Variables a la demanda i estratègies de repartiment

El primer que cal tenir ben documentat és el tipus de demanda que té la mercaderia que es vol repartir. És a dir, quant un conjunt suficient de receptors comunica al transportista l’interès en rebre les seves comandes durant l’horari nocturn, caldrà fer una previsió de demanda i la periodicitat de repartiment amb la que s’haurà de subministrar al client. La demanda ha de ser coneguda i fixa per al bon funcionament de les rutes, no s’està proposant un servei de comanda JIT (Just In Time), sinó que l’empaquetatge ja haurà d’estar previst, amb poc marge de variació, per poder optimitzar al màxim les capacitats dels camions.

En quant a les entregues fora d’horari regular, un aspecte que pren molt relleu, és l’entrega dels productes dins d’una finestra de temps. Cada vegada és més important complir amb l’horari d’entrega establert, i els programes assignats per realitzar les rutes, ja tenen en compte aquestes finestres de temps a l’hora de realitzar els càlculs. En el cas que es tracta, el transportista i el client són el mateix, i el mateix personal que realitza l’entrega, s’encarregarà de fer la descàrrega del camió, suavitzant així les finestres de temps imposades i nomes havent de complir amb la entrega dins de la jornada laboral.

És important tenir clar, tan a les rutes de repartiment diürnes com nocturnes, si les entregues hauran de ser diàries, o amb quina periodicitat el client demanda de ser servit i inclús en quins dies de la setmana.

A continuació s’exposen 3 possibles tàctiques a l’hora de realitzar el repartiment segons la seva periodicitat i considerant els beneficis o els contres d’aplicar-les. Finalment se’n escollirà la que es consideri òptima per a realitzar l’estudi.

TÀCTICA 1

A l’hora de realitzar una forta inversió en vehicles per a les rutes nocturnes de repartiment, no només serà important la capacitat dels vehicles si no també la quantitat de vehicles que seran necessaris.

Un servei d’entregues d’un dia per setmana resulta del tot inviable. Tot i que la demanda resulti molt ben planificada, aquest tipus de serveix impossibilita una reacció ràpida a una punta de demanda en qualsevol dels establiments, a més serien necessaris tràilers de gran capacitat per pogué complir amb la gran demanda que pot tenir un sol supermercat en una setmana.

Es desaconsella aquest model de repartiment, ja que el punt fort de l’estratègia de lliuraments durant la nit, són els ràpids desplaçaments entre establiments en comparació durant el dia, i no s’aprofitaria. Els supermercats servits en cadascuna de les ruta serien mínims, a més de perdre’s molt temps en la càrrega i descàrrega del camió.

TÀCTICA 2

En el cas del supermercats, de forma general es treballa 6 dies a la setmana, per tant sembla raonable plantejar el servei de repartiment dels productes 3 cops per setmana. De forma que la meitat dels establiments seran servits dies alterns, fent que cada dia hi hagi la meitat dels establiments a subministrar, però amb un volum d’entrega el doble que si es realitzessin les entregues diàriament. Caldria estudiar cada cas particularment, segons el nombre d’establiments totals que han de ser servits i el volum de demanda que tenen Per una banda es redueixen el nombre de vehicles necessaris, ja que s’han de cobrir la meitat de les rutes, però els vehicles haurien de disposar de més capacitat, doncs la demanda realitzada s’hauria de servir en la meitat de dies. Així com el volum diari de servei diari augmentaria seguin una relació aproximadament lineal, el nombre de vehicles no té perquè veure’s reduït a la meitat, no s’està tractant un cas teòric amb unes condicions ideals de flux iguals en tots els sentis i amb els establiments equidistants entre ells. Hi ha d’altres factors externs com són les diferents distancies entre establiments i que totes les vies d’una ciutat no funcionen amb la mateixa coordinació, per tot això, al reduir els establiments a la relació de camions sobrants no es directe i podria sortir més car en relació a una tàctica de servei diari.

A l’hora d’avaluar aquesta tàctica d’enviaments, s’ha de veure si realment es treu profit d’estar realitzant el repartiment durant la nit. El que queda clar que aquest cas és molt més profitós que només servir un cop per setmana, y no es pot descartar

aquets model de forma teòrica, s’hauria de tractar cada cas pràctic de forma particular.

TÀCTICA 3

La tàctica que més aprofita els beneficis de realitzar les rutes durant la nit, es el cas de realitzar els lliuraments diàriament. D’aquesta manera s’aconsegueix un temps mínim d’estacionament per realitzar les descàrregues dels palets i es realitza més temps en conducció, que es on se’n pot treure el màxim rendiment de la circulació lliure de que es disposa a la nit. Tot i explotar més els lliuraments nocturns amb aquesta tàctica d’enviaments, també seran necessari més quantitat de vehicles per poder servir a tots els establiments en un sol dia. Per contra de la tàctica 1, en aquest cas seria possible una millor resposta a un pic en la demanda dels establiments. Amb tot això, el que queda clar és el següent raonament:

Temps descàrrega

⇒

⇒

En l’anàlisi de les tres tàctiques, la tàctica 1 queda descartada per aquest cas que es tracta, no aprofita les facilitats que dona les entregues en rutes nocturnes. La tàctica 3 a priori és la millor i la que més explota la lliure circulació de la nit. Tot i que la tàctica 2 podria ser útil per segons quines demandes, en el cas que és tracta, s’utilitzarà només la tàctica 2, ja que a més, el model actual que segueixen els supermercats és d’un servei diari dels establiments, i és comprovarà més fàcilment les millores que proporciona el lliurament nocturn de mercaderies.