Tipologies de la desocupació

Hi ha múltiples raons que expliquen les situacions de desocupació, encara que la majoria se solen agrupar en funció de dos tipus d'explicacions:

1) Explicacions econòmiques. Solen tenir dos fonaments:

a) La destrucció de llocs de treball, que es pot produir per fenòmens com les crisis econòmiques, l'externalització i subcontractació de fases del procés productiu en altres mercats de treball en els quals el cost del factor treball sigui menor, o per processos de reconversió industrial.

b) La incapacitat dels sectors productius per a crear prou llocs de treball.

Una estructura demogràfica en la qual els joves tinguin molt de pes, o una dinàmica en la qual el saldo migratori sigui positiu (entren més immigrants que surten) o en la qual les dones s'incorporin al mercat de treball (com de fet ha succeït en Espanya en els últims anys), provocarà un creixement de l'oferta (en el sentit econòmic) de treball que farà més fàcil l'existència de desocupació. En funció d'aquest tipus d'explicacions i de l'evidència empírica disponible, així com dels models econòmics comunament utilitzats, podem oferir la següent tipologia de la desocupació:

Taula 17. Tipologia de l'atur

Tipologia de la desocupació (segons l'origen del problema)

Curt�termini Llarg�termini Mercat�de�productes

Problemes d'insuficiència de demanda Desocupació cíclica o keynesia-

na Desocupació a causa d'un creixement insuficient:• Saturació de la demanda • Drenatge fiscal

Problemes d'oferta Desocupació estacional

Desocupació ocasional Desocupació a causa d'un endarreriment en eldesenvolupament

Mercat�de�treball

Problemes de desajust entre l'oferta i la demanda

(U-V) Desocupació friccional Desocupació estructural

Nivells salarials "excessius" Desocupació clàssica

Acceleració del canvi tecnològic Desocupació tecnològica

Acceleració de l'augment de l'oferta de treball Desocupació demogràfica Font: elaboració pròpia a partir d'Ll. Fina (2001). El Reto del Empleo (460 pàg.). Madrid: McGraw-Hill.

1)�Cíclic�o�keynesià8

(8)_{Cíclic o keynesià}

Es produeix per insuficiència de la demanda de béns i baix nivell d'inversió o per una crisi d'oferta. És el que s'associa a l'evolució de l'economia en general i a l'aparició de recessions econòmiques, com la derivada de la crisi del petroli de 1973, o la més recent de l'11 de setembre de 2001, i provoca contraccions de l'economia que afecten els sectors més febles (segments secundaris, feines precàries, etc.) de les estructures ocupacionals dels països.

2)�Estacional9

(9)_Estacional

El que es dóna a causa que determinades activitats són de temporada (per exemple, tas- ques agrícoles de collita o sector turístic). Se solen identificar fàcilment i mesures com l'encadenament de tasques recol·lectores agrícoles o la prolongació de les temporades turístiques (per exemple, amb els viatges de vacances de jubilats en èpoques de tempo- rada turística baixa, com els promocionats a Espanya per l'Inserso) poden contribuir a atenuar-lo.

Lectura recomanada A.�Recio (1997). Trabajo, Per- sonas, Mercados. Manual de Economía Laboral. Barcelona: Fuhem/Icaria.

Ll.�Fina (2001). El Reto del Empleo. Madrid: Mc- Graw-Hill.

Exemple típic d'ocupació susceptible d'atur estacional

3)�Friccional10

(10)_Friccional

És el que es dóna en els processos de canvi de treball quan aquest és breu. Resulta del temps dedicat a aparellar vacants amb treballadors que busquen feina. Un funcionament eficient de les oficines de col·locació podria reduir a la mínima expressió aquest tipus de desocupació que, no obstant això, depèn de variables del mercat de treball com la mobilitat, els salaris de reserva, etc.

NAIRU

Les expressions taxa d'atur natural, taxa d'atur d'equilibri o taxa d'atur no acceleradora de la inflació (NAIRU en la sigla anglesa) fan referència a la mateixa idea: un nivell d'atur intrínsec a un determinat mercat de treball, per sota del qual no es pot situar una economia sense afectar negativament la taxa d'inflació. Aquesta taxa té un com- ponent friccional i un altre d'atur clàssic, conseqüència de l'existència de rigideses en el mercat de treball.

4)�Estructural11

(11)_Estructural

És el que fa que persisteixin altes taxes d'atur al llarg del temps, independentment de la conjuntura econòmica, i es deu a un desajust entre oferta i demanda de treball només soluble a mitjà termini (per exemple, un problema de qualificacions de la població). L'adequació dels sistemes de formació (especialment, de la formació professional), el fun- cionament dels sistemes de col·locació, o l'anticipació (mitjançant polítiques industrials i laborals) als canvis en les estructures productives i ocupacionals dels països poden reduir la incidència d'aquest tipus de desocupació.

5)�Neoclàssic12

(12)_Neoclàssic

Alguns autors sostenen que la no-acceptació dels salaris d'equilibri per part dels treballa- dors (per l'existència de salaris mínims, l'actuació dels sindicats, etc.) provoca desocupa- ció. Com que el salari és el preu del factor treball, qualsevol salari que estigui per sobre del d'equilibri alterarà aquest i tendirà a produir desocupació. Per tant, les característiques institucionals del mercat de treball poden afectar l'existència o no de desocupació.

Taula 18. La interpretació neoclàssica de l'atur

1)�Atur�friccional: els oferents i demandants de treball "no es troben" per problemes (temporals) d'informació (desajust conjuntural lligat a la cerca�d'ocupació).

2)�Atur�voluntari. Causes:

• Preferències individuals entre renda i oci, expectatives salarials excessives.

• Les prestacions econòmiques de l'Estat a les persones aturades els permeten allargar la durada de l'atur i rebutjar oportunitats d'ocupació.

Barreres�a�l'ajust�flexible�dels�salaris ⇒ da- vant un excés d'oferta de treball el salari no es redueix per a tornar a l'equilibri. Causes: • Exixtència de salaris mínims per llei ⇒ di-

ficulten la contractació de col·lectius amb qualificacions baixes.

• Fixació dels salaris en convenis col·lectius centralitzats.

• Salaris d'eficiència superiors als d'equilibri que les empreses paguen dins la seva polí- tica de gestió laboral.

• Salaris rígids per l'actuació dels insiders en- front dels outsiders.

3)�Atur�causat�per�"rigideses"�del�mercat laboral�i�conductes�no�competitives

Barreres�a�la�flexibilitat�de�l'ocupació ⇒ l'ajust del volum de treball contractat per l'empresa té costos ⇒ l'ocupació és inferior a la volguda per les empreses. Causes: • Regularització de l'estabilitat de

l'ocupació (indemnitzacions, entre d'altres).

• Regulació de la contractació temporal (justificació, terminis, etc.).

• Regulació de la jornada de treball i del tre- ball a temps parcial.

Font: elaboració pròpia a partir de J. Banyuls; E. Cano; J. V. Pitxer; A. Sánchez (2005). Economia Laboral i Polítiques d'Ocupació. València: PUV.

A vegades, la tecnologia pot provocar atur, especialment a curt termini, encara que els efectes compostos i a llarg termini siguin positius.

(13)_Tecnològic

La introducció de la tecnologia pot provocar reduccions d'ocupació en determinats sec- tors a causa de la substitució de treballadors per màquines i de l'increment de la produc- tivitat per treballador que això provoca.

La por de l'atur tecnològic es basa en la creença que el nombre total de llocs de treball en una economia és fix i que, per tant, si les innovacions tecnològiques permeten satisfer una determinada demanda reduint la necessitat de mà d'obra, es perden llocs de treball en el conjunt de l'economia. Però la incidència del canvi tecnològic dista de ser tan senzilla: també pot produir un abaratiment del preu de venda de determi- nats productes (per exemple, cotxes, aparells electrònics o informàtics) que porti a més demanda i, per tant, a una creació de llocs de treball tant directament (en la pro- ducció d'aquests béns), com de forma indirecta (en el seu disseny, comercialització, reparació, serveis financers associats a la seva compra, etc.).

7)�Demogràfic14

(14)_Demogràfic

El creixement de la població potencialment activa superior a la capacitat de l'economia per a generar llocs de treball pot comportar un creixement de la desocupació. Com hem vist, en el cas espanyol, la major incorporació a la població activa de les dones en els últims anys seria un exemple d'aquest tipus de desocupació: moltes dones han passat de la inactivitat a l'ocupació, però d'altres ho han fet de la inactivitat la desocupació.

Evidentment, amb aquesta tipologia de classes i causes de la desocupació, les solucions a aquest problema depenen en gran manera del tipus d'atur davant del qual ens trobem, i de l'actitud teòrica des de la qual s'abordi el problema. Així, per exemple, les solucions que s'han de plantejar per a resoldre l'atur es- tacional no podran ser les mateixes que les que es plantegin per a alleugerir l'atur estructural. D'altra banda, les solucions també depenen de l'enfocament teoricopolític des del qual s'abordi el problema. Així, un neoclàssic proposarà la flexibilització dels mercats de treball, l'eliminació dels salaris mínims o la reducció del poder dels sindicats. En canvi, un keynesià proposarà polítiques fiscals o d'inversió que ajudin a expandir la demanda agregada, o el desenvo- lupament de polítiques d'ocupació.

Aquest tipus d'anàlisi és la que fonamenta les variades respostes al problema de la desocupació, respostes que es detallaran en l'últim apartat d'aquest mòdul. A continuació es presentarà una breu síntesi de la situació dels mercats de treball, a Europa i Espanya.