TÍTOL IV. QUALIFICACIÓ DEL SÒL REGULACIÓ DELS SISTEMES
article 97. Publicitat
La col·locació de rètols o d'altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, havent-se d'observar els procediments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les carreteres.
article 98. Definició i identificació
1. Sense perjudici de la competència estatal i autonòmica, aquest Pla conté la previsió que correspon al sistema ferroviari en el que s'inclou la línia de ferrocarril de RENFE de Tortosa a Barcelona, així com el seu entorn de protecció.
2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau F.
article 99. Titularitat
El sòl qualificat de sistema ferroviari serà de titularitat pública.
article 100. Règim general
1. L'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació de la xarxa ferroviària es regularà per allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent.
2. Les condicions que regulen l'entorn de les vies fèrries es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de les vies fèrries, com també per a les corresponents disposicions urbanístiques o especials.
article 101. Condicions d'ús
1. Ús dominant: Comunicacions, ferroviari
2. Usos compatibles: només s'admet com a usos compatibles l'ús d'aparcament i aquells que un pla especial pugui establir com a usos vinculats directament amb la funció ferroviària.
3. Les obres i instal·lacions per a aquests usos queden subjectes a la normativa específica sobre la matèria.
4. Les construccions, instal·lacions, usos i edificacions i altres activitats necessitades d'obtenció de llicència que s'hagin d'efectuar als espais adscrits al sistema ferroviari i en la seva zona de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d'altres administracions públiques.
article 102. Protecció del sistema ferroviari
1. Les construccions, les edificacions, les instal·lacions, com també els usos que s'estableixin dins el sistema ferroviari, estaran subjectes al règim de protecció establert a la legislació sectorial vigent en la que es delimita una zona de domini públic, i la zona de protecció, així com la línia límit l'edificació que s'estableix en la Llei 39/2003, de 17 de novembre de, Sector Ferroviario i el Real Decreto 2387/2004, de 30 de desembre, pel que s'aprova el Reglamento del Sector Ferroviario.
2. En caràcter general als esmentats document de la Llei i el reglament s'estableixen per la zona de domini públic 8 metres, per la zona de protecció, 70 metres i per la línia límit de l'edificació 50 metres, tots ells comtats de la que es defineix com aresta d'explanació. D'acord amb el contingut dels mateixos documents, s'estableixen normes especials per al sòl urbà consolidat, de forma que la distància de domini públic serà de 5 metres i la distància de protecció serà de 8 metres, podent ser reduïdes pel Ministerio de
Fomento, en determinades circumstàncies, però que en cap cas sigui inferior a 2 metres la distància de domi públic.
3. En la llei del sector ferroviari (article 16), i en el seu corresponent reglament (article 35) s'estableix que l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, podrà proposar a la Dirección General de Ferrocarriles, la determinació de una distància límit de l'edificació diferent a l'establerta en caràcter general, i a tal efecte es proposa en el present POUM, que donades les característiques de la línia del ferrocarril a la ciutat de Tortosa, la línia d'edificació es situï en la que s'assenyala en les condicions urbanístiques que regulen el sòl urbà consolidat i no consolidat, i en el sòl urbanitzable s'estableixi una distància de 25 metres. En el sòl no urbanitzable la línia límit d'edificació es situaria a 50 metres.
article 103. Tancat de les línies fèrries i passos a nivell
1. La transformació de sòl urbanitzable a sòl urbà requerirà el tancat de las línies o la previsió dels mitjans de seguretat oportuns que s'estimaran com a cost d'urbanització a càrrec de la mateixa entitat urbanitzadora.
2. La supressió dels passos a nivell es regularà per la legislació específica en la matèria i quan la supressió sigui per compte de l'Administració pública titular de la carretera o carrer i la major intensitat de circulació obeeixi a la urbanització d'un nou sector immediat a la via fèrria, el cost es repercutirà com a despesa d'urbanització als propietaris d'aquest sector.
SECCIÓ QUARTA. SISTEMA AEROPORTUARI
article 104. Definició i identificació
1. El sistema general aeroportuari, comprèn la reserva de sòl que el Pla determina, d’acord amb les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, per la construcció d’un aeròdrom, les instal·lacions que es facin sobre aquests terrenys en execució de les determinacions del Pla i les corresponents zones de servitud aèria que tenen el seu origen en la implantació d’aquesta infrastructura 2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau A.
3. D’acord amb el PTPTE, la reserva de sòl per a l’aeròdrom de les Terres de l’Ebre es localitza en uns terrenys situats a tocar de la carretera T-331 i que confronten amb el de Santa Bàrbara, en una posició gairebé equidistant entre aquest darrer nucli urbà i el de Vinallop. Aquesta situació permet, d’una banda, una proximitat màxima als sistemes urbans de Tortosa i Amposta-Sant Carles de la Ràpita alhora i al nucli de comunicacions del sistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles-Deltebre, que conformen l’àmbit en què es produeix la major concentració de població, i d’una altra banda, una accessibilitat també màxima als eixos viaris estructurants per permetre una comunicació fàcil i ràpida amb els sistemes urbans d’Alcanar- Ulldecona-la Sénia i l’Ametlla de Mar-el Perelló i els de Móra d’Ebre-Móra la Nova, Flix-Ascó i Gandesa. 4. El projecte detallat de l’aeròdrom, que s’haurà de tramitar mitjançant un pla especial, incorporarà la pista d’enlairament i aterratge i les zones de servitud aèria, la representació de les quals figura als plànols d’ordenació d’aquest POUM. Un cop construït, l’aeròdrom s’integrarà automàticament en el tercer nivell de la xarxa d’infrastructures aeronàutiques de Catalunya.
article 105. Titularitat
article 106. Règim general
1. L'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació del sistema aeroportuari es regularà per allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent.
2. Les condicions que regulen l'entorn del sistema aeroportuari es regira pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i també per a les corresponents disposicions urbanístiques o especials.
3. En tant no es concreti la construcció de l’aeròdrom, sobre el sòl qualificat d’aquest sistema no s’admetran noves construccions, restringint-se les possibles actuacions a obres de reforma i rehabilitació de les edificacions existents. Sobre el conjunt del sòl qualificat, s’admetran en aquest temps, actuacions relacionades amb la potencial millora de les explotacions agrícoles, sempre i quan no vagin associades a la construcció de noves edificacions.
article 107. Condicions d'ús
1. Ús dominant: Comunicacions, aeroportuari
2. Usos compatibles: només s'admet com a usos compatibles l'ús d'aparcament i aquells que un pla especial pugui establir com a usos vinculats directament amb la funció ferroviària.
3. Les obres i instal·lacions per a aquests usos queden subjectes a la normativa específica sobre la matèria.
4. Les construccions, instal·lacions, usos i edificacions i altres activitats necessitades d'obtenció de llicència que s'hagin d'efectuar als espais adscrits al sistema aeroportuari i en la seva zona de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d'altres administracions públiques.
article 108. Característiques de la instal·lació
1. La pista d’enlairament i aterratge de l’aeròdrom de les Terres de l’Ebre, orientada aproximadament en direcció NNO-SSE per raó dels vents dominants, es preveu amb unes dimensions de 1.500 metres de longitud per 30 d’amplada.
2. Les instal·lacions complementàries a la pista d’enlairament i aterratge que es preveuen són les següents:
- Una plataforma d’aparcament d’avions.
- Les edificacions necessàries per allotjar una infrastructura mínima de gestió, vigilància, manteniment, telecomunicacions i control aeri.
CAPÍTOL QUART. SISTEMA D'ESPAIS LLIURES
SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS COMUNS
article 109. Definició i tipus
1. El Sistema d'espais lliures de Tortosa inclou aquells sòls que, localitzats estratègicament en les diferents àrees del municipi, permeten estructurar una xarxa d'espais forestals, agrícoles i zones verdes urbanes interelacionada a través de l'ordenació d'eixos cívics i carrers peatonals, itineraris paisatgístics i recorreguts peatonals. Així mateix inclou dins del sistema d'espais lliures, el sistema d’espais de protecció paisatgística i el sistema hidrològic en atenció a les característiques físiques i geomorfològiques.
2. El sistema d'espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo dels ciutadans, alhora que determina la imatge final de la ciutat i del seu entorn no urbanitzat.
3. Els sòls que aquest Pla destina a sistema d'espais lliures, s'inclouen en una de les categories següents: - Sistema de parcs i jardins urbans Clau V
- Sistema hidrològic Clau H
article 110. Regulació
El present Pla estableix les determinacions generals del sistema d'espais lliures, sense perjudici del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a aquest sistema.
SECCIÓ SEGONA. SISTEMA DE PARCS I JARDINS URBANS
article 111. Definició i identificació
1. Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places i tot l'espai verd públic situat en sòl urbà o urbanitzable la funció principal del qual és el descans i l'esbarjo de la població.
2. S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau V.
article 112. Titularitat
El sòl qualificat com a parc i jardí urbà serà de titularitat pública.
article 113. Règim general
En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs i jardins urbans, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent pla parcial o pla especial.
article 114. Condicions d'ús
1. Ús dominant: espais lliures, d'acord amb el que estableix l'article 265¬ d'aquestes Normes 2. Usos compatibles:
a. Aquells usos i activitats de caràcter públic que no interfereixin amb les funcions de descans i esbarjo de la població, tals com educatiu, sòcio-cultural o esportiu.
S'admeten aquelles activitats i serveis públics vinculats als usos esmentats, sempre de titularitat pública i gestionats directament o indirectament amb règim de concessió administrativa.
b. Podrà admetre's temporalment i provisionalment la instal·lació de fires, circs i atraccions sempre i quan no malmetin els espais enjardinats.
article 115. Condicions d'ordenació i edificació
1. Els parcs i jardins urbans s'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent. 2. En aquells parcs i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, la seva ordenació garantirà la conservació d'aquestes característiques. L'ordenació procurarà també la conservació, quan existeixi, de l'estructura tradicional de paisatge rural en aquests espais.
3. Les edificacions o instal·lacions al servei dels usos admesos dins dels parcs i jardins urbans hauran d'acomplir les següents determinacions:
a. Només s'admeten les edificacions i les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva o jocs infantils que no ocupin més del 5% de la superfície total de la zona verda i amb una alçada màxima de 7,00 metres.
b. Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni limitaran els recorreguts interns i a través dels parcs.
4. Es permet l'accés a les edificacions d'ús privat i a d'altres sistemes a través d'aquests sòls qualificats de parcs i jardins urbans sempre que es defineixin les zones de pas i accés a les edificacions al corresponent projecte d'urbanització ordenant-les convenientment per a aquesta utilització.
5. S’admetrà l’ús del subsòl qualificat d’espai lliure en els següents casos: - Quan l’espai qualificat respongui funcionalment i formal a un plaça.
- Quan la construcció de l’aparcament garanteixi un espai suficient, d’una amplada d’un metre de terres, que permeti la vegetació arbrada i amb arbusts de la part superior.
- Quan la part destinada a aparcament no sigui substancialment la part més significativa de l’espai qualificat d’espai lliure, podent-se considerar aquesta part com complementària del parc més important situat a continuació.
SECCIÓ TERCERA. SISTEMA MARÍTIM
article 116. Definició i identificació
1. El sistema marítim comprèn l’espai de domini públic marítim terrestre, el qual està classificat i definit als articles 3, 4 i 5 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.
article 117. Règim general
1. El sistema marítim està regulat en aquest POUM com a sistema d’espais lliures, essent subjecte a allò que s’estableix a la legislació sectorial.
2. L’ocupació del domini públic maritimoterrestre només es podrà permetre per aquelles activitats i instal·lacions que, per la seva naturalesa, no puguin tenir cap altra ubicació, i d’acord amb les determinacions del capítol primer Títol III de la Llei de Costes.
article 118. Protecció del domini públic maritimoterrestre
1. La servitud de protecció recau sobre una franja de 100 o 20 metres d’amplada mesurada terra endins des del límit interior de la ribera de mar, en funció d’allò establert a l’article 23 i en la disposició transitòria tercera de la Llei de Costes.
2. En aquesta zona només es poden permetre les obres, instal·lacions i activitats que resultin admeses segons el que disposa la secció primera del capítol segon del títol II de la Llei de Costes, sense perjudici de les situacions transitòries també regulades per l’esmentada Llei.
3. En qualsevol cas, d’acord amb allò que estableix la disposició addicional cinquena, apartat segon, de la Llei de Costes, l’eficàcia de les llicències municipals d’obres que incideixen en aquesta zona, queda posposada fins l’obtenció de l’autorització del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
SECCIÓ QUARTA. SISTEMA HIDROLÒGIC
article 119. Definició i identificació
1. Constitueix el sistema hidrològic el conjunt compost pel riu Ebre, els canals, els barrancs i fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.
2. S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau H.
article 120. Titularitat
El sòl qualificat de sistema hidrològic serà de titularitat pública.
article 121. Règim general
1. Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal contempla el sistema hidrològic dins del sistema d'espais lliures únicament per les seves característiques físiques i geogràfiques. Conseqüentment no tindrà la consideració de zones verdes, als efectes del que estableix l'article 95 de la LU.
2. En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús i la conservació de les instal·lacions d'ordenació dels rius, canals i barrancs, s'observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les
corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant planejament especial, sense perjudici del que determinin aquelles altres administracions amb competències sobre aquesta matèria. 3. En general molts barrancs que tenen una conca ben definida, quan arriben al seu tram final es difuminen en la plana, o en el cas del casc urbà es converteixen en carrers. En aquest darrer cas, s’ha de preveure que tot i tractar-se de dominis públics superposats, el viari i el hidràulic, n’hi ha un, l’hidràulic, que domina sobre l’altre, el viari, i per tant totes les actuacions que es facin en aquests terrenys hauran de tenir en compte aquesta doble natura i primar unes correctes condicions hidràuliques o preveure situar els camins per fora de la llera.
En cas que presentin un con difús, si s’urbanitza aquesta part inferior s’hauran de preveure les mesures necessàries per tal d’evacuar l’aigua que de manera natural li arribi, sense empitjorar les condicions de les finques situades aigües avall.
En les zones de capçalera encara que no s’hagi grafiat el sistema hídric o la llera dels barrancs, la seva existència s’haurà de tenir en compte en la planificació de la urbanització.
article 122. Condicions d'ús
1. Ús dominant: espais lliures, d'acord amb el que estableix l'article 265¬ d'aquestes Normes.
2. Usos compatibles: els necessaris per acomplir amb la funció d'adequar els traçats i els marges així com aquells per a dur a terme les canalitzacions oportunes.
article 123. Condicions d’ordenació
1. Els espais adscrits a aquest sistema no són edificables, excepció feta de les instal·lacions al servei del sistema corresponent.
2. En el sòl classificat de no urbanitzable, dintre d’aquest sistema, s'estableix una zona de protecció de 5,00 metres d'ample des del marge superior de la canalització del curs d'aigua que serà exclusivament per a ús públic.
3. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els torrents i rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora.
4. L'abocament o conduccions de residus industrials o ramaders es realitzarà de forma controlada amb la corresponent depuradora i conduccions de forma subterrània assegurant la netedat i continuïtat de les condicions naturals i assegurant la no contaminació de les capes freàtiques. Requerirà llicència municipal i autorització d’abocament de l’Agència Catalana de l’Aigua.
5. Les administracions públiques competents per raó de la matèria establiran les mesures d'intervenció adequades per a la realització dels projectes de sanejament i de canalització dels rius i torrents, seguint els objectius i les funcions de regeneració i recuperació dels traçats naturals tot permetent el pas de vianants i el pas restringit de vehicles en aquells casos en què aquest Pla ho preveu expressament o s'estimi pertinent.
6. Les rases que es realitzin per la conducció de l'aigua, vinculades a l'activitat agrícola o forestal, no formaran part del sistema hidrològic. No obstant, en la seva execució es garantirà el sistema natural del recorregut de les escorrenties d'aigua, de forma que les actuals conques dels rius i els torrents, no es vegin afectades significativament pel possibles canvis de superfície de recepció.
CAPÍTOL CINQUÈ. SISTEMA D'EQUIPAMENTS PÚBLICS I SERVEIS TÈCNICS
SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS
article 124. Definició i tipus. Identificació
1.Comprèn aquest capítol la regulació dels sistemes d'equipaments públics i de serveis tècnics, en tant que es tracta de sòls destinats a instal·lar dotacions d'interès públic i social necessaris en funció de les característiques demogràfiques i socio-econòmiques de la població.
2. Els sòls que aquest Pla destina a sistema d'equipaments públics i serveis tècnics, s'inclouen en una de les categories següents:
- Sistema d'equipaments públics Clau E(A) - Sistema d'infrastructures de serveis tècnics Clau S
SECCIÓ SEGONA. SISTEMA D’EQUIPAMENTS PÚBLICS
article 125. Definició i identificació
1. El sistema d'equipaments comunitaris inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o comunitaris i a dotacions d'interès públic o social necessaris en funció de les característiques socio- econòmiques de la població.
2. S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau E i amb un subíndex que identifica la tipologia de l’equipament, al qual quedaran adscrits.
Equipament universitari, clau Eu* Equipament docent, clau Ed Equipament esportiu, clau Ee Equipament sanitari, clau Es Equipament socio cultural, clau Ec
Cementiri, clau Em
Altres tipus d’equipament, clau Eq
3.- El canvi de tipologia dels equipaments dintre de la clau “E” no suposa modificació de les determinacions del POUM a excepció dels equipaments esportius.
article 126. Titularitat
1. Els sòls que el present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o planejament que el desenvolupi qualifica com a sistema d'equipaments comunitaris amb un ús assignat, tant generals com locals, seran en general de titularitat pública.
2. No obstant el que s'estableix al punt primer d'aquest article, els equipaments privats existents abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, siguin generals o locals, conservaran la seva titularitat privada sempre i quan puguin acreditar que venen realitzant la seva activitat privada
conforme a l'ús dominant pel qual aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha qualificat el sòl o l'edificació, abans de la data esmentada. En cas que es produeixi el cessament definitiu o el canvi de l'ús dominant, l’Administració podrà adquirir el sòl o l'edificació. La legitimació de l'expropiació de sòls qualificats d'equipaments que siguin de titularitat privada requerirà la prèvia assignació d'un ús concret i la justificació de la necessitat de la titularitat pública mitjançant un pla especial.
3. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l'equipament, i dels objectius d'aquest Pla.
article 127. Règim general
En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels equipaments s'observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant planejament especial.