Recollida de dades

Molts autors utilitzen l’expressió el “jo com a instrument” per a destacar la rellevància que té la persona que investiga en la recollida de dades. Segons Eisner (1998), aquelles persones que es dediquen a la investigació han d’observar allò que tenen al seu davant, prenent alguna estructura de referència i algun conjunt d’intencions. El jo és l’instrument que uneix la situació i li dóna sentit. La capacitat per veure el que compta és un dels trets que diferencia al novells de l’expert. El professional expert sap què és el que ha de rebutjar. Saber què s’ha de rebutjar vol dir tenir clar el sentit d’allò que és significatiu i posseir una estructura que faci eficient la recerca d’allò significatiu. En el nostre cas, a més a més del meu jove ull il·lustrat35, s’han sumat altres instruments.

Definim la recollida d’informació amb les paraules de De Ketele i Roegiers (1995):

procés organitzat que s’efectua per obtenir informació a partir de fonts múltiples, amb

el propòsit de passar d’un nivell de coneixement o de representació d’una situació d’una

situació a un altre nivell de coneixement o de representació de la mateixa situació, en el

marc d’una acció deliberada, on els objectius han estat clarament definits i que

proporcionen garanties de validesa. (De Ketele i Roegiers, 1995: 17)

En aquesta investigació, hem decidit arribar a les dades mitjançant diferents maneres de procedir. D’aquesta manera, els resultats són fruit de la combinació de diferents estratègies d’observació, qüestionaris, entrevistes i estudi de documents. En aquest sentit, la recollida de dades s’ha fet en cadascun dels diferents escenaris esmentats en l’apartat Treball de camp: mostra seleccionada observada i interrogada i altres fonts d’informació utilitzades.

35

Per aconseguir respostes a les nostres qüestions hem seguit un procés variat, flexible però ordenat a partir dels mètodes següents (De Ketele i Roegiers, 1995): a) Anàlisi documental, b) Entrevista (individual i grupal), c) Observació participant i no participant.

a) Anàlisi documental

L’anàlisi documental ha estat una estratègia clau en el nostre procés d’investigació. De Ketele i Roegiers (1995) distingeixen dos grans tipus d’anàlisi documental:

Estratègia: conjunt coordinat de mètodes i tècniques

Mètodes: conjunt més o menys estructurat i coherent de principis que orienten les

actuacions

Tècniques: conjunt d’actuacions preestablertes que s’han d’efectuar en un

ordre determinat

Objectiu de la recerca

Figura 40. Esquema de l'estratègia d'investigació (a partir de De Ketele i Roegiers, 1995: 151)

1. La investigació documental amb caràcter exploratori amb l’objectiu d’elaborar el marc teòric o les hipòtesis d’una recerca.

2. La investigació documental amb caràcter confirmatori que implica l’exàmen de materials i informacions i que té com a objectiu verificar les hipòtesis d’una recerca.

Cal dir que l’anàlisi documental ha estat narratiu (en el cas de materials teòrics i literatura) i biogràfic (en el cas de premsa36 del professor Roberto Vega). En la nostra investigació, l’anàlisi documental ha estat present al llarg de tot el procés, ja que, seguint el model de Maxwell, les diferents etapes ens han obert nous interrogants que ens han portat a una progressiva ampliació documental de caràcter confirmatori. Per aquest motiu, ens hem extès considerablement en el capítol titulat: Capítol 5.Resultats i discussions.

b) Entrevista

Individual

Es fan entrevistes individuals estructurades i semiestructurades al professor Roberto Vega. També s’utilitza aquest procediment per a triangular les informacions amb diferents professionals relacionats amb l’educació i el teatre com explicarem més endavant.

Amb aquest mètode, busquem apropar-nos a la veu de l’experiència d’aquells qui practiquen el teatre. Com diu Schön:

L’art és una forma d’exercici de la intel·ligència, un tipus de saber, encara que diferent

en aspectes crucials del nostre model estàndard de coneixement professional. No és

intrínsecament quelcom de misteriós, és rigurós en els seus propis termes i podem

36

aprendre molt d’ell estudiant detingudament el nivell d’execució del qui el practiquen.

(Schön, 1992: 26)

Seguint els principis i consells de Magrassi i Rocca (1980), Rojo (1997), Bolívar et al. (1998), Sanz Hernández (2005) i Pineau i Le Grand (2007), a les trobades personals a Buenos Aires amb el professor Roberto Vega realitzo diverses entrevistes (durant les estades dels cursos 2007/2008 i 2008/2009) amb la intenció d’apropar-me a la història de vida. En aquestes trobades compartim el seu material biogràfic: relats narratius, premsa, publicacions, notes personals inèdites, llibres i fotografies. A més a més, assisteixo a actes pedagògics i teatrals, conferències, tallers i homenatges que es porten a terme en aquells períodes a Argentina.

Roberto Vega va néixer a Argentina, és director, dramaturg i formador amb una llarga i diversa trajectòria en l’educació i el teatre. Ha coordinat centenars de tallers a diferents escoles, instituts i universitats del seu país, Argentina, i per tota Llatinoamèrica. Va ser president del Centro Argentino de Teatro para la Infancia y la Juventud, president de la Asociación Argentina de Educadores por las Arte i un dels conductors de la Asociación Argentina de la Literatura para la Infancia y la Juventud. Roberto Vega va treballar com a consultor del Ministerio de Educación de la Nación Argentina i com a coordinador del Programa de Teatro popular y Animación de base

del Consejo de Educación de adultos de América Latina durant la presidència de Paulo Freire.

A més a més, és autor de nombroses publicacions sobre el teatre a la infància, actualment coordina diferents tallers de teatre per a infants i joves a diferents institucions i és professor en el Programa de Participación Juvenil del Ministerio de Justicia y Derechos Humanos.

Aquest material biogràfic l’utilitzo per anar fent aportacions al llargs de les meves discussions. Les seves opinions em serveixen per conèixer el cas d’una realitat social relacionada d’una altra manera amb el teatre. Conec experiències personals del Roberto Vega i conec la posada en marxa de diferents dinàmiques teatrals relacionades amb infants, joves i adults.

Figura41. Entrevistes amb Roberto Vega. Buenos Aires, març 2009

Grupal: grup de discussió

El grup de discussió és una tècnica de conversa que es pot englobar dintre de les entrevistes grupals. Krueger (1991) els defineix de la següent manera:

Un grup de discussió pot ser definit com una conversa acuradament planejada,

dissenyada per obtenir informació d’alguna àrea definida d’interès, en un ambient

permissiu, no directiu. Es porta a terme amb aproximadament de set a deu persones,

guiades per un moderador expert. La discussió és relaxada, confortable i sovint

satisfactòria per als participants, ja que exposen les seves idees i comentaris en comú.

Els membres del grup s’influeixen mútuament, ja que responen a les idees i comentaris

que sorgeixen a la discussió. (Krueger, 1991: 24)

La creació d’un discurs social s’ha de donar en un context de grup on cada membre no és una entitat sinó una part del procés (Krueger, 1991) i Ibáñez (2003). Alguns autors com Suárez Ortega (2005), la consideren una de les principal tècniques de recollida de dades en investigació qualitativa. Nosaltres utilitzem aquest procediment amb el professorat del CEIP Pau Vila i amb un grup de set membres del curs Teatro en la educación y en la comunidad realitzat a Buenos

Aires. Com a guió del grup de discussió amb els educadors del curs s’utilitza el qüestionari que anteriorment se’ls hi demana fer individual.

Figura42. Grup de discussió amb els educadors del curs Teatro en la educación y en la comunidad. Buenos Aires, 2009

A continuació fem un quadre resum de les nostres entrevistes en funció de les característiques d’aquest mètode:

Segons el grau d’estructuració Estructurada: al Roberto Vega

Semiestructurada: al Roberto Vega; al grup de discussió del curs Teatro en la educación y en la comunidad

Noestructurada

Segons el grau de directivitat Dirigida: totes les entrevistes No dirigida

Segons els participants Individual: al Roberto Vega; a altres experts per triangular informacions

Grupal: grup de professorat de l’escola Pau Vila; grup de discussió del curs Teatro en la educación y en la comunidad

Diversosgrups

Segons la finalitat D’orientació

Deselecció

D’investigació: totes les entrevistes

c) Observació participant i no participant

El mètode d’observació no té una definició única entre la comunitat científica tot i ser molt utilitzat en investigació qualitativa. Tot i així, De Ketele i Roegiers (1995: 22) ho intenten i diuen que,

observar és un procés que inclou l’atenció voluntària i la intel·ligència, orientades per un

objectiu terminal o organitzador, i que està dirigit cap a un objecte per obtenir-ne

informació. (De Ketele i Roegiers, 1995: 22)

L’observació, sigui participant o no per part de la persona que investiga, és un acte de sentit únic i se situa essencialment en el moment present. En un sentit ampli, l’observació ja comença a ser un resultat codificat d’un acte d’observació seguit d’un acte d’interpretació. Aquest aspecte és d’important rellevància ja que sóc conscient que com a investigadora he comptat amb un marc de referència (determinat i alhora necessari) que ha influït en la sistematització de les dades.

Nosaltres hem fet observació no participant per a recollir les experiències a les aules del CEIP Pau Vila. Es redacten diaris on s’apunten les impressions de l’observadora dels tres grups classe del CEIP Pau Vila de L’Hospitalet de Llobregat durant els cursos 2005/2006 i 2006/2007, corresponents a les etapes de cicle infantil, cicle mitjà i cicle superior dintre del marc del projecte I+D: Estratègies didàctiques per a l’educació intercultural. Un programa per a la convivència ciutadana. (EDEI-PCC). Les informacions queden recollides en el diari de camp que després vam categoritzar.

També hem fet observació participant quan realitzem en el curs de Teatro en la educación y en la comunidad dirigit a professorat i altres professionals relacionats amb l’educació. Aquest curs va ser impartit pel professor Roberto Vega a Buenos Aires. Realitzo aquest curs durant l’estada

que faig a Argentina l’any 2009. Les notes queden recollides en el diari de camp que després vam analitzar.

Figura44. Darrer dia del curs Teatro en la educación y la comunidad impartit a la Asociación Argentina de Actores

pel professor Roberto Vega i adreçat a formadors. Buenos Aires, març 2009

Estratègies i procediments per la recollida d’informació

x Anàlisi documental

x Entrevista (individual i grupal -grup de discussió-)

x Observació participant i no participant

Figura 45. Estratègies i procediments per la recollida d’informació

x Gravació magnetofònica

x Enregistrament vídeo

x Fotografia

x Qüestionari x Diari de camp

Figura 46. Instruments per enregistrar i emmagatzemar la realitat estudiada

D’aquesta manera, aconsegueixo una diversitat de fonts d’informació que em permet disposar d’un volum extens de dades de diferent naturalesa i obtingudes amb tècniques complementàries.

CUESTIONARIO Fecha:

PERFIL

Nombre y apellidos:

Edad: Profesión:

Estado civil: Sexo: Hombre Mujer

Estudios: Primarios Secundarios Superiores / Universitarios. ¿Cuáles?

1. ¿Cuándo y cómo fue su primer contacto con el teatro/actividad teatral?

2. ¿Por qué empezó?

3. ¿Qué le pareció entonces?

4. Aprendizaje y formación teatral hasta ahora.

5. ¿Qué actividades teatrales has practicado después? ¿En qué contexto? (artístico-profesional, dirección, dramaturgia, educativo con chicos, con jóvenes, social,... Especifique.)

6. ¿Qué buscas en el teatro?

7. ¿Qué estimula el teatro en ti?

8. Condiciones familiares y contextuales. ¿Hay personas de su entorno que hacen/hacían teatro?

9. Motivos que llevan a hacer esta formación. ¿Qué esperas conseguir con estas actividades teatrales?

10. ¿Qué espera aprender en este curso? ¿Para qué le puede ser útil?

11. ¿Por qué con el profesor Roberto Vega?

Figura 47. Qüestionari utiltizat com a guió del grup de discussió de curs Teatro en la educación y en la comunidad

Aquest qüestionari va ser utilitzat com a guió del grup de discussió amb els set participants del curs Teatro en la educación y la Comunidad impartit a la Asociación Argentina de Actores pel professor Roberto Vega i adreçat a formadors (Buenos Aires, 2009).

A continuació fem un quadre resum de les actuacions en relació als objectius específics i globals de la recerca i especifiquem el mètode utilitzat per extreure’n informació:

Objectiu específic Actuació Mètode

1) Descriure, analitzar i relacionar les dimensions formatives i creatives que desenvolupa i potencia el fet teatral en l’àmbit educatiu des del Paradigma de la complexitat.

(En relació als objectius globals 1 i 2.)

Analitzo des de la mirada complexa les aportacions teòriques

d’experiències i recerques fins al moment, i les relaciono amb les experiències que porto a terme en aquesta investigació Anàlisi documental de caràcter confirmatori Entrevistes al Roberto Vega Observació no participant a l’aula

2) Entendre com es viuen aquestes dimensions formatives i creatives en l’àmbit educatiu formal.

(En relació a l’objectiu global 1. )

Porto a terme les activitats teatrals a l’escola en el marc del projecte EDEI. PCC

Observació no participant a l’aula

Entrevistes grupals amb el professorat del

centre

3) Comprovar quina presència té el teatre dins el currículum d’Educació Primària.

(En relació als objectius globals 1 i 3)

Analitzo la presència que té el teatre en el Currículum i quins aspectes curriculars podríem treballar dintre de cada competència bàsica

Anàlisi documental de caràcter exploratori del

Currículum d'Educació Primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i les legislacions educatives Observació no participant a l’aula

4) Fer propostes concretes per difondre l’ús del teatre com a escenari formatiu en l’àmbit educatiu formal.

(En relació als objectius globals 2 i 3.)

Analitzo el cas del professor Roberto Vega

Faig el curs de Teatro en la educación y en la comunidad

Porto a terme les Jornades de teatre formatiu a la UB i altres jornades amb estudiants dels àmbits educatius

Entrevistes al Roberto Vega

Observació participant en el curs

Grup de discussió amb els membres del curs

Observació participant de les jornades

Figura 48. Quadre resum de les actuacions en relació als objectius de la recerca