PROGRAMES INFANTILS

Un apartat especial mereix la referència als programes infantils produïts a TVE a Catalunya. El centre ha estat un referent en aquest tipus de producció, fins al punt que per primera vegada la direcció de Madrid va permetre en un moment donat que tota la divisió d’aquest tipus de programes depengués de Sant Cugat. TVE estava dividida en àrees de producció (informatius, esportius, musicals, dramàtics, etc.) i els infantils i juvenils van passar a dependre directament de Catalunya. Aquest reconeixement venia d’anys d’una producció diferenciada i innovadora que va crear escola. Amb el temps, però, es van abandonar el programes infantils en els quals hi hagués dramatitzacions, més enllà del component de representació que tota obra de ficció comporta, i es va passar a les sèries i als dibuixos animats.

La confecció d’aquests espais s’ha nodrit tradicionalment de l’ampli ventall de creadors que Catalunya ha donat en l’àmbit de l’espectacle per a infants i que, com en la resta del teatre català, va viure una etapa daurada en la dècada dels setanta,

165 fonamentalment.214 Aquesta diversitat va afavorir una oferta de programes molt diversa i confeccionada a base de múltiples gèneres i disciplines artístiques. A l’hora de glossar els programes considerats dramàtics (vegeu annexos 1, 2 i 3) la selecció d’aquests espais es feia particularment complicada, ja que no es podien escollir uns programes que utilitzessin exclusivament la dramatització com a recurs. És per això que s’ha seleccionat els que més específicament contenien un dramàtic i s’ha optat per glossar la resta sense esmentar detalladament cada capítol. Aquesta elecció pot resultar discutible i, de ben segur, alguns dels escollits poden contenir un nivell baix de dramatització, mentre que d’altres que sí que es pot considerar que en tenien, n’hagin quedat fora. En tot cas serien casos aïllats, ja que s’ha atès preferentment a la globalitat, conscients del risc que això comportava.

El que no es pot qüestionar és que els que aquí es mencionen per ordre cronològic van resultar pioners del gènere per la seva qualitat i la seva capacitat d’innovació.

TERRA D’ESCUDELLA. Va ser el primer programa infantil de televisió en català, emès per TVE-Catalunya a partir del 6 de novembre de 1976. Es feia els dissabtes al matí i es repetia els diumenges. El programa pilot es va començar a enregistrar al maig de 1976. El van iniciar Els Comediants, que en van fer nou capítols; més endavant hi van participar altres grups, com ara Els Joglars, U de Cuc, La Tràgica215 o, ja en la segona etapa, Ziasos, una escisió del grup anterior. El guió era de Josep M. Vidal, Miquel Obiols, Montserrat Camps i Xesc Barceló, tots ells amb una dedicació prèvia en el camp de l’educació. Els realitzadors van ser Mercè Vilaret (encarregada de tot el primer cicle del programa), Lluís M. Güell i Sergi Schaaff. Les bases del programa eren la història i la llengua. La història de Catalunya es vehiculava a través de cançons, rondalles, poemes, etc., embolcallats en jocs, actuacions de circ o d’altres. El programa oferia també l’escenificació d’un conte i una lliçó de català. En declaracions al Gabinet

214 _{Vegeu una àmplia panoràmica del teatre infantil i juvenil a Catalunya en aquells anys a VILÀ I}

FOLCH. “Mirada entristida sobre el teatre infantil”. BCN METRÒPOLIS (hivern 1990: 117 i 118).

215 _{Aquesta companyia era un col·lectiu nascut fonamentalment a l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants.}

La primera representació professional que van fer, encara sense nom, va ser Setmana Tràgica, el 1975. (Hi ha expedient d’autorització per part de la censura el 8 de novembre de 1974. Consta que l’obra és original de Luis Pascual, que s’havia de representar a La Alianza de Pueblo Nuevo, que no es fan talls i que es reservava per a majors de 18 anys: ANC, fons 318, caixa 4). El públic els va adjudicar el nom de “els de La Tràgica”.

166 de Premsa Vilaret deia que pretenien fugir del didactisme i que la principal funció del programa era l’entreteniment. De tota manera apreciava el fet que els integrants de l’equip provinguessin de diferents camps. Els guionistes, també en declaracions al Gabinet, subratllaven que volien eludir la presència de l’adult alliçonador. En un reportatge al suplement català de TeleRadio (29/11 al 5/12/76) els seus membres expliquen que el programa s’elabora en tres parts:

“en primer lloc, un equip de pedagogs dóna unes orientacions per a la nostra tasca, després nosaltres plasmem aquestes idees al plató, i, finalment, la Mercè Vilaret és l’encarregada d’adaptar tot el que fem al llenguatge televisiu.”

A l’inici hi havia tres personatges principals: Pierrot era el personatge- presentador que introduïa els altres personatges i les seves històries, feia funcions de presentador però incardinat en la trama dramàtica. Quim De Sempre vivia diverses aventures en diferents èpoques històriques, la qual cosa permetia als nens aprofundir el tema a l’escola o a casa, les aventures donaven excusa per analitzar fets concrets; i finalment, Filomena, una nena una mica contestatària i amb una visió satírica del món dels adults, que utilitzava un llenguatge peculiar per obtenir complicitat amb l’espectador. La nota del Gabinet i el TeleRadio del 29 de novembre al 5 de desembre de 1976 anuncien que al desembre Els Joglars substituiran Els Comediants a Terra

d’escudella. Efectivament Els Joglars es van encarregar d'un conjunt de sis capítols que

van començar a gravar al desembre de 1976 i en els quals van rememorar episodis històrics, com ara la seva particular visió de la infantesa de Jaume I, presentant jocs, aventures, etc. S'acudia a la història mitjançant jocs. Els Joglars van representar un grup de nens d'un barri que jugaven a qualsevol situació històrica. Els Joglars expliquen al suplement del TeleRadio del 10 al 16 de gener de 1977 que van arribar al Terra

d’escudella a proposta d’Els Comediants.

«L’espai va ser organitzat per ells i el seu interès era que intervinguessin també d’altres grups. En cartera, després de nosaltres estan previstos molts d’altres» (...) «Els programes que van fer ells tenen una estructura diferent. El nostre estil difereix substancialment del seu. “Els Comediants”

treballen amb personatges fixos, nosaltres en canvi som a Terra

d’escudella una colla de nanos. No representem a Jaume I o al rei tal o qual, sinó que acudim a la història a través dels jocs. Som un grup de nens d’un barri que juguen a qualsevol situació històrica.»

167 A partir de febrer del 77 U de Cuc pren el relleu a Els Joglars. El TeleRadio del 29/8 al 4/9/77 comenta que s’han començat a gravar els nous capítols de Terra

d’escudella amb la incorporació dels personatges de Joan i Anna, interpretats pels actors

Joan Armengol i Anna Vidal. L’acció correrà a càrrec d’U de Cuc i La Tràgica, amb música de Jaume Arnella i la Companyia Elèctrica Dharma. La realització dels primers capítols és de Sergi Schaaff. Els Grups Ziasos-La Tràgica van fer una sèrie de capítols, alguns ambientats en part en diferents llocs de Catalunya. A instàncies d’aquest treball, el mateix Miquel Obiols explica així les característiques del programa:

«Terra d’escudella podia significar “Un país on es menja escudella”, com Catalunya; o també, “Terres d’escudella/La cendra bugadera”, una barreja de terres i cendra, que “abans” es feia servir per rentar la roba i fer la bugada. El primer programa de televisió infantil-juvenil en català i en blanc i negre Terra d’escudella va gestar-se el 1976 en una reunió amb J. Manuel Martín de Blas, la realitzadora Mercè Vilaret, Comediants, i dos mestres, Josep M. Vidal i jo mateix; dos amics que treballàvem a l’Escola Patmos i que fèiem molt teatre amb els nostres alumnes. Calia fer un projecte nou, divertit i lúdic per a joves. Recuperar la nostra llengua en un moment en què el català no era obligatori a les escoles i reprendre el fil de la nostra història que se’ns havia amagat; sempre amb humor i lluny de cap mena de transcendència. Replantejar una nova visió de la relació nen-adult. Repensar un espai creatiu, ple d’humor i molt artesanal, mostrant idees sorprenents amb coses quotidianes. I sobretot mantenint un gran respecte als joves espectadors. Finalment, calia obrir l’experiència televisiva a més grups a part de Comediants (9 programes). A la primera etapa també van participar-hi Joglars (6), U de Cuc (5), La Tràgica (4), Marduix (4), i S’estornell (2).

La 1a etapa (1976-77) va ser la més especial perquè només van intervenir- hi 6 grups. Malgrat els mateixos guionistes (J. M. Vidal, M. Obiols) i la coordinació compartida amb Comediants, cada director donava a les històries un segell propi i una diversitat expressiva: Joan Font (Comediants), Albert Boadella (Els Joglars), Francesc Alborch (U de Cuc), Jordi Janer (La Tràgica), Jordi Pujol i Joana Clusellas (Marduix) i ¿? (del grup mallorquí S’estornell). Els 6 personatges conductors són un actor o una actriu del grup: Joan Armengol (Pierrot) de Comediants, Arnau Vilardebò (Arlequí) de Joglars, Carme Barberà (Colombina) d’U de Cuc, etc. A la 2a i 3a etapes (1977-79) intervenen 30 grups de teatre i música (Roba estesa, El galliner, Claca, Col·lectiu Diana, Teatre a l’escola, Pantomima Institut Teatre, etc.) i més d’un centenar d’actors i actrius: Imma Colomer, Montse G. Sagués, Carme Contreras, J. M. Orfila, Abel Folk, Montse Guallart, Mercè Arànega, Vicky Peña, Carme Sansa, etc.

Els personatges conductors de la 2a i 3a etapes no van canviar: actor J. Armengol (Joan) i actriu Anna Vidal (Anna). Ni els guionistes ni la direcció (J. M. Vidal, M. Obiols); només s’incorporà Xesc Barceló de guionista a la 3a etapa.

Equip de realització: Mercè Vilaret (1a)/ Sergi Schaaff i Lluís M. Güell (2a)/ Orestes Lara i Roger Justafré (3a). Coordinació: Francesc Nel.lo. Producció: Itziar Aldasoro, Mariona Buxaderas. Escenografia: Ernest Calduch, Lluís Gracia. Ambientació: Vega Sainz, Isabel Rodríguez. Atrezzo: Vicenta Obón. Música: Comediants, Santi Arisa, R. Muntaner.

168

. Premi Joanot, 1977 . Premi Ondas, 1978.»

QUITXALLA. A partir del quart trimestre de 1979 l’espai infantil de dissabtes és

Quitxalla. Durava més que Terra d’escudella, ja que aquest era de cinquanta minuts i

Quitxalla de setanta-cinc. En principi no es repetia diumenge. Segons Enric Frigola en

declaracions a Sintonia del mes de novembre de 1979 els nens no es confondrien amb

Terra d’escudella ja que, malgrat comptar amb els mateixos presentadors, el nou

programa era molt més ampli. Terra d’escudella era un programa monogràfic al voltant d’un tema i Quitxalla tenia seccions. Efectivament era com una mena de calaix de sastre que incloïa musica, un concurs que presentava Àngel Daban i un dramàtic que, de fet, era el “pal de paller”, l’eix central del programa. Val a dir que, tot diferenciant-lo, es va voler que tingués una certa continuïtat del Terra d’escudella. El dramàtic era una aventura infantil escrita pels mateixos guionistes que Terra d’escudella, i tot i que el programa no tenia presentadors pròpiament dits, els mateixos Anna (Anna Maria Vidal) i Joan (Joan Armengol) hi actuaven i, de fet feien, com a actors, de fil conductor. Els guions, tanmateix, no sempre eren originals ja que, de tant en tant, també s’adaptaven textos clàssics de la literatura universal. Sempre, però, es buscaven textos que, al darrere, guardaven un valor, és a dir que primava el valor pedagògic. La segona part comptava amb jocs organitzats —el concurs— amb participació directa dels nens. Per a això es comptava amb la col·laboració dels “grups d’animació” catalans. També es feien reportatges sobre diversos temes i sota un prisma crític infantil, actuacions musicals i, finalment, episodis de dibuixos animats doblats al català. Es tractava de la sèrie belga-holandesa Tip i Tap que Miquel Cors —fent totes les veus— va doblar al català. Tota una primícia televisiva, ja que es tractava de la primera sèrie de dibuixos animats doblada al català.

Els seus responsables buscaven tres objectius: fer una obra ben feta, amb rigor, que no pel fet que fos per a nens fos inferior a qualsevol dramàtic; que l’obra tingués un cert missatge i, sobretot, que fos una història divertida. I el públic buscat era, per a la primera part —música i jocs— els més petits (de 6 a 10 anys), el concurs, que era al final, era bastant per a tothom; i el dramàtic —la part més important, més llarga i que s’enduia el gruix dels mitjans— ja era per a nanos de 12, 13 o 14 anys. En cap moment anava destinat a preescolars. El que sí que promovia era la implicació dels pares en el

169 concurs: es demanava que col·laboressin amb els seus fills per a la resolució de les proves.

Alternava la gravació en estudi i en exteriors a través de la Unitat Mòbil número 11, en blanc i negre, des de diferents punts geogràfics.

A partir de l’11 d’octubre de 1980 es va iniciar una nova etapa del programa que, ara sí, es repetia diumenge també al matí. Tenia dues parts:

- Una primera amb els viatges de Mac i Àngela Bloc, un espai protagonitzat pel Joan i l’Anna que representaven un detectiu i una periodista. La misteriosa desaparició del professor Estela duia a aquests personatges per diversos indrets de Catalunya. El primer programa, per exemple, mostrava l’observatori Fabra de Barcelona.

- La segona part es feia íntegrament en estudi i incorporava dos nous personatges que conduien les històries que s’explicàven: En Tarota (Oscar Molina) —sense una estructura preconcebuda tenia una màgia oberta i gens misteriosa— i En Nas (un nas molt gran que ensumava els llibres) —personatge surrealista que feia de partenaire en una relació tendra i afectuosa—.

A partir del 20 d’abril de 1981 Quitxalla passà a emetre’s diàriament, de dilluns a dijous, per la segona cadena a les 19 h. Dissabtes al matí se’n feia un resum de dues hores, per la primera. Entre d’altres seccions, es dramatitzaven contes d’autors catalans. La realització era de Joan Bas, també de Montse Ezquerra i Gregorio Aragón per a les filmacions exteriors, l’edició d’Enric Frigola, la coordinació de Francesc Nel·lo i el guió de Josep M. Vidal, Miquel Obiols i Xesc Barceló.

TERRA DE QUITXALLA. El dilluns 29 de juny de 1981 apareix Terra de quitxalla. Era diari de dilluns a dijous i els diumenges, tenia diverses seccions i també aprofitava material de Quitxalla, com el “Cargol treu banya”, o de Terra d’escudella. El realitzaven Joan Bas i Gregorio Aragón.

LA CUCAFERA. Pretenia ser un espai recreatiu però sense abandonar els aspectes didàctics, “particularment en tot allò que suposi una introducció del nen a la semiologia del llenguatge televisiu”, segons una nota del Gabinet de premsa del 16 de setembre de 1981 que explica la nova programació 1981/1982. L’edició era de Josep M. Vidal i Miquel Obiols i la realització de Joan Bas. La Cucafera també incloïa dramatitzacions i

170 l’espai “L’orella verda”, amb una suposada entrevista a personatges com “La família del Patufet” o “Mari Castanya”. Anna Cabezas era la veu de la cucafera. S’emetia els dimarts per la segona cadena i es repetia dissabtes al matí per la primera. Convivia en la programació amb Xocolata desfeta, que es feia els dijous.

XOCOLATA DESFETA. Va substituir Terra de quitxalla, tot i que van conviure en la programació alguns dies (fins i tot en aquelles setmanes es va reposar algun capítol de

Terra d’escudella). Anava destinat a nens entre 8 i 12 anys. L’espai estava dedicat a les

diverses modalitats d’expressió artística amb la participació de diversos grups de teatre i animació. D’entrada U de Cuc va gravar tres programes i Aula Lliure de Teatre de Badalona i Grup La Trepa un cada un. També es volia comptar amb els autors a qui s’encarregaria l’elaboració de guions originals destinats a aquest mitjà i aquest públic i hi van escriure Joaquim Carbó i Carme Suqué. Incloïa circ, fonamentalment pallassos, titelles i guinyol. Coordinava Josep M. Benet i Jornet.

PLANETA IMAGINARI. Era un infantil produït a Sant Cugat que va començar a emetre’s per la segona cadena a la primavera de 1983, els dimarts i dimecres a la tarda i en reemissió els diumenges al matí. Va continuar a principis del 1984. Alguns capítols es van reemetre el 1985, el 1986, el 1989 i el 1990. La idea era intentar fer un producte diferent dels llegendaris Terra d’escudella, Quitxalla, La Cucafera... sense abandonar les experiències positives. Es tractava d’un programa obert on la imatge i el sentit estètic tenien un valor de primer ordre. L’espai molt net i els prismes, com peces de construcció, van acabar essent empremtes del programa. La necessitat d’explicar històries es vehiculava a través de formes noves amb una clara vocació d’experimentació i utilitzant diversos mitjans expressius: actors, grups teatrals d’avantguarda, titelles, ombres xineses, còmics, llibres, sons, etc., alhora que s’investigaven materials i temes. A partir de març de 1984 es van doblar alguns capítols al castellà per a tota Espanya i es va emetre simultàniament en les dues llengües, i des de la temporada 84-85 es va emetre únicament en castellà per la primera cadena. Miquel Obiols i Josep M. Vidal eren els guionistes i Angel Alonso el realitzador. L’actriu Teresa Soler era la presentadora tot encarnant el paper de Flip, una noia d’edat indefinida sense cap història al darrere. El personatge, que jeia en un llit màgic, vivia en

171 un racó amagat de la imaginació. L’acompanyava Muc, un personatge invisible i, més endavant, Maletín, que sempre anava ficat en una maleta grossa i que aportava el món dels llibres al programa. Al voltant d’un centre d’interès setmanal (el foc, els astres, la música, la dansa, els aliments, les rodes, el color blau, els animals...) Flip rebia en el seu planeta imaginari les visites i els estímuls més diversos: especialistes en els temes de la setmana, cantants, músiques, ballarins, còmics, contes escenificats, titelles, ombres xineses, etc. També hi havia reportatges relacionats amb el tema central i visites a les escoles on els nens desenvolupaven una proposta creativa també relacionada amb el centre d’interès. Puntualment hi intervenien d’altres actors com Pere Ponce, Manel Dueso, Teresa Vallicrosa, Pep Molina, Jordi Vila, Montse Guatllar, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Joan Ll. Bozzo, Carme Contreras, etc. A instàncies d’aquest treball, Miquel Obiols explica així les característiques del programa:

«Vam enlluernar-nos amb el CIRC IMAGINAIRE de Victoria Chaplin i Jean- Baptista Thierrée, creat el 1974. Obra que es representà arreu del món durant 15 anys, fins el 1989: res a veure amb el circ, sinó amb les imatges sorprenents, oníriques i surrealistes, creació d’un univers diferent i fantàstic utilitzant objectes quotidians d’una manera nova on tot és possible. Després van crear CIRC INVISIBLE, que fa més de 20 que “encara ara” de vegades representen. Vam veure els dos espectacles al Romea de Barcelona. CIRC IMAGINAIRE al 1981, d’aquí ve el títol del nostre programa, doncs en aquells moments estàvem “rumiant el nou format que ens havien encarregat” del Circuit Català de TVE (a Josep M Vidal i a mi) després d’haver creat, escrit i dirigit La Cucafera. Planeta imaginari és, doncs, deutor de la família Thierrée-Chaplin. Però també del sorprenent Grup de Teatre suís MUMMENSCHANZ, que va actuar un parell de vegades a Barcelona al Teatre Victòria. Com deutor del món del còmic LITTLE NEMO (EL PETIT NEMO) de Windsor McCay. I, naturalment, deutor dels seus tres creadors, Josep M. Vidal, el realitzador Àngel Alonso i jo mateix. Intencions de Planeta imaginari:

1/ Explicar històries: obsessionats “per com explicar-les”; de vegades sense un fil argumental convencional.

2/ Provocar la imaginació: en un espai mig buit amb prismes blancs i inclinats, que podien transformar-se, hi havia un llit transparent també canviant, on la protagonista Flip (de flipar?) i el seu amic invisible Muc reviuen històries dels mil personatges que cauen en aquest planeta imaginari.

3/ Despertar la capacitat creativa que tots tenim, i els joves espectadors encara molt més.

4/ Estimular l’espectador (nen, jove o adult) perquè es mostri actiu davant la passivitat del mitjà televisiu.

5/Apropar els corrents estètics més actuals: CIRC IMAGINAIRE, CIRC INVISIBLE, MUMMENSCHANZ, incorporant els grups més vanguardistes del moment a Catalunya: La Fura dels Baus, La Cubana, Els Aquilinos, La Fira Fantàstica, Vitore & Gina, Zotal, Claca, Vol-ras, La Fanfarra, etc…; i grans professionals i creadors de tots els àmbits: Santi Arisa, Xavier Maristany, Llorenç Miquel, Vicenta Obón, Guillem Cifré, Toni Mira, Cesc Gelabert,

172

Tortell Poltrona, Joan Cruspinera, Pau Riba, Eduard Fernández, Pepe Rubianes, i molts més actors i actrius…