Planificació, implementació i valoració de la metodologia

Planificació de la metodologia

A partir dels objectius establerts, es va pensar en utilitzar dos tipus d’informació: secundària i primària i en dues fases.

Estava previst utilitzar les fonts secundàries per seleccionar els casos que tenen polítiques d’emprendre en femení així com algunes qüestions que ens plantegen les preguntes generals. Es va creure convenient recórrer a bases de dades de la Comissió Europea, del fons estadístic de la Generalitat (IDESCAT), de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a centres de documentació especialitzats com per exemple el de l’Institut Català de la Dona, el de la Diputació de Barcelona i publicacions en general. Les fonts primàries es deixaven per a la resta de qüestions en què era imprescindible tenir informació de primera mà (per exemple en la valoració de les actuacions) o bé per aquelles qüestions que no era possible obtenir- ho de forma secundària.

Pel què fa a la metodologia, es va considerar adient escollir la qualitativa mitjançant entrevistes semiestructurades.

La utilització d’una metodologia qualitativa amb entrevistes semiestructurades ve donat pel tipus d’informació que volem obtenir. Per una banda, les entrevistes són més eficients en situacions en el què es vol saber què pensa la persona entrevistada o bé no estem satisfets amb el grau de resposta obtingut o que obtindríem amb un qüestionari (Keats, 2000). En concret, la validesa de les entrevistes semiestructurades es troba generant explicacions que clarifiquen en què les persones entrevistades han dit i busquen informació fins que l’investigador és capaç d’explicar satisfactòriament l’evidència que ha generat la recerca (Woodhouse, 1998: 138).

Segons Woodhouse (1998: 139) les entrevistes semiestructurades tenen les següents característiques:

- El disseny de les entrevistes continua durant la fase d’entrevistar.

- S’identifica als/a les entrevistats/des progressivament, utilitzant descobriments d’altres entrevistes.

- Les preguntes són identificades i modificades en resposta a la comprensió o informació generada en anteriors entrevistes. Preguntes o aspectes d’indagació no previstos poden sorgir durant una entrevista.

- Les preguntes i /o temes de les entrevistes s’ajusten a la persona entrevistada i a les diferents etapes de la indagació (per exemple per ampliar o verificar resultats anteriors).

- Les persones entrevistades s’escullen per explorar una gamma àmplia de diferents tipus de coneixement o perspectives, no per representar quantitativament a la població general.

- Les dades es “redueixen” a patrons entenedors a través de la comparació del què diuen les diferents persones entrevistades sobre preguntes o temes específics.

- Els resultats es validen mitjançant la triangulació.

- Les entrevistes semiestructurades serveixen per a contestar a preguntes de “perquè ?” Poden respondre a preguntes de “què?” però els resultats no es poden utilitzar per calcular (inferir) la distribució de característiques entre la població general.

Una part del treball empíric ens exigia que el mètode utilitzat tingués aquestes característiques. Per exemple per la identificació de les emprenedores necessitàvem la informació prèvia d’altres persones entrevistades. D’altra banda, l’estudi empíric

184

al nostre objectiu d’explicar aquestes experiències concretes, no de voler respondre a les característiques generals de la població d’emprenedores o de l’univers de les polítiques dirigides a emprenedores.

Planificació de les fases de la recerca d’informació

En una primera fase del treball de camp es pretenia seleccionar els casos - amb els criteris establerts- sobre els que es basaria el nostre treball empíric i començar la recerca d’informació socioeconòmica de cada municipi mitjançant fonts secundàries. En la segona fase estava previst identificar i entrevistar els responsables de les polítiques i/o de les actuacions. Aquests serien una “porta d’entrada” per entrevistar seguidament a les emprenedores i altres actors locals que estiguessin informats sobre el tema i que ens donarien una visió externa.

FIGURA 3.1. Etapes i fonts planificades de la recerca d’informació

Font: Elaboració pròpia98

Valoració de la metodologia finalment emprada

Val a dir que els dos tipus de recerca d’informació esmentats (fonts secundàries i primàries mitjançant l’entrevista semiestructurada) no es van utilitzar de la manera com s’havia previst.

98 _{A partir d’ara i en tot el capítol 3 i si no es diu el contrari, les taules i figures són d’elaboració propia.}

Selecció dels casos (Fonts secundàries)

Informació sobre els municipis (Fonts secundàries) Entrevistes a responsables locals (Fonts primàries)

Entrevistes a emprenedores i actors externs locals (Fonts primàries)

Les fonts secundàries no van ser les més apropiades per identificar i seleccionar els casos. A Catalunya no hi ha bases de dades exhaustives sobre les polítiques econòmiques locals99 _{i aquesta informació molt sovint no transcendeix fora de}

l’àmbit local. D’altra banda s’ha d’afegir l’escassa documentació publicada al respecte i de disponibilitat pública. La rotació de càrrecs també fa perdre la memòria col·lectiva de les experiències i l’accés a la informació. Per tant, com comentarem a continuació, la recerca va prendre un tarannà arqueològic. A tall d’exemple, una petita pista d’una ponència sobre un programa europeu ens dirigí a identificar Figueres com un municipi que havia impulsat puntualment polítiques d’emprendre en femení.

Mitjançant fonts secundàries vàrem identificar set municipis que reunien els requisits establerts i que eren susceptibles de convertir-se en cas. En un primer moment, desconcertava el desconeixement que teníem sobre si ens allunyàvem poc o molt de la realitat. Per tant, en aquesta fase encara inicial del treball de camp vam decidir canviar de metodologia per abordar la identificació i selecció dels casos. Les dues alternatives més apropiades eren 1) preguntar directament (telefònicament o per correu) a tots els municipis catalans que tinguessin àrees de promoció econòmica o 2) mitjançant les entrevistes semiestructurades als responsables de cada ajuntament detectat fins llavors i a experts en el tema incloure una pregunta referent al coneixement que tenien sobre altres ajuntaments que estiguessin actuant en aquest camp o algun expert en el tema. La segona opció va ser la que ens va semblar menys costosa en temps i en què es podien aprofitar sinèrgies donat que pels altres objectius ja estava previst efectuar entrevistes. De fet la primera impressió era que no ens podíem allunyar massa dels set casos identificats. Es a dir, no esperàvem trobar-nos amb 100 municipis que realitzessin polítiques per emprendre en femení ja que d’entrada, a Catalunya hi ha 23 municipis amb més de 50.000 habitants.

186

Així doncs la recerca d’informació es va efectuar de forma simultània en una única fase. De manera gràfica, va ser una recerca en cercles concèntrics on cada vegada anàvem tenint més informació sobre els mateixos temes. Mitjançant la triangulació vam poder determinar la fi del procés de recerca per identificar els casos. En termes cronològics, la recerca de casos va durar des de juny 2003 a novembre 2003.

Per tant, la selecció dels casos va concloure molt després del què inicialment estava previst. Un dels avantatges que té la recerca mitjançant la triangulació, és que si el nombre d’experiències o casos són pocs, es pot donar per tancat el tema en relatiu poc temps. Ara bé, en el cas que els casos fossin molt nombrosos, la recollida d’informació es podria allargar molt i aquest mètode no seria el més recomanable. D’altra banda, també s’ha de destacar com a desavantatge d’aquest mètode, la possibilitat que els informants estiguin mal informats i “donin pistes falses”. En el nostre cas, aquesta situació es va donar en tres ajuntaments en què segons els informants tenien polítiques que promovien activitats i en la realitat no era així. Utilitzar l’entrevista per identificar els casos tampoc resulta adient si els informants realment no són informants perquè desconeixen el tema. Aquest fenomen va passar en algun cas entre els gestors de les polítiques d’emprendre en femení de diversos municipis. De totes maneres, la informació podia ser contrastada amb el col·lectiu “experts” a qui també formulàvem preguntes similars.100

En el nostre cas, el procés d’obtenció d’informació ha estat llarg per dos motius exògens i que han influenciat de manera decisiva en la celeritat per poder concertar les entrevistes: La decisió d’efectuar les entrevistes a partir del juliol del 2003 i que, lògicament va coincidir amb les vacances de molts responsables i tècnics i les eleccions municipals de la tardor del mateix any.

Pel què fa a l’entrevista, les característiques que Woodhouse (1997) esmenta van ser tingudes en compte en el disseny, la realització i ajustament de les nostres entrevistes. No obstant val a dir que vàrem aprofitar les entrevistes per obtenir

100 _{Veurem els diferents col·lectius entrevistats en el proper apartat. Els guions de les entrevistes consten en l’annex}

informació que no havia estat possible obtenir per fonts secundàries i que tenien un caràcter més quantitatiu o que la resposta era tancada. Per exemple les preguntes realitzades als gestors “Quantes persones han assistit al programa X?” O bé: “Coneixeu algun municipi que estigui portant a terme o hagi portat a terme en el passat polítiques d’emprendre en femení?” . De fet aquest tipus de preguntes les vam haver d’utilitzar àmpliament, ja que en la majoria dels casos, les persones entrevistades no tenien les memòries o documents escrits sobre les activitats realitzades.

De totes maneres, entrevistar és un procés delicat. Algunes qüestions que en el nostre cas van tenir certa importància – i que de fet, Keats (2000) apunta que moltes d’elles són típiques del comportament de l’entrevistat- van ser:

- Confiança i col·laboració

Un tema que en el nostre estudi tenia molta importància era poder establir confiança entre l’entrevistat i l’entrevistador. Les dues principals raons eren les següents: En primer lloc algunes qüestions eren molt personals o fins i tot confidencials. S’havia de donar confiança a l’entrevista que no es faria un mal ús de la informació rebuda. Per exemple un cas en què la confiança no es va establir va ser en un cas la persona entrevistada no va voler que l’entrevista fos gravada. En segon lloc i com ja hem comentat, volíem contactar altres persones i ajuntaments per continuar el treball empíric. Per tant, s’havia d’establir un cert nivell de confiança i de voluntat de col·laboració que en algun cas, malauradament, no va ser possible d’assolir.

- Ús del llenguatge

La paraula “emprendre” o “female entrepreneurship” són dos conceptes que en el pla acadèmic són molt comuns però en altres entorns no són conceptes clars. En aquests casos es va optar per utilitzar altres paraules que malgrat no ser sinònims tenien sentit als entrevistats. Per exemple en el cas de les paraules esmentades, es va utilitzar “crear empreses”, “crear negocis”, “dones que munten el seu negoci” o

188

- Honestedat i incomoditat

En l’entrevista, s’ha de tenir present que la persona entrevistada pot no ser honesta o que alguna pregunta l’incomoda. Això pot passar sobretot en el cas dels funcionaris i treballadors de l’administració pública en què poden respondre el què creuen més convenient o fins i tot alguna pregunta pot no ser del seu gust. Donat el cas vam optar per abordar un altre tema menys delicat. L’objectiu principal era mantenir sobretot un clima de confiança i no inquisitiu.

- Temps

Com qualsevol entrevista, l’entrevistador té molt més temps que no pas l’entrevistat. De bon principi avisàvem que teníem previst que l’entrevista durés entre una hora i una hora i mitja i que la podíem parar en qualsevol moment. Sobretot amb els responsables de les polítiques i els experts la sensació era que teníem un temps escàs i per tant vàrem intentar ajustar les preguntes al temps i deixar les altres preguntes per a una segona entrevista. En general les persones entrevistades a l’inici del treball de camp, vàrem entrevistar-les una segona vegada. En canvi les entrevistades al final va ser suficient amb una visita. A la pràctica, les entrevistes van tenir una durada de una hora i mitja i dues hores cadascuna.

- Oblit

Una qüestió que no ens ha de sorprendre és que l’entrevistat no recordi o hagi oblidat el què va passar. Aquest ha estat un fenomen bastant comú quan es feia referència a polítiques que s’havien fet fa ja uns anys. El principal és no incomodar a l’entrevistat. A ningú agrada no recordar, i sobretot d’alguna qüestió en què s’ha implicat molt. Sobre tot s’ha d’intentar no encallar l’entrevista malgrat per a nosaltres aquella informació sigui cabdal. S’ha de transmetre tranquil·litat i donar altres vies de solució. Per exemple, consultar documentació o senzillament ja ho dirà quan ho recordi. Recordem una de les primeres entrevistes: Vam voler demanar informació sobre un programa per a dones emprenedores –concretament un programa de formació- que s’havia fet feia 5 anys al responsable que llavors havia

estat professor del propi curs. De seguida va respondre que no recordava pràcticament res. L’objectiu principal de l’entrevista estava fallit. Vàrem improvisar altres temes en què sabia que tindria respostes i opinions per transmetre tranquil·litat i que malgrat no recordés, l’entrevista tenia sentit. Després de 2 mesos vàrem demanar tornar a entrevistar amb ell. Llavors sí recordava algunes qüestions del què havien fet feia 5 anys.

Finalment un tema que és aliè a les entrevistes semiestructurades però que és comú a totes les entrevistes, és concertar-les. En general amb les emprenedores, una vegada que es tenia el contacte, la seva disposició per fer l’entrevista era total. En canvi, amb els responsables i altres actors, degut a les seves agendes, va ser més complicat.

Implementació del mètode revisat

Com hem comentat, la selecció dels casos es va fer seguint els criteris preestablerts i consultant fonts primàries i secundàries. Mitjançant fonts secundàries havíem identificat set casos (Barcelona, Castelldefels, Figueres, Lleida, Sta. Coloma, Terrassa, Viladecans). D’aquests casos vam descartar Figueres perquè no podíem obtenir la informació necessària. Les persones que actualment estaven en l’àrea econòmica no tenien coneixement ni constància del programa que s’havia fet, perquè llavors no hi eren i la documentació disponible era insuficient per realitzar un estudi de cas. A partir d’aquí es varen començar a concertar entrevistes amb els responsables i experts per ampliar el nombre de casos. Al final, es van obtenir quatre casos més (Barberà, Cercs, Manresa i Vilafranca del Penedès) que en total sumaven deu. Vam donar per conclosa aquesta fase quan les persones entrevistades no ens podien aportar nous casos dels ja esmentats. Com hem comentat anteriorment, en alguna ocasió vam tenir pistes falses i vam entrevistar a responsables d’àrees que no tenien polítiques per a emprenedores. De totes maneres, la informació que ens van aportar, sobre tot les raons de perquè no actuaven en aquest àmbit, va ser molt valuosa i ens ha permès entendre millor

190

Així doncs, descartant Figueres, finalment teníem deu casos vàlids que representen totes les experiències que s’han dut a terme a Catalunya durant aquest període de deu anys. Som conscients que pot existir alguna experiència que no s’hagi identificat però segurament serà una experiència puntual o que no ha estat impulsada pels poders locals sinó per altres institucions de nivell superior i el municipi ha col·laborat o participat. En aquest sentit, els casos que analitzarem representen l’univers català en aquesta matèria, en altres paraules no es tracta d’una mostra representativa o d’una selecció d’experiències locals en polítiques locals d’emprendre en femení sinó de la realitat.

Les persones entrevistades per cada cas van variar entre dues i cinc. Només els casos de Vilafranca i Cercs les persones entrevistades van ser només una. La raó va estar en què no va ser possible obtenir els contactes sobre les participants o bé altres actors locals.

Processament i anàlisi de l’entrevista. Obtenció de resultats i conclusions

El 95 % de les entrevistes es van enregistrar. El 5% restant o bé les persones entrevistades no van voler ser gravades o bé el soroll ambiental era tan gran que es va preferir prendre notes davant la sospita que no quedaria ben gravat. En aquests casos es va fer la transcripció de les notes preses el mateix dia o l’endemà per tenir la informació “fresca” i no oblidar detalls. A banda de les notes que es prenien en les entrevistes, al finalitzar l’entrevista anotàvem la impressió general que ens havia fet aquella persona. Després de moltes entrevistes, només ens queden les paraules i tota la part de comunicació no verbal que en el moment de l’entrevista s’ha detectat es pot oblidar amb molta facilitat.

Respecte a la tasca de transcripció, es va fer a mesura que s’anaven realitzant les entrevistes i així poder-les revisar per incloure altres preguntes per les properes entrevistes, treure les que no eren oportunes i millorar el mateix mètode d’entrevistar.

«Les preguntes són identificades i modificades en resposta a la comprensió o informació generada en anteriors entrevistes» (Woodhouse, 1998:138).

L’anàlisi de les entrevistes es va fer quan es va acabar tot el procés de recerca d’informació. Per analitzar-les no s’ha utilitzat cap software d’anàlisi qualitatiu. Cada entrevista es va dividir en els diferents temes que s’havien tractat i a partir d’aquí es va construir una taula de doble entrada: persona entrevistada /tema. Les taules es van agrupar per col·lectius de persones entrevistades. La major part del temes – recordem que eren entrevistes semiestructurades- es podien adscriure a una de les àrees que havíem establert a priori (v. apartat 3.1). En canvi altres temes, no s’hi podien adscriure i depenent del seu interès i rellevància per la tesi s’han inclòs en l’anàlisi.

A partir d’analitzar cada cas concret primer individualment i a continuació transversalment per tema i persona s’han pogut establir uns resultats i unes conclusions.

En total s’han entrevistat a 49 persones durant el període de juliol del 2003 a gener del 2004. Les entrevistes van tenir en general una durada entre una hora i mitja i dues hores. Com hem comentat anteriorment, algunes persones es varen entrevistar dues vegades. La primera vegada a l’inici del treball de camp i la segona al final. En algun cas, es va fer un contacte telefònic o per correu electrònic per aclarir alguns dubtes o qüestions puntuals que havien quedat pendents.

Així doncs, hem classificat a les persones entrevistades en quatre grups:101 1. Responsables ajuntaments

Per una banda, es van entrevistar a 11 persones responsables de la planificació o de la implementació dels programes dirigits a dones emprenedores. Per l’altra es van entrevistar a dos responsables d’àrees de promoció econòmica de dos municipis que

192

no tenen polítiques dirigides a emprenedores i no realitzen activitats en aquest camp.

2. Altres actors locals

En aquest grup hem entrevistat a persones que tenen responsabilitats polítiques a nivell local però que no estan directament implicades en les polítiques per a dones emprenedores; o la seva actuació, està lligada a altres institucions socioeconòmiques de les ciutats d’on són els casos i que tenen impacte en els seus municipis. A tall d’exemple està representada la Cambra de Comerç de Barcelona, el cap de la secció d’economia del diari Regió7 ubicat a Manresa o la responsable de l’àrea de la dona de Comissions Obreres.

3.Experts

Hem considerat expertes, aquelles persones que per la seva activitat professional tenen un coneixement ampli sobre polítiques de foment de la creació d’empreses, dones emprenedores o polítiques de gènere.

4. Emprenedores102

En aquest grup s’inclouen les emprenedores que han participat en els programes i projectes dels casos. En total s’han entrevistat a 15 emprenedores. Per pràcticament tots els casos, excepte Cercs i Terrassa,103 _{s’han entrevistat a dues emprenedores.}

102 _{Vegeu l’annex 4 amb les principals dades de les emprenedores i les seves empreses.}

3.4. Casos

Aclariments previs:

La informació que a continuació s’exposa per a cada cas s’ha obtingut mitjançant les entrevistes personals als responsables i tècnics de les àrees de promoció econòmica així com a emprenedores participants dels programes. Aquesta informació, s’ha