Procediment de recollida de dades

Els grups de discussió i les entrevistes en profunditat són les estratègies emprades per a la recollida de dades, i anteriorment (3.3.2 i 3.3.3) s’han explicat les seves característiques, utilitat i punts forts i febles. Destacar que els grups de discussió i les entrevistes obertes, precisament perquè ambdues són estratègies de conversa, es complementen bé en el context de la present investigació. Mentre que dels primers s’obtenen representacions de tipus col·lectiu construïdes sobre l’objecte d’estudi, de les segones s’obtenen de tipus individual, és a dir, sobre coneixements dels comportaments i les vivències personals (Alonso, 2015; Barbour, 2013; Callejo, 2001; Verd i Lozares, 2016).

En les dues estratègies la investigadora va contactar amb les llevadores per primera vegada via telefònica i es va sol·licitar la seva participació en l’estudi, posteriorment i dies abans de la data prevista, es van enviar correus electrònics per confirmar l’assistència. Totes les sessions es van realitzar a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, els motius varen ser que es pretenia donar a l’activitat un caire acadèmic i científic, a més de la facilitat de recursos disponibles per la investigadora, ja que és el seu lloc de treball. L’emplaçament també va ser adequat per la independència amb el lloc de treball de les participants i per la seva localització, fet que les assistents van valorar positivament.

Els grups de discussió es varen celebrar al juny de 2013 el primer i al maig de 2014 el segon ambdós de llevadores assistencials, i el tercer de gestores al juny de 2015. Les

153

entrevistes es varen realitzar al desembre de 2015. A continuació es detalla el procés seguit en cada una de les estratègies.

4.3.1. Grups de discussió

El primer que es va plantejar en la recerca era perquè utilitzar els grups de discussió, i l’argument va ser que l’estratègia permetia respondre a la pregunta d’investigació i s’adequava al plantejament teòric i metodològic de la recerca, de manera que el context creat a partir de la interacció permetia la generació de significats socials i d’un discurs compartit.

Quant al procés de desenvolupament, seguint les recomanacions de diversos autors, en el primer contacte telefònic no es va oferir informació exhaustiva sobre el tema d’estudi, tan sols es va comentar que era una investigació vinculada a una tesi doctoral, que es tractava d’una sessió en la que participarien altres llevadores i que es sol·licitava, en forma de conversa, la seva opinió i percepcions sobre la seva pràctica en l’atenció a la salut sexual, i també que no havien de preparar res específic amb antelació.

Per a la planificació dels grups de discussió es van tenir en compte els següents elements descrits anteriorment (3.3.2) i que ara es concreten en les reunions realitzades:

- Moderadora/Investigadora. Després de rebre i agrair la participació en l’estudi a les llevadores, els hi va explicar la finalitat de la recerca, la dinàmica i el tema de la reunió. Es va procurar vetllar per la conversabilitat i anar anotant tota aquella informació que posteriorment seria d’utilitat per a l’anàlisi de dades.

- Observadora. Es va comptar amb la col·laboració d’una infermera experta en metodologia qualitativa. La seva participació va consistir en anotar la posició de les participants en el grup i l’ordre de les seves intervencions, el que va facilitar la posterior transcripció. Va anar observant la dinàmica de la reunió i l’actuació de la moderadora, el que va permetre posteriorment fer-ne valoracions i reflexions amb la investigadora.

154

- Guia sessió. La investigadora havia elaborat prèviament a les sessions una guia (annex 3) d’auto-suport on hi consten tres apartats. El primer va ser útil per contextualitzar l’estudi (aspecte molt important, posat que és imprescindible que les informants comparteixin l’objecte i l’objectiu d’investigació per generar coneixement), explicar la dinàmica de la sessió, i perquè les participants emplenessin la fitxa de dades i signessin el full de consentiment informat. En el segon, hi consten les preguntes temàtiques que van servir per a dinamitzar la conversabilitat i discussió. Destacar que per a la confecció d’algunes preguntes es va tenir en compte el model d’anàlisi de necessitats de formació de Hennessy i Hicks (2011); concretament, quines situacions i activitats consideraven rellevants les llevadores per a l’acompliment amb èxit, i quines sentien i percebien que feien més bé. Comentar també que la doctoranda va sol·licitar a les autores el poder fer-ne ús, que va ser permès amb la corresponent citació bibliogràfica. La investigadora va incloure una pregunta sobre les situacions que presentaven dificultat per ser abordades, i finalment, com es podia millorar aquest fet. En darrer lloc en el tercer apartat, hi consten unes indicacions per a l’observadora que va participar en la sessió.

És important detallar que en el grup de discussió de llevadores gestores es van reformular les preguntes, el motiu va ser el voler obtenir informació de les necessitats de formació des d’una perspectiva normativa, i relacionada amb el perfil competencial requerit de les llevadores assistencials. Així mateix, des d’aquesta òptica es va voler recollir l’opinió sobre els reptes de futur en l’atenció a la salut sexual i les competències a desenvolupar.

4.3.2. Entrevistes en profunditat

La justificació d’utilitzar la tècnica de l’entrevista va sorgir arrel del procés d’anàlisi de dades dels grups de discussió, en que es va detectar la necessitat d’aprofundir i matisar en el tema d’estudi. Concretament es volia obtenir una informació contextualitzada, a

155

més de situada en la perspectiva històrica, cultural i social sobre la formació en salut sexual, des de l’experiència de llevadores formadores.

El procés de desenvolupament de les entrevistes es va iniciar en un primer contacte telefònic en el que es va dir el tema d’estudi i que estava vinculat a una tesi doctoral. En aquest cas i a diferència dels grups de discussió, es va explicar més exhaustivament la informació que es volia obtenir i que es conversaria sobre les seves experiències. Quan es va comentar que hi participaria una altra entrevistada totes van respondre que no hi tenien cap inconvenient.

Per a la planificació de les entrevistes es van tenir en compte els següents elements descrits anteriorment (3.3.3) i que ara es concreten en les reunions realitzades (annex 4):

- Investigadora. Inicialment va agrair la participació en l’estudi i va recordar la temàtica a tractar i les finalitats. Va procurar mostrar empatia a partir de l’escolta activa, i permetre que la conversa transcorregués de manera natural, vetllant perquè sorgeixin els temes a tractar però sense exercir excessiu control.

- Guia de l’entrevista. Les entrevistes que es van realitzar varen ser de tipologia semiestructurada, i es va optar per un guió en forma de preguntes obertes que durant les sessions també es van presentar com a temes de conversa.

Finalment comentar que tant en les sessions dels grups de discussió com en les entrevistes es va realitzar registre d’àudio mitjançant gravació digital de veu, el que va facilitar el posterior arxiu, transcripció i anàlisi (Valles, 2014). La durada dels grups de discussió va ser d’una hora i trenta minuts en tots ells, i la de les entrevistes poc més d’una hora.

Al finalitzar cada reunió la investigadora va agrair a les llevadores la vàlua de les seves aportacions i les hi va entregar el certificat de participació en l’estudi. A continuació, es va establir una agradable conversa en la que es va reflexionar sobre la professió.

156