El realisme al film de Kubrick

Per tractar d’analitzar el realisme de “Paths of Glory” cal establir d’entrada que la pel·lícula es basa en un llibre de ficció que, tanmateix, es va inspirar en fets reals. Tal com ens expressa el propi Cobb:

“Tots els personatges, unitats militars i llocs esmentats en el present llibre (...) són ficticis.

No obstant, si el lector em preguntés ¿Van succeir realment aquests fets?, l’autor respon: “SÍ” i s’adreça a les següents fonts que van inspirar la història...”36

Pel que fa a aquests esdeveniments, es refereixen a dues actuacions de l’any 1915 al si de l’exèrcit francès:

““Paths of Glory” reflecteix dos fets esdevinguts durant l’any 1915. El general francès Délétoile va manar afusellar a sis homes de la Cinquena Companyia del regiment 63, escollits a l’atzar, sota acusació de covardia i amb l’objectiu de donar exemple a les seves tropes. En realitat es tractava d’una cortina de fum que intentava dissimular les causes de l’estrepitós fracàs d’un atac militar mal plantejat. Per la seva part, el general Reveilhac va ordenar l’artilleria que bombardegés les pròpies trinxeres per a evitar que els seus homes retrocedissin i va acabar jutjant i executant a aquells que van incomplir les ordres”37

Però, a banda d’aquests referents històrics, Kubrick és un director que té fama de preocupar-se de manera important pels detalls.

“Kubrick és un perfeccionista, o si més no, tendeix a això, i per aquest motiu prepara conscienciosament no tan sols cada film(...) sinó també cada pla, tenint cura fins del més mínim detall” 38

36 _{Cobb (2004), pàg. 5}

37 _{Flores Giménez (2005), pàg. 29} 38 _{Polo (1999), pàg. 10}

Kubrick va dedicar una gran atenció a l’hora de mostrar-nos el camp de batalla de la manera més realista possible, fins i tot enterrant armes i uniformes amb la intenció de que es mostressin en el moment de fer explosions.

La preocupació respecte d’aquest tema és molt clara. Per a il·lustrar-ho podem comentar tres aspectes diferents: les escenes de la batalla

i la patrulla i, finalment, l’ambientació a les trinxeres.

Pel que fa a la batalla, Kubrick ens la mostra d’una manera realista però sense entrar en detalls excessivament cruents. En aquest sentit, els moments més descarnats del film són l’escena del soldat mort per la granada del tinent Roget i algunes escenes

de

morts a les trinxeres.

A la batalla podem observar les dificultats que tenen els soldats per avançar. El caos en el moment de l’atac és gairebé total: els xiulets dels oficials els hi permeten orientar-se mínimament però en cert sentit contribueixen a la confusió: el soroll de les explosions i els trets predomina sobre tot.

La segona escena il·lustradora és la de la patrulla. Veiem en aquesta escena la tensió dels homes a l’hora de moure’s per la terra de ningú, la por que els envaeix en trobar-se perduts enmig d’un paisatge fantasmal, irreal, envoltat de cadàvers i restes d’armament així com els perills reals: el filat, les patrulles enemigues, els llocs de vigilància, etc. Les llums de posició encara afegeixen un caràcter més espectral si cap al camp de batalla. I,

a més, tot plegat per un benefici discutible: la patrulla aporta ben poca informació real sobre les posicions enemigues, de tal manera que l’ús que pot fer Dax de cara a la preparació de la batalla és ben poc.

En tercer lloc, crec que hem de destacar igualment l’escena de les trinxeres. Si consultem documentals de l’època veiem com les trinxeres de “Paths of Glory”

reflecteixen molt bé el que són les trinxeres del front occidental de 1917. Ja no es tracta de trinxeres petites i improvisades com les que trobem al 1914 sinó que consisteixen en un forat profund, superior a l’alçada d’un home que els protegeix del foc enemic però que els obliga a utilitzar estris especials tant per la

vigilància (binoculars) com per sortir a l’exterior.

A més, es tractava de llocs molt estrets, a on els soldats circulaven amb una certa dificultat. En aquest punt hem de fer esment d’una qüestió especial: la trinxera que ens mostra Kubrick, tot i ser força estreta, no és exactament de la mida real; podríem dir que la trinxera de Kubrick vindria a fer el doble

d’ample del que tindria una trinxera normal: aquest fet no és un error de Kubrick sinó que respon a una necessitat merament pràctica: la trinxera havia de ser prou ample com per poder permetre la circulació de la camera en els dos cèlebres tràvelings que segueixen, respectivament, a Mireau i a Dax:

“Les trinxeres es van construir més amples del que eren en realitat i es va posar un terra de fusta perquè la càmera de Krause pogués moure’s amb Mireau i St.Auban quan aquests recorren la primera línia” 39

Finalment els habitacles dels soldats, pràcticament un forat sota terra, semblen també força creïbles, igual com el lloc de comandament de Dax, tots ells estrets i foscos, pràcticament caus.

Totes aquestes característiques tenen un mèrit especial quan situem a “Paths of Glory” dins de la filmografia sobre la Primera Guerra Mundial, perquè aquest film és el primer que mostra d’una manera tan realista els camps de batalla del front occidental. És cert que en algunes pel·lícules anteriors s’havien pogut veure alguns aspectes realistes: és el cas, p.e., de “All quiet in the western front”, que ens mostra d’una manera força acurada els refugis dels soldats alemanys, però cap d’elles li dona aquest caràcter integral.

Els films posteriors a “Paths of Glory” (el que comentarem després, “King and Country”, “The Trench”, “Un long dimanche de fiançailles”, etc.,) beuran en aquesta ambientació, mostrant-nos unes trinxeres i unes batalles molt similars a les que podem veure al film de Kubrick.