Espanya
1. El canvi demogràfic
increment de la població
desaparició de les epidèmies
la taxa de mortalitat disminueix, però es manté una taxa de natalitat relativament alta
lenta emigració de la població del camp cap als nuclis urbans
millora en les infraestructures sanitàries i la higiene pública la producció d’aliments augmenta
creixement per la immigració procedent de la resta d’Espanya
mostra una debilitat demogràfica les taxes de natalitat i de mortalitat es van reduint
creixement urbà important, però s’accentua la macrocefàlia de Barcelona Catalunya
l’excepció són els gallecs que emigren a Amèrica creixen totes les capitals de província
Espanya continuava sent un país eminentment rural 2.1. L’evolució de l’economia rural
però experimentava lents avenços augmenten tant la superfície cultivada com la productivitat gràcies a la reducció del guaret i a la introducció de millores tècniques
latifundis Andalusia occidental, Castella la Manxa i Extremadura 2.2. L’estructura de la propietat
els propietaris formen una oligarquia de terratinents, que és una de les bases del poder de l’Estat tenia una gran representació a les Corts
Galícia i en algunes zones del nord peninsular
controlava la xarxa caciquista i, per tant, el vot de les circumscripcions rurals minifundi
els camperols que no tenien propietats (la immensa majoria) podien ser les terres s’arrenden a llarg o curt termini
mitjana propietat
les collites són tan minses que mols propietaris acabaran emigrant la resta de la Península
arrendataris paguen una quantitat de diners per treballar la terra paguen una part de la collita
parcers
emfiteusi, rabassa morta 2. El camp i els seus problemes
2.3. Les tensions socials al camp
els camperols andalusos reivindicaven
d’altra banda, l’oscil·lació del preu dels productes agraris agreujava la situació dels petits i mitjans propietaris el clima d’agitació social va ser especialment important a Andalusia
la negativa dels propietaris a fer reformes , per petites que fossin, va constituir l’origen dels conflictes una reforma agrària que comportés un millor repartiment de la terra
la concentració de la terra en poques mans l’elevadíssim nombre de jornalers
la crítica a la gestió dels terratinents
la demanda de millores salarials
el 1922 es crea el que serà el gran sindicat agrari català
acabaven sempre de manera violenta (vagues, cremes, barricades, etc.)
a Catalunya, la tensió social va provenir del conflicte entre rabassaires i propietaris
el 1891 es crea la Unió de Rabassaires per protegir els drets dels seus afiliats
els propietaris volien aprofitar la plaga de la fil·loxera per fer nous contractes més avantatjosos per a ells la tensió s’acaba quan el govern concedeix als rabassaires el dret (temporal) de continuar treballant les terres l’única resposta de l’Estat va ser la utilització de la força pública
els la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya a partir de 1917 torna la tensió al camp, en consonància amb la crisi general del país
la concentració de la indústria pesant al País Basc
la substitució progressiva del vapor per l’electricitat com a forma d’energia 3.1. Trets generals
en l’evolució industrial espanyola es donen tres canvis importants
la diversificació dels sectors industrials (química, elèctrica, navilier, etc.)
la debilitat del mercat interior per la poca capacitat de compra de les classes agràries la dificultat de competir a l’exterior per l’elevat cost dels productes
però el desenvolupament industrial topa amb dos inconvenients
això fa que els industrials demanin sovint mesures proteccionistes per evitar la competència de l’exterior 3.2. Les conjuntures econòmiques
entre 1900 i 1930 es van succeir etapes d’expansió i etapes de crisis econòmiques
els empresaris, en canvi, van obtenir grans beneficis
com la producció no va augmentar tant, l’oferta en el mercat interior es va reduir
la guerra va motivar un augment de la demanda de tota mena de productes per part dels països en guerra
tensió social (vaga general de 1917) els salaris també van augmentar, però menys que els preus i, per tant, els obrers vivien pitjor això va comportar un procés inflacionista que va derivar en un augment constant dels preus però el fet que més va influir en l’economia en aquest període fou la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
a l’acabar la guerra, la demanda va caure en picat a mesura que l’economia dels països en guerra millorava genera un creixement de l’atur molt important
a partir de 1911 es creen les grans companyies productores d’energia elèctrica deslocalitzar les fàbriques
diversificar els sectors industrials (encara que el tèxtil continuarà sent el més important) químic (Societat Anònima Cros)
a principis del s. XX hi ha una desacceleració de la indústria catalana pèrdua del mercat cubà
metal·lúrgic (La Maquinista Terrestre i Marítima)
gran dependència de l’exterior (matèries primeres, fonts d’energia, maquinària)
Barcelona Traction, Light and Power (“La Canadenca”)
un cop acabada la guerra
automobilístic (Hispano Suiza)
període de crisi
retorn al proteccionisme i als aranzels expansió a la segona meitat dels anys 20s augment de salaris i baixada de preus
època del pistolerisme
època de pau social els guanys de la I Guerra mundial van constituir un estímul per a la renovació tècnica i de la maquinària
pèrdua del mercat europeu reorientar la producció cap al mercat interior 3. L’evolució de la indústria
a inicis del s. XX, les famílies obreres vivien en condicions gairebé d’estricta subsistència
premsa (molt anticlerical), cases del poble, ateneus, associacions, ... però alguns sectors es mobilitzen i aconsegueixen atreure els obrers cap a la lluita sindical
jornades de 10-12 hores, sense higiene, sense seguretat laboral o social, ...
poques condicions per a la mobilització obrera les condicions laborals continuaven sent força precàries
l’analfabetisme era molt alt i només la meitat dels nens anaven a escola
amb influència a Astúries, el País Basc, Madrid i Alacant
durant el primer terç del s. XX, el moviment obrer espanyol continuava dividit entre els corrents socialista i anarquista
obté representació parlamentària el 1910 4. L’evolució del moviment obrer
4.1. Les condicions de vida
4.2. Les ideologies i els sindicats
l’anarcosindicalisme
defensa la participació d’obrers en organismes estatals escissió
defensa l’acció política i el parlamentarisme
organitzacions de caire apolític i favorables a la lluita revolucionària (PSOE, UGT)
socialistes
abans de 1917
4.3. La dinàmica social del moviment obrer dues etapes
dret de vaga i jornada laboral de 10 hores
les prioritats se centraven en les reivindicacions de caràcter laboral prohibició del treball nocturn de les dones
augment de sous
després de 1917 predominen els referents ideològics encaminats a capgirar l’ordre social
etapa molt influenciada per la Revolució soviètica a partir de la vaga de La Canadenca s'aconsegueix la jornada laboral de 8 hores
etapa del pistolerisme 4. L’evolució del moviment obrer
era corrent considerar la dona com un ésser inferior intel·lectualment a l’home s’havia de centrat en l’àmbit privat (maternitat i família)
l’educació de les nenes estava dedicada a aquest objectiu el treball femení era necessari per complementar el sou de l’home
la presència de dones a tallers, fàbriques, camp, comerç i servei domèstic era nombrosa
havia de dedicar-se a les tasques domèstiques rebia un sou netament inferior per la seva feina
una explotació laboral igual a la del treballador masculí la dona patia una triple discriminació
en l’àmbit legal, la dona casada estava sotmesa al marit
es dóna un descens de la natalitat (incipient control de la natalitat) comença la lluita per la dignificació del treball femení
políticament, no tenia cap dret
obligació d’obeir al marit, autorització del marit per comprar o vendre, etc.
però en les primeres dècades del s. XX van aparèixer els primers símptomes de canvi
molta presència de les dones en moviments socials i conflictes laborals
comença a accedir als àmbits públics (podrà accedir al funcionariat) 5. La condició femenina
