.4 NOVES PLANTACIONS
S, PODA NECE
7.6.2. TIPUS I CARACTERÍSTIQUES DE LES PODES RUTINÀRIES
A l’apartat d’objectius ha quedat clar que no és objecte d’aquest treball elaborar un plec de condicions de les operacions de manteniment i millora que s’hagin de realitzar. No obstant, la poda és
especialment important en la gestió dels arbres ornamentals com s’ha vist anteriorment i precisament per això s’han volgut fer uns aclariments.
La poda és una operació que requereix moltíssima experiència. Sovint tot el que es pot aprendre en els llibres es molt complicat d’aplicar quan s’està dalt d’un arbre de grans dimensions i per tant cal simplificar la descripció dels processos per a una millor comunicació que permeti als professionals entendre els llibres, entendre’s entre ells i actuar de manera estandarditzada com ja s’actua a la resta d’Europa en els països més avançats en arboricultura ornamental. En aquest sentit, les úniques podes bàsiques que existeixen són les següents:
0. Branca morta (Bm) 1. Branques senceres (Eb) 2. Aclarides (Ac)
3. Reduccions (Red)
4. Retallat o topiari (Ret) 5. Brocades i caps de gat (Br) 6. Terciats (Te)
7. Escapçats
A partir d’aquestes podes bàsiques es poden explicar altres podes que combinen vàries de les anteriors i que són molt comuns:
0. Formació (Fo) 1. Refaldat (Ref) 2. Neteja (Ne) 3. Manteniment (Pm) 4. Reducció de pes (Rp) 5. Reestructuració (Re) 6. Etc.
El mateix passa amb les palmeres, les podes de les quals difereixen una mica i són les següents:
0. Fulles mortes i fruits secs (Bm) 1. Fulla verda (Ac)
2. Formació de valona (V) 3. Rapel.lat d’estípit (Rap)
4. Neteja (Ne) 5. Manteniment (Pm) 6. Altres
Abans de descriure les podes una a una, cal tenir en compte que en qualsevol poda s’han de respectar els principis bàsics següents:
• L’estructura o port natural de l’arbre i l’etapa de desenvolupament. • Fer el mínim de talls possibles
• No eliminar més del 30% de la capçada.
• Tall correcte i sistemes de defensa de l’arbre (4 barreres de compartimentalització).
• En les aclarides, les reduccions i en general és millor molts talls petits distribuïts homogèniament que pocs de grans.
La poda de branca, fulles i fruits morts elimina de l’arbre únicament les parts mortes. Això té un efecte estètic i sanitari per a l’arbre ja que s’eliminen les principals fonts d’aliment dels fongs sapròfags facultatius que tantes vegades i depenent de les condicions ambientals actuen com a paràsits o semiparàsits. Pel que fa a branca morta i risc, la gran majoria de vegades un arbre és suficientment segur si no té branca morta més grossa de 2,5 cm de diàmetre. Evidentment en certs arbres i per motius estètics es pot optar a treure branca morta més petita.
La poda de branques senceres és eliminar branques a nivell de tronc. Això es fa normalment per eliminar branques poc favorables i /o perilloses, que poden obstaculitzar accessos i visuals, per no deixar branques terciades que no es desenvoluparan correctament, etc.
La poda d’aclarida consisteix en eliminar les branques inútils i/o menys favorables per al creixement i formació del port natural de l’arbre amb la finalitat de netejar i/o formar l’arbre o també per altres raons funcionals com per exemple proporcionar més llum a sota de l’arbre, reduir la resistència de l’arbre al vent i reduir el pes general de l’arbre. La poda d’aclarida inclou sempre una poda de neteja o sanejament i també una poda de formació ja que en l’eliminació de branques es fa una selecció de les millors al mateix temps que s’eliminen les inútils, mortes o problemàtiques. La poda d’aclarida es pot realitzar amb diferents intensitats sent la màxima com ja s’ha dit anteriorment el 30% d’eliminació de branques. Així doncs, hi han 3 nivells d’aclarida que són aclarida al 10%, al 20% i al 30%.
La poda de reducció consisteix en l’eliminació d’un terç com a màxim de les parts terminals de les branques, deixant un tirasaba que faci com a mínim un terç del diàmetre de la branca d’on creix. La poda de reducció es pot realitzar a tot l’arbre en general si aquest es vol deixar amb una capçada equilibrada i simètrica o també es pot realitzar en branques determinades si aquestes interfereixen amb elements del mobiliari urbà, construccions i instal·lacions o són perilloses. Com ja s’ha dit anteriorment no es podrà eliminar més d’un 30% de les branques de la capçada. Hi han 3 nivells de reducció segons s’elimini el 10, 20 o 30% de la branca. És un poda no gaire beneficiosa per l’arbre ja que elimina els meristemes apicals deixant la primera barrera de compartimentació de defensa natural de l’arbre exposada a infeccions, al mateix temps que s’eliminen els meristemes productors d’hormones catalitzadores de varies funcions fisiològiques bàsiques per a l’arbre com la producció d’arrels. És fonamental doncs, una bona selecció de l’espècie tenint en compte el port natural de l’arbre i l’entorn a on creixerà ja que així s’evitarà haver de fer podes de reducció.
La poda de retallat o topiari consisteix en retallar literalment els brots i fulles terminals més tendres per controlar el volum de la capçada. Normalment es realitza amb l’ajuda d’un retallador que treballa com ho faria una màquina d’afaitar.
Les podes de terciat i escapçat són podes que no entren dins el manual de bones pràctiques ja que eliminen més del 30% de la capçada i a més ho fan d’una manera indiscriminada, sense respectar cap principi fisiològic i mecànic de l’arbre, amb el resultat final de podricions i branques que neixen
amb unions dèbils que seran a mig termini perilloses. La poda de terciat consisteix en eliminar dos terços de les branques, deixant per tant un terç. La poda d’escapçat consisteix en eliminar completament totes les branques a nivell del tronc, eliminant per tant tota la capçada.
La poda de brocada és la més famosa al nostre país per la gran quantitat d’arbres en els que s’aplica. Consisteix en eliminar anualment tota la capçada deixant només els braços principals acabats amb un brot jove de l’any en curs amb dos o tres borrons o gemmes. Es fa per formar l’arbre en forma de vas o copa, estructura que ja ha passat a ser un estàndard i que per a moltes persones i professionals és sinònim d’un arbre ben podat. És una de les podes que requereixen més temps, gens bona per a l’arbre i que s’ha d’aplicar només en casos justificats com per exemple en arbres que valgui la pena conservar i que sempre han estat podats a brocada. Una pràctica que no és gens comú en les podes de brocada i que és molt recomanable quan els arbres ja han arribat al seu volum màxim de capçada és la poda de cap de gat. Aquesta consisteix en eliminar tots els brots igual que la poda de brocada, però amb la diferència de que no es deixa cap brot de l’any en curs.
La poda de formació té com a objectiu principal garantir un port natural per a l’espècie, mecànicament resistent a l’acció del pes, la seva distribució i l’acció del vent. La poda de formació pot combinar totes les tècniques bàsiques de poda com el refaldat, branca morta, neteja, aclarida, reducció i fins i tot terciat i brocada en casos particulars. Estrictament parlant, la poda de formació no està limitada a arbres joves, ja que molts arbres adults estan completament deformats i necessiten una poda de formació ni que sigui tardana per a millorar la seva integritat física i el seu valor funcional i estètic. La poda de formació és molt important ja que d’ella depèn el bon estat mecànic futur de l’arbre i s’ha de realitzar periòdicament ja que d’aquesta manera no es faran mai talls grans i els talls petits cicatritzaran sense problemes. Malgrat tot, els vivers segueixen formant la majoria d’arbres en forma de copa artificial per falta d’experiència en mecànica d’arbres grans i adults. Un arbre petit no representa un perill significant però si ja se’l determina a créixer amb una estructura artificial i dèbil, aquest arbre quan sigui adult representarà un perill important de ben segur.
La poda de neteja inclou l’eliminació de la branca morta, tocons, brutícia acumulada a forques i unions, branques malaltes, esquerdades o trencades.
La poda de manteniment és com la poda de neteja però una mica més complerta, eliminant també les branques més desfavorables, mal orientades, codominàncies, branques encreuades que es freguen entre elles sempre i quan no es sostinguin les unes a les altres, inclou també un refaldat o una reducció de certes branques si això és necessari.
La poda de refaldat és l’eliminació de les branques i brots baixos per eliminar les branques que són obstacles potencials per al trànsit de vianants i de vehicles. L’alçada lliure de branques mínima és de 2,5 m en el cas de carrers amb trànsit únicament de vianants i de 4,5 o més en carrers i avingudes on hi hagi trànsit de vehicles i transports especials. La poda de refaldat també ha de tenir en compte de
no treure més del 30% i per aquesta raó molts refaldats han de ser fets gradualment durant 2 anys o més. Molt sovint hi han arbres que no s’han refaldat mai o fa molt temps que no es refalden i la seva capçada té més del 30% de les branques a un nivell inferior de 2,5 o 4,5 m. A més, també és molt comú trobar troncs amb múltiples branques que neixen al mateix nivell i la ferida que es provoca en el mateix punt si es tallen totes les branques de cop pot ser excessiva pel potencial de compartimentació del tronc. La pitjor conseqüència d’aquest tipus de ferides són podricions que més endavant poden desencadenar en una fractura precisament en el tronc al nivell de la ferida.
La poda de reducció de pes s’aplica per reduir el risc de fractura i normalment es basa en una aclarida i una reducció. L’aclarida redueix la resistència al vent i treu, evidentment, pes a l’arbre mentre que la reducció elimina pes de les puntes que és el que més força exerceix a la unió de la branca i al llarg d’aquesta.
La poda de reestructuració és una poda de formació en arbres que han estat mal formats o formats en estructures cares de mantenir i dèbils i que volen ser convertides a una estructura més d’acord amb el port natural de l’arbre. Un exemple d’aquest tipus d’arbres en els que pot valer la pena dur a terme una poda de reestructuració seria un arbre amb suficient espai disponible per al desenvolupament de la seva capçada que en canvi ha sigut limitat i ferit anualment amb podes de brocada sense cap justificació raonable.
El rapel.lat de l’estípit i la formació de la valona en palmeres són operacions merament estètiques. El rapel.lat d’estípit es du a terme amb la finalitat d’allisar-lo, mentre que la formació de la valona es fa amb la finalitat de arrodonir les tabales de sota la capçada en forma de bola, vas o copa.