Quadre de visites del protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut

En el GI es va realitzar una intervenció breu basada en el consell i entrevista motivacional segons el model transteòric de canvi de Prochaska i Di Clemente, i en l’estratègia de les 5’As, que és la intervenció de referència en el moment actual. La intervenció pretenia donar una informació breu als pares que fumaven dirigida a emfatitzar els beneficis en la salut dels seus fills associat a una reducció de l’exposició al fum ambiental del tabac, reforçant l’autoeficàcia dels progenitors per a realitzar canvis i centrant-se en cada cas.

Als professionals dels equips inclosos en el grup intervenció se’ls va impartir una formació específica de dues hores sobre tabaquisme passiu, epidemiologia, morbimortalitat i com intervenir en la reducció de l’exposició al fum ambiental del tabac. La intervenció proposada es basava en les intervencions recomanades en consultes d’atenció primària que segueixen les guies de pràctica clínica internacionals i estatals.(46;108;109)

La intervenció va ser realitzada durant les visites habituals del nadó en la consulta d’Atenció Primària, amb una duració mitjana de 10 minuts i com a mínim en 3 controls pautats durant l’estudi, a l’inici, als 3 mesos i als 6 mesos. Els elements bàsics de la intervenció incloïen:

Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu. Tesi doctoral Lourdes Rofes i Ponce.

61

- Preguntar si hi ha algun fumador que convisqui amb el nadó. Si es afirmatiu, es preguntarà sobre el nivell d’exposició del nadó.

- Valorar coneixements, creences i actituds sobre l’efecte del tabaquisme passiu a la infància. - Informació personalitzada d’acord amb els resultats de l’exposició i el risc percebut.

- Demanar suggeriments per fer canvis. Donar suport a qualsevol esforç per modificar l’exposició al fum ambiental del tabac i discutir els problemes que això comporta.

- Ajuda i consell personalitzat segons l’exposició, antecedents del nadó, risc percebut i actitud per fer canvis dels progenitors. La intervenció es reforça amb un tríptic educatiu sobre tabaquisme passiu en la infància dissenyat per a l’estudi (vegeu annex 11).

- Felicitar si hi ha hagut cessament de l’hàbit tabàquic durant l’embaràs i donar suport i animar a romandre posteriorment sense fumar.

- Donar suport i animar a aquells que decideixen deixar de fumar o reduir el consum de tabac. Els equips assignats al grup control van realitzar les tres visites proposades durant el període de 6 mesos de seguiment dels subjectes. A part de recollir les variables de l’estudi, van realitzar la consulta habitual del protocol del nen sà en les visites corresponents. Aquestes visites a Catalunya estan pautades oficialment (87) i inclouen una referència genèrica a evitar l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac, però sense protocol·litzar l’actuació.

10. PERÍODE DE SEGUIMENT:

La duració del seguiment va ser d’uns 6 mesos des de l’inici de la intervenció.

Es va realitzar un control per part del professional de pediatria als 3 i 6 mesos des de l’inici de l’estudi, en el que es va recollir la situació relativa a l’hàbit tabàquic dels progenitors i el nivell d’exposició al fum ambiental del tabac obtingut mitjançant un qüestionari (als 3 i 6 mesos) i la nicotina en cabell (als 6 mesos).

Com s’ha dit anteriorment, en aquesta tesi només s’avaluaran les dades de la intervenció als 3 mesos de la visita de captació i es deixaran per un altre estudi les anàlisis dels cabells dels nadons.

11. BASE DE DADES I ANÀLISI ESTADÍSTIC:

La base de dades es va obtenir a partir de les històries clíniques, qüestionaris (entrevistes o visites), i mostres biològiques del cabell dels nadons en la primera visita.

Les dades recollides als qüestionaris, es van incorporar a una base de dades construïda mitjançant el programa PASW statistics 18.0 (SPSS Inc., an IBM Co. Chicago, Illinois. USA). Les anàlisis descriptives, així com el contrast d’hipòtesis estadístiques es van realitzar també mitjançant aquest programa.

En tots els casos es va utilitzar un error alfa bilateral del 0.05 i els intervals de confiança es van calcular al 95%.

Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu. Tesi doctoral Lourdes Rofes i Ponce.

62 L’anàlisi estadístic es va fer seguint les fases de l’estudi:

Inicialment es va portar a terme una anàlisi de la comparabilitat basal d’ambdós grups (GC i GI) en relació a les variables estudiades basals.

Per comprovar l’objectiu principal de l’estudi i descriure l’efecte en els dos grups, es va realitzar un anàlisi bivariat entre les diferents variables recollides durant l’estudi i les variables resultat sobre la millora en les mesures preventives adoptades per els progenitors per evitar l’exposició al FAT a dins de casa, fora de casa i al cotxe.

Per realitzar els anàlisi anteriors es van utilitzar les proves chi quadrat per variables qualitatives, i comparació de mitjanes per les quantitatives mitjançant la t de Student.

Si la variable no seguia una distribució normal, es va utilitzar la prova no paramètrica corresponent (U de Mann-Whitney).

Per tal de quantificar l’efecte de la intervenció es van calcular les Odds ratio (OR) amb els respectius intervals de confiança al 95%. Els anàlisis multivariats van incloure aquelles variables que van mostrar significació estadística en els anàlisis bivariats de comparació de GC i GI en el moment basal.

12. PROVA PILOT I VALORACIÓ:

Com ja s’ha dit anteriorment, previ a l’inici de l’estudi es va realitzar una prova pilot amb 8 ABS participants, que es van seleccionar per conveniència.

La prova pilot es va dur a terme al 2008 i hi van participar 8 ABS (20 equips de pediatria) que van captar 75 casos, dels quals es va poder analitzar el cabell als 46 primers.

Dels 75 casos, el 63% eren nens, la mitjana d’edat del nadó era de 4,7 mesos. El nucli de convivència era de 3,7 persones i el lloc on es declarava major exposició al fum ambiental del tabac era als bars i al domicili propi. (vegeu gràfica 2)

Gràfica 2. Resum resultats prova pilot estudi BIBE.

Com s’ha dit, es va analitzar el cabell dels primers 46 casos, i la mitjana de nicotina trobada va ser de 6,83 ± 8,88 ng/mg. Sorprenentment, aquests primers resultats ens van mostrar exposicions semblants a les obtingudes en fumadors actius.

Es van comparar els resultats de les dades objectives (anàlisi cabell) amb les dades subjectives de l’enquesta sobre exposició declarada per als pares (vegeu taula 11). Les variables que van donar algun valor estadísticament significatiu, ens feien intuir que la major exposició (nicotina en cabell) estava relacionada amb si la mare havia fumat durant l’embaràs, si la mare havia

Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu. Tesi doctoral Lourdes Rofes i Ponce.

63

fumat durant la lactància materna, si la mare fumava en el moment de l’estudi, el nombre de fumadors a dins de casa i també amb el nombre de cigarrets que es fumaven al domicili on vivia el nadó.