directa del procés de cerca i selecció de la informació on s’obtenen resultats valuosos ja que permet conèixer, pas per pas i en detall, com executen una cerca d’informació, quin comportament tenen davant l’ordinador, les dificultats amb què es troben, etc.
Finalment, l’anàlisi de contingut dels TFG serveix, per una banda, per saber si realment a final de quart curs s’ha adquirit les competències informacionals, veure si són capaços d’aplicar els coneixements que haurien d’haver adquirit al llarg dels estudis, veure les mancances que encara tenen per tal que, de cara a propers anys, es puguin resoldre amb un pla formatiu més adequat i adaptat a les seves necessitats, i alhora, més integrat als estudis.
Amb els resultats del qüestionari i l’observació a la mà, s’aprecia una millora en quant a habilitats entre primer i quart curs, per tant es pot afirmar que al llarg dels estudis s’ha produït una assimilació progressiva de continguts i una adquisició d’habilitats tot i que encara hi ha moltes coses a millorar. Per la seva banda, l’anàlisi de contingut dels
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
TFG evidencia que, per obtenir uns resultats satisfactoris en els treballs acadèmics, ara per ara la millor solució és marcar unes pautes molt clares per tal que els estudiants elaborin les cerques de manera correcta, utilitzin les fonts adequades, etc. ja que del nivell d’exigència del professorat dependrà com es facin els treballs. (Si no se’ls exigeix fer les coses d’una determinada manera, ells per iniciativa pròpia no ho faran. malgrat tenir els coneixements. Segueix vigent la “Llei del Mínim Esforç”).
Amb tot això es pot considerar que si més no aquest pot ser un punt de partida del procés d’avaluació de la competència informacional per als propers anys.
Ús dels motors de cerca
Si s’entra en detall en els resultats, intentant donar resposta als objectius plantejats, destaca que, a primer curs, el primer que fan a l’hora d’iniciar una cerca per a l’elaboració d’un treball acadèmic és acudir a un cercador generalista (més d’un 80%) —gairebé en tots els casos Google, en algun cas l’acadèmic— pràcticament el mateix que a quart curs. Pel què fa al seu ús de manera exclusiva, entre un 35% (el curs 09- 10) i un 23% (el curs 12-13) utilitzen cercadors regularment de manera exclusiva, entre un 18% (curs 09-10) i un 6% (curs 12-13) afirma que ho fa sempre i en canvi els que afirmen no fer-ho mai són poc més d’un 11% (09-10) i vora un 20% el 12-13.
S’aprecia una diferència entre primer i quart curs: mentre que en el primer cas Google
és el cercador més utilitzat, un cop arriben a quart, malgrat que el primer que fan és anar al cercador, després afirmen que els cercadors especialitzats i les bases de dades són el recurs més utilitzat. En l’observació quan se’ls demana que busquin article científics, els alumnes de quart curs recorren a bases de dades i cercadors acadèmics, els de primer segueixen amb Google. En l’anàlisi de contingut dels TFG, al tenir unes pautes molt determinades pràcticament tots acostumen a seguir el mateix procediment: recorren a bases de dades, en la majoria de casos Pubmed.
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
Ús d’altres fonts i recursos
Malgrat això sembla que els estudiants utilitzen diversitat de fonts, no només cercadors a l’hora de realitzar els seus treballs. Els resultats reflecteixen però que els recursos de la biblioteca no solen ser dels recursos més utilitzats, acostumen a utilitzar-los a vegades (hi ha certa confusió entre els estudiants amb el concepte
recursos de la biblioteca ja que sovint consulten recursos electrònics i bases de dades des de casa i això fa que no ho considerin recursos de la biblioteca; entenen més el fet d’acudir-hi presencialment, és per això que és possible que els percentatges que reflecteixen els resultats siguin més baixos que la realitat). Un cop analitzades les dades sembla que com més formació tenen més diversitat d’eines utilitzen i saben quina és la millor eina en cada cas. Per exemple, en la observació durant el curs 12-13, a l’hora de cercar l’article en anglès majoritàriament opten per
Pubmed i en canvi a l’hora de cercar l’article sobre un tema a l’estat espanyol opten per Google Acadèmic.
Respecte al tipus de documents més utilitzats, en aquest cas si que varia molt d’un curs a l’altre. En el curs 09-10 l’ús dels articles científics és molt baix, a diferència del curs 12-13 on s’incrementa considerablement (sobretot en el cas del TFG on la totalitat dels treballs es basen majoritàriament en aquest tipus de document, seguit dels llibres), l’ús dels llibres és similar en ambdós cursos i si que l’ús de les pàgines web és molt més habitual a primer curs.
L’anàlisi de contingut dels TFG posa de manifest que tots els treballs (sobretot els de cada tipus d’estudi en concret) segueixen, no només una estructura similar, sinó que citen el mateixos tipus de documents i utilitzen unes fonts molt similars. Els TFG de Fisioteràpia tenen unes pautes molt marcades i tots els treballs s’assemblen entre si des del punt de vista de la recerca bibliogràfica (fonts consultades, estratègia de cerca) del tipus d’articles escollits (assajos clínics controlats, revisions sistemàtiques) ,etc. En el cas d’Infermeria potser hi ha una mica més de varietat donat que no sempre es realitza el mateix tipus d’estudi però amb l’anàlisi de la bibliografia s’aprecia que tots
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015
segueixen una mateixa línia: no utilitzen pràcticament en cap cas ni articles de divulgació, ni pàgines web que no siguin fiables, etc. Només articles científics, llibres, actes de congressos, només en algun cas s’utilitzen apunts i altres documents no publicats. Aquest fet és degut a que les pautes per a l’elaboració d’aquest treball són molt clares i estrictes i respecte el tipus de fonts i el tipus de bibliografia però és possible que sense l’existència d’aquestes pautes o normes els resultats no serien els mateixos. En aquest sentit s’haurien de posar més esforços en la conscienciació i la formació més que no pas la prohibició o la “obligació” d’utilitzar un tipus determinat de fonts i documents.
En l’observació s’ha detectat que, en ambdós cursos, però sobretot a primer curs, els estudiants tenen dificultats en identificar un article científic i també en si l’article es troba a text complet o no; també s’evidencia que a l’hora de cercar un llibre només una minoria opta per fer la cerca al catàleg.
Per altra banda es pot concloure que l’ús dels recursos digitals de pagament de la biblioteca és escàs. Alguns motius podrien ser, per una banda, que el professorat és conscient que els alumnes de la FUB no disposen d’accés remot als recursos i que per tant han d’acudir físicament a la biblioteca per consultar-los i és per això que tendeixen a demanar-los que busquin en bases de dades d’accés gratuït, i per altre banda, des de la biblioteca tampoc es fomenta el coneixement d’aquests recursos, de manera que els estudiants en molts casos els desconeixen.
Montserrat Serra i Ferrer Abril de 2015