Interès constructiu Sí ; No
Elements constructiusCadena
Paret
Clavegueres
Pont
Escalons
Pujadors
Escopidors
Ratlletes
Gual empedrat
Pedres passadores
Paretons
Marges
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 14 de desembre de 1868 “...se dio cuenta de otra solicitud presentada por Ramon Castañer esponiendo que varios vecinos del lugar la Arracó sufraganeo de esta villa han estrechado el camino transversal que del punto conocido por la Creveta conduce a la Trapa y a las Basas, en terminos que imposibilita el libre transito por el mismo camino, solicitando que la comision de caminos de este Ayuntamiento pase a examinar el referido camino, y es especial los puntos conocidos por can Maria, y en una propiedad de Antonio Juan Prim, y en su vista disponen lo que sea mas arreglado a justicia. La junta despues de un detenido examen y enterados de lo espuesto por uno y otro solicitante, acordaron por unanimidad de votos, que pasara la comision de obras del seno de este Ayuntamiento a reconocer los puntos mencionados en los referidos caminos, en vista de lo acordado y con esta misma fecha asi quedó decretado al margen de dichas solicitudes”. La comissió de camins passà inspecció “...en donde señalaron dicho camino con trece palmos de ancho que en su concepto son necesarios para transitar libremente por dicho camino; cuyo dictamen fue igualmente aprobado por unanimidad de votos...” (AMA. Sign. 91).
Segons la norma 50 del Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31 de desembre de 2004, s’han creat les rutes d’interès naturalísitic, entre les quals hi ha la Ruta Pedra Seca. Segons aquesta norma els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixin actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visulas, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, mantenir-es en condicions de ser transitades i obertes al públic. A l’annex cartogràfic d’aquest Pla apareix cartografiat aquest camí com a part de la Ruta Pedra Seca.
Camí de ses rotes
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 10 de febrer de 1972 un regidor “...paso a exponer las necesidades que afectaban a aquella entidad particularmente en materia de puentes y caminos, camino den dames, pont den bosch, camino de ses rotes, etc [...] Seguidamente el Sr. Alcalde recogiendo la propuesta del Sr. Bosch, afirmó que los caminos y puentes de este término serian objeto de las correspondientes atenciones en la medida que lo permitieran las disponibilidades económicas” (AMA. Sign. 140).
El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la
catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure. 3.1.19 Annex).
Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el tram 1 apareix amb el nom de camí de s’hort de Son Castell a es Collet és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a s’hort de Son Castell i final a Es Collet, amb una longitud d’1’3 quilòmetres i una amplada total de 3 metres. Els trams 2, 3 i 4 apareixen amb el nom de camí de ses Rotes, amb inici a Son Benet i final al Coll de sa Gramola, amb una longitud de 6 quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).
Camí de ses rotes de s’Hereu
En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí de Ses Rotes de S’Hereu (nueva rotulación, camino que llega al Campas) (AMA. Sense signatura).
L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de s’Arracó, el camí de ses Rotes de s’Hereu, grafiat en el plànol corresponent amb la referència F, G.
En una altra sessió celebrada l’11 d’octubre de 1886 es tractà la sol·licitud d’una veïnada “...pidiendo permiso para construir y reponer un trozo de bancal, en la propiedad de dicho su marido, y a la vera del camino llamado de Can Bernadó o Can Seguina, acordóse pase a la Comision de caminos del seno de este Ayuntamiento para que se sirva informar” (AMA. Sign. 95 b).
El 21 de maig de 1888 es llegí la instància d’un veïnat “...pidiendo se de curso a las aguas que se encharcan en el camino travesal público llamado Can Seguina en el sufraganeo S’Arracó. Enterado el Ayuntamiento, acordó que por el peon caminero del distrito se ponga en estado conveniente el camino de referencia” (AMA. Sign. 95 b).
Camí de s’Arracó a ses Basses
El camí de s’Arracó a ses Basses està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx: “ Parteix de la vila de s’Arracó en direcció nord-oest i després de deixar el penyal des Corbs i el puig d’en Corso, travessa ses Planes i després puja per davora el Torrent de sa Font des Bosc fins arribar a ses Basses.
Antigament era un camí de carro, però ha tornat un tirany de difícil seguiment ” (Pàg. 52).
Camí de Sa Clota
El projecte de pavimentació de la barriada de Sa Clota, a s’Arracó, va ser elaborat pels tècnics municipals de l’Ajuntament d’Andratx el mes d’octubre de 2005 (AMA. Sense
signatura).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). El tram 1 apareix amb el nom de camí de sa Clota està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’30-3’60 metres i un estat de conservació dolent. El tram 2 del camí catalogat apareix grafiat parcialment amb el nom de camí de Son Guillem, està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’50-2’70 metres i un estat de conservació regular.
- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la penya des Corb i ses rotes de s’Hereu, amb una longitud aproximada de 7 km i un desnivell de 200 m.
- HEINRICH, H. (1989). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93).
- HEINRICH, H. (2003). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1 a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 101- 105).
- VALLCANERAS, LL. (2001). El camí apareix majoritàriament descrit a la seva obra 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III), Itinerari 1: Puig de ses Basses-Puig de ses Celles, (pàgs. 16-21) on descriu l’itinerari des de s’Arracó al Puig de ses Basses
:
“El camí deixa d’estar asfaltat quan arriba a una casa on hi ha una placa que indica “Sa Font des Bosc”, aleshores gira a l’esquerra i travessa una torrentera per un pontet.[...].El camí que fins a la font des Bosc era pràcticament horitzontal, es decideix a la fi a pujar, fa dos revolts tancats, deixant a la dreta les cases de Can Benet, i arriba a un punt on es trifurca [...] Nosaltres seguirem el del mig.
El camí passa pel davant de la casa que s’intuïa per darrere les oliveres (duu el número 20 ), i arriba a una altra casa en ruïnes [...] que rodejarem per la dreta. Just passades les ruïnes arribarem a un pinaret on, després d’un pi gros, el camí es bifurca [...] agafarem el de la dreta.
El camí puja per dins un pinar fent un parell de ziga- zagues i arriba a un collet, després del qual es replana momentàniament i, més endevant torna a pujar fent un parell de revolts i arriba a un segon collet.
Després d’aquest segon collet, ja veurem a l’esquerra els costers que pujen fins a la paret del Moro[...].
El camí, que cada cop és més estret, segueix un traçat horitzontal. A l’esquerra veurem una sèrie de porxos, algun dels quals està esbucat: són ses Rotes de s’Hereu. Finalment arribarem a un punt on, després de creuar una paret seca mig esbaldregada, el camí esdevé en tirany i es dirigeix cap a un esquifit grup de pins, sota el qual hi ha un porxo: la caseta de l’amo en Pep.
El tirany va serpentejant pel mig de la garriga baixa, però no és mal de seguir ja que disposam de l’ajut de marques de pintura.
En arribar al porxo, el rodejarem per l’esquerra i, després d’uns no gaire clars, seguirem per un camí que trobarem.
En ser al camí, ja veurem[...] les cases de ses Basses, que estan situades en un pinaret que veurem a l’altra banda de la torrentera. De fet, el camí que seguim va baixant cap a la torrentera en un seguit de revolts [...]
Seguirem aquest camí cap a l’esquerra, és a dir, en el sentit ascendent del jaç. El camí acaba per confondre’s amb el jaç de la torrentera i, si el seguim uns metres més, veurem que a la dreta s’inicia una pista ascendent per on hem de continuar.
La pista puja en direcció a les cases de ses Basses fins que, en ser-hi aprop, es desvia clarament a la dreta fins arribar al camí que ve del coll de sa Gramola [...]” (pàgs. 18-19)
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i parcial.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000. Apareix aproximadament i majoritària.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix parcialment.
- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III) I (I-IV). Apareix aproximadament.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix aproximadament.
- Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000.
- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3) i (3-3). Apareixen el trams 1 i 2.
- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i 4 (com a camí de ferradura). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i 4 (com a camí de ferradura). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament.
- Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2.
- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareixen els trams 1 i 2.
- VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.