PARÀMETRES APLICABLES A L’EDIFICACIÓ AÏLLADA

Article 101 Alçària reguladora màxima de l’edificació referida a la cota de terreny

1. És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, des del punt d’aplicació de l’alçària reguladora referida a la parcel·la fins al pla horitzontal des d'on arranca la teulada (sota ràfec o sota forjat inclinat) o el pla superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana.

2. L’alçària reguladora màxima és aquella que poden assolir les edificacions, per sobre de la qual només es permet la planta coberta.

3. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari, l’alçària reguladora màxima es correspon amb el nombre de plantes màxim segons les dimensions que s’assenyalen en la taula següent:

Nombre màxim de plantes Alçària reguladora màxima

2 (B + 1P) 7,10 m

3 (B + 2P) 10,20 m

4 (B + 3P) 13,30 m

5 (B + 4P) 16,40 m

Taula número 2

En els edificis amb més plantes permeses, s’incrementarà l’alçària reguladora màxima en tres metres i deu centímetres (3,10 metres) per cada planta. Les alçàries anteriors no s’aplicaran en les zones industrials.

Article 102 Punt d’aplicació de l’alçària reguladora referida a la parcel·la

1. El punt d’aplicació de l’alçària reguladora referida a la parcel·la s’aplicarà, en tot el contorn de l’edificació, a partir de la cota topogràfica de la rasant natural del terreny.

Article 103 Nombre de plantes referit a la parcel·la

1. És el nombre màxim de plantes edificables que poden situar-se dintre de l’alçària reguladora màxima establerta per a cada zona, i que comptabilitzen a efectes d’edificabilitat.

2. En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, el nombre de plantes que es construeixin sobre

37 cada una de les parts que tinguin consideració de planta baixa se subjectaran al nombre màxim de plantes permès, referit a cada una d’aquestes parts. 3. En els casos en què, per raó del pendent del terreny, l’edificació es disposi escalonadament, l’edificabilitat total no superarà, en cap cas, aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal.

Article 104 Planta soterrània d’un edifici referida a la cota de terreny

Tindrà la consideració de planta soterrània referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu (v. fig. 9 i 10 de l’annex 1).

Article 105 Planta baixa d’un edifici referida a la cota de terreny

Tindrà la consideració de planta baixa aquella amb nivell de paviment, com a màxim, un metre per sobre del terreny definitiu (v. fig. 9 i 10 de l’annex 1). La part de planta semisoterrada que sobresurti més d’un metre del nivell exterior del terreny tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. Article 106 Separacions mínimes

1. Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran de respectar tant les edificacions sobre rasant com els seus cossos sortints, llevat que es tracti d’una rampa per donar accés des de l’exterior als usos permesos en aquests.

2. Els ràfecs podran envair les franges de separació mínimes obligatòries fins a una distància màxima de 45 cm.

Article 107 Ocupació de la planta soterrània

Si la normativa de la zona no diu el contrari, l’ocupació de la planta soterrània està limitada pel percentatge d’ocupació.

Article 108 Adaptació topogràfica del terreny

1. A efectes de les adaptacions topogràfiques, s’entén, com a terreny natural, el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme.

2. En les zones edificables amb la tipologia aïllada, les plataformes d’anivellació de terrenys possibles s’ajustaran a les limitacions següents:

a) El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà d’1,00 metre per sobre o per sota d’aquell respecte a aquest. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran tant en l’interior de la parcel·la com en els seus límits.

b) Les plataformes d'anivellació a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no ultrapassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçària: base) traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons l'apartat anterior, als límits.

c) Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, en la part vista, una altura de 2,00 metres. Aquests murs, igual que els alineats a carrer o a espai lliure públic, no ultrapassaran l’alçària d’1,00 metre per sobre ni de 2,20 metres per sota de la cota natural del terreny.

38 1. Les tanques de separació entre dos predis veïns i de límits al carrer es tractaran amb acabats propis, i es prohibeix deixar vista l’obra aparellada per ser recoberta.

2. Les tanques del carrer seran opaques fins a una alçària d’1,00 metre, i calades o vegetals fins a una alçària de 2,00 metres, mesurades des de la rasant del carrer. Quan siguin divisòries de dues parcel·les, podran ser opaques fins a una alçària de 2,00 metres en terrenys plans, i d’1,50 metres amidats des de la cota natural del terreny en els terrenys amb pendent.

3. En els casos en què el garatge quedi encastat en el terreny i en línia de façana, el mur de contenció podrà tenir una alçària màxima de 3,00 metres. 4. Les tanques que se situïn per sobre de l’alçària màxima permesa en els murs de contenció, solament, es podran projectar amb elements calats metàl·lics, de fusta o vegetals, amb una alçària màxima d’1,20 metres.

5. En els projectes arquitectònics unitaris d’edificis plurifamiliars o habitatges en filera, les tanques seran unitàries per a tot el conjunt.

Article 110 Construccions auxiliars

1. En les zones on es permetin les construccions auxiliars al servei dels edificis principals, aquestes es destinaran a porteria, garatge particular, locals per guardar material de jardineria i de piscines, vestuaris, rebost, i altres per l’estil. 2. La construcció o instal·lació d’edificacions auxiliars s’ajustarà a allò que s’estableix en la regulació de cada zona, quant a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçària màxima i separacions mínimes a les partions de parcel·la. S’admet que se situïn adossades als límits, si no sobrepassen una alçària de 3 metres.

3. Les barbacoes i pèrgoles computaran a efectes d’ocupació, i no podran ocupar les franges mínimes de separació obligatòries a límits, excepte que es presenti l’autorització escrita dels veïns afectats. Les barbacoes si, a més de la xemeneia de fums, estan cobertes amb teulat també computaran a efectes d’edificabilitat.