El valor ambiental i social de les zones humides

S'entenen per valors les característiques de les zones humides beneficioses per a la societat (i per al medi ambient, ja que la societat forma part d'aquest medi). Són termes sociològics, subjectius i, per tant, maleables. Estan basats en propietats antropogèniques que determinen o bé la seva utilitat o bé si formen part dels béns públics. El valor estableix una riquesa, una utilitat o importància d’una funció determinada de les zones humides (Reimold, 1994). Des del punt de vista de molts planificadors, almenys fins fa pocs anys, les zones humides no tenien cap interès econòmic, el seu valor en aquest aspecte era considerat marginal o nul. Aquesta idea és combatuda, però, com més va per més autors. Efectivament, com s'ha vist, les zones humides proporcionen al planeta recursos naturals i nombrosos serveis. La

propensió a reconèixer el valor natural de les zones humides coincideix amb una sèrie d’iniciatives polítiques que associen medi ambient i desenvolupament. Cada cop hi ha més interès en integrar dins l’avaluació econòmica dels recursos la component mediambiental (Skinner i Zalewski, 1995). Malgrat tot, com comenten els mateixos autors, normalment el valor de les zones humides no és estimat, excepte quan per exemple l’aigua d’una zona humida és venuda al consumidor. Extreta d’un riu o de la capa freàtica es considera que l’aigua no té valor, cosa falsa, ja que dins el riu l’aigua permet la pesca, la recàrrega dels aqüífers, la presència de planes al·luvials, de pastures, de valors paisatgístics, etc.

Un mètode molt estès, sobretot en els camps de la biologia i de l'ecologia per mesurar el valor ambiental d'una determinada zona humida és l'ús quantitatiu de l'avifauna com a indicador d'aquest valor. Generalment és el recurs ecològic més cridaner i, per això, ha estat el més estudiat. Malgrat tot, cada cop més autors coincideixen en assenyalar que aquests ecosistemes han de ser valorats idealment, integrant la informació disponible sobre el conjunt dels seus elements ecològics, geomorfològics, estètico-paisatgístics, usos tradicionals associats, etc. (Ballarín, 1986).

A banda d'aquests tipus de valoracions, els economistes i els gestors de zones humides han començat a promulgar en el decurs dels darrers anys l’argument que diu que si el medi ambient té un valor per a la societat, llavors, per definició hauria de ser possible calcular-ne el seu preu en termes monetaris. Moltes zones humides s’han perdut perquè el seu valor sencer per a la societat no ha estat considerat en el procés de planejament i en els mecanismes de mercat (Shabman i Batie, 1980; Hansen i altres, 1980). Tenint això en compte, hi ha hagut un corrent cada cop més creixent que diu que el més racional, la forma d'actuar socialment òptima, és deixar que les zones humides compleixin llurs funcions naturals abans que drenar la terra per a l’agricultura o la urbanització, ja que les seves funcions tenen un gran valor (Turner, 1988). Segons estudis nord-americans, certes zones humides intactes tenen un valor 150 vegades superior (per l’aprovisionament d’aigua, la prevenció de les inundacions, la reducció de la contaminació, el lleure, etc.) que les drenades per a ser explotades (Skinner i Zalewski, 1995).

Un exemple de l’anàlisi del valor de les zones humides és el que ens ofereix Turner (1991a), en el que dins del valor total de les zones humides distingeix un valor d’ús i un valor de no ús (Figura 3).

Figura 3. El valor de les zones humides

- caça - recàrrega aqüífers

Valor econòmic total

Valor d’ús Valor de no ús

Valor d’ús

directe Valor d’ús indirecte d’existència Valor de llegat Valor

- pesca - protecció inundacions - aigua - reciclatge de nutrients - lleure i residus

- etc. - etc.

Font: Elaboració pròpia a partir de Turner (1991c) i Skinner i Zalewski (1995).

Dins dels valors d’ús es poden distingir els valors d’ús directe (pels humans) o valors estructurals, que són els beneficis que aporta l’estructura de l’ecosistema, és a dir, aspectes tangibles com ara les plantes, els animals, el sòl, les aigües, etc.; i d’altra banda els valors d’ús indirecte o valors funcionals, que no són altra cosa que el suport indirecte i la protecció que ofereixen a la societat, és a dir, es tracta de les funcions, com ara el control de les inundacions, el reciclatge de contaminants, etc.

Quan parlem dels valors de no ús parlem del valor de conservació dels ecosistemes, en el sentit antropocèntric de la possibilitat de gaudi d’aquests espais per part de la societat actual (valor d’existència) i, si s’escau, per les generacions futures (valor de llegat). Aquests valors de no ús no s’han tingut massa en compte en la gestió de les zones humides. Tot i que amb resultats molt dispars degut a les diferents metodologies emprades i a la dificultat de donar valor monetari a aquests valors, diferents estudis empírics demostren que els beneficis del no ús són, normalment, molt significatius i cada cop més autors

suggereixen que aquests valors s'haurien de comptar com a part del valor total d'un recurs natural (Reimold i altres, 1980; Turner, 1988; Turner, 1991a). En canvi, hi ha qui opina que aquests valors de no ús poden ser qüestionats (Gren i altres, 1994), ja que els ecosistemes i les funcions i serveis que aquests generen estan interconnectades en l'espai i el temps, cosa que implica que els humans utilitzen els ecositemes directament o indirecta.

Un estudi interessant és el de Folke (1991), en el que, a grans trets, compara en termes monetaris i energètics el cost que suposa la transformació i degradació d’una zona humida degut a la seva explotació econòmica, obviant les funcions que ofereix a la societat l’ecosistema utilitzat de forma sostenible. Segons aquest estudi, el valor de les zones humides (de no ús) supera amb escreix el valor de la seva explotació per altres usos.

En aquesta línia també han aparegut al llarg dels darrers lustres altres intents incipients de valorar les zones humides o aspectes concrets de les mateixes. Es poden mencionar, per exemple, els treballs de Batie i Mabbs-Zeno (1985) que estudien el valor econòmic de desenvolupar una zona humida, Farber (1987) que valora una funció específica: la protecció de les zones humides contra els efectes dels huracans, Costanza i altres (1989) que expliquen el mètode d'avaluació en funció del desig de pagar pel manteniment i conservació d'un ecosistema que té la societat, o Bergstrom i Stoll (1993) que estudien el valor de les zones humides en el seu ús pel lleure. A l’últim, Whitten i Bennett (2005) mencionen algunes d’aquestes metodologies de valoració de zones humides i en fan una aplicació al cas australià.

Malgrat tot, a l’hora d’estudiar els valors de les zones humides, se’ns plantegen una sèrie de problemes que dificulten la valorització, com els que menciona Williams (1990a):

1. La diversitat de tipus de zones humides i de les seves funcions i productes fa difícil la valorització de les seves funcions i els seus valors.

2. Els valors de les zones humides s’incrementen si la seva àrea decreix, especialment si estan escampades i interrelacionades amb altres àrees de zones humides i amb la totalitat

del paisatge.

3. L’anàlisi de cost-benefici no és aplicable a les funcions no consumptives (els usos que no fan disminuir el valor del recurs).

4. Els valors comercials són finits però les zones humides poden oferir beneficis que duraran indefinidament.

5. Els beneficis de les funcions naturals i les característiques de les zones humides no necessàriament són per als propietaris de les mateixes, sinó que són públics.

6. La informació sobre les funcions i processos i fins i tot sobre els impactes no és divulgada, malgrat la recerca feta al llarg dels darrers anys.

7. Fins i tot on les funcions estan clarament identificades, pot haver-hi diferències notables d’opinió sobre el seu valor per a la societat. Per tant, hi ha conflictes de percepció de valors segons els diferents punts de vista.

Leitch i Ludwig (1995) simplifiquen el problema clau de la valoració empírica: els economistes, diuen, tenen els instruments bàsics per valorar les zones humides, però hi ha una manca de dades apropiades procedents d'altres disciplines necessàries per fer operatius aquests instruments. En altres mots, el camí iniciat en el camp de la valorització de zones humides és, encara, incipient.