Capítol 5. Cures bàsiques en l’alimentació
4. Procediment d’ajuda en l’alimentació oral
Les safates de menjar arriben a la unitat en uns carros tèrmics o en safates tèr-
miques identificades, cadascuna d’elles, amb el número d’habitació del pacient i
Algunes persones necessiten assistència quan mengen: ancians, discapacitats
(per exemple, pacients invidents, tetraplègics, etc.), aquells que hagen de roman-
dre en decúbit supí, etc.
4.1. Consideracions generals d’ajuda en l’alimentació oral
Entre les consideracions generals que hem de tenir presents i que ens serviran tant per als pacients que assistim en la seua alimentació com per als que són total- ment independents, en aquesta àrea podem distingir:
1. Respectar els horaris dels àpats sense que hi haja interferències per visites (mèdiques o altres).
2. Assegurar-se que les condicions d’higiene de l’habitació són les adequades
abans de passar amb la safata:
a) Vigilar les olors.
b) Que hi haja una bona il·luminació.
c) Que el mobiliari destinat a dipositar la safata de menjar està net i buit d’objectes.
3. Confirmar el tipus de dieta prescrit, així com les possibles restriccions per raons mèdiques, d’índole cultural o social (porc en els àrabs, vedella en els
indis, etc.), o de preferències o gustos del pacient.
4. Verificar si el pacient és diabètic i si precisa control glucèmic previ a la in-
gestió d’aliments. Verificar que el pacient no tinga programat algun estudi diagnòstic o de laboratori que pogués influir en els aliments que consumirà. 5. Comprovar que l’interior de la safata correspon amb la dieta pautada i que
disposa dels estris necessaris, coberts, tovalló, etc.
6. Es repartiran les safates de menjar en primer lloc als pacients que no neces-
siten ajuda per menjar, tenint cura que aquests ho tinguen tot al seu abast, i després la dels pacients que sí que la necessiten.
7. En acabar el dinar es retiraran les safates de les habitacions, dipositant-les de
nou en el carro perquè el personal de cuina el retire de la unitat.
8. S’ha de comprovar la quantitat de menjar ingerit per cada pacient i s’ha d’anotar en la seua gràfica per emplenar el balanç, així com qualsevol
incidència.
4.2. Assistència a un pacient amb el menjar
Especialment, les persones molt joves o persones d’edat avançada, com aquells
amb artritis a les mans, poden tenir certes dificultats per obrir pots de suc, per
exemple. També els pacients amb paràlisi de les mans o amb demència avançada poden ser incapaços d’alimentar-se per si mateixos. Per a ells és necessari que el
personal d’infermeria proporcione l’assistència necessària. Aquesta competència
es delegarà amb freqüència al personal auxiliar d’infermeria. No obstant això,
l’infermer/a és el responsable de la valoració inicial i contínua de les complica- cions potencials per al pacient relacionades amb l’alimentació. Abans de delegar aquesta activitat, és fonamental que l’infermer/a assegure que l’auxiliar d’infer-
meria està capacitat per observar qualsevol dificultat en la deglució i que coneix
les precaucions per a la broncoaspiració.
4.3. Procediment
Material necessari
Safata amb el menjar, tovallola, got, coberts, taula de llit, dieta prescrita, palle-
tes flexibles, tovallons, travesser i registres d’infermeria per deixar constància de l’activitat al finalitzar.
Identificació de resultats esperats i planificació
El resultat esperat s’aconsegueix quan s’ajuda el pacient amb l’alimentació i
aquest consumeix del 50 al 60 % del contingut de la safata d’aliments. Un altre
resultat que es podria aconseguir és que el pacient no presente broncoaspiració durant el menjar. A més, el resultat desitjat s’assoleix quan el pacient expressa que el consum d’aliments és apropiat.
Execució
1. Tenir en compte les consideracions generals d’ajuda en l’alimentació oral. 2. Rentar-se les mans.
3. Explicar al pacient el procediment que seguirem.
4. Valorar el nivell de consciència del pacient i identificar alguna limitació fí-
sica, de l’agudesa visual o auditiva. Si el pacient utilitza dispositius auxi- liars per a l’audició, ulleres o dentadura, se li’n proporcionaran segons siga necessari.
5. Rentar les mans del pacient o ajudar en aquest procediment, segons el cas. 6. Ajudar el pacient a col·locar-se en una posició còmoda: assegut en una cadira
o al llit o elevar el capçal del llit 90º, segons el cas.
7. Col·locar un xopador o tovallola sobre el pacient, si així ho desitja. 8. Si és possible, seure davant del pacient mentre consumeix els aliments. 9. Ajudar el pacient en funció de les seues necessitats (tallar la carn, obrir la
tapa dels recipients, etc.). Si el pacient pot, se li demana que sostinga els aliments amb les mans i s’alimente tant com siga possible.
10. Conversar amb el pacient durant aquest procediment. La conversa conver- teix el menjar en un moment més agradable i n’afavoreix la relaxació.
11. Donar temps suficient al pacient perquè mastegue i ingerisca els aliments.
El pacient podria necessitar repòs per períodes breus durant l’alimentació.
12. Proporcionar beguda al llarg del menjar.
13. Quan s’haja completat el consum d’aliments, s’ha de retirar la safata de l’ha-
bitació, posant atenció a la quantitat i tipus d’aliments consumits. Observar també el volum de líquids ingerits. Retirar la taula de llit.
14. Ajudar el pacient en el rentat de mans i la higiene bucal, si així ho desitja. 15. Retirar el travesser o tovallola, si és que s’ha utilitzat per a la protecció del
pacient.
16. Col·locar el llit en una posició còmoda per al pacient. 17. Elevar la barana lateral si s’haguera baixat anteriorment. 18. Rentar-se les mans.
19. Registrar l’activitat i la quantitat d’aliments i líquids ingerits.
Consideracions especials
Per a pacients amb artritis a les mans, es compta amb estris especials amb mà-
necs modificats que faciliten la manipulació dels coberts. Els pacients amb tras-
torns visuals poden guiar-se perquè s’alimenten amb l’ús d’un patró com «les manetes del rellotge». Per a pacients amb disfàgia, se suggereixen mossos petits d’aliments, es recomana que el pacient no parle mentre degluteix i que intente
deglutir dues vegades després de cada mos. La utilització d’una palleta potencia
el risc d’aspiració, ja que el pacient disfàgic controla en menor mesura la quantitat de líquids que ha d’ingerir. En pacients amb hemiplegia s’ha d’insistir en el fet que masteguen pel costat no afecte.
S’ha de tenir en compte que els pacients amb sensibilitat al làtex poden desen- volupar reaccions al·lèrgiques de caràcter greu enfront de certes proteïnes d’ori-
gen vegetal. Alguns aliments presenten reactivitat creuada amb el làtex (alvocat, plàtan, papaia, avellana, kiwi, patata i tomata). Els pacients al·lèrgics a aquests
aliments poden ser-ho també al làtex i viceversa.
Pel que fa als pacientes disfògics, respecte a la textura, és important que l’ali- ment siga homogeni, evitar grumolls, espines i que siga sucós i de fàcil masticació. S’han d’evitar dobles textures amb barreges de líquid i sòlid; incloure la màxima variació d’aliments per evitar la rutina i procurar que les condicions organolèpti- ques siguen atractives. Per últim, pel que fa als líquids, pot ser necesssari emprar espremedors comercials o gelatines.
Situacions inesperades e intervencions relacionades
a) El pacient comenta que no desitja menjar res del que es troba a la safata d’aliments: es revisen amb ell els motius pels quals no desitja menjar res del que es troba aquí. Es valoren els factors psicològics que pogueren tenir
impacte en la nutrició. De vegades es troba desnutrició en persones amb edat avançada amb depressió. En conjunt, es crea un pla per a atendre la falta de consum d’aliments.
b) El pacient comenta que sent nàusees i no desitja menjar: es retira la safata d’aliments de l’habitació. Es revisa amb el pacient la importància de consu- mir petites quantitats d’aliments o de líquids, com galetes salades o begudes carbonatades, si la dieta del pacient ho permet. S’administren fàrmacs an-
tiemètics si estan prescrits (si no ho estan, se sol·licita una consulta) i se li
demana que intente consumir petites quantitats d’aliment després que haja tingut efecte el medicament.