36 37
Dificultats específiques en el llenguatge i la comunicació 38 39
acudisca a la consulta del pediatre que, atenent les fites evolutives de desenvolupament i factors que poden predir un possible retard o trastorn del llenguatge (antecedents familiars, otitis recurrents, baix to d’òrgans fonoarticulatoris, retards psicomotors, etc.), realitza les primeres orientacions de com actuar enfront d’aquests signes d’alerta detectats en el si familiar.
Aquests professionals han de valorar si el desenvolupament del xiquet o la xiqueta es troba entre les fites del desenvolupament evolutiu propis de la seua edat i facilitar les orientacions necessàries a la família, que afavorisquen el desenvolupament del llenguatge.
Si els senyals d’alerta persisteixen, els equips de pediatria dels centres hospitalaris o d’atenció primària de la Conselleria de Sanitat, després de determinar que el xiquet o la xiqueta presenta problemes específics del llenguatge i la comunicació, poden realitzar la remissió a altres especialistes: l’otorino, el foniatre, el neuropediatre, etc. per a establir l’etiologia i el diagnòstic del possible retard o trastorn, que pot determinar, així mateix, la seua derivació a:
- Centres d’estimulació primerenca, destinats al tractament assistencial i/o preventiu de xiquets i xiquetes amb problemes de desenvolupament o risc de patir-los per causes d’origen prenatal, perinatal o postnatal, amb discapacitat o risc de patir-la, en edats compreses entre 0 i 6 anys. Han d’haver sigut valorats de risc pels equips corresponents dels serveis de pediatria dels centres hospitalaris i d’atenció primària de la Conselleria de Sanitat i per l’equip de valoració del Centre de Valoració i Orientació de Discapacitats provincial.
Aquests centres prestaran una assistència integral que consistirà en el diagnòstic, contrastat amb els equips corresponents de les unitats maternoinfantils del sistema de salut pública, el tractament, l’orientació i el seguiment; la coordinació amb els recursos comunitaris i l’atenció individual i familiar. En aquesta última, es donarà als pares pautes que cal aplicar a fi d’aconseguir conductes estimuladores i educatives sobre els seus fills i filles.
A més, prestaran tractament fisioterapèutic especialitzat en cas d’alteracions neurològiques que puguen fer preveure una discapacitat motòrica.
En els supòsits d’atenció a xiquets hipoacúsics, s’hi prestarà tractament logopèdic especialitzat.
L’atenció directa, que es realitzarà en règim ambulatori, es desenvoluparà de forma general en horari comprés entre les 9 i les 18 hores.
Una gUia per a la ComUnitat edUCativa
38 39
- SAAPE. Servei d’Atenció Ambulatòria Prèvia a l’Escolarització. Aquests serveis es troben ubicats als centres d’Educació Especial o d’Atenció Preferent, segons el que estableix l’article 30 del Decret 39/1998, de 31 de març, d’ordenació de l’educació, per a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest servei, en funció de la disponibilitat de recursos i sempre que quede garantida l’atenció de l’alumnat del propi centre, podrà atendre, en règim ambulatori, alumnes escolaritzats en altres centres educatius i els no escolaritzats, en edats corresponents al primer i al segon cicle d’Educació Infantil, que necessiten tractaments individualitzats.
Inclourà l’atenció dels especialistes d’audició i llenguatge i de fisioteràpia.
L’atenció prèvia a l’escolarització tindrà com a destinataris els xiquets i les xiquetes que, per prescripció de l’especialista mèdic, requerisquen estimulació i atenció
Dificultats específiques en el llenguatge i la comunicació 40 41
primerenca per presentar algun dèficit o tinguen risc de patir-lo, a fi de facilitar una maduració adequada i previndre o mitigar possibles seqüeles.
Amb caràcter general, els centres d’Educació Especial prestaran l’atenció prèvia a l’escolarització de caràcter ambulatori, en el tram de 0 a 3 anys, per part dels professionals de fisioteràpia i d’audició i llenguatge.
- IVAF (Institut Valencià d’Audiofonologia). Servei d’Atenció Integral a les Persones amb Problemes d’Audició, ja siguen bebés, xiquets o adults sense límit d’edat. La Unitat Tècnica de l’institut està formada per les àrees següents: Gabinet Psicopedagògic, Seguiment a la Integració Escolar, Estimulació Primerenca o Atenció Primerenca, Atenció a Persones Adultes i Audiologia.
- La derivació a aquest servei es realitza a través dels serveis mèdics, en aquest cas per a rebre atenció primerenca especialitzada per a sords i d’especialistes en llenguatge de signes, o a través de professionals de l’educació que detecten problemes auditius.
- No obstant això, la Unitat Tècnica de l’IVAF compta amb un gabinet psicopedagògic homologat, en el qual es realitzen orientacions, avaluacions i intervenció, i amb un equip de logopedes que realitzen atenció primerenca i atenció a persones adultes.
escoles infantils, de 0 a 3 anys, segons s’estableix en l’article 10 de l’Ordre de 24 de juny de 2008 que regula l’avaluació en l’etapa d’Educació Infantil, el personal del primer cicle d’aquesta etapa col·laborarà amb les institucions sanitàries que, previ diagnòstic clínic, estiguen encarregades de fer el seguiment als xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives especials, i adaptarà l’acció educativa a les necessitats individuals d’aquests.
A l’inici de l’escolarització, en segon cicle d’Educació Infantil, quan els pares o els tutors legals sol·liciten plaça escolar i manifesten les característiques dels seus fills, podrà realitzar-se un dictamen d’escolarització, segons l’Ordre de l’11 de novembre de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual s’estableix el procediment d’elaboració del dictamen per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, que indique la modalitat educativa i els recursos que l’alumne/a necessite. La Direcció Territorial d’Educació, Investigació, Cultura i Esport resoldrà la modalitat educativa i vetlarà perquè el centre educatiu, en el qual s’escolaritze el xiquet o la xiqueta, dispose dels recursos adequats.
En altres casos, la família informarà al centre educatiu les dificultats que presenta l’alumne o l’alumna en l’àrea del llenguatge, per a garantir l’atenció del recurs de l’especialista d’Audició i Llenguatge.
Una gUia per a la ComUnitat edUCativa
40 41
A partir de l’escolarització, si el trastorn no ha sigut detectat prèviament, el tutor o la tutora, junt amb l’orientador o l’orientadora i el professional de l’especialitat d’Audició i Llenguatge, identificaran, avaluaran i informaran sobre les dificultats que l’alumne/a presenta.
Si després d’una primera intervenció per part del personal docent, de l’especialista en orientació educativa o del professional de l’especialitat d’Audició i Llenguatge, donades les orientacions necessàries a la família, persisteix simptomatologia que no es correspon amb un retard maduratiu en el llenguatge, el docent ha de derivar l’alumne/a al Servei Psicopedagògic o al Gabinet Psicopedagògic, perquè aquest realitze l’avaluació psicopedagògica, i s’emeta l’informe corresponent, que inclourà el Pla d’actuació, segons s’estableix en l’Ordre de 15 de maig de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual estableix el model d’informe psicopedagògic i el procediment de formalització. Aquest informe inclourà necessàriament la valoració de l’especialista en AL. En aquest pla d’actuació es contemplarà la necessitat, si n’hi ha, que l’alumnat siga atés pels especialistes en pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, especialistes en llengua de signes o qualsevol altre recurs personal, o material que el xiquet o la xiqueta necessite, tenint sempre com a referent el currículum ordinari que afavorisca el major grau d’inclusió educativa possible.
És important que els pares i els mestres coneguen les pautes de desenvolupament evolutives que detecten, de forma preventiva, qualsevol retard o trastorn en la comunicació, que s’indiquen en l’apartat 1 d’aquesta guia.
4.2. Diagnòstic
Segons Álvarez Rojo (1984), el diagnòstic és una forma d’organització, de recollir informació sobre un fet educatiu relatiu a un subjecte o un conjunt de subjectes amb la intenció d’utilitzar-lo cap a la millora dels passos següents d’un procés educatiu.
Hi ha diversos elements que intervenen en el diagnòstic. Ens trobem elements propis de l’individu com ara causes físiques i sensorials, intel·lectuals i neurològiques (intel·ligència, aptituds, desenvolupament psicomotor), personalitat, interessos, etc.;
elements de relació social, adaptació personal (acceptació d’un mateix) i adaptació social (família, escola, entorn) i elements socioambientals, com ara la família o l’escola, i socials.
El diagnòstic, atendrà els criteris que s’estableixen en els manuals de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals o en la Classificació Internacional de les Malalties (DSM IV; CIE 10). Actualment, l’edició vigent del DSM és la cinquena.
Dificultats específiques en el llenguatge i la comunicació 42 43
A la Comunitat Valenciana, l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials està regulada per l’Ordre de 16 de juliol de 2001 per a l’atenció a l’alumnat escolaritzat en centres d’Educació Infantil (2n cicle) i d’Educació Primària, i per l’Ordre de 14 de març de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per a alumnat escolaritzat en centres que imparteixen Educació Secundària.
A continuació, es presenta una taula que reflecteix la relació entre els esmentats manuals de diagnòstic DSM IV-DSM V i els trastorns susceptibles d’atenció pel recurs de mestre d’Audició i Llenguatge, segons el qual s’estableix en les ordres mencionades:
TAULA COMPARATIVA DE TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ I DEL LLENGUATGE
MUTISMO SELECTIVO: