Arqueologia, museus i ordinadors. Aproximació semiòtica a l'ús de la Realitat Virtual per la difusió de l'Arqueologia als museus

1117  Descargar (0)

Texto completo

(1)Arqueologia, museus i ordinadors. Aproximació semiòtica a l’ús de la Realitat Virtual per la difusió de l’Arqueologia als museus.. Laia Pujol Tost. Tesi Doctoral dirigida per la Dra. Paloma González Marcén. Volum I. Departament de Prehistòria Facultat de Lletres Universitat Autònoma de Barcelona. Juliol de 2006.

(2) Als meus pares, a qui dec tot el que sóc. Al Marc, que amb la seva companyia m’ha ajudat a millorar-ho..

(3) 2.

(4) ÍNDEX GENERAL DE CONTINGUTS Agraïments................................................................................................................ 9. Llista de taules.......................................................................................................... 13. Llista de figures......................................................................................................... 15. VOLUM I: PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE RECERCA. I.1. Presentació del projecte de recerca.............................................. 25. I.1.1. Introducció general...................................................................................... I.1.2. Problemàtica inicial...................................................................................... I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral.................................................... I.1.4. Metodologia de recerca................................................................................ I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la RV..................... I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús de la RV en Arqueologia........................ I.1.5.2. Desenvolupament recent de l’ús de la RV a l’exposició.................... I.1.5.3. Estudis avaluatius sobre la RV........................................................... I.1.6. Contribució a l’estat de la qüestió............................................................... I.1.7. Perspectives futures....................................................................................... 25 25 27 31 34 35 39 42 45 46. I.2. Epistemologia i funció de l’Arqueologia...................................... 47. I.2.1. Introducció.................................................................................................... I.2.2. Situació epistemològica de l’Arqueologia................................................... I.2.2.1. El debat Ciències / Lletres.................................................................. I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia, Humanitats i Història............................................................................................... I.2.2.3. Què són les Ciències Històriques?..................................................... I.2.2.4. Funcionament epistemològic de l’Arqueologia................................. I.2.2.5. L’aportació dels mètodes quantitatius................................................ I.2.2.6. Conclusions........................................................................................ I.2.3. Funció social de l’Arqueologia.................................................................... I.2.3.1. Introducció......................................................................................... I.2.3.2. Vessant polític.................................................................................... I.2.3.3. Vessant econòmic............................................................................... I.2.3.4. Vessant divulgatiu.............................................................................. I.2.3.5. Conclusions......................................................................................... 47 49 49 68 71 77 101 107 109 109 112 119 125 132. I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i l’Arqueologia.. 133. I.3.1. Introducció.................................................................................................... I.3.2. La base: el paper dels objectes..................................................................... 133 139. 3.

(5) I.3.3. Funció social del museu................................................................................ I.3.4. Funció comunicativa de l’exposició............................................................ I.3.5. Funció educativa de l’exposició................................................................... I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al museu.............................. 146 150 167 176. I.4. Definició del concepte de Realitat Virtual................................... 184. I.4.1. Introducció.................................................................................................... I.4.2. Filosofia de la virtualitat.............................................................................. I.4.2.1. Introducció......................................................................................... I.4.2.2. Què li passa al nostre món?................................................................ I.4.2.3. Metafísica........................................................................................... I.4.3. Representació pictòrica de la realitat......................................................... I.4.4. La creació d’altres móns.............................................................................. I.4.5. La cerca de coneixement.............................................................................. I.4.5.1. Introducció......................................................................................... I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions subjacents.............. I.4.5.3. Visualització científica....................................................................... I.4.6. La RV dins les TIC....................................................................................... I.4.6.1. Introducció......................................................................................... I.4.6.2. Un període de transformacions.......................................................... I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet, I. A. i Ciberespai......................................................................................... I.4.7. La RV com a mitjà de comunicació............................................................ I.4.7.1. Introducció......................................................................................... I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a la definició tecnològica de la RV........................................................................ I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del procés I.4.8. Conclusions.................................................................................................... 184 185 185 186 188 200 205 210 210 210 221 227 227 228. I.5. Bibliografia..................................................................................... 296. 233 256 256 257 281 295. VOLUM II: FONAMENTS TEÒRICS DE L’ÚS DE LA RV EN EL PROCÉS DE RECERCA ARQUEOLÒGICA. SEMIÒTICA DE LA RV. II.1. Introducció.................................................................................... 323. II.2. Justificació del marc teòric.......................................................... 324. II.2.1. Introducció................................................................................................... II.2.2. Context general on es situa la tesi.............................................................. II.2.3. La RV com a virtualització........................................................................ II.2.4. La RV com a ordinador.............................................................................. II.2.5. La RV com a imatge................................................................................... II.2.6. L’aplicació de perspectives diverses: debat sobre l’ajustament del marc teòric.................................................................................................. 324 325 326 327 329. 4. 332.

(6) II.3. Percepció....................................................................................... 339. II.3.1. Introducció................................................................................................... II.3.2. Revisió històrica de les teories generals sobre la percepció visual......... II.3.2.1. Introducció........................................................................................ II.3.2.2. Els antecedents.................................................................................. II.3.2.3. La “teoria clàssica”........................................................................... II.3.2.4. La revisió de la teoria clàssica.......................................................... II.3.2.5. Les teories modernes......................................................................... II.3.3. Aspectes bàsics de la percepció visual....................................................... II.3.3.1. Introducció........................................................................................ II.3.3.2. La llum.............................................................................................. II.3.3.3. Anatomia i fisiologia de l’ull humà.................................................. II.3.3.4. Després de la retina I: Neurofisiologia general................................. II.3.3.5. Després de la retina II: evidències psicofísiques.............................. II.3.4. Realitat Virtual i percepció visual............................................................. II.3.4.1. Introducció........................................................................................ II.3.4.2. Una perspectiva ecològica................................................................ II.3.4.3. Píxels i mapes retinotòpics................................................................ II.3.4.4. Llum i color....................................................................................... II.3.4.5. Claus pictòriques de la profunditat................................................... II.3.4.6. Reconeixement dels objectes............................................................ II.3.4.7. Claus no pictòriques de la profunditat.............................................. II.3.4.8. Moviment.......................................................................................... II.3.4.9. Temps i causalitat............................................................................. II.3.4.10. Conclusions: realisme i Realitat Virtual......................................... II.3.5. La RV i els altres sentits............................................................................. II.3.5.1. Introducció........................................................................................ II.3.5.2. El so.................................................................................................. II.3.5.3. El tacte.............................................................................................. II.3.5.4. L’olfacte i el gust.............................................................................. II.3.5.5. Conclusions: què simula la Realitat Virtual?.................................... II.3.6. Aspectes cognitius de la percepció visual.................................................. II.3.6.1. Relació entre cognició i percepció.................................................... II.3.6.2. Les representacions mentals............................................................. II.3.6.3. Mapes cognitius i orientació espacial............................................... II.3.7. Realitat Virtual i cognició.......................................................................... II.3.7.1. Introducció........................................................................................ II.3.7.2. Representacions mentals i raonament............................................... II.3.7.3. Imatges mentals i analogia................................................................ II.3.7.4. Mapes cognitius i espacialitat............................................................ 339 341 341 342 343 344 353 356 356 357 362 369 378 401 401 401 403 404 408 411 412 415 417 418 430 430 430 431 432 432 435 435 441 470 476 476 476 478 480. II.4. Semiòtica de les imatges............................................................... 484. II.4.1. Introducció................................................................................................... II.4.2. Què és una imatge?..................................................................................... II.4.3. Sintaxi de les imatges.................................................................................. II.4.3.1. Introducció........................................................................................ II.4.3.2. Elements morfològics de la imatge................................................... II.4.3.3. Elements dinàmics de la imatge......................................................... 484 484 488 488 489 491. 5.

(7) II.4.3.4. Elements escalars de la imatge......................................................... II.4.3.5. Articulació dels components icònics bàsics...................................... II.4.4. Semàntica de les imatges............................................................................ II.4.4.1. Introducció........................................................................................ II.4.4.2. Lectura de la imatge.......................................................................... II.4.4.3. Relació entre objecte i representació................................................ II.4.5. Pragmàtica de les imatges........................................................................... 493 494 496 496 497 499 508. II.5. Semiòtica de la RV....................................................................... 511. II.5.1. Sintaxi de la RV........................................................................................... II.5.2. Semàntica de la RV..................................................................................... II.5.3. Pragmàtica de la RV................................................................................... II.5.3.1. Introducció........................................................................................ II.5.3.2. La recerca arqueològica.................................................................... II.5.3.2.1. Introducció........................................................................... II.5.3.2.2. Reflexions des de l’Arqueologia propera al materialisme cultural................................................................................ II.5.3.2.3. Reflexions des de l’Arqueologia propera al processualisme................................................................... II.5.3.2.4. Reflexions des d’algunes Arqueologies postmodernes......... II.5.3.2.5. Conclusions.......................................................................... II.5.3.3. La presentació de l’Arqueologia al Museu....................................... II.5.3.3.1. Introducció........................................................................... II.5.3.3.2. Marc general........................................................................ II.5.3.3.3. El vessant museològic........................................................... II.5.3.3.4. El vessant museogràfic......................................................... II.5.3.3.5. Aprenentatge......................................................................... II.5.3.3.6. Avaluacions in situ i estudis experimentals sobre les TIC... II.5.3.3.7. Conclusions: les TIC transformen els museus....................... 511 515 522 522 523 523. 532 556 562 571 571 576 584 587 613 736 834. II.6. Bibliografia.................................................................................... 865. 526. VOLUM III: ESTABLINT LES BASES I OBRINT NOUS CAMINS PER L’ÚS/ANÀLISI DE LA RV EN ARQUEOLOGIA III.1. Introducció.. 901. III.2. Estructura i continguts del treball.. 901. III.2.1. Problemàtica i objectius. III.2.2. Concepcions bàsiques. III.2.2.1. Epistemologia i funció de l’Arqueologia......................................... III.2.2.2. Els museus, punts de contacte entre la societat i l’Arqueologia...... III.2.2.3. Definició del concepte de realitat virtual......................................... III.2.3. Justificació del marc teòric general......................................................... III.2.4. Semiòtica de la RV..................................................................................... 901 903 903 926 936 941 944. 6.

(8) III.2.4.1. Percepció i cognició......................................................................... III.2.4.2. Sintaxi de la RV............................................................................... III.2.4.3. Semàntica de la RV......................................................................... III.2.4.4. Pragmàtica de la RV I: teoria arqueològica..................................... III.2.4.5. Pragmàtica de la RV II: la difusió als museus.................................. 944 951 953 956 961. III.3. Fonaments teòrics de l’ús de la RV en el procés de recerca arqueològica.......................................................................................... 989. III.3.1. Fonaments teòrics per a la recerca.......................................................... III.3.2. Fonaments teòrics per a l’ús de la RV als museus d’Arqueologia......... 989 993. III.4. Perspectives de futur.................................................................. 996. III.5. Bibliografia................................................................................. 1001. BIBLIOGRAFIA GENERAL........................................................ 1025. ANNEXOS.................................................................................. 1079. 7.

(9) 8.

(10) AGRAÏMENTS La realització d’un projecte de recerca doctoral es considera, des del punt de vista social i acadèmic, una tasca individual, però la realitat és que el seu acompliment no seria possible sense la col·laboració, l’ajut o, en alguns casos, simplement la presència de diverses persones més o menys properes a l’entorn del doctorand o la doctoranda durant la seva feina. Essent molt conscient de la contribució d’aquestes persones i del fet que no sempre queda prou reflectit en uns continguts dedicats principalment a desenvolupar qüestions científiques, voldria fer-ho constar explícitament abans d’endinsar-nos en la matèria. Per començar, vull agrair a la Dra. Paloma González Marcén haver acceptat guiar-me en el meu procés de formació com a investigadora. Durant tots aquests anys m’ha deixat prou llibertat perquè desenvolupés jo mateixa el meu camí però alhora estimulant-me i aconsellant-me quan em perdia. També vull agrair-li el fet que hagi recolzat totes aquelles iniciatives o activitats paral·leles que podien contribuir a millorar la meva instrucció. Per això, tot i que potser no ho he sabut entendre o expressar prou, el seu paper ha anat molt més enllà que la simple direcció d’un treball de recerca, ha contribuït a la meva evolució com a professional i com a persona i espero que aquest text faci honor –ja que no pot reflectir completament– a la confiança que sempre ha dipositat en mi, fins i tot més que jo mateixa. Així mateix, també vull esmentar el reconeixement envers l’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria; molt especialment al seu director, el Dr. Rafael Mora Torcal, pel suport que sempre m’ha ofert, i a la Cristina Masvidal, que a través de la feina diària s’ha acabat convertint en una amiga. Una part molt important d’aquest projecte de recerca s’ha pogut dur a terme gràcies a investigadors i investigadores tant de la UAB com d’altres universitats, espanyoles i estrangeres, als quals vaig acudir perquè eren especialistes en algun dels àmbits tractats i que van tenir l’amabilitat d’atendre’m i aconsellar-me. En l’esfera internacional, a les Dres. Evangelia Kavakli i Maria Economou, del Departament de Tecnologia Cultural i Comunicació, dirigit per Sofia Dascalopoulou, de la Universitat de l’Egeu, que van acceptar la meva candidatura a una beca del projecte europeu CHIRON (Marie Curie Early Stage Research Training Fellowship of the European Community’s Sixth Framework Programme under contract number MESTCT-2004-51439). La Dra. Kavakli va ajudar-me a instal·lar-me a Mytilini, tant des del punt de vista personal com professional, i això va ser un gran recolzament tenint en compte que anava a viure en un país diferent, amb una llengua que m’era totalment desconeguda. A la Dra. Maria Economou li he de donar les gràcies per diferents motius, però sobretot per la seva dedicació a l’hora de resoldre les qüestions administratives, la seva paciència amb la revisió dels meus escrits i per haver-me brindat la possibilitat de col·laborar amb ella i aprendre de la seva experiència i de les oportunitats de formació ofertes pel projecte CHIRON. Si la Dra. González va ser fonamental durant el meu. 9.

(11) procés d’educació acadèmica, la Dra. Economou haurà estat essencial per als meus primers passos en el món professional. Al Dr. Maurizio Forte i equip de l’Istituto per le Technologie Applicate ai Beni Culturali (CNR, Roma), que no només va discutir amb mi sobre què és la RV i em va recomanar bibliografia sobre el tema, sinó que em va acollir al seu laboratori, primer amb una borsa de viatge del DURSI (FI, IIIer Pla de Recerca 2001/2004) i després ja com a investigadora col·laboradora, a través de la beca Marie Curie. Aquestes dues estades van ser molt valuoses perquè, deixant de banda la feina realitzada, vaig poder viure de primera mà com és una part del món de la recerca professional. A la Dra. Maria Roussou, a qui vaig conèixer durant la visita al CAVE de l’Hellenic Cosmos, pertanyent a la Fundació del Món Hel·lènic a Atenes. No només vam tenir una guia excepcional, sinó que la seva experiència i els seus interessos de recerca, paral·lels als meus però orientats des de la perspectiva de les Ciències computacionals, van ser fonamentals durant la segona part del projecte, és a dir, en relació amb l’avaluació experimental de la RV. Un cop passat el primer ensurt, va ser un gran estímul saber que hi ha altra gent que es dedica exactament al mateix que jo però té una formació diferent, ja que això deixa oberta la possibilitat de futures col·laboracions entre especialistes diversos, que és, precisament, el que necessita en aquest moment l’àmbit de les aplicacions tecnològiques al Patrimoni. Al Dr. Franco Niccolucci, sempre tan enfeinat, per haver atès les meves preguntes sobre la RV i haver anat seguint la meva evolució a través dels Congressos internacionals. Al Dr. Daniël Pletinckx, que em va proporcionar la possibilitat d’una estada de recerca a Ename (Oudenaarde, Bèlgica), durant la qual vaig col·laborar amb un equip de treball –el personal del Museu d’Ename– fantàstic i vaig tenir l’oportunitat de veure a la realitat com es produeix el contacte entre el públic i el Patrimoni i com hi poden contribuir les TIC. I, evidentment, no podria deixar d’esmentar la primera fornada de becaris i becàries del projecte CHIRON i al Dr. Sorin Hermon, coordinador del projecte. La nostra trobada a Prato va ser molt més que un “workshop”, perquè no només hi vaig aprendre a construir projectes comuns i treballar en equip, sinó que també hi vaig trobar persones encantadores. Estar sopant a la mateixa taula persones jueves, musulmanes, ortodoxes, catòliques, protestants i sintoistes, i intercanviar els nostres punts de vista sobre qüestions històriques i d’actualitat és una experiència que no té preu i que demostra el valor no únicament científic d’aquest tipus d’iniciatives internacionals. Tant de bo fos sempre així, que la recerca apropa en lloc de separar les persones! En l’àmbit nacional, he de regraciar al Dr. Joan Santacana, per aconsellar-me sobre com orientar la meva recerca gràcies a la seva experiència sobre la museografia arqueològica. L’estada a “UB Projects” va ser molt estimulant perquè no només em va servir per donar un gir qualitatiu al meu projecte, sinó que també em va fer reflexionar sobre el veritable paper d’una tesi doctoral, és a dir, en el meu futur. Al Dr. Mikel Asensio per haver-me ofert el seu ajut, a través del correu electrònic i enviant-me voluntàriament els seus articles, malgrat que no ens coneixíem anteriorment.. 10.

(12) Els seus comentaris i la seva recerca han estat fonamentals per al desenvolupament d’una part transcendental d’aquest treball, concretament les característiques de les Ciències Històriques, el seu ensenyament i la metodologia avaluativa de les exposicions. Al Dr. Gabriel Alcalde pel temps dedicat a meves preguntes sobre museus Arqueologia i pels seus consells sobre avaluació, que em van permetre de començar a construir una perspectiva pràctica sobre els museus d’Arqueologia i l’avaluació de la RV en aquest context. Al Dr. Alejandro Maiche per haver-me ajudat tan pacientment a fer els primers passos en un àmbit gens fàcil com el de la percepció –sobretot perquè era nou per mi– i haver-se pres la molèstia de comprendre el meu objectiu per aconsellar-me de la manera més adequada possible. Precisament, la seva dedicació apassionada a la docència i la recerca d’aquest tema em va portar més d’una vegada a perdre de vista el veritable objectiu de la meva recerca. Al Dr. Joan Anton Barceló, perquè la seva influència acadèmica i personal ha estat determinant per la meva carrera. Pocs professors han estat tan estimulants com ell i sobretot, gràcies a les seves decisions, va contribuir a orientar el meu procés de formació de la millor manera possible. També vull fer constar el meu reconeixement a altres persones, no directament vinculades al món específic de la recerca o bé que, com jo, estaven realitzant el seu procés de formació en el Tercer Cicle. En primer lloc, a Francisco Javier Melero, que està fet tot un expert en el seu tema, per haver-me ajudat amb les qüestions més desconegudes per mi del món de la visualització gràfica computacional. Al Carles Aguiló, l’amic virtual, que sempre ha estat “dins” el meu ordinador, en qualsevol punt del món en què em trobés, fent-me companyia i ajudant-me amb qualsevol dubte tècnic o teòric que tingués i posant-me al corrent de les novetats dins el Ciberespai. Fent una mirada retrospectiva, la seva ajuda ha estat molt més gran que no sembla per la seva constància i oportunitat. A l’Enric Delgado, amb qui m’uneix una amistat inefable, per les valuoses converses sobre l’abast de la Ciència, quan la meva intuïció es veia frenada per la manca de coneixements matemàtics. I, per aquest mateix motiu, també vull agrair al Jaume Romero, la seva paciència i l’estímul rebut d’algú que treballa en quelcom tan apassionant com la filosofia de les Matemàtiques, encara que veiés amb escepticisme la relació entre la topologia i la RV. A totes aquestes persones que han contribuït directament al desenvolupament del projecte de recerca recollit en aquest treball, i a totes aquelles que hi han contribuït indirectament –com ara la Marousa i el Christos Tsakogiannis, l’Amélie i el Pascal, l’equip d’Ergani, el Christos Kaloniatis, la Hemi Bozini, la Roula i la família Kourtzis– o que, per pura negligència, hagi pogut oblidar d’esmentar –les meves disculpes per aquest fet i, sobretot, el meu més sincer i afectuós agraïment.. 11.

(13) 12.

(14) LLISTA DE TAULES Taula 1: Distinció entre l’exposició concebuda com a mitjà de comunicació de masses o com a comunicació interpersonal, adaptada a partir de (Pastor, 2004: 51)......................... Taula 2: Característiques del Ciberespai en contraposició amb els entorns tradicionals en què es mou l’ésser humà................................................................................................. Taula 3: Classificació dels diferents tipus d’interfície en funció de la relació que estableixen entre el món real i el virtual.............................................................................. Taula 4: Classificació dels signes artificials (Schaff, 1966)............................................... Taula 5: L’escala d’iconicitat estableix una gradació ontològica i epistemològica en funció del nivell de proximitat a la realitat. A partir de (Villafañe, 1998).......................... Taula 6: Funcions principals de les imatges....................................................................... Taula 7: Funcions ideals per a cadascun dels tipus de representació externa ordenats en l’escala d’iconicitat.............................................................................................................. Taula 8: Situació de la RV dins l’escala d’iconicitat.......................................................... Taula 9: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat interactiva quatridimensional de la RV............................... Taula 10: Usos de la RV en funció de la concepció arqueològica subjacent...................... Taula 11: Resum de tots els elements involucrats en els tres grans grups de variables que intervenen en el procés d’ensenyament – aprenentatge................................................ Taula 12: Resum i classificació de les característiques intrapsicològiques segons el seu grau de generalitat i estabilitat (Clariana, 1994).................................................................. Taula 13: Resum dels factors associats a cadascuna de les tres escales que contribueixen a definir la personalitat (Clariana, 1994)...................................................... Taula 14: Descripció de les facultats que defineixen la intel·ligència i els tipus de persona associats.................................................................................................................. Taula 15: Habilitats cognitives que pot ajudar a desenvolupar l’Arqueologia i de quina manera hi contribueix (Henson, 2004)................................................................................. Taula 16: Diferències entre els entorns formals i informals d’aprenentatge...................... Taula 17: Característiques de cada tipus d’aprenentatge (Asensio, 1993)......................... Taula 18: Comparació entre les característiques del NPR i el fotorealisme (Green, 1999).................................................................................................................................... Taula 19: Situació de la RV dins l’escala d’iconicitat........................................................ Taula 20: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat interactiva quatridimensional de la RV................................ 13. 161 248 277 503 505 509 510 518 520 565 659 659 666 671 686 692 706 859 955 956.

(15) 14.

(16) LLISTA DE FIGURES Figura 1: Estructura bàsica de la problemàtica d’aquest projecte de recerca...................... Figura 2: Diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34)................................................................................................................... Figura 3: Adaptació de l’esquema de funcionament del coneixement científic adaptat a l’Arqueologia........................................................................................................................ Figura 4: El procés actual de construcció de coneixement arqueològic des del punt de vista semiòtic........................................................................................................................ Figura 5: Transformació de la funció semiòtica de l’objecte al llarg de la seva existència, des del context original fins al museu................................................................ Figura 6: Model general de comunicació, tal com el van plantejar Shannon i Weaver. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998)...................................................................................... Figura 7: Transformació del model senzill de comunicació en el moment que es considera l’emissor/a com a element actiu (Hooper-Greenhill, 1998)................................. Figura 8: Model de la xarxa de contactes com a alternativa al esquema de comunicació tradicional. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998)............................................................... Figura 9: Model de les cadenes jerarquitzades com a alternativa al esquema de comunicació tradicional. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998).......................................... Figura 10: Model de comunicació de l’exposició com a experiència compartida a partir de [(Schramm, 1954) citat a (Morgan i Welton, 1994: 33)]................................................. Figura 11: Esquema de relacions entre quatre pols que permet definit la noció de virtualitat segons Pierre Lévy (Lévy, 1995)......................................................................... Figura 12: La RV conté tres nivells ontològics diferents.................................................... Figura 13: El “Sensorama Simulator” de Morton Heilig.................................................... Figura 14: Un altre exemple de la genialitat de Morton Heilig: va patentar el un casc de simulació immersiva deu anys abans que Ivan Sutherland comercialitzés el primer HMD..................................................................................................................................... Figura 15: La calculadora que Blaise Pascal va inventar per ajudar el seu pare a l'hora de realitzar la comptabilitat.................................................................................................. Figura 16: La màquina analítica de Charles Babbage i Ada Byron.................................... Figura 17: El sistema VIVED de visualització immersiva emprat per la NASA per l'entrenament dels pilots....................................................................................................... Figura 18: Representació esquemàtica d’un sistema de RV. Adaptat i completat a partir de (Coiffet, 1995)................................................................................................................. Figura 19: Els actuals ordinadors multimèdia són molt més que simples computadores: gràcies a la lògica numèrica, reuneixen diverses funcions en un sol aparell....................... Figura 20: Esquema del Cave Automatic Virtual Environment......................................... Figura 21: HMD comercialitzat per la VPL Research a partir del 1989............................. Figura 22: El BOOM, una altra forma de Realitat Virtual Immersiva................................ Figura 23: El VRD: La nova generació d'ulleres de visualització augmentada.................. Figura 24: El Teatre Virtual del CINECA (Bolonya, Itàlia)............................................... Figura 25: Esquema de funcionament del Videoplace de Myron Krueger, inventor de la Realitat Artificial.................................................................................................................. Figura 26: El Workbench, un exemple de Realitat Híbrida per l'experimentació científica............................................................................................................................... Figura 27: Un altre element propi de la Realitat Virtual Immersiva: el Dataglove............ Figura 28: El continu realitat - virtualitat com a forma de classificació de la RV (Milgram i Kishino, 1994; Milgram i Takemura, 1994)...................................................... Figura 29: La situació de les diferents interfícies en el continu realitat - virtualitat........... Figura 30: Classificació de diverses tecnologies de comunicació en funció de dos paràmetres: realisme i interactivitat...................................................................................... 15. 26 83 98 102 144 157 158 158 159 166 195 197 261. 262 264 265 269 270 271 272 273 273 273 273 274 274 275 276 277 292.

(17) Figura 31: Comparació entre els esquemes comunicatius “tradicional” i el que caracteritza la RV en sentit general...................................................................................... Figura 32: L’habitació d’Ames........................................................................................... Figura 33: Espectre de la llum blanca................................................................................. Figura 34: El cercle de colors. Els desplaçaments en el perímetre representen canvis de matís; els moviments dins un radi, canvis en la saturació.................................................... Figura 35: Esquema de funcionament d'una lent convexa, que és el tipus que correspon al cristal·lí de l'ull................................................................................................................. Figura 36: Secció transversal de l'ull humà i posició dins el crani..................................... Figura 37: Cèl·lules retinals. A més de les cèl·lules transductores (cons i bastons), a l'ull també hi ha neurones (Lillo, 1993)...................................................................................... Figura 38: Densitat de cons i bastons a la retina (Lillo, 1993)............................................ Figura 39: Absorció de l'energia lluminosa per part de les tres poblacions de cons de l'ull humà (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. Figura 40: Tres tipus de neurones: a) Bipolar; b) Pseudo-unipolar; c) Multipolar (Fischler i Firschein, 1987).................................................................................................. Figura 41: Localització funcional del cervell (Fischler i Firschein, 1987)......................... Figura 42: La via genículo - estriada designa tots les regions del cervell involucrades en la percepció visual (Lillo, 1993)........................................................................................... Figura 43: Esquema general d'una hipercolumna, que mostra les orientacions de les cèl·lules del cervell (Lillo, 1993).......................................................................................... Figura 44: Connexions entre les diferents regions involucrades en la percepció visual del macac (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. Figura 45: Lleis d'organització perceptiva de la Gestalt (Lillo, 1993)................................ Figura 46: Relació entre fons i figura. Es una copa o són dues cares? (Lillo, 1993).......... Figura 47: Disparitat retinal. Els objectes situats a la línia de l´horòpter projecten imatges en parts equivalents de les retines (A). Si ens n'allunyem, augmenta la disparitat en les projeccions retinals (Lillo, 1993)............................................................................... Figura 48: Paleta de colors tal com apareix en un programa comú d’edició d’imatges..... Figura 49: L'entorn sensorial de l'ésser humà es percep com una globalitat però la virtualitat computacional els simula separadament.............................................................. Figura 50: Constància de forma significa que quan veiem l'el·lipse (b) de la fotografia (a), interpretem que es tracta d'un cercle (Lillo, 1993)........................................................ Figura 51: Flux dels senyals relacionats amb el llenguatge. a) Dir una paraula sentida; b) Dir una paraula llegida (Fischler i Firschein, 1987)........................................................ Figura 52: Esquema de les estructures involucrades en la producció i comprensió del llenguatge (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. Figura 53: Esquema del sistema de representació del cervell: els elements verbals i no verbals estan emmagatzemats en un sistema comú (Mayor i Moñivas, 1992).................... Figura 54: Esquema del procés de modelització de la realitat............................................ Figura 55: Esquema del funcionament de les imatges des del punt de vista semiòtic (Villafañe, 1998).................................................................................................................. Figura 56: relació entre denotació i connotació en la lectura d’una imatge........................ Figura 57: Triangle semàntic que relaciona significant i significat.................................... Figura 58: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges.................................................................... Figura 59: Comprensió de les imatges tal com queda un cop modificada per la intervenció de la interactivitat.............................................................................................. Figura 60: Participació de la RV en el procés de recerca arqueològica, en virtut de la seva relació analògica amb la realitat del registre arqueològic............................................ Figura 61: Definició de la RV en funció de l’objecte d’estudi i la forma d’aproximars’hi per part de la disciplina................................................................................................. Figura 62: classificació del procés d’ensenyament - aprenentatge en funció de dos eixos amb exemples de cada tipus (Novak, 1986)......................................................................... Figura 63: situació dels diferents models d’aprenentatge de les disciplines històriques. 16. 294 348 358 359 361 364 366 367 368 370 371 373 375 376 380 381. 389 406 433 439 458 458 459 485 495 498 502 514 515 524 565 643 690.

(18) dins la classificació dels processos d’ensenyament – aprenentatge establerta per Ausubel................................................................................................................................. Figura 64: tipus d’aprenentatge significatiu i classificació en funció del nivell d’interactivitat i de complexitat / abstracció........................................................................ Figura 65: seqüència de l’aprenentatge reconstructiu......................................................... Figura 66: Esquema de funcionament d'un sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................................... Figura 67: El "Soundgarten", exemple dels “Tangible Media”: la virtualitat s'introdueix dins els objectes reals (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................... Figura 68: Esquema de funcionament d'un altre sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................................... Figura 69: situació dels diferents dispositius dins el continu entre els tres pols de la RV.. Figura 70: caracterització del MV en funció de l’opció museogràfica............................... Figura 71: Comparació entre les exposicions tradicionals i “interactives” segons Roy Ascott (Ascott, 2002: 9)....................................................................................................... Figura 72: classificació de la interactivitat en funció del tipus de resposta del sistema i l’activitat de l’usuari/ària...................................................................................................... Figura 73: con de l’experiència d’Edgar Dale adaptat a la interactivitat al museu (Dale, 1969)..................................................................................................................................... Figura 74: diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990)......................................................................................................................... Figura 75: adaptació de l’esquema de funcionament del coneixement científic adaptat a l’Arqueologia........................................................................................................................ Figura 76: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges.................................................................... Figura 77: comprensió de les imatges tal com queda un cop modificada per la intervenció de la interactivitat............................................................................................... 17. 725 726 759 760 762 837 838 849 854 861 910 916 953 954.

(19) 18.

(20) VOLUM I PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE RECERCA.

(21) 20.

(22) Índex I.1. Presentació del projecte de recerca................................................ 25. I.1.1. Introducció general........................................................................................ I.1.2. Problemàtica inicial........................................................................................ I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral...................................................... I.1.4. Metodologia de recerca.................................................................................. I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la RV....................... I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús de la RV en Arqueologia......................... I.1.5.2. Desenvolupament recent de l’ús de la RV a l’exposició...................... I.1.5.3. Estudis avaluatius sobre la RV............................................................. I.1.6. Contribució a l’estat de la qüestió................................................................. I.1.7. Perspectives futures......................................................................................... 25 25 27 31 34 35 39 42 45 46. I.2. Epistemologia i funció de l’Arqueologia........................................ 47. I.2.1. Introducció...................................................................................................... I.2.2. Situació epistemològica de l’Arqueologia..................................................... I.2.2.1. El debat Ciències / Lletres.................................................................... I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia, Humanitats i Història................................................................................................. I.2.2.3. Què són les Ciències Històriques?....................................................... I.2.2.4. Funcionament epistemològic de l’Arqueologia................................... I.2.2.4.1. La dicotomia descripció / interpretació.................................. I.2.2.4.2. Objectiu de l’Arqueologia....................................................... I.2.2.4.3. Estructura epistemològica bàsica de l’Arqueologia............... I.2.2.4.4. La societat, objecte d’estudi.................................................... I.2.2.4.5. La Teoria del Caos.................................................................. I.2.2.4.6. Aplicació de la Teoria del Caos a les Ciències Històriques.... I.2.2.4.7. La Teoria de la Cultura Material............................................ I.2.2.5. L’aportació dels mètodes quantitatius.................................................. I.2.2.6. Conclusions.......................................................................................... I.2.3. Funció social de l’Arqueologia...................................................................... I.2.3.1. Introducció........................................................................................... I.2.3.2. Vessant polític...................................................................................... I.2.3.3. Vessant econòmic................................................................................. I.2.3.4. Vessant divulgatiu................................................................................ I.2.3.5. Conclusions........................................................................................... 47 49 49 68 71 77 77 81 82 85 86 89 96 101 107 109 109 112 119 125 132. I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i l’Arqueologia... 133. I.3.1. Introducció...................................................................................................... I.3.2. La base: el paper dels objectes...................................................................... I.3.3. Funció social del museu.................................................................................. I.3.4. Funció comunicativa de l’exposició.............................................................. I.3.5. Funció educativa de l’exposició..................................................................... I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al museu................................ 133 139 146 150 167 176. 21.

(23) I.4. Definició del concepte de Realitat Virtual.................................... 184 I.4.1. Introducció...................................................................................................... I.4.2. Filosofia de la virtualitat................................................................................ I.4.2.1. Introducció........................................................................................... I.4.2.2. Què li passa al nostre món?.................................................................. I.4.2.3. Metafísica............................................................................................. I.4.2.3.1. Introducció............................................................................... I.4.2.3.2. Origen i evolució del terme “virtual”..................................... I.4.2.3.3. La realitat dins els ordinadors................................................. I.4.3. Representació pictòrica de la realitat........................................................... I.4.4. La creació d’altres móns................................................................................ I.4.5. La cerca de coneixement................................................................................ I.4.5.1. Introducció........................................................................................... I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions subjacents................ I.4.5.2.1. L’origen matemàtic de les computadores................................ I.4.5.2.2. El processador pot ser més fort que la ploma......................... I.4.5.2.3. La RV com a computadora...................................................... I.4.5.3. Visualització científica......................................................................... I.4.6. La RV dins les TIC......................................................................................... I.4.6.1. Introducció........................................................................................... I.4.6.2. Un període de transformacions............................................................ I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet, I. A. i Ciberespai I.4.6.3.1. Multimèdia............................................................................... I.4.6.3.2. Internet..................................................................................... I.4.6.3.3. Intel·ligència artificial............................................................. Panorama general.................................................................................... Sistemes experts i xarxes neurals............................................................ Simulació................................................................................................ Relació amb la RV................................................................................... I.4.6.3.4. Ciberespai................................................................................ Origen del terme...................................................................................... Les arrels terrestres del ciberespai.......................................................... El ciberespai com a acompliment epistemològic.................................... Diferències amb la RV............................................................................. I.4.6.3.5. Conclusions.............................................................................. I.4.7. La RV com a mitjà de comunicació.............................................................. I.4.7.1. Introducció........................................................................................... I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a la definició tecnològica de la RV............................................................................ I.4.7.2.1. Crítica a la definició tecnològica de la RV.............................. I.4.7.2.2. El desenvolupament tecnològic de la RV (I): el paper del PC I.4.7.2.3. El desenvolupament tecnològic de la RV (II): aparició de les diferents interfícies computacionals....................................... I.4.7.2.4. Tipologia de la RV................................................................... I.4.7.2.5. La tecnologia al seu lloc.......................................................... I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del procés.................... I.4.7.3.1. Introducció............................................................................... I.4.7.3.2. El procés de comunicació........................................................ Definició dels conceptes bàsics: informació i comunicació................... La RV transforma el procés de comunicació........................................... 22. 184 185 185 186 188 188 189 194 200 205 210 210 210 210 214 219 221 227 227 228 233 233 235 237 237 238 240 242 243 243 244 246 254 255 256 256 257 257 260 267 269 280 281 281 284 284 288.

(24) I.4.8. Conclusions...................................................................................................... 295. I.5. Bibliografia...................................................................................... 296. 23.

(25) 24.

(26) I.1. Presentació del projecte de recerca I.1.1. Introducció general Els presents volums exposen el desenvolupament i els resultats del projecte de tesi doctoral dut a terme durant els anys 2001-2006 –el Treball de Recerca d Tercer Cicle va ser defensat l’octubre de 2002– al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de la Doctora Paloma González Marcén, professora titular d’aquest departament i co-directora del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, centre especial de recerca d’aquesta mateixa universitat. Per a la realització del projecte vaig comptar amb una beca FI del Departament d’Universitats, Recerca i Informació de la Generalitat de Catalunya (III Pla de Recerca de Catalunya 2001/2004), que també em va concedir dues borses de viatge per a estades de recerca al Virtual Heritage Lab de l’ITABC-CNR de Roma (novembre de 2003) i al Heritage studies research group de l’Institute of Archaeology, University College of London (novembre – desembre de 2004), i una beca Marie Curie Early Stage Research Training de la Unió Europea (Sixth Framework Programme, nº de contracte MEST-CT2004-51439), que em va permetre d’integrar-me a la Universitat de l’Egeu (Mytilene, Grècia) dins el marc del projecte CHIRON, que reuneix en una mateixa iniciativa diverses universitats europees i del Pròxim Orient. El projecte s’interessa per l’ús de la Realitat Virtual (RV) com a eina divulgativa: pretén comprendre si la RV és útil i de quina manera per la difusió de l’Arqueologia al museu. Com que es tracta d’una imatge i la qüestió inclou àmbits diversos, estableix un marc teòric semiòtic que permet emprar la seva metodologia analítica i alhora reunir tots les informacions de manera coherent. Els dominis de coneixement implicats són l’Arqueologia (epistemologia), la Percepció i la Cognició humanes, la Museologia, la Comunicació, la Tecnologia, la Història de la Ciència, la Semiòtica de les imatges, la Museologia, la Museografia i l’Aprenentatge, i cada apartat respectiu ha procurat combinar les deduccions teòriques i les contrastacions empíriques per tal de proposar uns primers fonaments teòrics per l’ús de la RV com eina de difusió en Arqueologia.. I.1.2. Problemàtica inicial El punt de partida del projecte és la generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en totes les esferes de la societat actual, i més concretament en Arqueologia, un domini de coneixement tradicionalment poc relacionat amb els mètodes quantitatius i les aplicacions computacionals; per consegüent, es planteja la qüestió sobre com influeix aquesta innovació tecnològica en la pràctica de recerca i de difusió de la disciplina. L’abast concret de la recerca és l’ús de la RV als museus d’Arqueologia. He triat la difusió i no pas la recerca per motius d’interès personal i perquè considero que l’Arqueologia és una disciplina social i, per tant, cal parar molta atenció als continguts i les formes de divulgació, perquè siguin els més adequats en funció dels interessos o les característiques de la societat, els canals de comunicació, i el nivell de coneixements i els objectius de la disciplina. Dins la divulgació, m’he decantat pels museus i no pas. 25.

(27) pels llibres perquè és la principal instància de contacte entre la recerca professional i el gran públic i perquè, continuant la tendència de renovació museogràfica iniciada al darrer terç del s. XX, estan adoptat les TIC com a vehicle de comunicació fonamental. Finalment, d’entre totes les TIC, he escollit la RV i no el Multimèdia, que és l’altra tecnologia més estesa, per diferents motius: perquè també es fa servir en recerca, encara que molt puntualment, i crec que aquest fet implicar un valor afegit de cara a la difusió; perquè s’ha convertit en una de les formes més habituals de transmissió de coneixement arqueològic, molt estretament lligada als jaciments i els objectes; i, en relació amb això darrer, perquè, a diferència del Multimèdia, conté un seguit d’implicacions epistemològiques transcendentals –sobre la concepció subjacent de les Ciències Històriques i, concretament de l’Arqueologia, més propera a la Ciència o a l’Art– que s’estan transmetent de manera més o menys conscient a la societat i que haurien de ser discutides. TIC RV. 3. 2. Arqueologia. RV. Museus 1. Arqueologia. 1) Difusió a través de 2) Empra com a mitjà de comunicació 3) Es fa servir en recerca / mostra les concepcions subjacents.. Museus. Figura 1: estructura bàsica de la problemàtica d’aquest projecte de recerca.. La problemàtica que sorgeix en aquest context és la següent: actualment s’ha estès l’ús de la RV als museus d’Arqueologia i s’afirma que posseeix nombrosos avantatges, però no s’especifica quins són o bé es fa de manera molt superficial, dient simplement que contribueix a millorar el gaudi i/o la comprensió de la disciplina. Per tant, aquesta tesi es pregunta: ƒ. És cert que la RV és millor que altres estratègies comunicatives? Per quin(s) motiu (s)?. ƒ. Quines són les característiques especifiques que li confereixen aquest avantatge?. ƒ. En quina base teòrico - empírica es fonamenten?. L’objectiu, el desenvolupament i les implicacions d’aquest projecte per a l’Arqueologia, els museus i l’ús de la RV en aquests dos àmbits, es poden condensar en l’adaptació que faig de la següent frase de Simon James. Diu l’autor (James, 1999: 133):. 26.

(28) “I suggest that instead of asking, ‘How do we present archaeology in museums?’, we should ask, ‘What is the role of the museum in the presentation of archaeology?’”. La frase es podria adaptar de la següent manera: “Jo suggereixo que en lloc de preguntar ‘Com utilitzem la RV al museu?’, preguntéssim ‘Quin és el paper de la RV en la presentació de l’Arqueologia?’” Aquesta modificació implica que la RV necessita una base teòrica de tipus epistemològic i museològic per poder ser emprada com a eina comunicativa i no elimina, ni molt menys, les implicacions que, en darrera instància, la frase de Simon James aixecava sobre la concepció de la disciplina i els museus. Com veurem, una pregunta aparentment tan tecnològica com és l’ús de la RV torna a posar sobre la taula el vell debat sobre la construcció i transmissió del coneixement arqueològic. En conclusió, lligant amb la introducció de la problemàtica, preguntar què pot aportar RV a Arqueologia des del punt de vista de l’aprenentatge, la comunicació, l’epistemologia, etc., equival, en el fons, a preguntar de quina manera està canviant la nostra societat com a conseqüència de la introducció de les TIC, a través d’un exemple concret.. I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral La revisió dels usos reals i la bibliografia relacionada amb el tema –realitzada durant la primera part del projecte de recerca i presentada en treballs anteriors (Pujol, 2002a; 2002b; 2004)– evidencia que no només manca la base teòrico - metodològica a la qual feia referència en el capítol anterior, sinó que s’infrautilitzen les capacitats reals de la RV, per raons que no tenen a veure amb la tecnologia sinó amb la concepció de l’Arqueologia. A l’hora de divulgar el coneixement arqueològic tenim dues possibilitats: mostrar com era el passat o mostrar com creiem que era i, sobretot, com ho sabem; en altres paraules, posar l’èmfasi en el caràcter relatiu de la informació i en la metodologia. Tal com afirmava Joan Santacana en una comunicació personal, els Museus de Ciència sí presenten la base experimental associada als objectes perquè és una característica inherent a aquesta forma d’obtenció de coneixement, necessària per l’acceptació de les afirmacions; però, en el cas de la Història, l’omissió dels mètodes la converteix en mite, en una construcció basada en interessos polítics i concepcions personals, molt difícil de contrastar però molt fàcil de manipular. Això també és vàlid per l’Arqueologia, en què segueix predominant una concepció artística, més centrada en els objectes que en el seu significat contextual, la qual, a l’hora de preparar una exposició, encara porta a pensar quins objectes es volen mostrar i no pas quin discurs es vol transmetre. Aquestes dues característiques –la manca de metodologia i la importància dels artefactes– s’adiuen plenament amb la comunicació visual a través d’imatges, perquè aquestes presenten instantànies d’un conjunt d’elements objectivats que el nostre sistema cognitiu interpreta com a veritables. És per això que tradicionalment l’Arqueologia ha mostrat dibuixos d’objectes i jaciments, i que ara ha trobat la gran solució en les reconstruccions virtuals: és més espectacular i atractiva –com una màquina del temps–, per la qual cosa permet vendre més i substituir més efectivament les imatges mentals. Així doncs, difícilment es podria trobar i analitzar un exemple de. 27.

(29) RV tal com la defineixo jo, simplement perquè no existeix –sobretot fora del món de la museografia anglo-saxona, en què la tradició de la museografia comprensiva i els “hands-on” podria haver influït la tecnologia i fer-la més interactiva–: no s’ha creat una RV de tipus experimental perquè falta el corpus teòric i experimental bàsic a partir del qual crear el model, com sí hi ha en Arquitectura o Enginyeria. Conseqüentment, a l’hora d’orientar la recerca, podria formalitzar molt bé la problemàtica però no podria tirar per la segona via –l’experimental– perquè manquen els exemples d’anàlisi. Val més desenvolupar la primera via i generar una reflexió teòrica global, sobretot tenint en compte que actualment està fragmentada en els coneixements produïts pels diversos àmbits relacionats amb l’ús de la RV com a eina divulgativa. Per tant, la finalitat del projecte de recerca doctoral és començar a construir aquesta fonamentació teòrica que, evidentment, no pot consistir en construccions purament intel·lectuals, sinó que ha d’estar ancorada en dades empíriques; i per això l’objectiu consisteix en la realització d’una cerca sistemàtica dels coneixements teòrics i empírics de tots els àmbits implicats per la pregunta inicial, i la seva integració en una base coherent, que proporcioni unes directrius sobre com integrar la RV als museus d’Arqueologia. Tanmateix, el fet que l’objectiu no sigui aprofundir en un tema, sinó establir connexions entre diversos àmbits no està exempt de problemes. En primer lloc, de tipus intern, de sistematització i coherència entre els apartats, de manca de profunditat de les anàlisis, etc., tal com veurem en parlar de la metodologia de recerca. Però, sobretot, a aquest nivell més general, de contradicció entre, d’una banda, el model de recerca cap el qual es tendeix que, com que és interdisciplinari, demana una major inversió de temps, recursos, coneixements especialitzats i, per tant, possiblement la intervenció de diverses persones, i, d’altra banda, el tipus d’avaluació o qualificació acadèmica, que és individual i, conseqüentment, limitada pel que fa al temps i els recursos d’investigació. La necessitat d’integració i coherència m’ha induït a establir un marc comprensiu, la Semiòtica, que no només és teòric –i permet organitzar totes les informacions obtingudes i les conclusions extretes– sinó també metodològic, perquè com que la RV és un instrument de comunicació específic, permet aplicar-li el potencial analític llargament desenvolupat en disciplines com ara la Lingüística i, sobretot, l’Art i les Ciències audiovisuals, més properes des del punt de vista formal. L’aplicació del marc semiòtic ha portat a estructurar l’anàlisi i l’exposició dels resultats de la manera següent: ƒ. Volum I: Presentació de la problemàtica i objectius i de les concepcions bàsiques sobre l’Arqueologia, els museus i la RV.. ƒ. Volum II: Fonaments teòrics de l’ús de la RV en el procés de recerca arqueològica1; semiòtica de la RV.. ƒ. Volum III: Establint les bases i obrint nous camins per l’ús de la RV en Arqueologia. Bibliografia i Annexos.. 1. Aquest concepte equival al que Felipe Criado (Criado, 1996) anomena “cadena interpretativa” i consisteix en la successió de fenòmens cognitius, socials, naturals, etc., que inclouen des de la formació del registre fins la seva difusió i ús.. 28.

Figure

Figura 2 : diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34)

Figura 2 :

diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34) p.84
Figura 7: transformació del model senzill de comunicació en el moment que es considera l’emissor/a com a element actiu (Hooper-Greenhill, 1998: 68)

Figura 7:

transformació del model senzill de comunicació en el moment que es considera l’emissor/a com a element actiu (Hooper-Greenhill, 1998: 68) p.159
Figura 8: model de la xarxa de contactes com a alternativa al esquema de comunicació tradicional

Figura 8:

model de la xarxa de contactes com a alternativa al esquema de comunicació tradicional p.159
Figura 11 : esquema de relacions entre quatre pols que permet definit la noció de virtualitat segons Pierre Lévy (Lévy, 1995)

Figura 11 :

esquema de relacions entre quatre pols que permet definit la noció de virtualitat segons Pierre Lévy (Lévy, 1995) p.196
Figura 21 : HMD comercialitzat per la VPL Research a partir del 1989.

Figura 21 :

HMD comercialitzat per la VPL Research a partir del 1989. p.274
Figura 25 : Esquema de funcionament del Videoplace de Myron Krueger, inventor de la Realitat Artificial

Figura 25 :

Esquema de funcionament del Videoplace de Myron Krueger, inventor de la Realitat Artificial p.275
Figura 26 : El Workbench, un exemple de Realitat Híbrida per l'experimentació científica

Figura 26 :

El Workbench, un exemple de Realitat Híbrida per l'experimentació científica p.275
Figura 30 : Classificació de diverses tecnologies de comunicació en funció de dos paràmetres: realisme i interactivitat

Figura 30 :

Classificació de diverses tecnologies de comunicació en funció de dos paràmetres: realisme i interactivitat p.293
Figura 31 : comparació entre els esquemes comunicatius “tradicional” i el que caracteritza la RV en sentit general

Figura 31 :

comparació entre els esquemes comunicatius “tradicional” i el que caracteritza la RV en sentit general p.295
Figura 32: L’habitació d’Ames.

Figura 32:

L’habitació d’Ames. p.350
Figura 33 : Espectre de la llum blanca.

Figura 33 :

Espectre de la llum blanca. p.360
Figura 37 : Cèl·lules retinals. A més de les cèl·lules transductores (cons i bastons), a l'ull també hi ha neurones (Lillo, 1993)

Figura 37 :

Cèl·lules retinals. A més de les cèl·lules transductores (cons i bastons), a l'ull també hi ha neurones (Lillo, 1993) p.368
Figura 38: Densitat de cons i bastons a la retina (Lillo, 1993).

Figura 38:

Densitat de cons i bastons a la retina (Lillo, 1993). p.369
Figura 39 : Absorció de l'energia lluminosa per part de les tres poblacions de cons de l'ull humà (Fischler i Firschein, 1987)

Figura 39 :

Absorció de l'energia lluminosa per part de les tres poblacions de cons de l'ull humà (Fischler i Firschein, 1987) p.370
Figura 41 : Localització funcional del cervell (Fischler i Firschein, 1987).

Figura 41 :

Localització funcional del cervell (Fischler i Firschein, 1987). p.373
Figura 44 : Connexions entre les diferents regions involucrades en la percepció visual del macac (Fischler i Firschein, 1987)

Figura 44 :

Connexions entre les diferents regions involucrades en la percepció visual del macac (Fischler i Firschein, 1987) p.378
Figura 45 : Lleis d'organització perceptiva de la Gestalt (Lillo, 1993).

Figura 45 :

Lleis d'organització perceptiva de la Gestalt (Lillo, 1993). p.382
Figura 46 : Relació entre fons i figura. Es una copa o són dues cares? (Lillo, 1993).

Figura 46 :

Relació entre fons i figura. Es una copa o són dues cares? (Lillo, 1993). p.383
Figura 47 equivalents de les retines (A). Si ens n'allunyem, augmenta la disparitat en les projeccions retinals (Lillo, : Disparitat retinal

Figura 47

equivalents de les retines (A). Si ens n'allunyem, augmenta la disparitat en les projeccions retinals (Lillo, : Disparitat retinal p.391
Figura 48: Paleta de colors tal com apareix en un programa comú d’edició d’imatges.

Figura 48:

Paleta de colors tal com apareix en un programa comú d’edició d’imatges. p.408
Figura 49 : L'entorn sensorial de l'ésser humà es percep com una globalitat però la virtualitat computacional els simula separadament

Figura 49 :

L'entorn sensorial de l'ésser humà es percep com una globalitat però la virtualitat computacional els simula separadament p.435
Figura 53 : Esquema del sistema de representació del cervell: els elements verbals i no verbals estan emmagatzemats en un sistema comú (Mayor i Moñivas, 1992)

Figura 53 :

Esquema del sistema de representació del cervell: els elements verbals i no verbals estan emmagatzemats en un sistema comú (Mayor i Moñivas, 1992) p.461
Figura 55: Esquema del funcionament de les imatges des del punt de vista semiòtic (Villafañe, 1998)

Figura 55:

Esquema del funcionament de les imatges des del punt de vista semiòtic (Villafañe, 1998) p.497
Figura 58: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges

Figura 58:

Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges p.516
Figura 66: Esquema de funcionament d'un sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)

Figura 66:

Esquema de funcionament d'un sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003) p.761
Figura 67 : El "Soundgarten", exemple dels “Tangible Media”: la virtualitat s'introdueix dins els objectes reals (Strauss, Fleischmann et al., 2003)

Figura 67 :

El "Soundgarten", exemple dels “Tangible Media”: la virtualitat s'introdueix dins els objectes reals (Strauss, Fleischmann et al., 2003) p.762
Figura 68 : Esquema de funcionament d'un altre sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)

Figura 68 :

Esquema de funcionament d'un altre sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003) p.764
Figura 73: con de l’experiència d’Edgar Dale adaptat a la interactivitat al museu (Dale, 1969)

Figura 73:

con de l’experiència d’Edgar Dale adaptat a la interactivitat al museu (Dale, 1969) p.863
Figura  74: diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34)

Figura 74:

diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34) p.913
Figura 76: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges

Figura 76:

Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges p.956

Referencias

Actualización...