OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIÓ I METODOLOGIA

L’objectiu principal de la recerca és l’anàlisi de l’organització espacial en la regió compresa entre els rius Serpis i Segura entre els segles V i VIII dC, des de la perspectiva

V Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 177 de la gestació d’un nou escenari que va tenir per protagonistes la transformació de les ciutats i les uillae, el sorgiment de centres de poder situats en assentaments fortificats i la implantació de l’Església en el territori2_.

En primer lloc, es tractarà la qüestió de la desestructuració del sistema urbà, realitzant una anàlisi de la situació en què quedaren les ciuitates a partir del segle V. La informació que es deriva d’alguns assentaments urbans és escassa, dificultat que tractarem de suplir amb un estudi del territori que devien administrar cadascuna d’elles. Per la seua banda, el món rural s’abordarà des d’una perspectiva espacial, utilitzant dades a nivell regional que permetran obtenir un model interpretatiu que aplicar en la totalitat o en part de l’àrea estudiada.

Seguint aquesta línia, a finals del segle VI i començaments del segle VII, en el context de l’enfrontament militar entre bizantins i visigots, es produí un canvi en l’evolució de la ciutat en el sud-est peninsular, documentant-se un cert renaixement urbà que podria haver-se suportat en l’espenta de centres ubicats en la perifèria, front al declivi progressiu d’altres zones. Caldria aprofundir en l’estudi del paper que jugaren els centres menors en aquest procés d’enfortiment de l’àmbit urbà. Estudiarem si es tracta del reflex de la vitalitat d’aristocràcies locals que, encara que no comptaren amb una ciutat que els permetera afirmar-se en el seu poder, ho feien en altres entitats menors (castra, uillae, etc).

Ens ocuparem igualment de les aristocràcies que sostenien el poder a nivell local i regional i de les seues relacions amb els estats romà, bizantí i visigot, així com amb l’Església. Analitzarem l’evolució d’aquests grups i la seua perpetuació en el poder des d’un punt de vista material, parant atenció a les estructures associades als poders locals. Aquesta tasca, implica l’estudi de l’arquitectura religiosa, poliorcètica i civil, tant en àmbits urbans com rurals. Seria interessant identificar els centres que funcionaren organitzant i vertebrant el territori, posant-los en relació, precisament, amb les zones que quedaven sota la seua influència. En aqueixa línia, considerem molt convenient l’ús de SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica), que permeten obtenir una sèrie de dades sobre la interrelació entre els centres de poder locals i altres assentaments de menor entitat.

D’altra banda, hauríem de tractar el lloc ocupat per les aristocràcies locals en el fenomen episcopal. Abordarem la presència de l’Església en territoris de frontera, vinculant aquest punt a la creació de la xarxa diocesana que generalment s’associa a l’existència d’una frontera entre entitats estatals diverses, com eren l’Imperi bizantí i el regne de Toledo. Serà igualment objecte del nostre interès la consolidació del sistema diocesà sota domini visigot i la seua posterior desaparició, ja en època islàmica. En aquest sentit, haurem de submergir-nos tant en els concilis visigots del segle VII com en les fonts d’època emiral i califal.

2 Aquest tipus de treballs està portant-se endavant en altres territoris peninsulars des de diverses perspectives, que fan més suggestives les conclusions a què s’està arribant. Al nord-oest peninsular els tre- balls realitzats permeten considerar que la construcció d’esglésies durant l’Antiguitat Tardana podria haver estat en l’origen del sistema parroquial medieval. A Catalunya, per altra banda, s’està documentant una im- portant profusió d’esglésies pre-romàniques per tot el territori, en una densitat molt major que en el sud-est peninsular (Sales, 2012; López, 2013).

A continuació, ens ocuparem de la relació entre l’Estat visigot i els grups dirigents locals i regionals, especialment entre mitjans segle VII i del VIII, centrant-nos en la relació de la noblesa respecte a Teodomir i la firma del posterior tractat amb els àrabs. Finalitzarem amb el procés d’islamització que s’inicià entre els grups dirigents, difonent-se posteriorment a la resta de la societat hispano-goda.

Bona part del treball es basarà en una recopilació de la informació publicada fins al moment, ja que no es preveu l’estudi de materials ceràmics, més enllà d’aquells que ens permeten datar estructures o jaciments que resulten importants dins del discurs general de la nostra recerca. Es consultarà la base de dades de jaciments arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià3_{, centrant-nos en aquells que presenten elements} de les fases tardoantiga i emiral islàmica. Amb la informació gràfica i la documentació consultada ens servirem dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)4 _{per tal de generar} mapes de visibilitat i de zones d’influència vinculades a centres de poder, sistematitzant un model interpretatiu aplicable a l’àrea i període d’estudi.

Amb l’ús dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) hom pretén estudiar la densitat de l’ocupació del territori, posant en relació tant els nuclis urbans com els rurals, així com establint i reconeixent els assentaments que serviren com a centres de poder, independentment de la seua condició urbana; tenint molt en compte no només les grans vies de comunicació, sinó també els camins, veredes, etc. Les conclusions sobre la densitat de l’ocupació del territori, no obstant això, estaran sempre mediatitzades per l’estat de la investigació en cada zona, en el sentit que algunes han estat objecte de recerques més intensives que no altres.

A pesar que en les últims quinze anys s’han multiplicat les intervencions arqueològiques, especialment les vinculades als estudis d’impacte ambiental (Matamoros i Simón, 2014, 21), els resultats en el nostre àmbit d’estudi han estat més limitats que en altres zones peninsulars. D’alguna manera, es percep un cert estancament general de novetats arqueològiques referides al període, que dificulta l’anàlisi i l’aplicació de nous paradigmes interpretatius.