13. La puntuació d’alguns textos especials 1 Els diàlegs
13.3. La disposició dels textos teatrals i les acotacions en general
13.3.1. La puntuació dels textos de les obres teatrals ha estat tractada molt diver sament per les editorials En aquest apartat presentem, doncs, una sistematització
d’algunes de les possibles disposicions d’aquest tipus de text.
En tots els casos, els noms dels personatges es componen en versaleta; les acota- cions, en cursiva, i els parlaments, en rodona.
Les acotacions teatrals (v. t. § 11.1.b) informen sobre l’elocució, el gest o l’acció dels personatges. Com a criteri general, podem dir que poden rebre el mateix tracta- ment que els incisos del narrador/ra en la prosa, i que es poden entendre com a inci- sos. Així doncs, les acotacions poden ser inicials, interiors i finals, però no són mai incisos posposats.
13.3.1.1.
Disposició dels paràgrafs. A fi de destacar el nom del personatge, hi ha tres tipus bàsics de disposició dels paràgrafsa) A la francesa, en què s’entra el paràgraf un quadratí o més a partir de la segona ratlla.
[533a] Maixa: Es passeja com si fos ella la qui ha calat foc a la ciutat.
Olga: Ets ximple, Maixa. Ets la més ximple de tota la família, sempre t’ho he dit.
b) Amb el nom del personatge centrat i el seu parlament immediatament a sota.
[533b] Maixa
Es passeja com si fos ella la qui ha caltat foc a la ciutat.
Olga
Ets ximple, Maixa. Ets la més xim- ple de tota la família, sempre t’ho he dit. Perdona’m, però és així.
c) A doble columna, amb el nom del personatge en la columna de l’esquerra i el seu parlament en la columna de la dreta.
[533c] Maixa Es passeja com si fos ella la qui ha calat foc a la ciutat.
Olga Ets ximple, Maixa. Ets la més ximple de tota la família, sempre t’ho he dit. Perdona’m, però és així.
Pel que fa a la puntuació, el nom del personatge se segueix de dos punts (també s’hi utilitza impròpiament el punt, seguit d’un espai (que, de vegades, és fi) i un guió, recurs més complicat i poc pràctic. En alguns casos (com passa en els exemples [533b] i [533c]), la disposició del text fa innecessari l’ús de cap signe de puntuació.
[533d] * Maixa. — Es passeja com si fos ella la qui ha calat foc a la ciutat.
Olga. — Ets ximple, Maixa. Ets la més ximple de tota la família, sempre t’ho he dit. Perdona’m, però és així.
13.3.1.1.1. Acotacions inicials.
Després del nom, s’hi pot incloure un incís ante - posat que fa referència a tot el fragment parlat del personatge. Segons el tipus de parà- graf escollit, les acotacions inicials es disposaran de maneres diferents:a) Nom del personatge, acotació: Parlament del personatge.
[534a] Andréi, indecís: Això ho han de dir les meves germanes. Aquí les mestresses són elles.
b) Nom del personatge (acotació): Parlament del personatge.
[534b] Andréi (indecís): Això ho han de dir les meves germanes. Aquí les mestresses són elles.
c) Nom del personatge, acotació Parlament del personatge.
[534c] Andréi, indecís
Això ho han de dir les meves ger- manes. Aquí les mestresses són elles.
d ) Nom del personatge (Acotació.) Parlament del personatge.
[534d] Andréi (Indecís.) Això ho han de dir les meves germanes. Aquí les mestresses són elles.
13.3.1.1.2. Acotacions interiors o medials.
L’acotació és inserida dins el parlament del personatge.Es poden distingir les acotacions medials d’acció concomitant i les del verb dicendi (sempre anteposat):
a) Nom del personatge: Parlament del personatge. (Acotació d’acció concomitant.) Continuació del parlament del personatge.
[535] Irina: Quina nit d’angoixa! (Pausa.) Olga! (Treu el cap per darrere el paravent.) Has sentit? S’enduen la brigada; l’enviaran no sé on, molt lluny.
b) Nom del personatge: Parlament del personatge. (Acotació del verb dicendi:) Continuació del parlament del personatge.
[536] Andréi: Una influència abjecta pesa damunt dels infants, la guspira divina passa de llarg i aviat són uns cadàvers tan lamentables com ho van ser els seus pares i les seves mares… (A FERAPONT, amb còlera:) I tu, què vols?
D’altra banda, també es pot fer una acotació medial en un paràgraf a part (amb parèntesis o sense, segons el tipus de disposició escollit).
[537a] Maixa: La gent parla, parla… d’un cap de dia a l’altre… (Fa uns quants passos.) Aquest clima és impossible… qualsevol moment començarà a nevar, i per si això no fos prou, la gent parla, parla…
(S’allunya.)
No entraré a la casa, no hi puc entrar… Aviseu-me quan vingui en Verxinin… [537b] Maixa: La gent parla, parla… d’un cap de dia a l’altre… (Fa uns quants passos.) Aquest clima és impossible… qualsevol moment començarà a nevar, i per si això no fos prou, la gent parla, parla…
S’allunya.
No entraré a la casa, no hi puc entrar… Aviseu-me quan vingui en Verxinin…
13.3.1.1.3. Acotacions finals.
Generalment l’acotació es disposa de la mateixa manera (entre parèntesis en cursiva i amb un punt final) i només varia la disposició del paràgraf, segons l’opció escollida.Nom del personatge: Parlament del personatge. (Acotació.)
També es pot disposar en un paràgraf a part. En aquest cas, l’acotació se situa dife- rentment segons el tipus de disposició dels paràgrafs escollida, i es pot escriure entre parèntesis o no:
a) Nom del personatge: Parlament del personatge. Acotació
[538a] Andréi: Bé. Els llegiré i te’ls firmaré. Els portaràs a l’Ajuntament.
Entra a la casa, tot llegint els documents. FERAPONT, al fons del jardí, gronxa el cotxet. b) Nom del personatge: Parlament del personatge.
(Acotació.)
[538b] Andréi: Bé. Els llegiré i te’ls firmaré. Els portaràs a l’Ajuntament.
(Entra a la casa, tot llegint els documents. FERAPONT, al fons del jardí, gronxa el cot- xet.)
c) Nom del personatge: Parlament del personatge. (Acotació.)
[538c] Andréi: Bé. Els llegiré i te’ls firmaré.
Els portaràs a l’Ajuntament.
(Entra a la casa, tot llegint els documents. FERAPONT, al fons del jardí, gronxa el cotxet.)
d ) Nom del personatge
Parlament del perso- natge.
(Acotació.)
[538d] Andréi
Bé. Els llegiré i te’ls firmaré. Els portaràs a l’Ajuntament. (Entra a la casa, tot llegint
els documents. FERAPONT, al fons del jardí, gronxa el cot- xet.)