Valls d’Àneu: Alt Àneu, Esterri d’Àneu i Guingueta d’Àneu

Les Valls d’Àneu estan situades en el curs més alt de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà al nord oest de Catalunya, tal i com es pot veure a la figura 5.6. Estan limitades al nord amb França, a l’oest amb la Vall d’Aran connectades des de 1922 amb la carretera del Port de la Bonaigua i la Vall de Boí, a l’est amb la Vall de Cardós i al sud amb Llavorsí.

Figura 5.6. Esquerra: Mapa de Catalunya amb la comarca del Pallars Sobirà (marcada en taronja).

Dreta: Mapa de la comarca del Pallars Sobirà i els seus municipis senyalant les Valls d’Àneu. Font: elaboració pròpia.

Alt Àneu Esterri d’Àneu La Guingueta d’Àneu Espot

Situació geogràfica i descripció de l’àmbit d’estudi

Les Valls d’Àneu són una zona del Pallars Sobirà ben delimitada, situada en ple Pirineu axial i, és per això, que és un territori natural on s’alternen frondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, boscos, prats alpins i alts cims envoltats per llacs d’origen glacial. La orientació del relleu i l’altura fan que hi hagi una diversitat climàtica caracteritzada per un clima de tipus mediterrani als fons de les valls i alpí a les zones altes. A grans trets, els estius són suaus i els hiverns són secs i freds, amb primaveres i tardors de poca duració.

El territori s’estructura en quatre municipis: Alt Àneu, Espot, Esterri d’Àneu i la Guingueta d’Àneu. Junts engloben 24 nuclis urbans en una superfície de més de 400 km2 i una població que ronda als 2.086 habitants.

Tot i que Espot es troba dins de les Valls d’Àneu, aquest municipi no forma part dels estudiats ja que la seva delimitació no coincideix amb la del PNAP.

5.2.1. Alt Àneu

El municipi de l’Alt Àneu està constituït per 8 nuclis urbans que es distribueixen al llarg de les valls formades per la Noguera Pallaresa i el riu de la Bonaigua. Aquests nuclis de població ocupen una superfície total de 193’79 km2, a la part més septentrional del Pallars Sobirà (figura 5.7), amb un total poblacional de 450 habitants.

Des d’un punt de vista administratiu, l’Alt Àneu és fruit de la fusió, a finals dels anys 60, dels antics ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i Valencia d’Àneu, amb els seus respectius agregats. En l’actualitat, el municipi compta amb dues entitats municipals

descentralitzades de recent creació: la d’Isil i Alós, i la de Sorpe. En resum, el municipi de l’Alt Àneu està format pels següents nuclis urbans: Alós d’Isil (situat a 1.280 m d’altitud), Àrreu (situat a 1.250 m d’altitud), Borén (situat a 1.113 m d’altitud), Isavarre (situat a 1.125 m d’altitud), Isil (situat a 1.161 m d’altitud), Son (situat a 1.393 m d’altitud), Sorpe (situat a 1.262 m d’altitud) i València d’Àneu (situat a 1.086 m d’altitud). La figura 5.7 mostra, de manera esquemàtica, com estan situats aquests nuclis de població dins del municipi.

Des del punt de vista històrico-cultural, el municipi és inseparable de la història de les Valls d’Àneu, a les que pertany, un territori caracteritzat per una rica tradició mil·lenària i un patrimoni

Figura 5.7. Mapa esquemàtic del municipi de l’Alt Àneu on es

poden veure els nuclis urbans que el conformen. Font: http://altaneu.ddl.net

Situació geogràfica i descripció de l’àmbit d’estudi

natural i cultural d’interès remarcable, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. A més, els pobles mantenen una arquitectura tradicional pirinenca, sense haver renunciat a la modernització.

5.2.2. Esterri d’Àneu

El municipi d’Esterri d’Àneu és el centre geogràfic, econòmic, social i cultural de les Valls d’Àneu. Aquest està situat a 949 m sobre el nivell del mar. S’assenta sobre un pla verd de 8’5 km2, on la major part del qual és zona verda. El municipi té 890 habitants.

El poble d’Esterri d’Àneu té una tradició mil·lenària, on la primera documentació escrita data de l’any 839. El municipi està equipat per donar una adequada resposta als municipis del voltant amb serveis sanitaris i d’urgència, ensenyament, culturals, serveis socials i religiosos, àrea recreativa i parcs infantils.

5.2.3. La Guingueta d’Àneu

La Guingueta d’Àneu és un municipi amb una

extensió de 193 km2 i amb 381 habitants. El

municipi està constituït pels següents nuclis de població (figura 5.8): Aurós (nucli amb una sola casa), Berrós Jussà (situat a 1.091 m), Berrós Sobirà (situat a 1.270 m), Burgo (situat a 1.415 m), Cerbi (situat a 1.415 m), Dorve (situat a 1.400 m), Escalarre (situat a 993 m), Escaló (situat a ), Escart (situat a 1.230 m), Estaron (situat a 1.071 m), Gavàs (situat a 1.380 m), Jou (situat a 1.305 m), La Guingueta d’Àneu (situat a 938 m), Llavorre (nucli amb només 5 habitants) i Unarre (situat a 1.218 m). El nucli urbà de la Guingueta d’Àneu és la capital del municipi que rep el mateix nom i és, per tant, on hi trobem l’ajuntament.

Figura 5.8. Mapa esquemàtic del municipi de La Guingueta

d’Àneu, on es marquen els seus nuclis de població. Font: elaboració pròpia.

Ramaderia Ecològica 6. RAMADERIA ECOLÒGICA

Aquest capítol introdueix el concepte de la ramaderia ecològica, descrivint de manera general quines són les seves característiques, quina ha estat la seva evolució en els últims anys a nivell català, així com el marc legal que fa referència a la producció ramadera ecològica.

La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un sistema de producció encaminat a l’obtenció de productes agraris i alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant l’aplicació de mètodes productius respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació. En aquests sistema s’inclouen totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització de productes ecològics. L’aplicació d’aquest sistema d’obtenció de productes agraris i alimentaris implica que totes les empreses que hi participen han de complir la normativa europea i estar sotmeses al control i la certificació realitzada per una sèrie d’organismes de control, per tal d’oferir una garantia als consumidors.

A través de la ramaderia ecològica es proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, respectant les seves necessitats biològiques i de comportament. En aquest tipus de ramaderia el bestiar s’alimenta amb productes ecològics, els animals herbívors tenen accés a pastures i les aus i els porcs a patis. Els allotjaments tenen la superfície necessària per a que els animals disposin de cert espai mínim, permeten l’entrada abundant de llum natural i estan perfectament ventilats. La sanitat es basa en la selecció de races adequades, bones pràctiques zootècniques, densitat adequada i alimentació d’alta qualitat, sense la utilització d’antibiòtics com a tractament preventiu.