MENESCALIA PER CVRAR LES MALALTIES DELS BOUS, VAQUES, I VADELLS.
SECRETS DE LES GALLINES Y POLLAM
La finestra tacadade ve∫∫pre y uberta demati
En aquest paràgraf l’autor descriu quin és el paper de la dona en la casa rústica, en relació amb el pollam. Aquesta s’ha de cuidar del maneig del galliner, mantenir-lo en bones condicions, net, obrir-lo pel matí i tancar-lo per la nit.
Los abeuradors nets
La neteja dels abeuradors és una de les feines importants que s’han de fer en un galliner. A l’estiu es netejaran tres cops. A l’hivern amb dos cops serà suficient.
Llevar lo impedimet de fer ous
En els llocs on hi ha les gallines s’hauran de retirar residus de certes fruites i també algunes fruites perquè els seus grans afecten a la posta.
No es bo gastar las alas al gall o capo
S’aconsella tallar les plomes a les gallines que volen sovint i marxen lluny del
galliner, perquè això les distrau de posar ous. En els galls i capons, però, no es bo tallar-los les ales. És per això que convé posar espines sobre la paret de l’hort i altres llocs.
Siti del galliner
El galliner estarà al costat de la casa, orientat cap a l’orient i si es possible a prop del forn o de la cuina a l’hivern. “...tindra una petita fineftra dret a llevant, per la qual lo
pollam puga exir al ayre, y entrar al veftre...”
“Conue que lo galliner fia ben rebatut de dins y defora, per que los gats, fatgina y ferps...,
no fi pugan acoftar. No es bo que lo pollam dormia en terra, ni toque ab los peus en terra,
perque afto los fa venir la poagra, per aqueft effecte conue traueffar las barras de fufta...”
Lo gall a 12 gallines
La relació ideal gall: gallina és de 1:12
Les perfections de un bon gall
En aquest paràgraf es descriu quines són les característiques morfològiques ideals per a un bon gall. Es desprecien tots aquells que siguin blancs i grisos.
Senyals de una bona gallina. Gallina efperonada
Les bones gallines també han de presentar certes característiques morfològiques com tenir una estatura mitjana, plomes o tot el cos negres. No tenir cinc ungles com el...També s’ha d’evitar tenir gallines amb espolons perquè trenquen els ous, sovint no coven, “y a vegades fe menja los ous”.
Les gallines que mengen grans de raï m es tornen estèrils. Això s’evitarà donant-li de
menjar “grans de llambrufcas...la gallina maffa graffa, o que te fluix de cos, fa los ous sens
Gallines que cantan co lo gall
Les gallines joves que no coven , que tenen espolons, s’engreixaran amb “mill, ordi,
y gall pafta tallada en bocins...” després es menjaran al febrer.
Gallina que ∫∫e meja los ous
Per corregir aquest vici, “es menefter pofar guix en un rovell de ou, tant que fe
endurefca...,y aqueft li ferueiy de efca, apres formareu un ou de guix, o de morter, y de
cals...” que es col.locarà en el niu, sense cap ou de més.
Gallina que cloqueja. Gallina joue a fer ous, y la vella per couar
Un dels secrets perquè les gallines joves es dediquin a posar ous i no pas a covar-los (les velles que es dediquin a covar) consisteix en banyar-les amb aigua freda, o fer-les dejunar durant 3-4 dies. Tot seguit es posaran amb el gall, “y comenfara a fer ous de nou”.
Fer coduir lo pollam a un capo
“Y fi plomau lo cos de un gran capo...lo ortigau be ab ortigues” aquest s’encarregarà de escalfar i conduir als pollets.
Malaltias de gallinas. Mal de ulls. Catarro. Fluix del cos. Pepida
Les gallines pateixen diferents malalties durant la seva vida productiva: mal d’ ulls quan son velles, refredaments que causen catarro (també pot tenir com a causa haver begut aigua gelada, “o hauer dormit fobre los arbres de nit, o...en temps de pluja.”). Els
processos diarreics són causats per la ingesta de menjar massa “deftrempat”, o haver menjat herbes “refalatives” (salades), “o que el galliner es reftat ubert per defcuyt alguna nit.” La pepida de la llengua (tel escatós sota la llengua, per cúmul de mucositats amb una base contagiosa) té diferents causes: no haver begut, haver begut aigua tèrbola, cucs, polls, la manca de llocs per netejar-se..., “mosechs de beftias verinofes...”.
Medicaments per lo pollam:
Per lo catarro de les gallines. Fluix de cos de gallina. Estirpacio al cos de la gallina. Per la pepida. Cotra los polls y verms. Als mosechs dels animals verinifos
Per la sarna i la inflamació dels ulls convé “efpargir hi aygua de vedolagas, o llet de
dona, y la cortilagine es neceffari fregar los ulls ab salarmoniac, comi, y mel paftat...”.
“Per lo catarro es neffesari trauerli una ploma al nas...”, escalfar-li els peus, sobretot als més joves...”, y fi lo catarro es gros com fota los ulls, o deues lo bech, conue
...tallar la poftema..., pofant hi un poch de fal poluoritzada”.
Per la diarrea el remei emprat és donar píndoles a base d’ordi i vi. També hi han altres tractaments on el vi és present.
Quan la “gallina te lo ventre eftripat...de manera que no fe li retinga la fempta...li
pofareu mel a la fua aygua feparada.”
El tractament de la pepida es basa en fer unes vaporitzacions de diferents plantes,
“pofant lo cap dels polls ab la boca uberta fobre lo fum...”. Seguidament se’ls hi obre el
bec i s’estira de la llengua. Amb una de les ungles traiem la pepida. Un cop treta la pepida “los fregareu ab saluia: o ab un poch de vinagre, o untarla un poch de oli calt.”.
Per eliminar els polls i verms s’aplicaran diferents tractaments a base de brous de plantes i vi o brou de “llubins faluatges”
Contra les mossegades d’animals verinosos “conue untar la part ab oli de
efcorpits...” i afegir triaca (antídot) als abeuradors.
Cotra los animals que se mejan lo pollam
Per mantenir allunyats els animals que es mengen el pollam antigament
s’aconsellava de posar en la porta i dins del galliner brots de ruda. Això s’explica per la olor forta i fastigosa d’aquesta planta.” ...tambe fen pofas alguna fimeta lligada dejus la
ala dels polls, o untar les parets, y lo entorn de la fineftra del pollam ab fel de gat, o de guilla.”
Per q lo gall no cate de tot lo dia
Solució: “untauli lo cap y lo front ab oli”.
Per q lo pollam no ∫∫ie mejat de la guilla
Per controlar que la guineu no es mengi a les gallines, barrejar el menjar del pollam amb carn de guineu, “perque la llur carn rete aquella olor, que es caufa que la guilla no fe
acofta ab ells”.
Lo pondre de la gallina. Que fafse los ous gro∫∫∫∫os
Les gallines posen en fotoperíode creixent (febrer-març), la posta dura
els ous més petits. Per fer els ous més grossos se’ls hi donava menjar a base de cereals “ab
un poch de vi y aygua” fins quedar ben fartes. Això té una explicació, si bé aquestes
dediquen més temps a menjar també podran dirigir aquests nutrients en excés a la fabricació de l’ou.
Lo teps ∫∫e dexan de fer ous. Peraq las gallinas faben ous lo hiuern
Durant l’ època de fotoperíode decreixent (tardor), les gallines deixen de pondre. Si volem que alguna de les gallines en posi durant tot l’any, convé “nodrir-les de pa roftit, y
pofarlo en remull..., y al vefpre donaulos un poch de siuada, o de ordi.”
Teps de couar les gallines
És millor que el primer cop que les gallines comencen a posar ous no les deixem covar.
Als tres anys les sacrificarem , perquè ja han complert l’objectiu. Les que posen molts ous convé que mudin sovint i deixar-los els propis ous per a covar. Durant el període de muda s’han de tenir tancades per protegir-les de la guineu i altres animals. Les gallines bones per covar són aquelles que tenen dos anys posant ous fins els tres o quatre anys.
Per deflliurar les gallines dels tros. Secrets de naturaleza
Les gallines es posaran a covar “en lluna creixent de dotze dies fins en catorfa dias
de lluna, perque diu Florenti, y Columela, que...”
Els pollets neixen als 21 dies.
Perfumar la palla
És comú perfumar la palla amb sofre per evitar avortaments i perquè les gallines posin els ous més bonics i més frescos.
Los ous de couar han de fer ∫∫enas
Sense saber per què, Miquel Agustí descriu que els ous a covar sempre han de ser
senars . A l’hivern és molt difícil de fer sortir endavant els pollets, és per això que a partir
de l’octubre no convé posar-ne a covar. Les gallines poden fer de mares adoptives de altres espècies d’aus que estan en la casa rústica. El procés a seguir és senzill: es col· locaran els ous de 7 a 9 dies abans que els de la gallina (sempre senars ). En el cas de que els ous pertanyin al faisà, aquestos es posaran junt amb els de la gallina , ja que el temp s d’incubació és el mateix.
Ous q ∫∫on ma∫∫cles, o famellas
Les femelles sortiran dels ous ”que fian rodons y mes groffos de punta...”
Beure y menjar de la gallina couadora
Una pràctica recomanable quan tenim gallines que ponen ous consisteix en posar- los aigua i menjar a prop, perquè d’aquesta manera no s’entretindran en altres coses que no siguin la posta en sí . Quan la gallina estigui fora del niu serà el moment ideal per donar una volta als ous.
La impaciencia de les dones que no e∫∫perar la fi de la couada
Hi han dones que als quatre-cinc dies treuen els ous d’un en un a la gallina per veure si aquests són fèrtils, però aquesta pràctica no és convenient.
Modo per conexer los ous q fian bons per a couar
Quan passats 21 dies, els pollets no trenquen la closca, s’eliminen a les ponedores. És important conèixer que la manipulació dels ous abans de la eclosió no és una pràctica adient, ja que la gallina no vol tornar a covar els seus ous.
Remey per la cloua dura dels ous
Quan es tenen dubtes sobre si l’ eclosió es donarà correctament, serà bo que “ entorn
del defauuyte dia y no abans, banyaulos...ab aygua tebia, y aquells que aniran fobre la
aygua llevaulos, y aquells que fe afondaran tornaulos fota la gallina...ans be ajudareu molt
a los pollets quant comenfan a pipir y rompre, y no poden exir per la dureza de la
efcloua...encara que affo fia ofici de la mateixa gallina...”.
Pre∫∫ervar los polls de la pepida
Per protegir als pollets de la pepida, estaran dos dies amb alguna gallina
(prèviament cal “ferlos perfumar amb de romaní... ab un poch de fum”) que sigui bona mare. Passats els dos dies, començarem a donar-los “micas de pa tendras. y de formatge
moll, o de la farina de ordi...deftrempat ab vi...”.Això mateix també serà una mesura
profilàctica enfront el catarro.
Passats quinze dies amb la mare, la dieta que s’aportarà serà la mateixa que la proporcionada a la mare. Quan algunes gallines trenquen els ous serà convenient portar-los pollets d’una més jove, també a un capó, perquè facin de mare adoptiva, mentre que les joves es portaran novament al gall. Es recomana que com màxim, cada gallina pugui tenir 25-30 pollets a la seva disposició; superat aquest nombre no es podran cuidar
adequadament.
Fer naxer los polls ∫∫en∫∫e localor natural de la gallina
Ja en aquesta època es practica la incubació artificial dels ous, amb resultats no gaire satisfactoris, “Pofantfe les ous per orde ab la punta en alt dins de un forn
mediocrament calt, y defobre fempta de pollam...y fe giren algunes voltes..., apres al
defauuyte dia fe banyen” i al 21 se’ls ajuda a trencar la closca a aquells que comencen a
trencar l’ou.
Cardano i Democrito descriuen una altra tècnica d’incubació artificial, però “noy a
altra cofa q la naturaleza en totes les cofas”.
Con∫∫eruar los ous
Les tècniques de conservació dels ous per a la venda consisteixen en tenir-los sobre palla y coberts a l’hivern y a l’estiu cobrir-los amb segó “segons opinio dels antichs, yo
creuria (pero fota correctio) que tot es al contrari; perquè la palla es frefca de sa
Caponar los pollaftres. Engrexar los capos
Per fer capons, l’edat indicada és just després d’haver estat abandonats per la mare. Es triaran aquells que siguin més grassos i de la millor covada. Alguns, per engreixar-los, els cobreixen els ulls i els hi donen per menjar “gra mig cuyt, y de pa ben efmenufat”. En 40 dies màxim ja estan engreixats.
Polla de diuerses colors
Les gallines tindran pollets de diferents colors si “coua los ous plens de diuerfas
colors”.
Per q las gallinas fafan los ous groffos
Les gallines poden fer els ous més grossos si “picau fubtilment la pols dela pedra, y
cuyta la encorporau ab fego y vi...o fer poluora fubtil de pols de pedra...”, altres
prefereixen “argila vermella, y la mefclan ab lo menjar de les gallines”
Fer los ous mes tedres
Per fer més tendres els ous es submergiran en vinagre. Per recuperar l’estat inicial es submergiran en aigua fresca.
Co∫∫ervar los ous q no es ropen
Ous que ∫∫e conseruan molt
“Es cofa oferuada de gran temps...” que els ous posats després de la lluna nova
d’agost, o en lluna vella de novembre , “fe conferuan molt, ni fe corrompen facilmet...”.
Coure los ous ∫∫en∫∫e foch
Quan manca foc, “fe pot coure un ou llanfantlo lluny ab furia, ab algun
inftrument.”.
Ou e∫∫crit
Escriure sobre de l’ou es traduirà en l’aparició d’allò que s’ha escrit dins de l’ou. Per que això passi serà necessari un processat tant en el tipus de tinta feta servir com en l’ou, un cop escrit.
Fer un ou tant gros com voldreu
Farem ous tan grans com vulguem amb un motllo (tan gran com vulguem) en el que afegirem closques tractades anteriorment amb vinagre (4 dies). Seguidament s’afegirà aigua fresca que enfortirà les closques toves pel tractament amb el vinagre.
Prefervar lo pollam de la guilla y la mustela
Com s’ha comentat anteriorment, per que les bèsties no s’acostin a les gallines cal lligar “dejus la ala ruda filveftra” o “fi los donau a menjar carn de guilla o de muftela...” barrejat amb el menjar.
Virtuts de la gallina per relaxar lo cos. Per quebradures de mans. Per los ulls. Per los
pels. Per fluix del cos. Curar e∫corxadura. Lleuar las tacas. Per netejar les dents. La fufta o drap que nos crem
El brou de gallina té propietats laxants, amb efecte superior quan s’afegeixen altres plantes que també són laxants.
Per les “quebradures” de mans és ideal el greix de la gallina barrejat amb aigua. Els emplastres fets d’ous ben batuts són un bon remei pel despreniment de la pell. La clara d’ou amb pólvora d’encens i aplicat sobre el front, talla la epistaxi. Les taques en la cara es resolen amb rovell d’ou posat en lluna plena.
La cendra de closca és un bon remei (beguda amb vi) per la neteja i emblanquiment de les dents.
La clara d’ou amb calç serveix per soldar vidre.
Una virtut de l’ou és que, escampat sobre fusta o draps que cremen, actua com a un aï llant tèrmic.